• La participació de la CUP a les eleccions europees

    El Parlament Europeu és una institució buida de poder real on no es reconeix ni la nostra llengua!

    Durant els últims mesos, la CUP ha estat treballant el debat sobre les vies d’internacionalització del conflicte polític català, entre elles la possibilitat de presentar una candidatura a les eleccions europees del maig de 2019.

    Tot i que la organització entén que la Unió Europea és un espai políticament molt allunyat del projecte polític que defensa la CUP, l’actual context excepcional marcat per la repressió, el conflicte nacional i social latent, les amenaces d’il·legalització i la voluntat de centrar l’internacionalisme com una eina imprescindible en l’estratègia política han provocat que s’hagi entomat el debat a nivell tàctic.

    Després que el debat quedés suspès a Perpinyà i que es reprengués avui al Consell Polític d’Artés, l’organització ha decidit no presentar ni participar de cap candidatura als comicis europeus, ja que entén que el projecte polític de la CUP no té cabuda dins de les institucions europees, màximes representants del capitalisme, l’imperialisme, el racisme institucional i la militarització de les societats.

    El document en contra de presentar-se a les eleccions europees i que ha estat aprovat per majoria absoluta argumenta que:

    • Després de les reaccions de la Unió Europea envers l’1 d’octubre, els exiliats, represaliats i el nivell de repressió a l’Estat espanyol, entenem que aquesta institució no és l’espai on trobarem els recolzaments a l’exercici al dret a l’autodeterminació del poble català.
    • El Parlament europeu, malgrat ser l’únic òrgan escollit per la via de la democràcia representativa, té una capacitat molt limitada a l’hora de legislar i canviar el rumb de la UE, fet que encara limitaria més la nostra incidència política.
    • Valorant el greu context de vulneració de drets polítics i civils a l’Estat espanyol, hem d’intensificar la nostra tasca internacional centrant-nos en teixir aliances amb les diferents societats civils i forces d’esquerres europees amb voluntat de canvi i no de reforma. Aquelles forces de fet, que si que van entendre el procés de ruptura a Catalunya i que es van mobilitzar i que pressionen els propis governs.
    • Contribuirem a generar aquestes aliances fora de les institucions amb aquells espais i organitzacions que prioritzin fer front al feixisme i el racisme creixent a Europa.
    • Això no implica que la CUP no pugui accedir i mantenir relació amb les diferents forces polítiques que tenen presència al Parlament Europeu, sobretot amb els grups d’esquerres amb qui ja es mantenen relacions bilaterals i debats polítics.
    • Caldrà que dediquem esforços en mantenir aliances amb forces polítiques d’esquerrres, socials i sindicals a l’Estat espanyol, que mantinguin voluntat de ruptura amb el Règim del 78. Aliances imprescindibles per seguir endavant el procés polític engegat.
    • Hem de focalitzar la nostra tasca política a nivell municipal per tal de tornar a generar les condicions òptimes per construir un nou moment de ruptura al nostre país d’acord amb el que ja s’ha anat aprovant en els darrers Consells Polítics.
  • Fem programa

    Bastim una agenda municipalista per canviar-ho tot

    La nostra assemblea local es troba en ple debat programàtic de cares a les eleccions municipals del maig del 2019. En aquest sentit, la militància local està abordant les línies base de treball del nostres programa electoral amb 9 objectius definits:

    • Transició cap a l’economia solidària
    • Recuperació de sobiranies
    • Justícia social
    • Municipalisme feminista i perspectiva LGTBIQ
    • Ecologisme i la planificació sostenible del territori i els recursos
    • Impuls de la cultura socialment emancipadora
    • Aprofundiment democràtic
    • Gestió transparent i ètica dels ens locals i supramunicipals
    • Municipis com a vertebradors de la construcció nacional

    L’organització presentarà en Assemblea Oberta les línies aprovades a principis de febrer i s’iniciarà el debat de presentació i de llista de cares als comicis. Si vols participar d’aquest projecte pots adreçar-te a la nostra Assemblea Local o si ja tens la teva proposta pensada també ens la pots fer arribar!

  • El Règim del 78 és el règim de l’Íbex 35

    La Transició va suposar una pacificació i legitimació del règim econòmic franquista. Les elits econòmiques franquistes van ser democratitzades gràcies a que tota la violència i el poder econòmic i social no va ser mai qüestionada. Aquest blanquejament del règim va esborrar de la memòria institucional que el primer objectiu del franquisme va ser destruir qualsevol possibilitat de justícia i progrés social que pogués representar la república.

