• SOS Costa Brava acusa la batllessa de Tossa «d’amagar» informació sobre Cala Morisca

    La plataforma ecologista assegura que presentarà al·legacions al projecte que preveu construir una urbanització amb unes 70 cases noves

    La plataforma SOS Costa Brava assegura que l’alcaldessa de Tossa de Mar, Gisela Saladich va «amagar» informació sobre la tramitació del projecte d’urbanització de Cala Morisca. Segons va avançar ahir la Cadena Ser i va confirmar Diari de Girona, el dia 26 de novembre, tres membres de l’entitat –entre ells l’advocat Eduard de Ribot– es van reunir amb el secretari, un tècnic de Medi Ambient i Saladich a Tossa per parlar sobre la urbanització. «Vam demanar que fessin una consulta a la Comissió Jurídica de la Generalitat sobre quins passos caldria seguir i quin cost tindria desclassificar aquests terrenys», va explicar ahir Ramon Gascons, portaveu de l’entitat Amics de Tossa integrada a SOS Costa Brava. Segons Gascons, Saladich els hauria dit que ho consultaria amb l’equip de govern (TU).

    L’endemà però, els ecologistes assistents a la reunió van saber que el 22 de novembre –quatre dies abans de la trobada– l’Ajuntament ja havia aprovat el projecte d’urbanització i de reparcel·lació, els dos últims passos necessaris per poder iniciar les obres. «A la reunió ho sabia i no ens va dir res. És una falta de respecte», va lamentar el portaveu d’Amics de Tossa. D’altra banda, la plataforma ja està preparant les al·legacions que presentaran contra el projecte i en cas que siguin rebutjades, tenen previst presentar un contenciós als jutjats.

    Els promotors d’aquesta urbanització van presentar el projecte uns dies abans que el Departament de Territori anunciés als alcaldes que el pròxim any suspendria les llicències per fer obra nova mentre no tingui a punt un nou pla urbanístic per la Costa Brava. D’aquesta manera els promotors van esquivar la moratòria i podran construir fins a una setantena de cases noves a Cala Morisca que s’afegiran a la cinquantena que ja existeixen i que van ser construïdes als anys 80.

    Publicat a Diari de Girona

  • El Règim del 78 és el règim de l’Íbex 35

    La Transició va suposar una pacificació i legitimació del règim econòmic franquista. Les elits econòmiques franquistes van ser democratitzades gràcies a que tota la violència i el poder econòmic i social no va ser mai qüestionada. Aquest blanquejament del règim va esborrar de la memòria institucional que el primer objectiu del franquisme va ser destruir qualsevol possibilitat de justícia i progrés social que pogués representar la república.

    Aquesta mateixa relació entre les elits econòmiques i polítiques ha sigut una constant en el règim del 78. Tant els governs del PSOE com del PP, han protegit les antigues elits franquistes com demostren els casos d’empreses bancàries i constructores. (ACS, OHL, Entrecanales, Banca March, Santander). La privatització dels antics monopolis estatals de nou va oferir la possibilitat de que les antigues elits consolidessin la seva posició dominant. En aquestes noves empreses privatitzades els antics polítics de PP i PSOE i les elits franquistes s’han anat col·locant garantint una continuïtat política i econòmica amb el règim anterior (Endesa, Telefonica, Argentaria, ADIF o Abengoa en són bona mostra).

    Aquestes privatitzacions unides a les portes giratòries amb els partits del règim han fet de la Constitució un element integral del sistema a tot l’Estat, també a Catalunya. Ciudadanos és el blanquejament d’aquest mateix règim econòmic.

    Ha sigut aquesta estructura econòmica ‘postfeixista’ la que ha tingut uns efectes devastadors per les classes treballadores que a base de reformes laborals que no han parat de minar els drets dels treballadors i treballadores des de la Transcisió fins ara. Aquest règim de poder econòmic exemplificat en l’ibex-35 mostra la connexió entre partits polítics, elits econòmiques que han dominat la política, l’economia i han definit l’estratègia industrial, i que han garantit que l’economia estigui organitzada al voltant dels megaprojectes, el boom de la construcció i la bombolla immobiliària.

