• L’Audiència arxiva la denúncia contra Sant Cugat per sedició

    El jutge defensa que subscriure la ruptura va ser un exercici de “llibertat ideològica”

    Cop de l’Audiència Nacional a l’estratègia del govern de Mariano Rajoy de portar als tribunals qualsevol pas endavant del procés sobiranista. El jutge José de la Mata va decidir ahir arxivar la denúncia presentada per la Fiscalia en contra de l’Ajuntament de Sant Cugat per haver donat suport a la declaració rupturista del Parlament. No veu ni un delicte de sedició ni un de rebel·lió en el fet que el ple afegís a l’ordre del dia una moció d’urgència de suport a la ruptura. El jutge esgrimeix que, quan Sant Cugat s’hi va adherir, el Tribunal Constitucional encara no havia tombat la declaració de ruptura. A més, assenyala que li sembla “cridaner” que la Fiscalia no denunciï també els diputats i les associacions civils que van impulsar la declaració de ruptura.

    Però si a una idea s’aferra el jutge en la interlocutòria és en un element d’“importància extraordinària” a l’hora d’avaluar els fets: que el TC estableix que la Constitució consagra “la més àmplia llibertat per a l’exposició i defensa públiques de qualsevol concepció ideològica, fins i tot les que pretenen la condició de comunitat nacional per a una determinada col·lectivitat”.

    És a dir, defensa que el pas que va fer el ple de l’Ajuntament de Sant Cugat va ser un exercici de llibertat ideològica. Preguntat per aquesta decisió durant la roda de premsa posterior al consell de ministres, el titular de Justícia, Rafael Catalá, va voler esmenar el criteri de l’Audiència Nacional. “Es tracta d’una resolució aprovada pels plens dels ajuntaments i no és un exercici de llibertat d’expressió, té conseqüències jurídiques”, va dir sense haver-se llegit la interlocutòria.

    Amb tot, va defensar que la decisió del jutge entra dins de les “regles del joc” després que la Fiscalia hagi fet la seva feina: “defensar l’interès general i considerar que una institució com un ajuntament ha exercit una funció que la sobrepassa, que està per sobre del seu àmbit competencial”, va afirmar.

    Quatre municipis més, pendents

    Sant Cugat no és l’únic municipi denunciat per la Fiscalia per haver donat suport a la declaració. També estan a l’espera de resposta tant Girona com Celrà, la Seu d’Urgell i Igualada, ajuntaments que han rebut el suport del Govern.

    González veu innecessària la sentència del TC

    L’expresident del govern espanyol Felipe González va considerar ahir “impecable” la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre la declaració de ruptura del Parlament. “És impecable de forma i fons”, va argumentar en un seminari al costat de l’expresident brasiler Luiz Inácio Lula da Silva. Malgrat tot, va jutjar la resolució de l’alt tribunal “completament innecessària”. Segons l’expresident del govern espanyol, la sentència constata que la declaració de ruptura supera el marc jurídic de l’Estatut i de la Constitució, que és la mateixa tesi que defensen els seus impulsors. “Diu el que Forcadell ja va dir quan es va presentar, que no acatarà la sentència del TC”, va lamentar. Per a l’exlíder del PSOE, la solució passa per “desenganxar la política de la judicialització”, evitant que la “justícia acabi fent política” i promovent que siguin els dos governs els que comencin a parlar i a buscar una solució que vagi més enllà del plet legal.

    Font: Mariona Ferrer (Ara.cat)
    Imatge: El jutge de l’Audiència Nacional arxiva la denúncia per haver donat suport a la declaració d’inici del procés i s’empara per fer-ho en els drets que consagra el TC. / Pere Virgili

  • Celrà acull un acte de suport als regidors imputats per l’AN espanyola

    A l’acte hi assistiran l’alcalde de Celrà i regidors de poblacions denunciades per la fiscalia amb presència de la CUP, que de moment són Celrà, Igualada, Sant Cugat del Vallès i la Seu d’Urgell

    Sota el lema independència és desobediència, la CUP celebrarà dissabte a Celrà un acte de suport als càrrecs electes encausats per l’Audiència Nacional. L’acte es farà en aquesta població perquè és una de les que està sent investigada pel tribunal espanyol per haver aprovat una moció de suport a la declaració independentista del Parlament.