    Aquesta mateixa relació entre les elits econòmiques i polítiques ha sigut una constant en el règim del 78. Tant els governs del PSOE com del PP, han protegit les antigues elits franquistes com demostren els casos d’empreses bancàries i constructores. (ACS, OHL, Entrecanales, Banca March, Santander). La privatització dels antics monopolis estatals de nou va oferir la possibilitat de que les antigues elits consolidessin la seva posició dominant. En aquestes noves empreses privatitzades els antics polítics de PP i PSOE i les elits franquistes s’han anat col·locant garantint una continuïtat política i econòmica amb el règim anterior (Endesa, Telefonica, Argentaria, ADIF o Abengoa en són bona mostra).

    Aquestes privatitzacions unides a les portes giratòries amb els partits del règim han fet de la Constitució un element integral del sistema a tot l’Estat, també a Catalunya. Ciudadanos és el blanquejament d’aquest mateix règim econòmic.

    Ha sigut aquesta estructura econòmica ‘postfeixista’ la que ha tingut uns efectes devastadors per les classes treballadores que a base de reformes laborals que no han parat de minar els drets dels treballadors i treballadores des de la Transcisió fins ara. Aquest règim de poder econòmic exemplificat en l’ibex-35 mostra la connexió entre partits polítics, elits econòmiques que han dominat la política, l’economia i han definit l’estratègia industrial, i que han garantit que l’economia estigui organitzada al voltant dels megaprojectes, el boom de la construcció i la bombolla immobiliària.

    Amb la crisi del 2008 i la seva gestió va quedar clar quins són els interessos que protegeix l’estat, els de les elits financeres. El rescat econòmic a la banca i la modificació de la constitució per assegurar el pagament del deute i els interessos del capital financer per sobre dels drets de les treballadores ha sigut l’exemple més palmari. El dret al benefici privat d’uns bancs i corporacions corruptes per sobre dels drets socials és la constant en el règim del 78 i de l’ibex-35. Avui, se’ns continua dient que l’única sortida econòmica és la de facilitar l’acumulació d’aquestes elits i les seves empreses com a l’única forma de produir i proveir béns i serveis, continuar mercanitilitzant tots els àmbits de la vida pel benefici d’uns pocs i la misèria per la majoria.

    El règim del 78 és el règim de l’ibex-35. PP, PSOE, PDCAT i C’s són el braç polític de les elits financeres i les seves corporacions.

    Cal denunciar la política de pactes d’elits que va donar lloc a una Transició forjada sobre l’amnistia pels crims de la dictadura, i la persecució d’aquells que no van deixar de lluitar per un trencament real amb el Règim del 78.

  • Cap a un nou model turístic?

    Lloret es caracteritza pel turisme de borratxera, i no pot seguir així. És un municipi on hi ha gent que ve de lluny atreta per les drogues i la prostitució, encara que, com amb tot, no podem generalitzar perquè també hi ve gent que vol gaudir de la Costa Brava.

    Aquest estiu he treballat a un hotel on aposten pel canvi de model de turisme, i sembla que no és l’únic. Són hotelers cansats d’una visió de Lloret que no li fa cap bé, perquè no és només que es vengui, o s’hagi venut, així a l’estranger, sinó que dins del país tenim aquesta mala imatge, i Lloret és més que turistes i alcohol. En aquest hotel, des de la recepció, sempre que podíem oferíem unes activitats o altres segons el perfil. Per altra banda, aquest establiment opta per canviar aquest turisme oferint un producte hoteler més car, però també de qualitat, mostrar les activitats que poden fer al municipi i voltants, oferir cert nombre d’habitacions per un perfil de família amb infants i fins i tot sent estrictes durant la nit amb el soroll, amb una política clara: la festa te la montes fora, dins l’hotel tranquil·litat.

    Sí que és cert que passejar per l’avinguda de Just Marlés, per la riera, és tot un espectacle. Hi trobem botigues de souvenirs, les principals cadenes de menjar ràpid, discoteques, discoteques amb kebab inclòs, il·luminació excessiva, molta gent, turistes ebris, vòmits, persones passant-se droga davant la passivitat policial, … Però Lloret és més que això. Té platges i cales precioses, algunes de difícil accés on, fins i tot a ple agost, hi ha poca gent, un entranyable nucli antic de carrers estrets que contrasta molt amb la zona turística i comercial, diversos jaciments ibèrics i molt més.

