• Cap a un nou model turístic?

    Lloret es caracteritza pel turisme de borratxera, i no pot seguir així. És un municipi on hi ha gent que ve de lluny atreta per les drogues i la prostitució, encara que, com amb tot, no podem generalitzar perquè també hi ve gent que vol gaudir de la Costa Brava.

    Aquest estiu he treballat a un hotel on aposten pel canvi de model de turisme, i sembla que no és l’únic. Són hotelers cansats d’una visió de Lloret que no li fa cap bé, perquè no és només que es vengui, o s’hagi venut, així a l’estranger, sinó que dins del país tenim aquesta mala imatge, i Lloret és més que turistes i alcohol. En aquest hotel, des de la recepció, sempre que podíem oferíem unes activitats o altres segons el perfil. Per altra banda, aquest establiment opta per canviar aquest turisme oferint un producte hoteler més car, però també de qualitat, mostrar les activitats que poden fer al municipi i voltants, oferir cert nombre d’habitacions per un perfil de família amb infants i fins i tot sent estrictes durant la nit amb el soroll, amb una política clara: la festa te la montes fora, dins l’hotel tranquil·litat.

    Sí que és cert que passejar per l’avinguda de Just Marlés, per la riera, és tot un espectacle. Hi trobem botigues de souvenirs, les principals cadenes de menjar ràpid, discoteques, discoteques amb kebab inclòs, il·luminació excessiva, molta gent, turistes ebris, vòmits, persones passant-se droga davant la passivitat policial, … Però Lloret és més que això. Té platges i cales precioses, algunes de difícil accés on, fins i tot a ple agost, hi ha poca gent, un entranyable nucli antic de carrers estrets que contrasta molt amb la zona turística i comercial, diversos jaciments ibèrics i molt més.

    Crec que aquest tipus de turisme sobretot ve marcat per la quantitat d’oferta nocturna que hi ha al municipi. Un altre aspecte que pot propiciar aquest model és l’acohol econòmic i de baixa qualitat. Tot i això, no crec que tancar locals o prohibir certes activitats ens porti a un millor model, però sí incentivant les activitats saludables, com l’esport, que en part ja es fa, i fins i tot fent que el tram del camí de ronda que passa pel municipi sigui més agradable, com han fet a Blanes que els ha quedat fantàstic. Una bona proposta seria la d’acabar-lo completament d’una vegada.

    El municipi també té serveis a la platja com el miniclub per a infants de 3 a 12 anys on es fan diferents activitats durant el dia, l’espai nadó per a infants de 0 a 3 anys i la biblioplatja. Tot i això, segueixo pensant que no és suficient i que s’hauria d’apostar més per activitats familiars, activitats diürnes de carrer, actes culturals, etc. Sobretot visualitzar-les més, ja que caminant pel poble tothom sap quines discoteques hi tenim, però no quines activitats s’hi fan.

    Eric Aràs

  • El punt lila

    Et trobes de festa a Lloret i ets víctima d’una agressió sexual.
    Necessites ajuda i acudeixes al Punt Lila que hi ha disponible a Lloret.
    Bé, o no.

    Perquè no està present en tots els esdeveniments i no es veu fàcilment. La seva falta d’il·luminació contrasta amb l’ambient de festa que hi ha al voltant, al capdavant només hi ha una persona en una taula solitària amb un fullet en el qual adjunta dos telèfons de contacte. Res més.

    La iniciativa és necessària, aquest tipus d’agressions es pateixen, lamentablement, amb massa freqüència i és una campanya que ha de millorar, avançar i almenys, abastar tota la temporada de turisme a Lloret i no només a esdeveniments puntuals. Així mateix, el fullet s’hauria d’ampliar més, amb més informació, més contingut i assessorar tant a dones com a homes per tenir més clar com entaular relacions sanes.

    Haig de fer un esment a les últimes agressions sexuals patides a conseqüència de grups com “la manada” i la necessitat de treballar en un protocol d’actuació i prevenció en cas que es produeixin, així com insistir que l’educació i la informació dirigida tant a dones com a homes, és la base de la prevenció d’aquestes.