    Amb la crisi del 2008 i la seva gestió va quedar clar quins són els interessos que protegeix l’estat, els de les elits financeres. El rescat econòmic a la banca i la modificació de la constitució per assegurar el pagament del deute i els interessos del capital financer per sobre dels drets de les treballadores ha sigut l’exemple més palmari. El dret al benefici privat d’uns bancs i corporacions corruptes per sobre dels drets socials és la constant en el règim del 78 i de l’ibex-35. Avui, se’ns continua dient que l’única sortida econòmica és la de facilitar l’acumulació d’aquestes elits i les seves empreses com a l’única forma de produir i proveir béns i serveis, continuar mercanitilitzant tots els àmbits de la vida pel benefici d’uns pocs i la misèria per la majoria.

    El règim del 78 és el règim de l’ibex-35. PP, PSOE, PDCAT i C’s són el braç polític de les elits financeres i les seves corporacions.

    Cal denunciar la política de pactes d’elits que va donar lloc a una Transició forjada sobre l’amnistia pels crims de la dictadura, i la persecució d’aquells que no van deixar de lluitar per un trencament real amb el Règim del 78.

  • Les consultes republicanes agafen embranzida a l’estat espanyol

    Una nova consulta sobre monarquia o república, aquest cop al madrileny districte de Vicálvaro, tindrà lloc el pròxim dissabte 24 de novembre. Amb el suport dels col·lectius que van fer possible la pionera de Vallecas, ara fa quatre mesos, la consulta de Vicálvaro enceta una sèrie que se celebrarà en universitats i municipis de l’estat espanyol abans que acabi l’any

    Escortades per una furgoneta de la Policia Nacional espanyola. Així és com van viatjar les urnes casolanes de Vallecas fins a Vicálvaro el passat 17 de novembre. La policia nacional custodiant uns Tupperwares mida XL des de l’estadi del Rayo Vallecano fins a la plaça de les Brigades Internacionals, al nucli antic de Vicálvaro. Un trajecte d’uns sis quilòmetres que una vintena de persones van fer a peu en un parell d’hores. Moltes estudiants pertanyents a les Joventuts Socialistes, que marxaven amb les seves banderes vermelles com si fos un acte de partit. Les joventuts del president Sánchez, exemple de republicanisme monàrquic.

    Algun cotxe passava i compartia el seu parer “Visca el Rei!”. Un avi demanava què era tot allò en contemplar passar la comitiva republicana i en saber-ho, aixecava el puny: “Visca la República!”. Un jove de Yesca, l’organització del jovent d’Izquierda Castellana, enraonava sobre la necessitat de fer el camí en companyia de les socialistes: “Si volem que aquest moviment continuï cap endavant, necessitarem ser-ne moltes més”. Eixamplar la base, que dirien alguns. Per la seva banda, un estudiant de la Universitat Rei Joan Carles I (URJC), on també se celebrarà una consulta republicana a principis de desembre, considerava que “Espanya va néixer amb mentalitat d’imperi, i avui en dia només es pot conformar com a un estat-nació en contra dels seus pobles”.

    A banda de la URJC, també se celebraran consultes sobre monarquia o república a la Universitat Autònoma de Madrid, la Complutense, i així fins a tretze universitats d’arreu de l’estat espanyol. Després de les de Vicálvaro, també hi haurà urnes a Móstoles i al municipi val·lisoletà de Laguna de Aranda. A les universitats la presència de col·lectius resultarà més heterogènia, però en la qüestió municipal, part important de l’impuls cal atribuir-ho a Izquierda Castellana.

    L’experiència de Vallekas Decide

    Militants de diverses entitats polítiques i activistes dels moviments socials van impulsar plegats la consulta del 23 de juny, construïda sobre un consens que pretenia trobar rèpliques, no tan sols a Madrid, sinó arreu del regne espanyol. Un Vallecas de Munt, homenatge indirecte a les consultes celebrades a Arenys de Munt fa deu anys. L’organització de Vallekas Decide comptava amb els permisos corresponents de l’ajuntament per ocupar l’espai destinat a les meses de votació. Irene, una de les organitzadores de la consulta, comenta que la tria de Vicálvaro va ser, en part, “perquè el consell municipal posarà facilitats en la jornada de votació”. A banda, tal com explica a la Directa, “Vicálvaro és un territori més petit que Vallecas, i permet que amb prop de 16 meses es puguin cobrir les avingudes i places més transitades”.