    Crec que aquest tipus de turisme sobretot ve marcat per la quantitat d’oferta nocturna que hi ha al municipi. Un altre aspecte que pot propiciar aquest model és l’acohol econòmic i de baixa qualitat. Tot i això, no crec que tancar locals o prohibir certes activitats ens porti a un millor model, però sí incentivant les activitats saludables, com l’esport, que en part ja es fa, i fins i tot fent que el tram del camí de ronda que passa pel municipi sigui més agradable, com han fet a Blanes que els ha quedat fantàstic. Una bona proposta seria la d’acabar-lo completament d’una vegada.

    El municipi també té serveis a la platja com el miniclub per a infants de 3 a 12 anys on es fan diferents activitats durant el dia, l’espai nadó per a infants de 0 a 3 anys i la biblioplatja. Tot i això, segueixo pensant que no és suficient i que s’hauria d’apostar més per activitats familiars, activitats diürnes de carrer, actes culturals, etc. Sobretot visualitzar-les més, ja que caminant pel poble tothom sap quines discoteques hi tenim, però no quines activitats s’hi fan.

    Eric Aràs

  • El punt lila

    Et trobes de festa a Lloret i ets víctima d’una agressió sexual.
    Necessites ajuda i acudeixes al Punt Lila que hi ha disponible a Lloret.
    Bé, o no.

    Perquè no està present en tots els esdeveniments i no es veu fàcilment. La seva falta d’il·luminació contrasta amb l’ambient de festa que hi ha al voltant, al capdavant només hi ha una persona en una taula solitària amb un fullet en el qual adjunta dos telèfons de contacte. Res més.

    La iniciativa és necessària, aquest tipus d’agressions es pateixen, lamentablement, amb massa freqüència i és una campanya que ha de millorar, avançar i almenys, abastar tota la temporada de turisme a Lloret i no només a esdeveniments puntuals. Així mateix, el fullet s’hauria d’ampliar més, amb més informació, més contingut i assessorar tant a dones com a homes per tenir més clar com entaular relacions sanes.

    Haig de fer un esment a les últimes agressions sexuals patides a conseqüència de grups com “la manada” i la necessitat de treballar en un protocol d’actuació i prevenció en cas que es produeixin, així com insistir que l’educació i la informació dirigida tant a dones com a homes, és la base de la prevenció d’aquestes.

    Maribel Ibàñez

  • Infraestructures i mobilitat

    Per a qualsevol municipi la mobilitat tant a l’interior com cap al exterior són elements importants per la vida quotidiana de la seva població, cal tenir unes infraestructures que responguin a les necessitats socioeconòmiques dels seus habitants. Carreteres, avingudes carrers i carrerons con formen la vida urbana i són els elements estructurals que configuren la mobilitat de la gent i la vida de les dones i homes del municipi.

    Actualment, tot i que des de el govern es parla d’infraestructures sostenibles i de respecte per el medi ambient, les grans infraestructures de mobilitat afavoreixen l’ utilització de medis de transport basats en el consum de combustibles fòssils.

    A Lloret les vies que ens comuniquen amb el territori són: La carretera C-63 Que ens uneix amb l’interior fins Olot, popularment coneguda com la “carretera de Vidreres”, la GI-682 que des de l’enllaç a la N II a Malgrat va fins Sant Feliu de Guíxols, coneguda popularment, segons el tram, com a “carretera de Blanes” o “carretera de Tossa”. Darrerament aquestes vies són polèmiques per diferents qüestions: la carretera C-63 és la via que ens uneix amb el rerepaís, i amb altres importants infraestructures com són l’AP-7 i l’A-2, Per una banda a través d’aquesta via arriben molts de turistes a Lloret, tant en vehicles particulars com amb autobusos, a la vegada que és una important via d’entrada dels subministres que necessitem ja que Lloret actualment és una vila que no és autosuficient en cap dels productes de subsistència bàsics, el transit pesat alenteix molt la circulació. A part del alt volum de transit un altre problema és la multitud de sortides d’urbanitzacions que enllacen amb la carretera, moltes d’aquestes entrades i sortides no tenen cap carril accés contribuint a l’augment de perillositat del transit. Arrel dels malaurats accidents que han tingut lloc darrerament, la C-63 és una via amb un alt potencial de sinistralitat, malgrat diverses accions que s’han pres per tal d’evitar-los (reducció de velocitat, radars, i accessos a urbanitzacions, La via ha quedat obsoleta per el volum actual de transit que suporta i cal intervenir-hi per facilitar una mobilitat segura. La millor opció és el desdoblament amb uns accessos segurs a les urbanitzacions i acompanyat d’un efectiu transport públic que fes minvar el transit de vehicles privats.