    Maribel Ibàñez

  • Infraestructures i mobilitat

    Per a qualsevol municipi la mobilitat tant a l’interior com cap al exterior són elements importants per la vida quotidiana de la seva població, cal tenir unes infraestructures que responguin a les necessitats socioeconòmiques dels seus habitants. Carreteres, avingudes carrers i carrerons con formen la vida urbana i són els elements estructurals que configuren la mobilitat de la gent i la vida de les dones i homes del municipi.

    Actualment, tot i que des de el govern es parla d’infraestructures sostenibles i de respecte per el medi ambient, les grans infraestructures de mobilitat afavoreixen l’ utilització de medis de transport basats en el consum de combustibles fòssils.

    A Lloret les vies que ens comuniquen amb el territori són: La carretera C-63 Que ens uneix amb l’interior fins Olot, popularment coneguda com la “carretera de Vidreres”, la GI-682 que des de l’enllaç a la N II a Malgrat va fins Sant Feliu de Guíxols, coneguda popularment, segons el tram, com a “carretera de Blanes” o “carretera de Tossa”. Darrerament aquestes vies són polèmiques per diferents qüestions: la carretera C-63 és la via que ens uneix amb el rerepaís, i amb altres importants infraestructures com són l’AP-7 i l’A-2, Per una banda a través d’aquesta via arriben molts de turistes a Lloret, tant en vehicles particulars com amb autobusos, a la vegada que és una important via d’entrada dels subministres que necessitem ja que Lloret actualment és una vila que no és autosuficient en cap dels productes de subsistència bàsics, el transit pesat alenteix molt la circulació. A part del alt volum de transit un altre problema és la multitud de sortides d’urbanitzacions que enllacen amb la carretera, moltes d’aquestes entrades i sortides no tenen cap carril accés contribuint a l’augment de perillositat del transit. Arrel dels malaurats accidents que han tingut lloc darrerament, la C-63 és una via amb un alt potencial de sinistralitat, malgrat diverses accions que s’han pres per tal d’evitar-los (reducció de velocitat, radars, i accessos a urbanitzacions, La via ha quedat obsoleta per el volum actual de transit que suporta i cal intervenir-hi per facilitar una mobilitat segura. La millor opció és el desdoblament amb uns accessos segurs a les urbanitzacions i acompanyat d’un efectiu transport públic que fes minvar el transit de vehicles privats.

    Pel que fa a la carretera GI-682 la problemàtica és força similar, trànsit molt intens durant tot l’any, hi ha un moviment constant de productes i persones entre Lloret, Blanes i les poblacions del Maresme, com cap a Tordera i el Vallés, transit que s’incrementa a l’ estiu amb els desplaçaments de la població de Barcelona i l’àrea metropolitana cap a la costa, malgrat que la xarxa de transport públic és més … que la que circula per la C-63, encara no està prou optimitzada i el transport privat el supera amb escreix, Aquesta via caldria desdoblar-la atenent criteris d’eficiència i necessitat del territori, ja que la major part del transit habitual és de caràcter local, mentre que el transit que normalment col·lapsa la via és estacional, concentrat els caps de setmana de Juliol i Agost. La proposta de millora de mobilitat per aquesta via és la de la prolongació de la autopista C-32, proposta que creiem inacceptable ja que perjudica el transit de la població del territori, continuarà col·lapsant la via i no afavorirà la fluïdesa de la mobilitat.

    La problemàtica de les infraestructures de mobilitat del nostre territori és l’intensitat de l’us, provocada per un sistema que prioritza el desplaçament privat en front al transport públic.
    En el nostre territori es prioritza l’accés des de l’exterior en front a les necessitats reals de mobilitat dels habitants. A la vegada que s’afavoreixen diferents lobbis empresarials que són els que treuen profit de les problemàtiques que ells mateixos generen en no atendre les demandes que afecten a la població.