    celraA l’acte hi assistiran l’alcalde de Celrà i regidors de poblacions denunciades per la fiscalia amb presència de la CUP, que de moment són Celrà, Igualada, Sant Cugat del Vallès i la Seu d’Urgell. També hi assistiran alcaldes i regidors d’altres ajuntaments amb governs de la CUP que, malgrat la persecució de l’Audiència Nacional, les darreres setmanes, també van aprovar mocions de suport a la Declaració de ruptura amb l’Estat. A l’acte, hi participaran diputats de la CUP-Crida Constituent i membre del Secretariat Nacional de l’organització. A més, hi seran convidats a participar-hi regidors i regidores d’altres formacions i d’organitzacions independentistes de la societat civil.

    Benet Salellas: «No hi ha tribunal que pugui aturar la voluntat d’un poble; ni l’Audiència Nacional en forma de consells de guerra encoberts, ni el Tribunal Constitucional en sentències exprés escrites per militants del PP. La lluita i la fermesa de la nostra gent i, per tant, dels nostres càrrecs electes només obeirà les decisions sobiranes del nostre poble».

    La CUP vol mostrar i oferir tot el seu suport als consistoris investigats per l’Audiència Nacional i defensa el dret d’aquests a la desobediència davant d’una institució il·legítima, anacrònica i hereva del Tribunal d’Ordre Públic franquista. La CUP vol ajudar a tots els regidors investigats a mantenir-se ferms en la defensa de la moció, perquè la formació considera aquestes desobediències com els primer passos cap a la creació de la república catalana.

    La consellera de governació, Meritxell Borràs, ha convidat avui al Palau de la Generalitat als alcaldes i regidors investigats per l’Audiència per mostrar-los el suport del govern. A l’acte hi assistiran l’alcalde i dues regidores de Celrà, malgrat que la CUP critica que el govern no ha procedit a materialitzar encara els acords continguts en els annexos de la declaració del 9 de novembre.

    Els regidors de la CUP de Celrà i Girona ja han fet públic que com que no reconeixen l’autoritat de l’Audiència Nacional no respondran a les peticions o requeriments que arribin d’aquesta o d’altres institucions de l’Estat espanyol com a conseqüència de la votació de la moció de suport a la declaració de ruptura. La Guàrdia Civil considera que després de la suspensió del Tribunal Constitucional de la declaració de ruptura, les mocions de suport dels ajuntaments catalans podrien representar delictes de rebel·lió i de sedició.

    Convocatòria:

    Independència és desobediència
    No vau poder aleshores, no podreu ara

    Acte de suport als regidors i regidores imputats per l’Audiència Nacional
    Dissabte 12, a les 12h del migdia, a l’Ateneu de Celrà.

  • Candidatures alternatives de Mallorca estrenyen lligams amb la CUP

    El passat 7 de novembre a Perpinyà, les candidatures alternatives de Bloc per Felanitx, Gent per Sineu, La Valldemossa que volem i Alternativa per Pollença varen acordar estendre la mà amb la CUP, segons informa Contrainfo.cat.

    La relació de la majoria d’aquestes candidatures amb la CUP ja ve de lluny: des de fa anys es col·labora, es comparteixen iniciatives i també experiències. Ara però, la relació es formalitza i es fa pública. Una passa més.

    Així, des de la màxima autonomia local, aquestes candidatures i la CUP es comprometen a avançar cap a la plena sobirania del nostre poble, la major justícia social possible, la sostenibilitat mediambiental i la igualtat entre homes i dones. Tot sempre des de la màxima radicalitat democràtica i el profund arrelament a la realitat local de cada municipi.

    Totes aquestes candidatures seguiran fent dels consistoris un front de lluita per avançar en la consecució d’aquests objectius. Tot per fer la vida de la gent més digna.

    Font: Llibertat.cat

  • La CUP demana la col·laboració de la ciutadania per promocionar la transparència a la Diputació

    La CUP de la Diputació de Girona ha estrenat una adreça electrònica (cupddgi@cup.cat) on aquelles persones que vulguin, poden fer arribar informació sobre pràctiques injustes que impliquin la Diputació.

    Amb l’objectiu de promocionar la transparència i honestedat a la Diputació de Girona, la documentació rebuda serà investigada i analitzada per la CUP abans de ser publicada, amb la voluntat que l’impacte de la informació sigui amplificada el màxim, tant a nivell mediàtic com a nivell social i legal.

