• De les barricades d’ahir a les victòries de demà

    Les autores, membres de l’organització Arran, defensen la seva praxi política davant de la criminalització de què són objecte per part de l’”aparell de propaganda del règim” i argumenten la legitimitat de l’”autodefensa popular” davant de la “violència institucionalitzada“

    El règim necessita el PSOE per autolegitimar-se intentant vendre algunes de les seves polítiques com socialdemocràcia, perquè la classe treballadora les creguem com victòries quan realment ens lleven tota possibilitat de tenir vides dignes

    Aquest divendres hi ha la intenció per part del Consell de Ministres de reunir-se a Barcelona, i fa poc, s’ha fet pública la reunió prèvia a aquest entre el president del Govern espanyol i el de la Generalitat de Catalunya. Ambdues reunions estan plantejades per fer una demostració de força per part del govern estatal, tant com per tot allò que impliquen simbòlicament com per l’acompanyament a aquestes de milers de policies, evidenciant així com el règim del 78, del qual el PSOE n’és partícip, trontolla per totes bandes.

    N’és partícip perquè el règim el necessita, per autolegitimar-se intentant vendre algunes de les seves polítiques com socialdemocràcia, perquè la classe treballadora les creguem com victòries quan realment ens lleven tota possibilitat de tenir vides dignes. Queda palès quan veim com es consolida un sistema que ens deixa sense casa, sense feina o en condicions de precarietat extrema negant-se a derogar la reforma laboral del PP; que manté murs i reixes tacades de sang a la frontera sud i tanca persones en CIEs pel fet de ser migrants, desposseint-les de la dignitat inherent a tot ésser humà; que gira l’esquena a la violència masclista i sustenta una justícia patriarcal que deixa violadors en llibertat i tanca els ulls davant les agressions que pateixen les temporeres a Huelva; que es lucra de vendre armes a aquells que financen Daesh; que participa de l’imperialisme de l’OTAN i –sobretot– s’evidencia quan li fa el joc a la dreta espanyola.

    Va fer-ho durant la transició i segueix fent-ho ara, amb el pacte amb el PP per aprovar la reforma de l’art. 135 de la Constitució espanyola, quan varen acordar l’aplicació del 155 i van criminalitzar a les independentistes que l’1 d’Octubre vam sortir a votar, mantenint a les preses polítiques a la presó i segueixen fent-ho quan legitimen a la dreta més rància de l’Estat espanyol en els seus atacs més flagrants contra l’organització popular i aquells col·lectius que són capaços de jugar un pols al poder, clamant als mitjans la nostra il·legalització.

    Per tot l’esmentat, en reacció a la presència del Govern socialista a Catalunya, des de l’autoorganització popular s’han convocat, conjuntament amb diferents agents socials i polítics d’arreu del territori, mobilitzacions de rebuig, perquè encara que intentin que se’ns oblidi, el PSOE és un dels pilars polítics essencials pel sosteniment del Règim i la nostra obligació com a poble és no restar callades davant dels seus atacs.

    La història ens ha ensenyat molts exemples de lluita, ja que una vegada darrere l’altra, la classe treballadora s’ha rebel·lat contra les opressions i aquell qui l’oprimeix. Als Països Catalans trobam nombrosos exemples d’aquesta cultura revolucionària: des de la lluita antifranquista dels maquis a les muntanyes, a les milicianes que s’aixecaren contra el feixisme amb tots els mitjans al seu abast; des de les obreres de les selfactines alcoianes a les obreres de la Setmana Gloriosa (mal anomenada Setmana Tràgica), sense oblidar els maulets i tantes altres que ens precediren en la lluita. I tot i que la classe dominant ha volgut amagar aquesta tradició per fer-nos-la oblidar, als Països Catalans veim com l’organització i l’empoderament col·lectiu s’enforteixen i avancen.

    Darrerament, hem vist la lluita combativa exemplificada amb el moviment Armilles Grogues, que ens ensenya que de les revoltes populars en surten victòries, tot i el grau de repressió i la força i control que actualment tenen els estats capitalistes. Hem vist la utilitat de la lluita combativa, de la força del poble per crear inestabilitat en un sistema que l’oprimeix. Així doncs, tancar les portes a la combativitat és descartar una eina per aconseguir la victòria, és desposseir-nos –nosaltres mateixes– de possibilitats per fer front aquells qui precaritzen les nostres vides i, en definitiva, d’opcions per guanyar.