    Jaume Ribera

  • Rèquiem per Sant Quirze, Rèquiem per Lloret

    L’entrada nord a Lloret troben la modesta ermita de Sant Quirze ja d’època romana, envoltada d’un alzinar espontani. Els boscos sagrats eren propis dels temps clàssics. Lloret fa temps que ha oblidat al bo de Sant Quirze, patró dels pobres i dels nens. És la comunitat de religió ortodoxa qui en té cura. En els actes de Festa Major de Santa Cristina la flor i nata de Lloret es dona cops de colzes per ser a primera línia en la Processó. Unes deïtats mereixen un fervor inusitat uns dies a l’any, i d’altres es difuminen en l’oblit. Ens oblidem de qui invocaven pobres i nens? Estrany, doncs Lloret és el penúltim municipi de Catalunya en renda familiar disponible. Sí, el més pobre.

    El cementiri de Lloret i llurs panteons modernistes de bellíssima factura, espiritual i estètica. L’idealisme modernista transcendint i compartint-ho filantròpicament amb l’humil Lloret noucentista. Entreu, si és oberta, a la capella actual, deixada, desacurada. Quin greuge al recolliment dels qui hi acomiaden els seus. Un cementiri per arribar, fer la foto que toca i marxar.

    Rèquiem per Sant Quirze, per més de dos mil anys d’identitat, religiositat, per l’ànima d’un poble. Un bosc autòcton, una ermita mil·lenària, un cementiri monumental. Un conjunt integral, verd, autèntic, per pocs diners. És millor el ciment? És millor l’excavadora en llocs sagrats dels avantpassats? Buiden el turó de Sant Quirze, aixequen Lidl’s i similars, encloten el cementiri entre vials, es treuen equipaments de la màniga, cal justificar la requalificació i l’estraperlo immobiliari. Quina vulgaritat megalòmana.

    Enderrocar singularitats i espiritualitats per crear banals equipaments que trobem clonats arreu. Mentrestant ja hi ha qui té accions pel nou tanatori a construir més lluny. I és que l’important és tenir un tanatori que doni rendiments.

    L’ideal de l’indiano Nicolau Font: compra i rehabilita una antiga ermita, S. Pere del Bosc, contracta notables artistes modernistes (silenci a Lloret sobre l’any Puig i Cadalfach, malgrat que aquest hi participà). En un turó proper, el de Ses Pedres Lluïdores, aixeca el primer monument a Mossèn Cinto Verdaguer, l’Àngel. Un projecte singular excepcional: també un rellotge solar pel poble, com defensa l’artista Neus Dalmau. Les tessel·les (perdudes) de la seva estrella llampegaven just amb el sol de migdia, l’hora de l’Àngelus (el nord) per la gent de pagès i de mar. Crea un aplec popular l’1 de maig a Sant Pere, per anar-hi en processó. S. Pere del Bosc, l’Àngel, un recorregut sagrat per la comunitat. Mossèn Cinto Verdaguer, havia estat hoste del Sr Font. Quina connexió espiritual va haver-hi entre els dos?

    El projecte de la C-32, esbudella tot el conjunt de turons cerimonials. Un infame circuit il·legal de motos erosiona i contamina ara els voltants del monument. L’Àngel, en estat deplorable. Aneu-hi. Urbanísticament el conjunt només catalogat, ni tant sols Bens d’Interès Local. És que així és tant fàcil descatalogar… Uns quants propietaris estan fregant-se les mans amb les requalificacions de terrenys.

    El Sr. Nicolau Font, volia un asil per la gent gran del poble. Els dirigents de Lloret tenen a la gent gran de sociosanitari de Lloret amb un servei de menjador denunciat per deplorable. Una concessió al grup SEHRS de l’ínclit Sr. Ramón Bagó, donant de CiU, patró del Teatre del Liceu. L’alcalde justifica la concessió en base a criteris econòmics i no de benestar.