    Durant els pròxims mesos, la CUP també preveu presentar un portal específic que compti amb la tecnologia més avançada per garantir que ningú, fins i tot la mateixa CUP, pugui saber l’origen de la informació.

    Amb tot això, la CUP remarca que aquest grup no denuncia o posa en qüestió la feina dels tècnics i personal de la Diputació, ni veu ombres arreu, sinó que únicament posa a disposició d’aquelles persones que vulguin, una eina de comunicació directa, sense que pugui veure perillar el seu anonimat i sense que li pugui comportar cap represàlia posterior.

    Consells generals

    • Si tens alguna cosa a denunciar, per mínim que sigui, alguna cosa que consideris injusta i que pensis que hauria de ser de domini públic, envia-ho a cupddgi@cup.cat
    •  

    • Com més proves aportis, millor. I com més documentació, major impacte.
    •  

    • Fes-nos saber què és el més important de la documentació enviada, i les raons de per què hauria de ser pública la filtració o denúncia.
    •  

    • Per evitar represàlies, en cap cas publicarem la nostra font.
    •  

    • Busquem denúncies d’interès públic amb documentació contrastable.
    •  

    • No publicarem rumors.
    • CUP NordOriental

  • L’Ajuntament multa dues entitats bancàries per tenir pisos buits a Lloret

    L’Ajuntament de Lloret de Mar ha sancionat dues entitats bancàries –la Caixa amb 24.000 euros i el BBVA amb 12.000 euros- per tenir pisos desocupats des de fa dos anys i no cedir-los a lloguer social. A aquesta situació s’ha arribat després d’un seguit de gestions fetes pel consistori, amb l’objectiu de posar un seguit d’habitatges buits a disposició de famílies desnonades.

    Tot plegat es va iniciar arran de la moció aprovada al 2014, a instàncies de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), en què Lloret es va comprometre a sancionar els bancs amb pisos desocupats.

    Aquest mes de novembre han arribat les primeres sancions. Les entitats bancàries multades tenen temps de pagar fins al gener del 2016. La regidora de Benestar i Família, Mònica Cunill assenyala que “no és una tasca senzilla arribar fins aquí, hem de demostrar que fa dos anys que aquests bancs tenen els pisos buits”

    La regidora afegeix que l’Ajuntament està a disposició de totes les famílies de Lloret que no puguin accedir a un habitatge o tinguin altres mancances socials. Assegura que “no hi ha cap persona al carrer” ara mateix a la vila.

    Tot plegat és la resposta del consistori a la PAH, que demanava explicacions sobre les gestions fetes al respecte. L’entitat assegura que hi ha 219 habitatges buits a Lloret, que pertanyen a entitats bancàries i que la dada prové de l’Agència Catalana de l’Habitatge.

    Un membre de la PAH, Enric Bonmatí, asseguren que cada cop arriben més famílies “demanant ajuda perquè no poden pagar el lloguer”.

    Font: Nova Ràdio Lloret
    Imatge: façana de l’Ajuntament | Font: NRLL

  • El Mural#17 de la Fera Ferotge

    “La fera ferotge ha eixit de la gàbia i ha obert els panys que mantenien semiclandestins als músics que s’expressen en valencià”. (Enllaç al programa sencer)

    El 19 de setembre de 2005 es fundava oficialment el Col·lectiu Ovidi Montllor (el COM) i res no anava a tornar a ser igual en aquest incipient moviment que ja començava a anomenar-se “Música en Valencià”. Si hi ha hagut una activitat sostinguda en el temps dins del COM ha sigut el lliurament dels premis anuals que són sagrats. L’any 2007 no arribava a 50 el nombre de treballs presentats i en el 2015 ho han fet 134 produccions que els membres del jurat destaquen, en la veu del periodista Xavier Aliaga, per la seua esplèndida qualitat. El Mural està farcit de totes aquestes músiques: les dels guardonats, els nominats, cançóns d’ara i d’abans. Veus que transmeten emoció, esperança i també crítica.
    El Col·lectiu Ovidi Montllor ha complit 10 anys i en fa 20 que l’artista, el cantant i el pallasso alcoià fa vacances. Dues efemérides que s’havien de celebrar en un ambient de normalitat democràtica amb el suport visible de totes les institucions valencianes. El lloc on la fera ha eixit de la gàbia carregat de les seues cançons, cent per cent vigents a dia de hui, és el Palau de la Música de València: símbol de la recuperació dels espais públics pels creadors de cultura i per a tota la societat en el seu conjunt.