    A Vallecas, els portaveus van fer públic l’escrutini al capvespre de la jornada de consulta. 7270 vots totals. 64 blancs. 52 nuls. A favor de la república com a forma de l’estat, 6490. Vallecas es resistia a formar part de l’Espanya irreformable. I ara Vicálvaro, Móstoles i Laguna de Aranda volen dir-hi la seva.

    Publicat a LaDirecta per Jordi Navarro i Garcia

  • Violència

    Sobredimensionar algunes accions només serveix per alimentar la criminalització de la protesta, quan el que està en perill són els nostres drets civils i polítics

    Ens estem malacostumant a parlar molt d’algunes violències que no ho són i a banalitzar, normalitzar i, fins i tot, amagar i negar altres violències malauradament quotidianes. Que ho faci l’Estat, els del 155, les forces d’ocupació i els mitjans del règim és normal, forma part de l’operació d’Estat per desactivar el moviment independentista. Que ho fem els votants de l’1 d’octubre després d’haver rebut cops de porra al cap és, senzillament, una vergonya, i l’enèsima derrota. Temps foscos i pedres a la teulada del legítim dret de protesta, aquell que jutgen al Tribunal Suprem i que defensen els presos i exiliats polítics.

    Estimats processistes, tertulians d’ordre i seguidors acrítics del Govern de cohabitació: la pintura, en qualsevol dels seus colors i formats, no és violència. Podem debatre si l’acció d’Arran al portal de cal Llarena és una bretolada, o sobre la conveniència de l’acció de protesta en el moment actual, o sobre si s’ha d’embrutar l’entrada d’una propietat privada. D’acord, com vulgueu, però no parlem de violència, que al final serà veritat que tenim síndrome d’Estocolm. És pintura groga, repeteixo, només és pintura groga.

    No veieu la diferència amb qui acumulava un arsenal d’armes, o qui trenca el nas a un periodista al carrer, o qui buida ulls amb pilotes de goma prohibides aquí, o qui permet morts al CIE, o qui ens mata, a les dones, dient que ens estima? Anomeneu violència a tirar pintura a la porta d’un jutge tardo-franquista, però en dieu compliment de la llei a fer fora a la gent de les seves cases, seguretat jurídica a no dictar sentències contra els grans capitals, legítima defensa a qui massacra palestins, xacra als assassinats per violència masclista i terrorisme a la dissidència política que aixeca barreres. Per cert, a França el moviment popular dels gillets jaunes ha organitzat una jornada de talls de carreteres en protesta per la pujada del preu dels carburants. Que perillosos els comandos terroristes dels CDR nostrats i que valents els veïns desobedients civils contra el capitalisme, oi?

    Sobredimensionar algunes accions només serveix per alimentar la creixent criminalització de la protesta, quan el que realment està en perill són els nostres drets civils i polítics. Assumir el relat repressor de la santa inquisició és de traca i mocador, sobretot quan ja tenim més de mil dos-cents repressaliats per defensar els nostres drets i som a les portes de l’inici de la causa general contra l’independentisme. Demano unitat contra aquest relat persecutori com a prèvia imprescindible a la necessària unitat estratègica.

    Si la nostra aposta és per una desobediència civil, pensem que hi ha centenars d’accions que podem dur a terme en aquest marc. Declaracions, actes públics simbòlics, marxes, ostracisme a persones, assenyalaments, boicots, vagues, refús de l’autoritat, plantades, dejunis, ocupacions, obstruccions o, fins i tot, la creació d’un govern paral·lel formen part del catàleg. Tenim tantes accions possibles com imaginació col·lectiva i capacitat d’autoorganització i mobilització. No ens condemnem pel què farem abans d’hora. Si és que de veritat ho volem fer.

    Mireia Boya, publicat a elMón

  • [R] Recuperem Sobiranies

    En plena operació repressiva des de tots els àmbits de l’aparell de l’estat per invisibilitzar les reivindicacions manifestes en la tardor del 2017 i amb la sensació de resignació general en molts sectors de lluita, ens trobem en un atzucac de sobiranies perdudes, llibertats retallades, impunitat neo-feixista i control mediàtic.

    Des de la nostra assemblea local us convidem a una conversa amb els portaveus del nostre Secretariat Nacional, la Mireia Boya (ex-diputada al Parlament i represaliada per manifestar públicament les seves idees) i en Lluc Salellas (regidor a Girona i diputat a la Diputació Provincial) per parlar de com Recuperem Sobiranies aquest divendres 16 a les 7 de la tarda.