    Quo vadis, Lloret? Enlloc. On és l’ànima de Lloret? Formigonada i requalificada. Banalitat i mediocritat. Urbanitzacions mig buides, i segueixen construint. Show must go on. Persianes baixades. Traspassos de locals permanents. Hotels obsolets. Barris decadents, desèrtics. Només se salva el que no ha tocat l’ homo economicus dels nostres dies. Rendibilitats en descens continuat. Devaluació econòmica, humana, espiritual. Pregunteu, passegeu, observeu. Pseudogegant amb peus de fang. El Detroit del turisme en la propera generació. O abans. Al temps.

    Roser Vila, publicat al Diari de Girona

  • Quan res no canvia

    Malgrat viure en un temps on són les persones les que demanen ser els protagonistes de les preses de decisió que afecten el seu futur, vivim en un municipi on segueix arrelada la vella política, la que fa i desfà des de la poltrona.

    Com sabeu, el nostre país es troba immers en un procés d’alliberament nacional amb l’objectiu inequívoc de decidir el nostre futur immediat. Però aquest dret a l’autodeterminació (o dret a decidir com en diuen alguns) no s’acaba d’estendre al nostre municipi. En lloc de donar la veu al poble perquè agafi les regnes del seu destí, seguim sotmesos a les seves decisions arbitràries sobre els aspectes més importants de la nostra vila. Seguim, mesells, el dictat dels interessos estrictament econòmics de grans corporacions o professionals de la política.

    De res serveixen les promeses electorals per accedir als càrrecs de comandament municipal, que per ells no són res més que això, paraules per aconseguir uns vots que tenen validesa fins la següent jornada electoral. Ho hem vist i ho patim al nostre poble on les formacions que composen el govern municipal van prometre per activa i per passiva efectuar una consulta popular per decidir si calia fer-ne una nova carretera; un ramal de la C-32 que té previst destrossar els nostres boscos i que només beneficia els interessos especulatius i econòmics d’Arbertis (amb tot el que això implica per a certes formacions), tan necessitada d’allargar la concessió dels peatges del Maresme més enllà del 2021. Promesa que, com sabeu, no van trigar a incomplir i, fins i tot, anular la decisió presa en aquest sentit pel consistori en l’anterior legislatura. És aquesta sent la “nova política” d’acostament a les persones que ens van prometre?

    Des del primer moment ens hem mostrat contraris a aquest projecte pensat a tan curt termini i sense cap visió de futur: aquest projecte que només té l’objectiu estratègic de mantenir concessions privades en serveis públics bàsics i perpetuar les relacions d’aquestes corporacions privades amb certes formacions i quotes de poder. Entenem que la defensa del nostre patrimoni natural és un dret de tota la ciutadania i per tant no pot quedar en mans de decisions de persones alienes al nostre territori i que només actuen per interessos merament econòmics.

    Ara que el projecte ha arribat als tribunals i es podria suspendre cautelarment, el nostre consistori ha decidit personar-se com a part interessada per defensar-lo, donant l’esquena als veïns afectats per les expropiacions i destinant-hi recursos públics locals ignorant la voluntat del territori, que en consulta popular auto-organitzada es va mostrar àmpliament (un 80% dels participants) contrari al projecte.

    I quina és la legitimitat que els porta a prendre aquesta decisió? Només les quotes de poder delegades a les urnes amb falses promeses de canvis reals en la manera d’actuar. Això és el que els permet prendre accions com aquesta, menystenint la voluntat del municipi.

    Encara tenim molta feina per fer, des dels àmbits locals. Feina per consensuar un model de poble a llarg termini. Feina per saber què (o qui) som, i què (o qui) volem ser. Només llavors podrem decidir si realment necessitem accions d’aital envergadura.

    Us encoratgem a seguir lluitant, al nostre costat, pel futur del nostre poble!

    Assemblea local CUP Lloret

  • Expulsades per ser dones

    Denunciem un cas de caire masclista al nostre municipi que ha succeït aquest cap de setmana en una instal·lació esportiva municipal. Esperem un pronunciament oficial per part de la Regidoria d’Esports. I és que pel fet de ser dones, les jugadores d’un partit oficial de Segona Catalana han estat increpades amb comentaris masclistes i fins i tot han hagut de suspendre el partit, que coincidia amb un partit no oficial de veterans. Fins quan hem de patir aquest tracte les dones?