    Per eixa raó, el Col·lectiu de Músics en valencià Ovidi Montllor, que es va tancar al hall del Palau fa una desena d’anys, ha escenificat la conquista amb un cicle de concerts anomenat ‘la fera al Palau’ on 30 grups i músics, guardonats durant aquest temps han actuat en la sala Rodrigo omplint-la de gom a gom. Quatre concerts enregistrats pel Mural d’Escola Valenciana que es distribuiran per la trentena d’emissores col·laboradores que l’emeten mensualment.

    En aquesta edició radiofònica, que us convidem a escoltar, tenen veu tots els premiats d’enguany i d’altres edicions; els segells discogràfics i els estudis de so; els dissenyadors que li posen l’embolcall a la música, i les dones que a través del Col·lectiu Fusa Activa, treballen per visibilitzar-les dins del sector musical.

    La nit dels Premis de la música 2015 passarà a la història per la recuperació de la normalitat i l’alegria. Toca ara aprofundir sobre la precarització en què es troben els músics si volen crear, produir i tocar en les sales davant d’un públic cada vegada menys educat a anar a concerts. Sobre els reptes de futur del COM ens parla el seu portaveu, Rafa Xambó.

    Desitgem que el suport institucional als Premis Ovidi vaja més enllà i que a partir d’ara hi haja apostes operatives de difusio i promoció de la música que es fa a casa nostra. Si no és així, com diu el president del COM, Manolo Miralles, la fera mossegarà.

    Abans de la fita històrica viscuda en el lliurament dels Premis Ovidi 2015, hi hagué una altra. Era el 29 de setembre de 2012 quan 80 músics d’orquestra simfònica acompanyaven a Pau Alabajos damunt de l’escenari per celebar els seus primers 10 anys de trajectòria amb un concert que ara també és un disc, ‘Pau al Palau’. Alabajos va apostar i arriscart fort i va assolir l’objectiu: omplir la sala Iturbi, la més gran del Palau, amb el cartell de ‘Sold out’. Potser l’any vinent es puga celebrar en eixa mateixa sala l’onzena edició dels Premis en un format dinàmic amb actuacions en directe i transmesa en viu per la nostra ràdio i televisió públiques.

    Font: Llibertat.cat

  • Podem els i les revolucionàries investir Artur Mas?

    El passat diumenge, vam celebrar l’assemblea de la CUP per debatre i posicionar-nos al voltant de les negociacions entre la CUP i JXSI, i especialment pel que fa a la investidura d’Artur Mas.

    Tot i que és cert que al matí es va parlar de les diverses taules de negociacions, el debat va girar al voltant de la investidura o no d’Artur Mas. No ens importava el qui, i vam fer una assemblea on totes les intervencions van girar al voltant del qui.

    Des del meu punt de vista, hem jugat malament la partida centrant-nos des del primer dia en la investidura i no en els altres aspectes, però com que la CUP sembla que hagi entès aquest aspecte com el més transcendental, no podré obviar-lo alhora de fer aquest article.

    Centrant-me en les qüestions del debat, crec que cal valorar diverses qüestions:

    1. Pel que vaig poder veure a l’assemblea i he vist des del 28S, s’ha fet una relació en que un individu (Artur Mas) està relacionat amb la obtenció de guanys de la burgesia, és a dir, mitjançant la mercantilització de serveis públics, les retallades socials, les xarxes clientelars etc. i també amb la no acceptació de mesures rupturistes amb l’estat espanyol. Fins aquí tots i totes d’acord.

    El que m’ha sobtat, és que llavors la CUP proposi una membre del mateix partit que Artur Mas (Neus Munté), o una persona “d’ordre” (com deia la companya Anna Gabriel) com Carles Pi i Sunyer.