    A les portes d’un macro judici al dret a l’audoterminació, en una espiral de creixement i tolerància neo-feixista i amb la majoria de sobiranies intervingudes pels estaments dels aparells de l’estat (judicial, mediàtic, financer, legislatiu, executiu, policial i territorial) ens preguntem com Recuperem Sobiranies i revertim aquesta repressió generalitzada en contra de idees i posicionaments divergents amb el model establert.

    ‘La tirania totalitària no s’edifica sobre les virtuts dels totalitaris sinó sobre les faltes dels demòcrates’ Albert Camus.

  • 1-O ni oblit ni perdó

    Ahir es va commemorar el primer aniversari de la jornada històrica de l’1-O al nostre municipi. I es va celebrar davant de la Casa de Cultura, que va ser punt de votació. Amb el lema “Aquí vam votar, aquí vam guanyar”, prop d’un miler de persones es van donar cita en l’acte organitzat pel CDR local amb el recolzament de les principals forces polítiques democràtiques locals i un seguit d’associacions i entitats del municipi.

    En l’acte va intervenir el politòleg i escriptor Ramon Cotarelo i van actuar la Neus Dalmau i el Josep Soto. Es va fer una botifarrada popular i vam gaudir d’un concert a càrrec dels grups RainyDay i Scaramouche. Una nit per denunciar el sistema repressiu que patim on es persegueixen persones per les seves idees i on la manca de llibertat d’expressió es cada cop més patent sobre polítics, artistes i qualsevol que manfesti públicament la seva disconformitat amb el règim del 78.

    El CDR va llegir el manifest de l’acte:

    Ara fa un any, l’1 d’octubre de 2017, vam viure un dels moments més transcendents de la història del nostre país; una de les expressions d’apoderament ciutadà, de resistència civil no-violenta i d’exercici de la democràcia més importants de la història recent.

    Ara fa un any vam votar en referèndum la independència de Catalunya, que és la millor manera que té qualsevol poble sobirà per decidir com vol que sigui el seu futur polític.

    Un referèndum que ho va canviar tot. Ens vam unir per fer-ho possible i vam demostrar que la sobirania del poble sempre podrà fer front a qualsevol intent de reprimir-la. Perquè, malgrat la repressió de l’estat espanyol, els centenars de persones atonyinades, les urnes confiscades, la intimidació de la policia espanyola i les constants i infames amenaces, res no va poder aturar la ferma voluntat d’autoorganitzar-nos per aconseguir la lliure expressió del nostre vot.

    No va ser un referèndum normal, tranquil i serè, com hauria d’haver estat en un estat que pertany a l’Europa que, suposadament, garanteix els drets civils i polítics dels seus ciutadans i ciutadanes. Va ser un referèndum que va demanar un enorme esforç de molta gent per fer-lo possible. Un esforç que cal reconèixer-nos i agrair-nos.

    Des de les persones que van organitzar tots els preparatius fins a les que van traslladar i custodiar urnes i paperetes, passant per les que van estar organitzant activitats durant tot el cap de setmana per mantenir i assegurar que els col·legis electorals estiguessin oberts, les que van desenvolupar la plataforma digital i la van defensar dels atacs informàtics, les que van ser membres de les meses electorals, les que van formar part de l’administració electoral, les que van col·laborar voluntàriament durant tota la jornada, les que es van quedar a les portes dels col·legis per defensar les urnes amb els seus cossos quan va ser necessari i, finalment, tota la gent que va exercir lliurement el dret de vot.

    Després de l’1 d’octubre, la repressió de l’estat espanyol va continuar amb l’aplicació injustificable del 155 i l’obertura d’una causa absolutament injusta que afecta més d’un miler de persones i, molt especialment, les exiliades i les preses polítiques. No deixarem de lluitar ni un segon per la vostra llibertat, que és també, indissociablement, la nostra llibertat com a poble.

    Ara fa un any vam votar dos milions dues-centes vuitanta-sis mil dues-centes disset (2.286.217) persones en condicions molt adverses. No ens cansarem de reconèixer l’esforç i la voluntat de tothom qui hi va participar. Tots elles, les del SÍ, les del NO, les del vot en blanc o nul, són les que atorguen tota la legitimitat al referèndum, davant la negació de l’unionisme per acceptar que Catalunya té tot el dret d’autodeterminar-se. El primer d’octubre va ser el dia que van guanyar la democràcia i la llibertat, el dia que tot va canviar.

