• 1-O ni oblit ni perdó

    Ahir es va commemorar el primer aniversari de la jornada històrica de l’1-O al nostre municipi. I es va celebrar davant de la Casa de Cultura, que va ser punt de votació. Amb el lema “Aquí vam votar, aquí vam guanyar”, prop d’un miler de persones es van donar cita en l’acte organitzat pel CDR local amb el recolzament de les principals forces polítiques democràtiques locals i un seguit d’associacions i entitats del municipi.

    En l’acte va intervenir el politòleg i escriptor Ramon Cotarelo i van actuar la Neus Dalmau i el Josep Soto. Es va fer una botifarrada popular i vam gaudir d’un concert a càrrec dels grups RainyDay i Scaramouche. Una nit per denunciar el sistema repressiu que patim on es persegueixen persones per les seves idees i on la manca de llibertat d’expressió es cada cop més patent sobre polítics, artistes i qualsevol que manfesti públicament la seva disconformitat amb el règim del 78.

    El CDR va llegir el manifest de l’acte:

    Ara fa un any, l’1 d’octubre de 2017, vam viure un dels moments més transcendents de la història del nostre país; una de les expressions d’apoderament ciutadà, de resistència civil no-violenta i d’exercici de la democràcia més importants de la història recent.

    Ara fa un any vam votar en referèndum la independència de Catalunya, que és la millor manera que té qualsevol poble sobirà per decidir com vol que sigui el seu futur polític.

    Un referèndum que ho va canviar tot. Ens vam unir per fer-ho possible i vam demostrar que la sobirania del poble sempre podrà fer front a qualsevol intent de reprimir-la. Perquè, malgrat la repressió de l’estat espanyol, els centenars de persones atonyinades, les urnes confiscades, la intimidació de la policia espanyola i les constants i infames amenaces, res no va poder aturar la ferma voluntat d’autoorganitzar-nos per aconseguir la lliure expressió del nostre vot.

    No va ser un referèndum normal, tranquil i serè, com hauria d’haver estat en un estat que pertany a l’Europa que, suposadament, garanteix els drets civils i polítics dels seus ciutadans i ciutadanes. Va ser un referèndum que va demanar un enorme esforç de molta gent per fer-lo possible. Un esforç que cal reconèixer-nos i agrair-nos.

    Des de les persones que van organitzar tots els preparatius fins a les que van traslladar i custodiar urnes i paperetes, passant per les que van estar organitzant activitats durant tot el cap de setmana per mantenir i assegurar que els col·legis electorals estiguessin oberts, les que van desenvolupar la plataforma digital i la van defensar dels atacs informàtics, les que van ser membres de les meses electorals, les que van formar part de l’administració electoral, les que van col·laborar voluntàriament durant tota la jornada, les que es van quedar a les portes dels col·legis per defensar les urnes amb els seus cossos quan va ser necessari i, finalment, tota la gent que va exercir lliurement el dret de vot.

    Després de l’1 d’octubre, la repressió de l’estat espanyol va continuar amb l’aplicació injustificable del 155 i l’obertura d’una causa absolutament injusta que afecta més d’un miler de persones i, molt especialment, les exiliades i les preses polítiques. No deixarem de lluitar ni un segon per la vostra llibertat, que és també, indissociablement, la nostra llibertat com a poble.

    Ara fa un any vam votar dos milions dues-centes vuitanta-sis mil dues-centes disset (2.286.217) persones en condicions molt adverses. No ens cansarem de reconèixer l’esforç i la voluntat de tothom qui hi va participar. Tots elles, les del SÍ, les del NO, les del vot en blanc o nul, són les que atorguen tota la legitimitat al referèndum, davant la negació de l’unionisme per acceptar que Catalunya té tot el dret d’autodeterminar-se. El primer d’octubre va ser el dia que van guanyar la democràcia i la llibertat, el dia que tot va canviar.

    I, ara fa un any, el SÍ a la independència va aplegar dos milions quaranta- quatre mil trenta-vuit (2.044.038) vots. I dies després es va proclamar la República Catalana. Tanmateix, la República Catalana no es va fer efectiva. El 155, la presó, l’exili, la constant vulneració de drets fonamentals, el creixent nombre de persones represaliades, però també el desacord entre les forces sobiranistes sobre l’estratègia i els passos a seguir a partir d’aquell moment no n’han permès la implementació. Arribar fins al referèndum va ser molt difícil, però el que ha vingut després encara ho està sent més.

    Com a poble sobirà ens comprometem a seguir mobilitzant-nos, a perseverar en la defensa del resultat del referèndum, a mantenir la fermesa en la resistència i la desobediència no-violentes, a participar en la construcció de la República Catalana vetllant per garantir una vida digna per a tothom, a trencar amb el règim del 78, a lluitar constantment per l’alliberament de totes les persones encausades en aquest procés politicojudicial absurd i injust. I exactament el mateix us demanem a les persones que ens representeu a les nostres institucions.

    Recuperem tot allò que va catapultar l’èxit de l’1 d’octubre: voluntat, compromís, intel·ligència, estratègia, fermesa, perseverança, desobediència, no-violència, esperança, autoorganització popular i, molt especialment, unitat. La unitat del sobiranisme és imprescindible si volem assolir la República Catalana.

    Reclamem-ho tot, exigim-ho tot i conjurem-nos per recuperar tot el que va fer possible l’1 d’octubre, i atorguem tota la legitimitat al seu resultat. És d’aquesta manera com podrem trobar una solució democràtica al conflicte polític, i, si la majoria del poble de Catalunya ho desitja, farem efectiva la República Catalana.

Comments are closed.