    El fet l’han denunciat públicament diverses jugadores visitants i en nom de l’equip han emès un comunicat al seu compte de facebook.

    Per la seva part el C.F. Lloret ha emès al seu compte oficial de facebook un Comunicat Oficial on desmenteix les acusacions. La comunicació del club ha estat criticada ràpidament per d’altres usuaris que van ser al camp i que corroboren la veracitat dels fets.

    Tot i haver ocorregut en instal·lacions esportives municipals ni la Regidoria d’Esports ni el consistori local s’han pronunciat al respecte.

    D’aquest fet se n’han fet ressò Nova Ràdio Lloret i el Diari Ara.

  • Andreu Espinosa: “La disjuntiva de Mas o març ha estat un xantatge”

    En l’entrevista d’avui al portaveu d’aquesta assemblea local, l’Andreu Espinosa, ha deixat clar als micròfons de Nova Ràdio Lloret el posicionament i voluntat de la militància local en quant a la decisió presa pel Consell Polític i Grup d’Acció Parlamentària, aclarint que trobàvem el nostre posicionament com el menys dolent en una decisió que mai ens hauria agradat haver de prendre.

    La prioritat era i continua sent iniciar la legislatura i en vistes de l’enroc de Junts pel Sí tant en les propostes (només recollides en el seu programa electoral) i en quant a la presidència, vam creure oportú un posicionament en clau de país que permetés començar a caminar, però sense subscriure la proposta d’acord per ser del tot insuficient.

    Tot i així reconeixem que la decisió final de l’organització ha estat del tot democràtica, presa des de les bases de la militància i sent conscients que qualsevol de les opcions era dolenta, atès que mai vam voler entrar en aquest xantatge al que ens han abocat. Per tant, el nostre comunicat s’ha d’entendre com un exercici de transparència de la tasca duta en els darrers mesos des d’aquesta assemblea local i no com un qüestionament de la decisió final i de la nostra manera de fer. La nostra pluralitat i el nostre debat és la nostra riquesa i no hem de renunciar per pressions externes que volen desestabilitzar-nos.

    Se’ns demana que cedim i anem de la mà amb formacions que reiteradament incompleixen les seves promeses electorals i que com a mostra les tenim al nostre municipi, que s’omplen de participació en les campanyes i als pocs mesos deroguen una consulta sobre el perllongament de l’autopista, aprovat en ple tot just abans de les eleccions i que ara es demostra que va ser un acte pre-electoral de campanya més.

    Denunciem públicament la campanya mediàtica a les xarxes contra les dones polítiques pel simple fet de ser dones i els recordem el nostre absolut i total suport a totes i tots els nostres diputats i la tasca que realitzen en nom nostre.

    Entrevista al portaveu (Andreu Espinosa)

  • Roda de premsa de la PAC-32

    Serà avui a les 20 hores a la Biblioteca Comarcal de Blanes que la Plataforma Aturem la C-32 informarà oficialment del seu posicionament arran de que tant la Generalitat com els ajuntaments de Blanes i Lloret han fet públic un acord per tirar endavant el projecte de perllongament de la C-32 fins a Lloret.

    D’entrada els alcaldes dels dos municipis s’han passat pel forro els acords dels respectius consistoris on van aprovar en ple una moratòria del projecte fins el pronunciament de la ciutadania en una consulta. A més de ser unes pràctiques (aquestes de consultar a la població) a les que no estan acostumats, excepte durant les campanyes electorals que recorden que és allò que la ciutadania demanda i se li ha de prometre en el programa electoral, entrevistes, etc… Total la campanya dura poc i després ja poden tornar a fer el que volem… com sempre han fet.