    És per això que exercir l’autodefensa popular per protegir-se de la violència institucionalitzada ja no és que sigui legítim, que naturalment ho és, sinó que és necessari. I és necessari defensar-la, aconseguir fugir de la moral burgesa que ens fa renegar d’allò que ens és útil com a classe treballadora, que ens fa condemnar la que segurament és una de les nostres millors eines. Així doncs, hem de saber jugar les eines de lluita, les hem de saber aplicar, organitzar i construir. Hem de saber teixir victòries malgrat que l’enemic estigui preparat, tot combinant manifestacions, accions esporàdiques i okupacions, pintura, pancartes i barricades, casals, ateneus i festes populars, independència, socialisme i feminisme. En definitiva: organitzar-nos i guanyar.

    Sabem que, tant el 20 com el 21 de desembre, el poble català s’alçarà contra un govern estatal opressor que mai ha tengut com a objectiu la millora de les condicions de vida de la classe treballadora. També sabem que les mobilitzacions que hi hagi durant aquestes jornades seran combatives, així com el macrodispositiu policial que assetja Barcelona ens fa saber que seran fortament reprimides. Però com hem vist amb el recent exemple de l’Estat francès, no es pot exigir a un poble que resti passiu davant d’unes condicions de vida de misèria, davant d’un règim que manté entre reixes les preses polítiques i lluny de casa les exiliades, que atempta cada dia amb menys pudor contra qualsevol mena de llibertat d’expressió mentre empara l’extrema dreta en el seu discurs d’odi, que reprimeix qualsevol mostra d’organització i lluita. No ens podem quedar quietes ni podem renunciar a defensar-nos.

    El poder, a través dels mitjans de comunicació que formen part de l’engranatge de propaganda, ens criminalitzarà i intentarà fer creure al món que nosaltres som les violentes, que nosaltres mereixem la repressió, que som qui atacam en lloc de ser qui es defensa, i ho farà en un estèril intent d’alliçonar a tot un poble en la submissió, però nosaltres no ho hem estat mai de submises. No deixarem de lluitar i de fer servir les eines que calgui per fer-ho, perquè si amb la repressió busquen que continuem oprimides, no els cedirem mai aquesta victòria. No podem deixar que ens confonguin d’enemics, perquè l’important és per què lluitem i no si ho fem amb la cara tapada o no. De les barricades d’ahir construirem les victòries de demà. Som poble rebel: tombem el règim!

    Per Adriana Roca i Núria Martí | @Arran_jovent
    Publicat a LaDirecta

  • Denunciem inacció del PDeCat davant les irregularitats constants del Consorci Costa Brava

    Davant de les irregularitats detectades per la Sindicatura de Comptes en el Consorci de la Costa Brava, la CUP continua exigint responsabilitats polítiques i reclama una aposta pel model de gestió pública de l’aigua.
    Les irregularitats detectades per la Sindicatura de Comptes se sumen a les ja denunciades públicament per la CUP al llarg dels darrers dos anys.

    La Sindicatura de Comptes ha fet públic, el passat 12 de desembre, importants irregularitats en la contractació del Consorci de la Costa Brava- Entitat local de l’aigua. En l’informe sobre l’exercici del 2016 l’ens denuncia, entre d’altres irregularitats, que 93 contractes es van adjudicar com a contractes menors quan haurien d’haver-se fet per concurs públic. Aquestes irregularitats en la contractació afectarien a les empreses Empresa Mixta d’Aigües de la Costa Brava, SA (EMACBSA) i Abastament en Alta Empresa Mixta, SA (ABASTEM).

    La Candidatura d’Unitat Popular remarca que aquestes irregularitats detectades se sumen a les ja denunciades públicament per la formació al llarg dels darrers dos anys. Al desembre del 2016, l’auditoria feta pels serveis tècnics de la Diputació de Girona i Faura Casas Auditors recollia un seguit d’irregularitats que afectaven als socis privats de les empreses mixtes esmentades, com per exemple, la utilització dels recursos de la part pública sense existència de conveni o contracte, i la inhibició de fer les aportacions compromeses en el manteniment i millora de les instal·lacions.