    Pel que fa a la carretera GI-682 la problemàtica és força similar, trànsit molt intens durant tot l’any, hi ha un moviment constant de productes i persones entre Lloret, Blanes i les poblacions del Maresme, com cap a Tordera i el Vallés, transit que s’incrementa a l’ estiu amb els desplaçaments de la població de Barcelona i l’àrea metropolitana cap a la costa, malgrat que la xarxa de transport públic és més … que la que circula per la C-63, encara no està prou optimitzada i el transport privat el supera amb escreix, Aquesta via caldria desdoblar-la atenent criteris d’eficiència i necessitat del territori, ja que la major part del transit habitual és de caràcter local, mentre que el transit que normalment col·lapsa la via és estacional, concentrat els caps de setmana de Juliol i Agost. La proposta de millora de mobilitat per aquesta via és la de la prolongació de la autopista C-32, proposta que creiem inacceptable ja que perjudica el transit de la població del territori, continuarà col·lapsant la via i no afavorirà la fluïdesa de la mobilitat.

    La problemàtica de les infraestructures de mobilitat del nostre territori és l’intensitat de l’us, provocada per un sistema que prioritza el desplaçament privat en front al transport públic.
    En el nostre territori es prioritza l’accés des de l’exterior en front a les necessitats reals de mobilitat dels habitants. A la vegada que s’afavoreixen diferents lobbis empresarials que són els que treuen profit de les problemàtiques que ells mateixos generen en no atendre les demandes que afecten a la població.

    Jaume Ribera

  • Rèquiem per Sant Quirze, Rèquiem per Lloret

    L’entrada nord a Lloret troben la modesta ermita de Sant Quirze ja d’època romana, envoltada d’un alzinar espontani. Els boscos sagrats eren propis dels temps clàssics. Lloret fa temps que ha oblidat al bo de Sant Quirze, patró dels pobres i dels nens. És la comunitat de religió ortodoxa qui en té cura. En els actes de Festa Major de Santa Cristina la flor i nata de Lloret es dona cops de colzes per ser a primera línia en la Processó. Unes deïtats mereixen un fervor inusitat uns dies a l’any, i d’altres es difuminen en l’oblit. Ens oblidem de qui invocaven pobres i nens? Estrany, doncs Lloret és el penúltim municipi de Catalunya en renda familiar disponible. Sí, el més pobre.

    El cementiri de Lloret i llurs panteons modernistes de bellíssima factura, espiritual i estètica. L’idealisme modernista transcendint i compartint-ho filantròpicament amb l’humil Lloret noucentista. Entreu, si és oberta, a la capella actual, deixada, desacurada. Quin greuge al recolliment dels qui hi acomiaden els seus. Un cementiri per arribar, fer la foto que toca i marxar.

    Rèquiem per Sant Quirze, per més de dos mil anys d’identitat, religiositat, per l’ànima d’un poble. Un bosc autòcton, una ermita mil·lenària, un cementiri monumental. Un conjunt integral, verd, autèntic, per pocs diners. És millor el ciment? És millor l’excavadora en llocs sagrats dels avantpassats? Buiden el turó de Sant Quirze, aixequen Lidl’s i similars, encloten el cementiri entre vials, es treuen equipaments de la màniga, cal justificar la requalificació i l’estraperlo immobiliari. Quina vulgaritat megalòmana.

    Enderrocar singularitats i espiritualitats per crear banals equipaments que trobem clonats arreu. Mentrestant ja hi ha qui té accions pel nou tanatori a construir més lluny. I és que l’important és tenir un tanatori que doni rendiments.