    Aquests alcaldes s’haurien de replantejar la seva estratègia política al capdavant dels consistoris, on aproven “temes” de vital importància a la població sense que aquesta sigui consultada contravenint la pròpia paraula. Llavors, que podem esperar d’aquí endavant?

    Concretament a Lloret de Mar es va aprovar en ple municipal el dia 20 d’abril de 2015 instar a la Generalitat una moratòria en el projecte fins que s’hagués pronunciat la població en una consulta. Fins i tot els candidats que ara formen part del govern local van dir per activa i per passiva durant la campanya que farien la consulta respectant els acords del ple municipal, que consideren sobirà.

    Un altre cosa és que, arribat el moment, facin campanya favorable a la infrastructura, però el que no poden ara es obviar aquests acords, els seus propis programes i tirar pel dret amb la connivència del conseller Vila, que tot i estant en funcions es veu legitimat per aprovar partides pel 2018 de 100 milions d’euros per fer la segona fase del projecte: la circumval·lació de Lloret. Ja sap el Sr.Vila que no hi serà al 2018 i llavors no haurà de respondre si no hi ha liquiditat, tal i com ha passat amb el reclamat desdoblament de la GI-682 (carretera de Lloret a Blanes), projectat, pressupostat i aprovat per la Generalitat i a l’espera de la dotació econòmica efectiva per realitzar-lo.

    Cada vegada resulta més evident que aquest projecte ha de tirar endavant “com sigui”. I és que a l’amic Abertis se li acaba la concessió de la C-32 i hem de garantir uns quants lustres més de negoci, no sigui que els nostres governants no puguin accedir als seus finançaments per les seves campanyes.

    L’equip de govern local a Lloret el formen CiU amb 6 regidors i ERC-Avancem amb 2 regidors. Totes dues formacions s’han mostrat sempre favorables a aquest projecte “tal i com està”, però han acceptat (CiU de mala gana) que es consulti la població abans d’iniciar-se. I això han defensat en els seus programes electorals i ara els reclamem que ho compleixin. Així de senzill.

    Extracte del programa electoral de CiU, que en quan a consultes sobre temes importants per la ciutat deuen entendre que no s’inclou el perllongament de la C-32 ni el camp de golf de l’Àngel.
    ciu_eix2b

    Intervencio del Sr.DULSAT sobre la C32 al mes de maig (escoltar sencera)

     

    Extracte del programa electoral d’ERC-Avancem on clarament defensaran la celebració de la consulta. Es veu que ara deuen haver canviat d’opinió.
    erc1

    Intervencio del Sr.OROBITG sobre la C32 al mes de maig, on a més ens comprometen a que sigui vinculant (escoltar sencera)

    Imatges: Roda de premsa | PAC32; Extractes dels programes electorals de CiU i ERC-Avancem per les Municipals.
    Àudio: Intervencions durant la campanya electoral a Nova Ràdio Lloret

    Més informació:

    Tot segueix igual
    Volem una consulta

    Jesús Elias, militant de la CUP Lloret

  • Tot segueix igual

    Canvien els noms, canvien els lemes, canvien les promeses i fins i tot les sigles però al final sempre tenim la mateixa manera d’actuar

    D’esquenes a la població, així és com segueixen actuant els nostres governants. D’esquenes a les necessitats dels ciutadans, d’esquenes a les seves sensibilitats i demandes. El poble no te ni veu ni vot, llevat dels períodes electorals que són aquells oasis quan ens prometen tot el que precisament no faran: una nova manera de fer política amb la participació dels ciutadans.

    Avui s’ha fet públic que els nostres alcaldes han acordat amb el conseller Vila la Ronda Costa Brava Sud. I és que ara li diuen així al perllongament de la C32 i a la seva continuïtat amb la circumval·lació de Lloret des de les Alegries fins a Canyelles.

    Si els regidors van aprovar per amplia majoria la celebració d’una consulta a la nostra població sobre el perllongament de la C32, ara constatem que ho van fer perquè era el final de legislatura, ho van fer perquè s’acostaven eleccions i el poble havia d’estar content.