    També, al febrer del 2017, la CUP denunciava que les dietes del Consorci de la Costa Brava percebudes pels càrrecs polítics que en formen part van augmentar el 862% durant l’any 2016, arribant a cobrar 900€ per cada reunió, i que aquestes dietes estaven camuflades fora dels pressupostos del Consorci.

    Lluc Salellas, representant de la CUP a la Diputació de Girona, afirma que aquestes males praxis “reafirmen la demanda de la CUP de depurar responsabilitats polítiques i fixar mecanismes de transparència, i alhora fan evident la necessitat d’apostar inequívocament per un model de gestió dels serveis essencials com l’aigua totalment públic”.

  • La participació de la CUP a les eleccions europees

    El Parlament Europeu és una institució buida de poder real on no es reconeix ni la nostra llengua!

    Durant els últims mesos, la CUP ha estat treballant el debat sobre les vies d’internacionalització del conflicte polític català, entre elles la possibilitat de presentar una candidatura a les eleccions europees del maig de 2019.

    Tot i que la organització entén que la Unió Europea és un espai políticament molt allunyat del projecte polític que defensa la CUP, l’actual context excepcional marcat per la repressió, el conflicte nacional i social latent, les amenaces d’il·legalització i la voluntat de centrar l’internacionalisme com una eina imprescindible en l’estratègia política han provocat que s’hagi entomat el debat a nivell tàctic.

    Després que el debat quedés suspès a Perpinyà i que es reprengués avui al Consell Polític d’Artés, l’organització ha decidit no presentar ni participar de cap candidatura als comicis europeus, ja que entén que el projecte polític de la CUP no té cabuda dins de les institucions europees, màximes representants del capitalisme, l’imperialisme, el racisme institucional i la militarització de les societats.

    El document en contra de presentar-se a les eleccions europees i que ha estat aprovat per majoria absoluta argumenta que:

    • Després de les reaccions de la Unió Europea envers l’1 d’octubre, els exiliats, represaliats i el nivell de repressió a l’Estat espanyol, entenem que aquesta institució no és l’espai on trobarem els recolzaments a l’exercici al dret a l’autodeterminació del poble català.
    • El Parlament europeu, malgrat ser l’únic òrgan escollit per la via de la democràcia representativa, té una capacitat molt limitada a l’hora de legislar i canviar el rumb de la UE, fet que encara limitaria més la nostra incidència política.
    • Valorant el greu context de vulneració de drets polítics i civils a l’Estat espanyol, hem d’intensificar la nostra tasca internacional centrant-nos en teixir aliances amb les diferents societats civils i forces d’esquerres europees amb voluntat de canvi i no de reforma. Aquelles forces de fet, que si que van entendre el procés de ruptura a Catalunya i que es van mobilitzar i que pressionen els propis governs.
    • Contribuirem a generar aquestes aliances fora de les institucions amb aquells espais i organitzacions que prioritzin fer front al feixisme i el racisme creixent a Europa.
    • Això no implica que la CUP no pugui accedir i mantenir relació amb les diferents forces polítiques que tenen presència al Parlament Europeu, sobretot amb els grups d’esquerres amb qui ja es mantenen relacions bilaterals i debats polítics.
    • Caldrà que dediquem esforços en mantenir aliances amb forces polítiques d’esquerrres, socials i sindicals a l’Estat espanyol, que mantinguin voluntat de ruptura amb el Règim del 78. Aliances imprescindibles per seguir endavant el procés polític engegat.
    • Hem de focalitzar la nostra tasca política a nivell municipal per tal de tornar a generar les condicions òptimes per construir un nou moment de ruptura al nostre país d’acord amb el que ja s’ha anat aprovant en els darrers Consells Polítics.
  • Fem programa

    Bastim una agenda municipalista per canviar-ho tot

    La nostra assemblea local es troba en ple debat programàtic de cares a les eleccions municipals del maig del 2019. En aquest sentit, la militància local està abordant les línies base de treball del nostres programa electoral amb 9 objectius definits:

    • Transició cap a l’economia solidària
    • Recuperació de sobiranies
    • Justícia social
    • Municipalisme feminista i perspectiva LGTBIQ
    • Ecologisme i la planificació sostenible del territori i els recursos
    • Impuls de la cultura socialment emancipadora
    • Aprofundiment democràtic
    • Gestió transparent i ètica dels ens locals i supramunicipals
    • Municipis com a vertebradors de la construcció nacional

    L’organització presentarà en Assemblea Oberta les línies aprovades a principis de febrer i s’iniciarà el debat de presentació i de llista de cares als comicis. Si vols participar d’aquest projecte pots adreçar-te a la nostra Assemblea Local o si ja tens la teva proposta pensada també ens la pots fer arribar!

  • La Intersindical-CSC convoca vaga general el 21D

    La Intersindical-CSC convoca vaga general el 21D de 12.30 a 14.30 hores

    L’aturada es fa coincidint amb la reunió del Consell de Ministres a Barcelona per protestar contra algunes mesures del govern espanyol

    El sindicat independentista Intersindical-CSC ha convocat una vaga general el divendres 21 de desembre de 12.30 a 14.30 hores, coincidint amb la reunió del Consell de Ministres espanyol a Barcelona. Fonts del sindicat han explicat a l’ACN que l’aturada es fa per motius econòmics i socials, ja que el govern espanyol no ha retirat el decret del 6 d’octubre que facilita el trasllat de seus socials ni ha retirat la reforma laboral del PP, entre altres.

    Entre altres mesures, el Consell de Ministres del dia 21 preveu augmentar el salari mínim interprofessional fins als 900 euros, xifra que la Intersindical-CSC veu insuficient i advoca perquè sigui de 1.200 euros.

    D’altra banda, fonts del sindicat recorden que hi ha moltes lleis de contingut social aprovades al parlament que ‘continuen anul·lades’. Per tot plegat, i segons que han confirmat fonts del Departament de Treball, el sindicat ha registrat la convocatòria de vaga.

    Publicat a Vilaweb

  • Denunciem estafa democràtica

    La CUP considera una estafa democràtica el preacord entre JxCAT, ERC, Cs i PSC pel control de la CCMA

    L’organització exigeix al Govern que retorni al consens parlamentari per a la modificació de la llei de l’audiovisual

    La CUP Crida Constituent denuncia el preacord entre les formacions JxCAT, ERC, Cs i PSC de repartiment dels càrrecs del Consell de Govern de la Corporació Catalana dels Mitjans Audiovisuals i posa de manifest la necessitat que l’elecció dels membres sigui pública, transparent, democràtica i amb la participació dels treballadors i treballadores.

    Des de fa anys la desgovernamentalització del Consell de govern dels mitjans públics és una urgència. L’actual situació política reclama, més que mai, el retorn al consens o a àmplies majories per elegir els gestors de la Corporació i els directius dels mitjans, per tal d’evitar que els mitjans públics de la Generalitat siguin al centre del conflicte polític en considerar-los, uns i altres, com a instruments del govern.

    Per aquest motiu, l’opacitat d’aquest acord és una mostra de menysteniment dels partits cap al Parlament i les resolucions aprovades a la cambra. A més, la situació s’agreuja si es té en compte que tots els grups parlamentaris, ja durant la legislatura passada, havien arribat a un acord per modificar la llei de l’audiovisual per evitar precisament, que els mitjans públics se sotmetessin a criteris de fidelitat política i d’interessos de lobbies del sector audiovisual.

    Després de mesos d’amagar unes negociacions que traeixen l’esperit i la lletra de la Llei de la CCMA, de votar al Parlament mocions i resolucions comprometent-se a reformar la llei de la Corporació per tornar al consens que afavoreix la independència i la professionalitat dels directius i els gestors, després d’aprovar per unanimitat i tramitar de nou a la Mesa del Parlament el dictamen de la ponència conjunta de juliol del 2017, i després d’una resolució de fa dos mesos aprovada per majoria –amb l’abstenció dels dos partits del govern- en la mateixa línia, en el sentit d’aplicar els criteris de la reforma a la renovació del Consell, quatre grups parlamentaris han consumat aquesta nova estafa a la ciutadania i als treballadors de la Corporació.