    Des d’un anàlisi marxista, és absurd identificar individu-gestió de govern, com un factor individual i no com una qüestió pel que fa als seus interessos de classe. Relacionar individu-gestió i utilitzar aquest argument per vetar Artur Mas, però proposar-ne un altre que forma part dels seus mateixos interessos de classe (i per tant té exactament la mateixa responsabilitat) sense posar-los al mateix sac, és un clàssic anàlisi del postmodernisme. Segurament, ens sonarà allò de que el problema són “los gestores de la crisi”, ho deia Pablo Iglesias.

    Dit això, entenc que si alguns companys i companyes estan disposades a assumir la contradicció de posar un representant dels interessos de diverses faccions de la burgesia (jo també penso que hem d’assumir aquesta contradicció), és perquè assumeixen que aquesta contradicció és secundària respecte aspectes més transcendentals que ens acosten cap als nostres objectius estratègics. El que no té sentit, és obviar el factor dels interessos de classe, i diferenciar entre representants de la burgesia, com si fos un aspecte individual i no col·lectiu.

    2. Acceptat (amb això queda demostrat que tots i totes i hem estat d’acord) que hem d’assumir una contradicció en aquest aspecte, i ignorant la teoria postmoderna del fetitxisme al voltant de la figura d’Artur Mas, hem d’analitzar per quin motiu creiem que aquesta contradicció respon a aspectes secundaris i que per tant, és assumible.

    Ha quedat més que demostrat (tot i que alguns en tenien més que dubtes), que el procés català és un procés de ruptura amb l’oligarquia espanyola i les seves estructures d’estat (judicial, polític, militar etc.) i amb una facció important de la burgesia catalana (sectors financers i empreses lligades a l’oligarquia espanyola). Això vol dir, que aquest procés a aprofundit en la lluita de classes.

    3. En tot procés d’alliberament nacional d’arreu del món, la lluita de classes entre els agents que participen en aquesta, i és present, participant-hi la classe obrera i els sectors populars així com diverses faccions de la petita i mitjana burgesia.

    Aquells processos on els destacaments revolucionaris (representants dels interessos de la classe obrera i els sectors populars) s’han mostrat més disposats i més ferms a assolir el procés d’alliberament nacional, és on la lluita de classes s’ha mostrat més favorable cap als interessos dels i les treballadores, perquè s’han guanyat la simpatia popular. Això no vol dir que durant aquests processos no hagin estat exempts de contradiccions, però la maduresa del moviment és la que ha permès o no gestionar-les i continuar avançant.

    4. El Che Guevara deia que la revolució és sentit del moment històric, doncs ara és un d’aquells moments en que podem demostrar capacitat per assolir els nostres objectius, sabent gestionar les contradiccions que se’ns presentin davant, o podem evitar tenir cap responsabilitat per intentar protegir el moviment de tota contradicció en clau paternalista i assumir que no som capaços de prendre partit en aquest moment històric.

    XAVIER VILANOVA, membre de la CUP Capgirem Barcelona de Sants-Montjuïc, la COS i Poble Lliure

    Font: Llibertat.cat
    Imatge: La CUP emplaça Junts pel Sí a fer propostes (Manresa, 27-11-2015)

  • Els regidors de la CUP-Crida per Girona es refermen en la seva obediència al mandat democràtic del 27-S

    Davant el requeriment emès per la Audiència Nacional espanyola per identificar-los per haver votat afirmativament a la moció de suport a la declaració de ruptura del Parlament aprovada pel ple municipal

    La CUP-Crida per Girona ha fet públic un comunicat aquesta nit, per manifestar que els quatre regidors i regidores del grup municipal es reafirmen en el posicionament emès al ple municipal del 16 de novembre, i “anuncien que no reconeixen l’autoritat de l’Audiència Nacional, i que per tant no respondran a les peticions o requeriments que arribin per part d’aquesta o altres institucions de l’Estat espanyol com a conseqüència d’aquesta votació”.

    La nota de premsa, també remarca que els regidors es refermen en la seva obediència “al mandat democràtic emès pel poble de Catalunya el passat 27 de setembre i el nostre compromís per tal de fer-lo efectiu, i manifesten una vegada més el seu suport al procés polític cap a la creació d’un Estat català independent.

    Per la seva vanda, la formació anima al conjunt de regidores i regidors que van emetre el vot favorable a la moció a mantenir-se ferms en la defensa del posicionament aprovat pel ple, i a respondre de manera conjunta a les possibles conseqüències que pugui generar el procés judicial endegat per l’Audiència Nacional.