    Què ha passat ara? Simplement que la ciutadania ja ha votat i ara ja no els necessiten, no cal comptar amb la seva opinió i ja es pot invertir en una infrastructura que genera gran polèmica i enriquirà uns pocs (recordem que suposarà l’ampliació de la concessió actual).

    Mentre canvien les sigles, fins i tot les persones, amb nous lemes, però en el fons amb la mateixa praxi. Res no canvia, seguirem sense urgències nocturnes als nostres CAPs fins que arribi la temporada turística, sense farmàcies de guàrdia nocturna, però disposarem d’un vial ràpid per anar a Barcelona i d’un camp de golf nou.

    Aquí us deixem la nota de premsa que ha publicat la Generalitat avui de la trobada d’aquest migdia que enterra definitivament la promesa de consulta ciutadana i mostra la cara real dels nostres representants.

    Descarrega (PDF, 40KB)

    Més informació:

    Ple municipal del 20 d’abril de l’Ajuntament de Lloret on s’aprova instar a la Generalitat la moratòria del projecte fins que existeixi un pronunciament de la població
    Vídeo Acta del punt on s’aprova en el ple municipal del 20 d’abril
    Nota de premsa oficial de la Generalitat de Catalunya

    Jesús Elias, militant de la CUP Lloret

  • Volem una consulta!

    Un cop més assistim a l’intent dels nostres representants de coaccionar la voluntat popular

    Ahir dimecres es va convocar una roda de premsa a la Sala d’Actes de l’Ajuntament de Lloret per donar resposta a l’ultimàtum del conseller Santi Vila sobre el ramal d’accés a la C32 des de Lloret.

    santi-vila3En les darreres declaracions sobre el tema del conseller Santi Vila va “advertir que si a final d’any no hi ha consens amb els alcaldes, la Generalitat destinarà els diners a altres projectes“. Però tot just un mes abans havia assegurat que “la prolongació de l’autopista fins a Lloret de Mar està a punt i que la infraestructura -tal com està projectada- es farà, malgrat l’oposició d’alguns col·lectius“.

    Només veiem aquestes darreres declaracions com una pressió sobre els municipis, precisament on s’han aprovat mocions en els respectius consistoris per consultar l’opinió de la ciutadania sobre aquesta infrastructura “tal i com està concebuda”. I com a resposta a aquesta nova imposició des de la Generalitat, els alcaldes en la roda de premsa en comptes d’instar al compliment de la voluntat ciutadana (l’Ajuntament de Lloret va aprova una moció per efectuar una consulta en el ple del 20 d’abril –veure vídeo– i l’Ajuntament de Blanes ho va aprovar en el ple del 29 d’octubre –veure vídeo-) el que han expressat en la seva ratificació al projecte i què, a més, no ha de finalitzar on s’ha previst (les Alegries), sinó que han incrementat el recorregut reclamant que finalitzi a Canyelles, completant així la ronda nord.

    12313681_513760732119987_2498235170360647517_nAra entenem que aquesta roda de premsa fos a porta tancada, per evitar que la ciutadania demanés explicacions, de fet, un cop més, s’han esvaït les reiterades promeses de democràcia participativa, regeneració democràtica i d’una nova manera de fer política que tant i tant va predicar-se durant la darrera campanya i que, finalment constatem que canvien les persones però les marques i maneres de fer són les mateixes. Com sempre, nosaltres triem els representants i ells fan “política” a la seva manera.

    Esperem què, per una banda el conseller només hagi “amenaçat” de farol (sempre havia reiterat que la Generalitat no disposava de diners per fer front a la infrastructura i que seria la concessionària la que avançaria el finançament, però vet aquí que o és un préstec que poden gastar on desitgin o poden decidir sobre on ha d’invertir aquesta empresa, que encara seria més preocupant) i que per altre banda els nostres alcaldes compleixin amb allò que s’han compromès amb els seus ciutadans i facin una consulta, amb una pregunta clara i amb una resposta binaria clara perquè tothom ho entengui.

    Jesús Elias, militant de la CUP Lloret