• Rèquiem per Sant Quirze, Rèquiem per Lloret

    L’entrada nord a Lloret troben la modesta ermita de Sant Quirze ja d’època romana, envoltada d’un alzinar espontani. Els boscos sagrats eren propis dels temps clàssics. Lloret fa temps que ha oblidat al bo de Sant Quirze, patró dels pobres i dels nens. És la comunitat de religió ortodoxa qui en té cura. En els actes de Festa Major de Santa Cristina la flor i nata de Lloret es dona cops de colzes per ser a primera línia en la Processó. Unes deïtats mereixen un fervor inusitat uns dies a l’any, i d’altres es difuminen en l’oblit. Ens oblidem de qui invocaven pobres i nens? Estrany, doncs Lloret és el penúltim municipi de Catalunya en renda familiar disponible. Sí, el més pobre.

    El cementiri de Lloret i llurs panteons modernistes de bellíssima factura, espiritual i estètica. L’idealisme modernista transcendint i compartint-ho filantròpicament amb l’humil Lloret noucentista. Entreu, si és oberta, a la capella actual, deixada, desacurada. Quin greuge al recolliment dels qui hi acomiaden els seus. Un cementiri per arribar, fer la foto que toca i marxar.

    Rèquiem per Sant Quirze, per més de dos mil anys d’identitat, religiositat, per l’ànima d’un poble. Un bosc autòcton, una ermita mil·lenària, un cementiri monumental. Un conjunt integral, verd, autèntic, per pocs diners. És millor el ciment? És millor l’excavadora en llocs sagrats dels avantpassats? Buiden el turó de Sant Quirze, aixequen Lidl’s i similars, encloten el cementiri entre vials, es treuen equipaments de la màniga, cal justificar la requalificació i l’estraperlo immobiliari. Quina vulgaritat megalòmana.

    Enderrocar singularitats i espiritualitats per crear banals equipaments que trobem clonats arreu. Mentrestant ja hi ha qui té accions pel nou tanatori a construir més lluny. I és que l’important és tenir un tanatori que doni rendiments.

    L’ideal de l’indiano Nicolau Font: compra i rehabilita una antiga ermita, S. Pere del Bosc, contracta notables artistes modernistes (silenci a Lloret sobre l’any Puig i Cadalfach, malgrat que aquest hi participà). En un turó proper, el de Ses Pedres Lluïdores, aixeca el primer monument a Mossèn Cinto Verdaguer, l’Àngel. Un projecte singular excepcional: també un rellotge solar pel poble, com defensa l’artista Neus Dalmau. Les tessel·les (perdudes) de la seva estrella llampegaven just amb el sol de migdia, l’hora de l’Àngelus (el nord) per la gent de pagès i de mar. Crea un aplec popular l’1 de maig a Sant Pere, per anar-hi en processó. S. Pere del Bosc, l’Àngel, un recorregut sagrat per la comunitat. Mossèn Cinto Verdaguer, havia estat hoste del Sr Font. Quina connexió espiritual va haver-hi entre els dos?

    El projecte de la C-32, esbudella tot el conjunt de turons cerimonials. Un infame circuit il·legal de motos erosiona i contamina ara els voltants del monument. L’Àngel, en estat deplorable. Aneu-hi. Urbanísticament el conjunt només catalogat, ni tant sols Bens d’Interès Local. És que així és tant fàcil descatalogar… Uns quants propietaris estan fregant-se les mans amb les requalificacions de terrenys.

    El Sr. Nicolau Font, volia un asil per la gent gran del poble. Els dirigents de Lloret tenen a la gent gran de sociosanitari de Lloret amb un servei de menjador denunciat per deplorable. Una concessió al grup SEHRS de l’ínclit Sr. Ramón Bagó, donant de CiU, patró del Teatre del Liceu. L’alcalde justifica la concessió en base a criteris econòmics i no de benestar.

    Quo vadis, Lloret? Enlloc. On és l’ànima de Lloret? Formigonada i requalificada. Banalitat i mediocritat. Urbanitzacions mig buides, i segueixen construint. Show must go on. Persianes baixades. Traspassos de locals permanents. Hotels obsolets. Barris decadents, desèrtics. Només se salva el que no ha tocat l’ homo economicus dels nostres dies. Rendibilitats en descens continuat. Devaluació econòmica, humana, espiritual. Pregunteu, passegeu, observeu. Pseudogegant amb peus de fang. El Detroit del turisme en la propera generació. O abans. Al temps.