  • Alcem-nos

    L’Esquerra Independentista i el conjunt d’organitzacions vinculades criden a “aturar-ho tot” a l’inici del judici

    Emplacen a totes les forces polítiques, socials i sindicals a començar els preparatius per planificar les mobilitzacions i aturades

    Diverses organitzacions vinculades a l’Esquerra Independentista han presentat avui l’estratègia de mobilitzacions de cara als judicis del Tribunal Suprem contra el procés d’autodeterminació de Catalunya i criden a “aturar-ho tot” i a mobilitzar-se des del primer dia per alterar la normalitat quotidiana i econòmica del país.

    Carles Riera, diputat de la CUP Crida Constituent, ha posat de manifest que la defensa durant els judicis ha de consistir en una acusació a l’Estat espanyol i una reivindicació de l’exercici del dret a l’autodeterminació: “Ho vam fer i ho tornaríem a fer, per la independència, la justícia social i els drets civils i polítics, vulnerats constantment per l’Estat espanyol, que demostra dia rere dia que és un estat profundament antidemocràtic”.

    A la roda de premsa de presentació de la campanya Alcem-nos, l’Esquerra Independentista ha cridat a convertir els judicis en un “boomerang democràtic” i a activar la mobilització popular per fer front a la vulneració de drets polítics i civils a través de la resistència activa i de la desobediència civil de la població per tal de denunciar un judici que forma part d’una macrocausa general en contra del dret a l’autodeterminació i que atempta contra els drets democràtics fonamentals.

    Per aquest motiu, l’Esquerra Independentista fa una crida, ja des d’ara, a la mobilització popular, a alçar-se contra la retallada de drets polítics i civils, i a aturar-ho tot des del primer dia del judici, amb el 3 d’octubre com a referent quant a amplitud de la mobilització. “La mobilització ha de començar des del primer dia del judici, ha de ser general arreu del territori, a tots els Països Catalans, i ha de tenir incidència en la vida econòmica i social”, ha afirmat Laia Casas, portaveu del SEPC.

    Per això, s’ha emplaçat a totes les forces polítiques, socials i sindicals a començar els preparatius per planificar les mobilitzacions i aturades descentralitzades mentre duri el judici.

    La campanya iniciarà el proper 19 de desembre amb un acte central al Teatre Poliorama, a Barcelona, i després s’extendrà arreu del territori.

    La Taula de l’Esquerra Independentista està formada per Alerta Solidària, Arran, Cos, CUP, Endavant Osan i SEPC, i les organitzacions que s’han adherit a la campanya són: Constituents per la Ruptura, Crida Constituent, La Forja, Lluita Internacionalista, Pirates i Poble Lliure.

    La repressió de l’Estat contra el procés ha comportat:

    • 9 exiliades
    • 9 preses polítiques sense judici
    • 22 persones investigades
    • 214 anys de presó per exercir l’autodeterminació
    • 712 alcaldies investigades
    • +1000 persones processades

    Alcem-nos des del primer dia de judici
    Aturem-ho tot!

  • SOS Costa Brava acusa la batllessa de Tossa «d’amagar» informació sobre Cala Morisca

    La plataforma ecologista assegura que presentarà al·legacions al projecte que preveu construir una urbanització amb unes 70 cases noves

    La plataforma SOS Costa Brava assegura que l’alcaldessa de Tossa de Mar, Gisela Saladich va «amagar» informació sobre la tramitació del projecte d’urbanització de Cala Morisca. Segons va avançar ahir la Cadena Ser i va confirmar Diari de Girona, el dia 26 de novembre, tres membres de l’entitat –entre ells l’advocat Eduard de Ribot– es van reunir amb el secretari, un tècnic de Medi Ambient i Saladich a Tossa per parlar sobre la urbanització. «Vam demanar que fessin una consulta a la Comissió Jurídica de la Generalitat sobre quins passos caldria seguir i quin cost tindria desclassificar aquests terrenys», va explicar ahir Ramon Gascons, portaveu de l’entitat Amics de Tossa integrada a SOS Costa Brava. Segons Gascons, Saladich els hauria dit que ho consultaria amb l’equip de govern (TU).