    L’ideal de l’indiano Nicolau Font: compra i rehabilita una antiga ermita, S. Pere del Bosc, contracta notables artistes modernistes (silenci a Lloret sobre l’any Puig i Cadalfach, malgrat que aquest hi participà). En un turó proper, el de Ses Pedres Lluïdores, aixeca el primer monument a Mossèn Cinto Verdaguer, l’Àngel. Un projecte singular excepcional: també un rellotge solar pel poble, com defensa l’artista Neus Dalmau. Les tessel·les (perdudes) de la seva estrella llampegaven just amb el sol de migdia, l’hora de l’Àngelus (el nord) per la gent de pagès i de mar. Crea un aplec popular l’1 de maig a Sant Pere, per anar-hi en processó. S. Pere del Bosc, l’Àngel, un recorregut sagrat per la comunitat. Mossèn Cinto Verdaguer, havia estat hoste del Sr Font. Quina connexió espiritual va haver-hi entre els dos?

    El projecte de la C-32, esbudella tot el conjunt de turons cerimonials. Un infame circuit il·legal de motos erosiona i contamina ara els voltants del monument. L’Àngel, en estat deplorable. Aneu-hi. Urbanísticament el conjunt només catalogat, ni tant sols Bens d’Interès Local. És que així és tant fàcil descatalogar… Uns quants propietaris estan fregant-se les mans amb les requalificacions de terrenys.

    El Sr. Nicolau Font, volia un asil per la gent gran del poble. Els dirigents de Lloret tenen a la gent gran de sociosanitari de Lloret amb un servei de menjador denunciat per deplorable. Una concessió al grup SEHRS de l’ínclit Sr. Ramón Bagó, donant de CiU, patró del Teatre del Liceu. L’alcalde justifica la concessió en base a criteris econòmics i no de benestar.

    Quo vadis, Lloret? Enlloc. On és l’ànima de Lloret? Formigonada i requalificada. Banalitat i mediocritat. Urbanitzacions mig buides, i segueixen construint. Show must go on. Persianes baixades. Traspassos de locals permanents. Hotels obsolets. Barris decadents, desèrtics. Només se salva el que no ha tocat l’ homo economicus dels nostres dies. Rendibilitats en descens continuat. Devaluació econòmica, humana, espiritual. Pregunteu, passegeu, observeu. Pseudogegant amb peus de fang. El Detroit del turisme en la propera generació. O abans. Al temps.

    Roser Vila, publicat al Diari de Girona

  • Quan res no canvia

    Malgrat viure en un temps on són les persones les que demanen ser els protagonistes de les preses de decisió que afecten el seu futur, vivim en un municipi on segueix arrelada la vella política, la que fa i desfà des de la poltrona.

    Com sabeu, el nostre país es troba immers en un procés d’alliberament nacional amb l’objectiu inequívoc de decidir el nostre futur immediat. Però aquest dret a l’autodeterminació (o dret a decidir com en diuen alguns) no s’acaba d’estendre al nostre municipi. En lloc de donar la veu al poble perquè agafi les regnes del seu destí, seguim sotmesos a les seves decisions arbitràries sobre els aspectes més importants de la nostra vila. Seguim, mesells, el dictat dels interessos estrictament econòmics de grans corporacions o professionals de la política.

    De res serveixen les promeses electorals per accedir als càrrecs de comandament municipal, que per ells no són res més que això, paraules per aconseguir uns vots que tenen validesa fins la següent jornada electoral. Ho hem vist i ho patim al nostre poble on les formacions que composen el govern municipal van prometre per activa i per passiva efectuar una consulta popular per decidir si calia fer-ne una nova carretera; un ramal de la C-32 que té previst destrossar els nostres boscos i que només beneficia els interessos especulatius i econòmics d’Arbertis (amb tot el que això implica per a certes formacions), tan necessitada d’allargar la concessió dels peatges del Maresme més enllà del 2021. Promesa que, com sabeu, no van trigar a incomplir i, fins i tot, anular la decisió presa en aquest sentit pel consistori en l’anterior legislatura. És aquesta sent la “nova política” d’acostament a les persones que ens van prometre?

    Des del primer moment ens hem mostrat contraris a aquest projecte pensat a tan curt termini i sense cap visió de futur: aquest projecte que només té l’objectiu estratègic de mantenir concessions privades en serveis públics bàsics i perpetuar les relacions d’aquestes corporacions privades amb certes formacions i quotes de poder. Entenem que la defensa del nostre patrimoni natural és un dret de tota la ciutadania i per tant no pot quedar en mans de decisions de persones alienes al nostre territori i que només actuen per interessos merament econòmics.