    I, ara fa un any, el SÍ a la independència va aplegar dos milions quaranta- quatre mil trenta-vuit (2.044.038) vots. I dies després es va proclamar la República Catalana. Tanmateix, la República Catalana no es va fer efectiva. El 155, la presó, l’exili, la constant vulneració de drets fonamentals, el creixent nombre de persones represaliades, però també el desacord entre les forces sobiranistes sobre l’estratègia i els passos a seguir a partir d’aquell moment no n’han permès la implementació. Arribar fins al referèndum va ser molt difícil, però el que ha vingut després encara ho està sent més.

    Com a poble sobirà ens comprometem a seguir mobilitzant-nos, a perseverar en la defensa del resultat del referèndum, a mantenir la fermesa en la resistència i la desobediència no-violentes, a participar en la construcció de la República Catalana vetllant per garantir una vida digna per a tothom, a trencar amb el règim del 78, a lluitar constantment per l’alliberament de totes les persones encausades en aquest procés politicojudicial absurd i injust. I exactament el mateix us demanem a les persones que ens representeu a les nostres institucions.

    Recuperem tot allò que va catapultar l’èxit de l’1 d’octubre: voluntat, compromís, intel·ligència, estratègia, fermesa, perseverança, desobediència, no-violència, esperança, autoorganització popular i, molt especialment, unitat. La unitat del sobiranisme és imprescindible si volem assolir la República Catalana.

    Reclamem-ho tot, exigim-ho tot i conjurem-nos per recuperar tot el que va fer possible l’1 d’octubre, i atorguem tota la legitimitat al seu resultat. És d’aquesta manera com podrem trobar una solució democràtica al conflicte polític, i, si la majoria del poble de Catalunya ho desitja, farem efectiva la República Catalana.

  • Cap a un nou model turístic?

    Lloret es caracteritza pel turisme de borratxera, i no pot seguir així. És un municipi on hi ha gent que ve de lluny atreta per les drogues i la prostitució, encara que, com amb tot, no podem generalitzar perquè també hi ve gent que vol gaudir de la Costa Brava.

    Aquest estiu he treballat a un hotel on aposten pel canvi de model de turisme, i sembla que no és l’únic. Són hotelers cansats d’una visió de Lloret que no li fa cap bé, perquè no és només que es vengui, o s’hagi venut, així a l’estranger, sinó que dins del país tenim aquesta mala imatge, i Lloret és més que turistes i alcohol. En aquest hotel, des de la recepció, sempre que podíem oferíem unes activitats o altres segons el perfil. Per altra banda, aquest establiment opta per canviar aquest turisme oferint un producte hoteler més car, però també de qualitat, mostrar les activitats que poden fer al municipi i voltants, oferir cert nombre d’habitacions per un perfil de família amb infants i fins i tot sent estrictes durant la nit amb el soroll, amb una política clara: la festa te la montes fora, dins l’hotel tranquil·litat.

    Sí que és cert que passejar per l’avinguda de Just Marlés, per la riera, és tot un espectacle. Hi trobem botigues de souvenirs, les principals cadenes de menjar ràpid, discoteques, discoteques amb kebab inclòs, il·luminació excessiva, molta gent, turistes ebris, vòmits, persones passant-se droga davant la passivitat policial, … Però Lloret és més que això. Té platges i cales precioses, algunes de difícil accés on, fins i tot a ple agost, hi ha poca gent, un entranyable nucli antic de carrers estrets que contrasta molt amb la zona turística i comercial, diversos jaciments ibèrics i molt més.

    Crec que aquest tipus de turisme sobretot ve marcat per la quantitat d’oferta nocturna que hi ha al municipi. Un altre aspecte que pot propiciar aquest model és l’acohol econòmic i de baixa qualitat. Tot i això, no crec que tancar locals o prohibir certes activitats ens porti a un millor model, però sí incentivant les activitats saludables, com l’esport, que en part ja es fa, i fins i tot fent que el tram del camí de ronda que passa pel municipi sigui més agradable, com han fet a Blanes que els ha quedat fantàstic. Una bona proposta seria la d’acabar-lo completament d’una vegada.