    També ha fet una crida a la societat gironina a manifestar el seu suport a les institucions públiques i els representants electes de la ciutat davant de l’ofensiva antidemocràtica de l’Estat espanyol contra el poble català i les seves aspiracions d’assolir la plena sobirania.

    Aquest migdia s’ha sabut que l’Audiència Nacional espanyola havia emès un requeriment per tal d’identificar els regidors i regidores de l’Ajuntament de Girona que van votar afirmativament a la moció de suport a la declaració de ruptura del Parlament de Catalunya, aprovada pel ple municipal del dia 16 de novembre.

    Font: Llibertat.cat
    Imatge: Els regidors de la CUP-Crida per Girona es refermen en la seva obediència al mandat democràtic del 27-S

  • Nou organitzacions polítiques subscriuen un manifest per la ruptura i l’obertura de processos constituents

    Els signants defensen “el dret de tots els pobles a decidir el seu futur, de forma pacífica i democràtica, sense amenaces ni ingerències externes”

    La CUP, ERC, Més per Mallorca, EH Bildu, BNG, Unidad del Pueblo, Andecha Astur, Izquierda Castellana i Puyalón de Cuchas han subscrit el manifest ‘Els pobles tenim la paraula‘ on manifesten el seu objectiu comú “de ruptura amb el model d’Estat consagrat per la Constitució de 1978 en la lluita contra el centralisme i l’obertura de nous processos constituents”.

    El manifest remarca l’esgotament del marc jurídic-polític concretat en la Constitució espanyola de 1978, que “no va respondre a la voluntat dels pobles ni va recollir les ànsies de transformació social a la sortida del Franquisme, és avui un fet irrefutable, la qual cosa no pot sinó reafirmar-nos en el compromís que adquirim per la ruptura democràtica”. Indicant que “Ahir com avui entenem que la veritable democràcia és aquella en la qual els pobles i les persones són lliures per construir un futur de justícia
”.

    També assenyala que “la política de vulneració de drets socials i de llibertats fonamentals”, així com la “deriva autoritària d’un Estat incapaç d’assumir el dret de les nacions i pobles a organitzar-se lliurement fan impossible el pacte amb l’Estat i resta tota credibilitat a eventuals reformes”.

    Davant d’aquesta situació, les organitzacions signants han expressat el seu compromís a “Impulsar, en conseqüència, l’engegada o el desenvolupament de processos constituents populars, radicalment socials i democràtics en les nostres nacions; Col·laborar en l’objectiu comú que nostres ciutadanies respectives es dotin dels instruments i mecanismes necessaris perquè puguin decidir sobretot i veure respectades les seves decisions; Donar-nos suport mútuament davant els atacs que busquin impedir l’exercici d’aquest dret fonamental i, en general, l’avanç de cadascuna de les nostres nacions en el camí cap a la seva plena sobirania”, així com “Defensar el dret de tots els pobles a decidir el seu futur, de forma pacífica i democràtica, sense amenaces ni ingerències externes”.

    Font: Llibertat.cat

  • Les eleccions anticipades i les idus de març

    (mirant d’entendre els vots a favor d’aquesta opció a la darrera Assemblea Nacional de la CUP-CC)

    L’anticipació de les eleccions al mes de març vinent, com a conseqüència de no haver arribat a un acord d’investidura entre JuntsxSí i la CUP-CC, és percebuda amb inquietud per moltes persones, que ho veuen com la fi del procés independentista.

    Però, per a tenir una idea més completa d’aquesta qüestió, és convenient saber que a aquest sentiment de rebuig a la convocació d’aquestes eleccions s’hi han oposat aquests darrers dies unes consideracions diametralment oposades que veurien en aquesta convocatòria electoral una joiosa oportunitat. Es tracta d’una opció que va aflorar d’una manera prou descarnada a la darrera Assemblea Nacional de Manresa de a CUP-CC, on la possibilitat d’anar a aquestes eleccions del mes de març va rebre el vot positiu d’una part no menyspreable dels assistents.

    Es tracta, doncs, d’una qüestió que, en la conjuntura política actual, adquireix una rellevància remarcable i mereix un mínim esforç d’anàlisi. A la meva manera de veure, aquesta qüestió va més enllà d’una simple opció conjuntural i electoral, i amaga un debat estratègic mal enfocat i, per tant, també mal resolt.