    Roser Vila, publicat al Diari de Girona

  • Nota de premsa de la Plataforma Aturem la C-32

    El govern de l’ajuntament de Lloret de Mar, amb el seu alcalde Jaume Dulsat al capdavant, demana a gremis d’empresaris hotelers i del comerç de Lloret que li facin la feina de propaganda a favor del projecte de prolongació de la C-32 quan està tot en mans dels tribunals.

    La Plataforma Aturem la C-32 ha pogut saber de fonts dels mateixos gremis que el senyor Dulsat va insistir que necessitaven moviments a favor de la C-32 perquè en aquests moments calia pressionar des dels mitjans de comunicació. lamentem la manca de decència política i la manera vergonyosa com es vol confondre a la ciutadania, donant valor només a la opinió d’uns quants, per influir en la justícia.

    La Mesa de Turisme i l’Associació de comerciants de lloret de Mar han fet arribar als seus associats una petició per correu electrònic, i de forma urgent, per què es posicionin a favor o en contra de personar-se com entitats codemandades pel recurs presentat. Cap d’aquestes entitats han estat demandades per ningú, és impossible que es puguin personar només ho poden fer Generalitat o Ajuntaments. Al nostre entendre darrera d’aquesta pressió o urgència fent posicionar als associats amb un argument fals genera més confusió malintencionada.

    Aturem la C-32 no es sorprèn de les maniobres fosques d’aquests polítics que es pleguen als desitjos dels poders financers, neguen el diàleg, neguen el dret a decidir de la ciutadania i neguen a les futures generacions el dret a viure en un territori on el bosc i el patrimoni cultural continuïn formant part del seu paisatge.

    ´Sí ens sorprèn que els propis defensors d’aquesta destructora infraestructura es deixin influir fins al punt de no entendre que el recurs presentat per la Plataforma és en contra del projecte actual i de les irregularitats gravíssimes que conté a nivell ambiental. Acusem als Ajuntaments de Lloret i Tordera, a les tres Cambres de Comerç gironines i ales entitats que es posicionen a favor d’aquest projecte de voler una autopista fins al cor de la Selva Marítima més enllà de qualsevol protecció acceptable del medi natural i cultural i d’estar alimentant la confusió i l’enfrontament en el territori.

    Plataforma Aturem la C-32
    16 de febrer de 2017

  • Reunió PAC-32

    pac32_21j

  • Assemblea PAC32 i Amics de Tossa

    pac32_21j

  • La CUP demana al Govern que tingui en compte la consulta sobre la C-32

    La CUP defensa la consulta organitzada diumenge per la Plataforma Aturem la C-32 i demana que s’aturi el projecte. La formació –que no té representació a l’Ajuntament- insta el Consistori i la Generalitat a respectar la voluntat manifestada a la consulta i a retirar el projecte de prolongació de l’autopista fins a Lloret. El portaveu de la CUP a la vila, Jesús Elias, qualifica la votació d’èxit i, per tant, cal tenir-ne molt en compte els resultats.

    Elias critica que el Govern municipal hagi menystingut la consulta i parli de baixa participació i l’emplaça a organitzar una consulta oficial.

    Recordem que l’alcalde, Jaume Dulsat, va dir fa uns dies que el fet que la participació de diumenge no arribés al 4% referma la voluntat de Lloret de tenir una comunicació directa amb l’autopista C-32 i, per tant, insisteix a la Generalitat que tiri endavant el projecte, que ha de començar aquest any.

    Font: Nova Ràdio Lloret

  • El no a l’autopista guanya clarament a Blanes i Lloret

    Van votar 3.660 persones als dos municipis, xifra que representaria, aproximadament, un 5,52% del cens
    A Blanes, la participació va ser del 7,28%, però el govern va evitar definir-se

    Blanes. Local social de la Plantera (Avinguda Catalunya número 10), fotos de gent votant en la consulta sobre la C-32, l'autopista que ha d'arribar a Lloret de Mar.  Votacio a la PlanteraUna àmplia majoria dels votants de la consulta popular sobre la prolongació de la C-32 a Blanes i Lloret van manifestar-se, ahir, en contra del projecte. Del total de 3.660 vots emesos, 2.793 persones van votar en contra de la construcció del ramal, mentre que només 849 van fer-ho a favor. A Blanes, el cens dels majors de 16 anys era de 32.825 persones, i la xifra de 2.391 persones que van acudir a votar representa el 7,28% del cens. A Lloret, van votar 1.269 persones (178 van votar sí i 1.807, no). A Lloret, no es pot calcular un percentatge perquè l’Ajuntament no va facilitar les dades del cens a la plataforma. L’alcalde, Jaume Dulsat (CDC), no va ser localitzat ahir per aquest diari.