    El municipi també té serveis a la platja com el miniclub per a infants de 3 a 12 anys on es fan diferents activitats durant el dia, l’espai nadó per a infants de 0 a 3 anys i la biblioplatja. Tot i això, segueixo pensant que no és suficient i que s’hauria d’apostar més per activitats familiars, activitats diürnes de carrer, actes culturals, etc. Sobretot visualitzar-les més, ja que caminant pel poble tothom sap quines discoteques hi tenim, però no quines activitats s’hi fan.

    Eric Aràs

  • El punt lila

    Et trobes de festa a Lloret i ets víctima d’una agressió sexual.
    Necessites ajuda i acudeixes al Punt Lila que hi ha disponible a Lloret.
    Bé, o no.

    Perquè no està present en tots els esdeveniments i no es veu fàcilment. La seva falta d’il·luminació contrasta amb l’ambient de festa que hi ha al voltant, al capdavant només hi ha una persona en una taula solitària amb un fullet en el qual adjunta dos telèfons de contacte. Res més.

    La iniciativa és necessària, aquest tipus d’agressions es pateixen, lamentablement, amb massa freqüència i és una campanya que ha de millorar, avançar i almenys, abastar tota la temporada de turisme a Lloret i no només a esdeveniments puntuals. Així mateix, el fullet s’hauria d’ampliar més, amb més informació, més contingut i assessorar tant a dones com a homes per tenir més clar com entaular relacions sanes.

    Haig de fer un esment a les últimes agressions sexuals patides a conseqüència de grups com “la manada” i la necessitat de treballar en un protocol d’actuació i prevenció en cas que es produeixin, així com insistir que l’educació i la informació dirigida tant a dones com a homes, és la base de la prevenció d’aquestes.

    Maribel Ibàñez

  • Infraestructures i mobilitat

    Per a qualsevol municipi la mobilitat tant a l’interior com cap al exterior són elements importants per la vida quotidiana de la seva població, cal tenir unes infraestructures que responguin a les necessitats socioeconòmiques dels seus habitants. Carreteres, avingudes carrers i carrerons con formen la vida urbana i són els elements estructurals que configuren la mobilitat de la gent i la vida de les dones i homes del municipi.

    Actualment, tot i que des de el govern es parla d’infraestructures sostenibles i de respecte per el medi ambient, les grans infraestructures de mobilitat afavoreixen l’ utilització de medis de transport basats en el consum de combustibles fòssils.

    A Lloret les vies que ens comuniquen amb el territori són: La carretera C-63 Que ens uneix amb l’interior fins Olot, popularment coneguda com la “carretera de Vidreres”, la GI-682 que des de l’enllaç a la N II a Malgrat va fins Sant Feliu de Guíxols, coneguda popularment, segons el tram, com a “carretera de Blanes” o “carretera de Tossa”. Darrerament aquestes vies són polèmiques per diferents qüestions: la carretera C-63 és la via que ens uneix amb el rerepaís, i amb altres importants infraestructures com són l’AP-7 i l’A-2, Per una banda a través d’aquesta via arriben molts de turistes a Lloret, tant en vehicles particulars com amb autobusos, a la vegada que és una important via d’entrada dels subministres que necessitem ja que Lloret actualment és una vila que no és autosuficient en cap dels productes de subsistència bàsics, el transit pesat alenteix molt la circulació. A part del alt volum de transit un altre problema és la multitud de sortides d’urbanitzacions que enllacen amb la carretera, moltes d’aquestes entrades i sortides no tenen cap carril accés contribuint a l’augment de perillositat del transit. Arrel dels malaurats accidents que han tingut lloc darrerament, la C-63 és una via amb un alt potencial de sinistralitat, malgrat diverses accions que s’han pres per tal d’evitar-los (reducció de velocitat, radars, i accessos a urbanitzacions, La via ha quedat obsoleta per el volum actual de transit que suporta i cal intervenir-hi per facilitar una mobilitat segura. La millor opció és el desdoblament amb uns accessos segurs a les urbanitzacions i acompanyat d’un efectiu transport públic que fes minvar el transit de vehicles privats.