    El debat superficial que se’n fa en aquests moments s’acostuma a reduir a la comparació dels possibles nous resultats electorals del març, amb els resultats de les eleccions del 27 de setembre passat: que si puja l’un, que si baixa l’altre, que si no cal patir de res perquè el volum global de vot independentista es mantindrà … Dins aquest enfocament els sectors de la CUP-CC favorables a anar a eleccions avançades el mes de març, comenten eufòrics que encara hi guanyarien vots. I això excita “qui-sap-lo” la claca favorable a aquesta opció. Aquest engany (autoengany) permet als enganyats comptabilitzar com una victòria allò que és un bon fracàs polític. M’explicaré.

    El que jo vull dir és que l’enfocament electoralista d’aquests sectors parteix d’una mala anàlisi, perquè no situa en el context polític global aquest esdeveniment de les eleccions avançades.

    Les conseqüències de l’avançament de les eleccions, convenientment contextualitzades són, com a mínim, les següents:

    1.- Són, de fet, l’anul·lació de les eleccions del 27 de setembre, convocades amb caràcter plebiscitari i constituent. Representen l’anul·lació de les declaracions i acords de l’inici de la legislatura i la liquidació de la voluntat popular. Per això algunes anàlisis situen aquestes posicions en el camp del “liquidacionisme”.

    2.- Representen, com a conseqüència, el retorn al marc autonòmic pel fet que del resultat de les noves eleccions que serien de caràcter autonòmic difícilment se’n traurien conseqüències polítiques que permetessin desenvolupar una línia de treball clara d’orientació independentista com a conseqüència d’una mandat popular formulat explícitament, com ho va ser el 27 de setembre.

    3.- Comporten oferir – gratuïtament – l’oportunitat de reforçament de l’espanyolisme, tendència que sortirà beneficiada de la proximitat de les eleccions espanyoles precedents.

    4.- Poden desestabilitzar i afeblir el suport social i polític a l’opció independentista pel fet que aquestes eleccions “en clau autonòmica” obren la possibilitat d’una dispersió d’aliances fora de l’independentisme i en el camí de les “terceres vies”.

    Aquesta darrera consideració mereix una valoració més detallada i situada en la conjuntura política del fons dels darrers debats, que amaguen unes intencions polítiques que faríem ben fet de treure a la llum. El conegut manifest “per un gir a l’esquerra”, per exemple, ens hi ajudarà: signat entre d’altres persones per sectors de l’àrea de Catalunya sí que es pot, d’ICV i de la direcció Procés Constituent pròxima a aquestes posicions, darrere una retòrica social plena de dades que són certes i darrere també de l’oposició explícita a la investidura de Mas, amaga elements que tenen com a conseqüència immediata l’obstrucció a la ruptura independentista iniciada el 9 de novembre, i la liquidació de l’acumulació de forces de caire polític, que s’ha gestat amb les mobilitzacions independentistes dels darrers anys.

    Les eleccions del mes de març serien, en aquesta perspectiva, l’instrument per a l’“obertura d’un nou temps polític” en què la ruptura amb l’estat se centraria en la realització d’un referèndum, un objectiu predicat per les terceres vies antigues i noves d’arreu de l’Estat espanyol, un referèndum que tothom sap que no es farà mai (almenys dins uns terminis a escala humana i dins l’estat espanyol que perdurarà al llarg del segle XXI).

    Les eleccions del mes de març permetrien potser aconseguir un cert nombre de vots per a una possible candidatura independentista d’esquerres semblant a la CUP però representarien posposar la ruptura a un possible referèndum impossible; i prefigurarien – si se segueix aquesta línia equivocada- una aliança amb els sectors de les terceres vies que tindria com a conseqüència la ruptura del bloc independentista actual constituït pels votants de la CUP, d’ERC i de CDC, com a massa política.

    Les idus de març eren considerades pels romans uns dies de bons auguris. Havent observat aquestes perspectives haurem d’exclamar com ho feia més tard l’escriptor William Shakesperare, més aviat escèptic: “protegeix-te de les idus de març!”.

    Carles Benítez

    Països Catalans, 3 de desembre de 2015

    Font: Llibertat.cat
    Imatge: Carles Benítez, membre de Llibertat.cat

Pàgina 21 de 35« Primera...10...1920212223...30...Última »