    L’endemà però, els ecologistes assistents a la reunió van saber que el 22 de novembre –quatre dies abans de la trobada– l’Ajuntament ja havia aprovat el projecte d’urbanització i de reparcel·lació, els dos últims passos necessaris per poder iniciar les obres. «A la reunió ho sabia i no ens va dir res. És una falta de respecte», va lamentar el portaveu d’Amics de Tossa. D’altra banda, la plataforma ja està preparant les al·legacions que presentaran contra el projecte i en cas que siguin rebutjades, tenen previst presentar un contenciós als jutjats.

    Els promotors d’aquesta urbanització van presentar el projecte uns dies abans que el Departament de Territori anunciés als alcaldes que el pròxim any suspendria les llicències per fer obra nova mentre no tingui a punt un nou pla urbanístic per la Costa Brava. D’aquesta manera els promotors van esquivar la moratòria i podran construir fins a una setantena de cases noves a Cala Morisca que s’afegiran a la cinquantena que ja existeixen i que van ser construïdes als anys 80.

    Publicat a Diari de Girona

  • El Règim del 78 és el règim de l’Íbex 35

    La Transició va suposar una pacificació i legitimació del règim econòmic franquista. Les elits econòmiques franquistes van ser democratitzades gràcies a que tota la violència i el poder econòmic i social no va ser mai qüestionada. Aquest blanquejament del règim va esborrar de la memòria institucional que el primer objectiu del franquisme va ser destruir qualsevol possibilitat de justícia i progrés social que pogués representar la república.

    Aquesta mateixa relació entre les elits econòmiques i polítiques ha sigut una constant en el règim del 78. Tant els governs del PSOE com del PP, han protegit les antigues elits franquistes com demostren els casos d’empreses bancàries i constructores. (ACS, OHL, Entrecanales, Banca March, Santander). La privatització dels antics monopolis estatals de nou va oferir la possibilitat de que les antigues elits consolidessin la seva posició dominant. En aquestes noves empreses privatitzades els antics polítics de PP i PSOE i les elits franquistes s’han anat col·locant garantint una continuïtat política i econòmica amb el règim anterior (Endesa, Telefonica, Argentaria, ADIF o Abengoa en són bona mostra).

    Aquestes privatitzacions unides a les portes giratòries amb els partits del règim han fet de la Constitució un element integral del sistema a tot l’Estat, també a Catalunya. Ciudadanos és el blanquejament d’aquest mateix règim econòmic.

    Ha sigut aquesta estructura econòmica ‘postfeixista’ la que ha tingut uns efectes devastadors per les classes treballadores que a base de reformes laborals que no han parat de minar els drets dels treballadors i treballadores des de la Transcisió fins ara. Aquest règim de poder econòmic exemplificat en l’ibex-35 mostra la connexió entre partits polítics, elits econòmiques que han dominat la política, l’economia i han definit l’estratègia industrial, i que han garantit que l’economia estigui organitzada al voltant dels megaprojectes, el boom de la construcció i la bombolla immobiliària.

    Amb la crisi del 2008 i la seva gestió va quedar clar quins són els interessos que protegeix l’estat, els de les elits financeres. El rescat econòmic a la banca i la modificació de la constitució per assegurar el pagament del deute i els interessos del capital financer per sobre dels drets de les treballadores ha sigut l’exemple més palmari. El dret al benefici privat d’uns bancs i corporacions corruptes per sobre dels drets socials és la constant en el règim del 78 i de l’ibex-35. Avui, se’ns continua dient que l’única sortida econòmica és la de facilitar l’acumulació d’aquestes elits i les seves empreses com a l’única forma de produir i proveir béns i serveis, continuar mercanitilitzant tots els àmbits de la vida pel benefici d’uns pocs i la misèria per la majoria.

    El règim del 78 és el règim de l’ibex-35. PP, PSOE, PDCAT i C’s són el braç polític de les elits financeres i les seves corporacions.