    Ara que el projecte ha arribat als tribunals i es podria suspendre cautelarment, el nostre consistori ha decidit personar-se com a part interessada per defensar-lo, donant l’esquena als veïns afectats per les expropiacions i destinant-hi recursos públics locals ignorant la voluntat del territori, que en consulta popular auto-organitzada es va mostrar àmpliament (un 80% dels participants) contrari al projecte.

    I quina és la legitimitat que els porta a prendre aquesta decisió? Només les quotes de poder delegades a les urnes amb falses promeses de canvis reals en la manera d’actuar. Això és el que els permet prendre accions com aquesta, menystenint la voluntat del municipi.

    Encara tenim molta feina per fer, des dels àmbits locals. Feina per consensuar un model de poble a llarg termini. Feina per saber què (o qui) som, i què (o qui) volem ser. Només llavors podrem decidir si realment necessitem accions d’aital envergadura.

    Us encoratgem a seguir lluitant, al nostre costat, pel futur del nostre poble!

    Assemblea local CUP Lloret

  • Expulsades per ser dones

    Denunciem un cas de caire masclista al nostre municipi que ha succeït aquest cap de setmana en una instal·lació esportiva municipal. Esperem un pronunciament oficial per part de la Regidoria d’Esports. I és que pel fet de ser dones, les jugadores d’un partit oficial de Segona Catalana han estat increpades amb comentaris masclistes i fins i tot han hagut de suspendre el partit, que coincidia amb un partit no oficial de veterans. Fins quan hem de patir aquest tracte les dones?

    El fet l’han denunciat públicament diverses jugadores visitants i en nom de l’equip han emès un comunicat al seu compte de facebook.

    Per la seva part el C.F. Lloret ha emès al seu compte oficial de facebook un Comunicat Oficial on desmenteix les acusacions. La comunicació del club ha estat criticada ràpidament per d’altres usuaris que van ser al camp i que corroboren la veracitat dels fets.

    Tot i haver ocorregut en instal·lacions esportives municipals ni la Regidoria d’Esports ni el consistori local s’han pronunciat al respecte.

    D’aquest fet se n’han fet ressò Nova Ràdio Lloret i el Diari Ara.

  • Andreu Espinosa: “La disjuntiva de Mas o març ha estat un xantatge”

    En l’entrevista d’avui al portaveu d’aquesta assemblea local, l’Andreu Espinosa, ha deixat clar als micròfons de Nova Ràdio Lloret el posicionament i voluntat de la militància local en quant a la decisió presa pel Consell Polític i Grup d’Acció Parlamentària, aclarint que trobàvem el nostre posicionament com el menys dolent en una decisió que mai ens hauria agradat haver de prendre.

    La prioritat era i continua sent iniciar la legislatura i en vistes de l’enroc de Junts pel Sí tant en les propostes (només recollides en el seu programa electoral) i en quant a la presidència, vam creure oportú un posicionament en clau de país que permetés començar a caminar, però sense subscriure la proposta d’acord per ser del tot insuficient.

    Tot i així reconeixem que la decisió final de l’organització ha estat del tot democràtica, presa des de les bases de la militància i sent conscients que qualsevol de les opcions era dolenta, atès que mai vam voler entrar en aquest xantatge al que ens han abocat. Per tant, el nostre comunicat s’ha d’entendre com un exercici de transparència de la tasca duta en els darrers mesos des d’aquesta assemblea local i no com un qüestionament de la decisió final i de la nostra manera de fer. La nostra pluralitat i el nostre debat és la nostra riquesa i no hem de renunciar per pressions externes que volen desestabilitzar-nos.

    Se’ns demana que cedim i anem de la mà amb formacions que reiteradament incompleixen les seves promeses electorals i que com a mostra les tenim al nostre municipi, que s’omplen de participació en les campanyes i als pocs mesos deroguen una consulta sobre el perllongament de l’autopista, aprovat en ple tot just abans de les eleccions i que ara es demostra que va ser un acte pre-electoral de campanya més.

    Denunciem públicament la campanya mediàtica a les xarxes contra les dones polítiques pel simple fet de ser dones i els recordem el nostre absolut i total suport a totes i tots els nostres diputats i la tasca que realitzen en nom nostre.

    Entrevista al portaveu (Andreu Espinosa)

Pàgina 1 de 212