    Les dades de participació, sobretot a Blanes, van ser considerades molt positives tant per part de l’Ajuntament com per part de la plataforma, que, ahir, ja va anunciar que exigirà a la Generalitat que aturi el projecte. L’equip de govern va evitar fer valoracions. L’alcalde, Miquel Lupiáñez (PSC), va confessar que no pensava que tanta gent acudís a votar, i no va dubtar a qualificar d’èxit el procés participatiu impulsat des del consistori. Va dir, però, que la interpretació de les dades les faran en les executives dels partits respectius els propers dies (l’equip de govern té tres partits, PSC, CDC i ERC, de què els dos primers hi estan a favor i el tercer, en contra). També encarregaran a la comissió de seguiment del procés participatiu una valoració, que es portarà a ple el dia 28. També va considerar que s’ha mobilitzat l’electorat “que volia manifestar el no i el que està a favor no s’ha mobilitzat” i ho va atribuir, en part, al fet que els dos partits amb més pes en el govern van pensar “que seria desafortunat fer campanya a favor”. Lupiáñez va recordar que el procés no és vinculant, però el regidor de Participació, Albert Sanz (ERC) va dir que confia que el resultat sí que faci replantejar el projecte.

    Alegria a la plataforma

    Lloret de Mar. Fotos de gent votant en la consulta popular sobre la C-32, l'autopista que ha d'arribar a Lloret de Mar des de Blanes. Un dels punts de votació és la Biblioteca Municipal, plaça Mossèn Pere TorrentEls membres de la plataforma Aturem la C-32 es mostraven molt satisfets després de la consulta. Joan Mora, portaveu a Blanes, va dir que, amb el resultat, són “més a prop de poder salvar el paisatge i acabar amb les autopistes”. També va remarcar la diferència de mitjans de què han disposat i dels que tenen “altres processos electorals”. Jordi Palaudelmàs, de la plataforma de Lloret, va demanar que la Generalitat “accepti el resultat”, i va recordar que l’anterior conseller de Territori, Santi Vila, va dir que respectaria la decisió del territori. ICV-EUiA de Lloret de Mar també va instar, ahir, la Generalitat a aturar el projecte.

    M’agradaria que el resultat influís en el projecte, però, desgraciadament, crec que no serà així
    Albert Sanz
    REGIDOR DE PARTICIPACIÓ (ERC)

    “Una lliçó de primer ordre al govern de Lloret”

    Si la xifra d’habitants de Lloret majors de 16 anys en les últimes dades disponibles de l’Idescat és de 33.418, la participació hauria estat del 3,79%. Globalment, sobre unes 66.000 persones que podien votar, la participació hauria estat del 5,52%. Jordi Palaudelmàs (de la plataforma de Lloret) no va dubtar a afirmar: “[A Lloret] no només hem guanyat, sinó que les hem organitzat, l’Ajuntament no ha tingut la decència de tirar endavant els compromisos adquirits amb els seus votants.” “Hem donat una lliçó democràtica de primer ordre a l’equip de govern”, va dir. També va destacar que com que les entitats de Lloret no van tenir accés al padró, gent que volia votar es va trobar que no podia perquè presentaven el carnet de conduir, i l’única manera que tenia la plataforma de certificar que viuen a Lloret és amb el DNI. La plataforma també va voler aprofitar per defensar el paisatge i el bosc com un actiu que pot servir per diversificar el turisme, i va dir que fins ara no s’ha sabut gestionar. La jornada de votació va transcórrer amb normalitat. Les meses en què es van concentrar més votants van ser a l’ajuntament (en el cas de Blanes) i a la plaça Pere Torrent, a Lloret.

     

     

    Font: Nuri Forns, El Punt Avui
    Imatges: Joan Sabater

  • El «no» a la C-32 s’imposa amb el 76% dels vots a Blanes i Lloret

    La partipació de la consulta ha estat baixa amb 3.660 persones

    Blanes i Lloret de Mar van ser cridats ahir a posicionar-se a favor o en contra de l’ampliació de la C-32. Finalment el «no» al projecte es va posicionar amb el 76,31% dels vots entre les dues localitats, enfront del 23,19% amb una participació escassa de 1.269 persones a Lloret i 2.391 a Blanes (el que representa només el 7% de la població).