    Pel que fa a la carretera GI-682 la problemàtica és força similar, trànsit molt intens durant tot l’any, hi ha un moviment constant de productes i persones entre Lloret, Blanes i les poblacions del Maresme, com cap a Tordera i el Vallés, transit que s’incrementa a l’ estiu amb els desplaçaments de la població de Barcelona i l’àrea metropolitana cap a la costa, malgrat que la xarxa de transport públic és més … que la que circula per la C-63, encara no està prou optimitzada i el transport privat el supera amb escreix, Aquesta via caldria desdoblar-la atenent criteris d’eficiència i necessitat del territori, ja que la major part del transit habitual és de caràcter local, mentre que el transit que normalment col·lapsa la via és estacional, concentrat els caps de setmana de Juliol i Agost. La proposta de millora de mobilitat per aquesta via és la de la prolongació de la autopista C-32, proposta que creiem inacceptable ja que perjudica el transit de la població del territori, continuarà col·lapsant la via i no afavorirà la fluïdesa de la mobilitat.

    La problemàtica de les infraestructures de mobilitat del nostre territori és l’intensitat de l’us, provocada per un sistema que prioritza el desplaçament privat en front al transport públic.
    En el nostre territori es prioritza l’accés des de l’exterior en front a les necessitats reals de mobilitat dels habitants. A la vegada que s’afavoreixen diferents lobbis empresarials que són els que treuen profit de les problemàtiques que ells mateixos generen en no atendre les demandes que afecten a la població.

    Jaume Ribera

  • La CUP denuncia que continua tenint vigilància policial un any després del 20-S

    Avui fa un any dels fets del passat 20 de setembre i de l’ofensiva de l’Estat espanyol i del seu aparell policial a la seu nacional de la CUP i al Departament d’Economia i Finances i de la clara vulneració de drets civils i polítics a través de detencions, escorcolls i setges policials, amb la finalitat d’exercir la repressió i evitar la celebració del Referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre.

    Avui, en una roda de premsa davant de la seu nacional de la CUP, Mireia Boya, ex diputada i actual portaveu del Secretariat Nacional, ha volgut denunciar el fet de que des de fa més d’un any la seu nacional de l’organització pateix vigilància policial per part d’agents de la Policia Nacional Espanyola de paisà: “Un any després d’aquell 20 S seguim tenint cossos i forces de la policia de l’Estat al voltant de la seu de la CUP que ens espien, que agafen notes de tots els nostres moviments. La repressió no ha acabat”. Davant de la detecció de la vigilància, la CUP es va posar en contacte amb la conselleria d’Interior per informar del seguiment i està a l’espera d’una resposta.

    Núria Gibert, ex portaveu del Secretariat Nacional, també ha volgut posar de manifest que “el 20-S va suposar una jornada històrica gràcies a la gent, que de forma autoorganitzada, va sortir als carrers a defensar la democràcia i la voluntat popular d’exercir el dret a l’autodeterminació, demostrant que a través de mobilitzacions massives i de la desobediència civil no violenta es podria celebrar el Referèndum de l’1 d’octubre”.

    “Aquell dia va suposar una victòria per la gent, que va posar el cos i la intel·ligència col·lectiva i que es va veure més forta i junta que mai. Tot el que es va aprendre aquell dia es va dur a terme també l’1 i el 3 d’octubre, quan l’autoorganització popular va permetre que s’obrissin els col·legis electorals i que se celebrés el Referèndum fent front a la repressió policial i que es dués a terme una vaga general massiva que va aturar Catalunya”, ha assegurat Gibert.

    A més, les portaveus han volgut destacar la “incohèrencia” que suposa que el Jutjat d’Instrucció 13 hagi reconegut que investigava els preparatius del referèndum i que aquest jutjat mentís quan el juliol passat se’ls va negar la possibilitat a la CUP de personar-se com a “coautora” al·legant que no investigava el referèndum. El partit encara està estudiant quines mesures legals interposarà.

    Finalment, la organització ha volgut convidar a totes les veïnes, militants i persones d’arreu que van venir a defensar la seu nacional de la CUP en una jornada d’accions durant tot el dia, reivindicant que l’esperit del 20 de setembre segueix viu i el volem fer present convidant. Sota el lema ‘20-S: obrim la seu, omplim els carrers! Un any després, seguim prenent partit’, s’han preparat activitats com un vermut veïnal, actuacions musicals i una taula rodona de debat amb David Fernández, Mireia Montesinos, Jaume Asens, Marcel Mauri i Carme Sansa. A l’acabar, es farà una marxa fins a la manifestació convocada per Òmnium Cultural i l’ANC al Departament d’Economia i Finances.

Pàgina 1 de 2812345...1020...Última »