    Cal denunciar la política de pactes d’elits que va donar lloc a una Transició forjada sobre l’amnistia pels crims de la dictadura, i la persecució d’aquells que no van deixar de lluitar per un trencament real amb el Règim del 78.

  • Feminisme per canviar-ho tot

    L’Esquerra Independentista presenta ‘Feminisme per canviar-ho tot’

    L’objectiu és reivindicar la lluita feminista basada en els eixos de classe i d’alliberament nacional

    Les organitzacions de l’Esquerra Independentista Feminista han presentat avui davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a Barcelona, la campanya ‘Feminisme per canviar-ho tot’, que iniciarà el proper 25 de novembre, dia internacional en contra de la violència masclista. L’objectiu de la campanya és reivindicar la lluita feminista basada en els eixos de classe i d’alliberament nacional.

    Per aquest motiu, s’ha presentat un programa de deu punts que composa un pla de lluita contra la feminització de la pobresa i la violència masclista. “Dins del sistema capitalista i patriarcal i dins de l’Estat espanyol, les dones no tenim garanties de poder viure sense explotacions, opressions i sense patir violència”, ha expressat Adriana Roca, representant de l’Esquerra Independentista Feminista.

    La violència i la feminització de la pobresa són les eines que utilitza el sistema patriarcal i capitalista per a sotmetre les dones i les classes populars: l’escletxa salarial, les jornades reduïdes, i tota la violència estructural que afecta a les condicions materials de vida i que s’exerceix pel mateix sistema a través de la justícia, els cossos policials, el sistema sanitari, el sistema de pensions, etc. És per això que l’Esquerra Independentista vol posar al centre de la denúncia i de l’acció política la millora d’aquestes condicions materials de vida, indispensables per viure una vida digna. “L’aliança del capitalisme i el patriarcat perpetua les violències contra les dones i sosté una lògica que ens fa més precàries. Necessitem propostes que dignifiquin la vida de les persones”, ha aclarit la diputada de la CUP Crida Constituent, Natàlia Sánchez.

    1. Treballem totes, treballem menys.
      Salaris i pensions de 1.200€, millora de les condicions de les treballadores de la llar, combatre l’escletxa salarial i reducció i compactació de la jornada laboral. Ampliació i millora dels permisos per la cura de les persones. Exigim la recuperació immediata del articles en matèria laboral de la llei d’gualtat catalana suspesos pel Tribunal Constitucional.
    2. Impugnar el deute per guanyar en drets socials i millorar les condicions materials de vida de les persones, especialment les dones. Universalització i gestió pública dels serveis de cura i ampliació de la llei de la dependència.
    3. Expropiar els habitatges buits.
      Apostar per la creació d’una xarxa d’habitatge públic especialment per les dones amb risc de pobresa.
    4. Per una educació i una salut 100% pública i laica i perspectiva feminista.
      Expulsem l’església catòlica de les escoles i la sanitat.
    5. Pels drets de totes som antifeixistes.
      Eliminem la llei d’estrangeria i tanquem els CIES. Sortim de la Unió Europea i de la OTAN.
    6. Dret al propi cos.
      Avortament lliure, gratuït i segur i sense límit d’edat i prohibició de la utilització de ventres de lloguer. Eliminació de la cosificació de les dones.
    7. Abordatge per l’eliminació de la violència masclista.
      En l’habitatge, les condicions laborals i socials per les dones que han patit violència Masclista.
    8. Pla de prevenció de la violència masclista.
      Incloure la perspectiva feminista a tots els nivells de l’educació i formació específica de violència masclista per totes les persones treballadores dels serveis, dels cossos de seguretat, de l’àmbit jurídic i de l’administració pública.
    9. Contra la LGBTIfòbia.
      Exigim el compliment de la llei i la inclusió de la perspectiva LGBTI a l’educació.
    10. Contra la repressió política i de la llibertat d’expressió i pels drets democràtics.
      Exigim el dret a l’autodeterminació per la sobirania de les dones, la fi de la doble repressió que pateixen les preses i exiliades polítiques i la derogació de la llei mordassa.
Pàgina 5 de 32« Primera...34567...102030...Última »