    Davant d’aquests resultats, la plataforma «Aturem la C-32» reclama que s’aturi l’ampliació de l’autopista. Els recels que ha aixecat el projecte al territori es van poder copsar ahir durant la consulta popular. «Vostè està a favor o en contra de la prolongació de la C-32 entre Blanes i Lloret de Mar?». Aquesta és la pregunta que ahir els blanencs i els lloretencs majors de 16 anys estaven cridats a posicionar-se en les 13 meses habilitades entre les dues localitats, nou a Blanes i quatre a Lloret de Mar. Es tracta d’una consulta no vinculant sobre l’ampliació de l’autopista C-32 des de Blanes fins a Lloret de Mar.

    A Lloret, el referèndum el va impulsar la plataforma «Aturem la C-32» que agrupa 17 entitats del territori després que el govern fes marxa enrere i decidís no organitzar-la. «Poder celebrar la consulta ja és tot un èxit perquè la gent ha pogut expressar la seva opinió sobre un tema tant controvertit i cabdal pel futur de Lloret», va exposar un dels portaveus de la plataforma, Jordi Palaudelmàs.

    Una obra polèmica que, des del principi, ha despertat el rebuig de bona part de la ciutadania, ja que el traçat afectaria un paratge natural i cultural amb un fort valor històric com el santuari del Vilar, Sant Pere el Bosch, l’Àngel o el paratge de les Alegries. En total, 50 voluntaris es van distribuir en torns pels quatre punts on es podia votar ahir a Lloret des de les 10 del matí fins a les 8 del vespre: el Puntet Lloret, el Puntet Fenals, al Centre Cívic El Rieral i a la plaça Mossèn Pere Torrent davant de la biblioteca. Va ser en aquest últim indret on més gent s’hi va desplaçar.

    Una d’elles va ser la Rosa Clota que, en el seu cas, va marcar ­­­la casella «a favor» de la prolongació de la C-32. Després de mostrar el seu DNI als voluntaris de la mesa per acreditar que està domiciliada a Lloret i la seva edat, els voluntaris van enregistrar en línia la seva participació per comprovar que no havia votat en cap altre dels quatre punts. Un cop realitzat el sens on-line, Clota va poder dipositar la seva butlleta a l’urna. «Lloret necessita comunicar-se amb Barcelona perquè avui tothom va amb cotxe», va manifestar Clota, qui privilegia la circulació de vehicles al paratge natural que es veuria afectat per la construcció de la nova carretera.

    «Els boscos es regeneren, quan es va fer l’eix tothom es queixava i al final es va haver d’eixamplar perquè era necessari. Amb l’autopista passarà el mateix», va afegir Clota. Des de la plataforma «Aturem la C-32» s’ha fet campanya pel «no» a l’autopista amb la proposta d’alternatives més econòmiques i sense cap impacte mediambiental.

    «Entenem que hi ha un problema de mobilitat i nosaltres hi donem resposta amb el desdoblament de la carretera de Blanes a Lloret, amb la construcció de les rondes per disminuir el trànsit a dins dels pobles i amb una possible millora de la carretera de Lloret fins a Vidreres», va exposar Palaudelmàs. Tot i això, sense el suport de l’Ajuntament en l’organització de la consulta s’ha notat la falta de debat entre els lloretencs. És el cas d’un veí de la localitat que al ser preguntat per si votaria o no, desconeixia què s’estava preguntant.

    Una situació poc probable a Blanes on el suport de l’Ajuntament amb debats sobre la qüestió i amb l’organització de la consulta ha fet que els blanencs estiguessin més informats. Això també ha permès que els tècnics municipals anessin recopilant i contrastant les dades amb el padró municipal on els participants podien votar només presentant el seu DNI, NIE, passaport o permís de conduir.

    Tot i el suport de l’Ajuntament, però, alguns continuaven desconfiant de la viabilitat del referèndum. El blanenc Antonio Ballarès va considerar que la consulta «no servirà de res perquè el govern farà el que li interessa». La seva filla i les seves nétes de 22 anys es van mostrar una mica més esperançades. «Fa anys sí que hi havia moltes retencions però ara mateix no. L’autopista és innecessària», expliquen.
     

    Font: Raquel Gironès, Diari de Girona

  • Consulta sobre el perllongament de la C-32 (El Rieral)

    17aconsulta.jpg

  • Consulta sobre el perllongament de la C-32 (El Puntet)

    17aconsulta.jpg

  • Consulta sobre el perllongament de la C-32 (Fenals)

    17aconsulta.jpg

Pàgina 1 de 612345...Última »