• 25A Prenem la paraula: Pel País Valencià, pels Països Catalans!

    Enguany commemorem que fa 311 anys que resistim a la ocupació i opressió de l’Estat espanyol.

    Un Estat que segueix avançant en la repressió del moviment popular i de tota forma de lluita que qüestione els seus fonaments i ho fa per tots els mitjans de que disposa: l’anul·lació de diverses lleis valencianes per part del Tribunal Constitucional (TC), l’empresonament de noves preses polítiques, la brutal violència policial de l’1 d’Octubre en resposta a l’exercici desobedient del dret a l’autodeterminació, els atacs reiterats cap a la nostra llengua o les agressions del 9 d’Octubre per part de feixistes a qui l’estat sempre ha donat impunitat en són alguns exemples.

    Per altra banda segueix augmentant el pes de l’explotació capitalista sobre les treballadores. L’Estat espanyol continua aplicant el paradigma neoliberal provinent de la Unió Europea. Un paradigma establert en base a uns criteris d’eficiència econòmica per al benefici de les classes dominants i no amb uns criteris de qualitat de vida per a la classe treballadora. No sols això, sinó que aquest mateix paradigma neoliberal s’esforça en afiançar la dominació patriarcal sobre les dones treballadores, que estem sotmeses a tota una sèrie de violències econòmiques i socials, alimentades també pels poders fàctics de l’Estat.

    I és que d’això va el Règim del 78. La Constitució del 78 no és més que el marc jurídic que necessitava la burgesia per a fer un llavat de cara a l’Estat espanyol, hereu de la reforma franquista. Per això van negar el dret a les autonomies a confederar-se, per això existeix l’article 155, per això l’exèrcit espanyol “tiene como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional”. I amb el sistema de les autonomies l’Estat sols va pretendre llevar-se de damunt la problemàtica de la qüestió nacional, pel perill que suposava la seua creixent reivindicació social.

    Suposadament enfrontats a aquest model d’Estat trobem els governs del canvi, que proposen un replantejament de les autonomies, al·ludint a problemàtiques com la qüestió de l’infrafinançament per a justificar la seua acció política, que òbviament es troba limitada per les seues pròpies contradiccions i la seua obediència al marc constitucional espanyol. Ho veiem en fets com la seua postura respecte al referèndum de l’1 d’octubre i el premi a la convivència entregat a Societat Civil Catalana, una plataforma que empara el feixisme; el manteniment del monocultiu turístic com a model econòmic; o l’acceptació silenciosa de les impugnacions per part del TC dels Decrets de Plurilingüisme o de Sanitat Universal. Però tot i això el govern autonòmic tracta de fer de la qüestió de l’infrafinançament la seua bandera de reivindicació amb la qual consolidar el seu projecte polític, externalitzant la responsabilitat de no estar millorant la vida de les classes populars valencianes.

    Però ni el centralisme del règim ni l’autonomisme dels governs del canvi són la via per a l’alliberament dels Països Catalans. No podem deixa-nos enganyar amb que la misèria que patim el poble treballador es pot solucionar simplement demanant a l’Estat que ens done un tros més gran del pastís. El vertader problema que patim les classes populars dels Països Catalans no és si a l’Estat governen uns o altres sinó que el problema és el propi Estat espanyol, un Estat profundament antidemocràtic que no és més que l’eina de les classes dominants per reprimir la classe treballadora i les nacions oprimides.

    L’Esquerra Independentista no proposem cap programa d’una nova reforma, com ja es va fer amb el sistema franquista. El nostre és un programa de ruptura, el programa de construcció de la Unitat Popular als Països Catalans; la creació del contrapoder popular treballant colze a colze amb les assemblees de barris i pobles, amb les associacions culturals, amb les assemblees feministes, generant projectes autogestionats, alliberant espais, potenciant el sindicalisme de classe, les violències masclistes, recuperant sobiranies, defensant la nostra llengua, exigint una educació pública i popular i un llarg etcètera de lluites que conformen el moviment popular. Per açò també plantem cara dia a dia al feixisme impune als carrers, recordant amb ràbia i lluita els 25 anys de l’assassinat d’en Guillem Agulló.

    Tot açò passa inevitablement per la ruptura amb l’Estat espanyol i la construcció dels Països Catalans, que lluny d’altres projectes opressors o reformistes és l’únic possible marc d’alliberament per al País Valencià i la resta dels Països Catalans i que mitjançant la Unitat Popular garanteix la construcció de la independència, el socialisme i el feminisme.

    Davant la repressió, l’empobriment generalitzat, l’autonomisme i el centralisme, prenem la paraula:

    PEL PAÍS VALENCIÀ, PELS PAÏSOS CATALANS!

  • La CUP Crida Constituent en campanya

    El vot que més lluita, amb la gent que no es rendeix!

    NO DEMANAREM PERMÍS PER SER LLIURES NI PERDÓ PER SER-HO!

    DEMPEUS.CAT

    Ara i aquí: per les llibertats, tombem el 155!

    El proper 21D afrontem l’excepció autoritària, repressiva i antidemocràtica que vivim: amb una convocatòria electoral il·legítima del partit més corrupte d’Europa, en un país intervingut per tots costats i sota el setge decretat per l’Estat espanyol. De nou amb exilis, un altre cop amb presos i preses polítics i rere la major violència policial de persecució produïda l’u d’octubre contra els qui defensàvem les urnes democràtiques. Un cop més, hem de fer del 21D un bumerang republicà, democràtic i social contra el 155 i contra els que neguen, a cops, el dret a la lliure autodeterminació del nostre poble.

    La lluita sempre continua: tots els drets per a totes les persones!

    Pam a pam i barri a barri, cal fer del 21D el punt d’obertura del procés constituent que ha de definir i garantir, entre totes i tots, el futur just, solidari i habitable que mereixem. Enmig d’uns Països Catalans delmats per l’atur, la precarietat i les desigualtats; quan encara paguem el frau i l’estafa del rescat bancari i sofrim encara els costos vergonyants de la corrupció i el capitalisme dels amiguets; i davant la UE del cinisme, la hipocresia i la vergonya. El bloc elitista i antisocial del règim del 78 –PP, PSC, C’s– vol violentar la voluntat popular i reprimir el desig majoritari de canvi polític i social. 21D: democràcia o demofòbia. Quan la llibertat és inajornable i quan no pensem acatar ni tolerar cap injustícia. Sense equidistàncies, ara més que mai, fem del 21D un altre jorn de dignitat rebel en defensa dels drets socials, civils i polítics de totes i tots.

    Radicalment democràtics:

    feministes, ecologistes, antifeixistes, d’esquerres i independentistes!
    Sota circumstàncies excepcionals, davant la major ofensiva repressiva des del final de la dictadura contra el nostre poble i per tercer cop consecutiu, la CUP-Crida Constituent concorre –des del municipalisme d’alliberament, el feminisme i l’ecologisme; des de l’antifeixisme, la solidaritat i la radicalitat democràtica– a les eleccions al Parlament de Catalunya, conscients que la República es construeix quotidianament al carrer, municipi a municipi i comarca a comarca. Dia rere dia i lluita a lluita. El 21D hi tornarem de forma excepcional: com ho vam fer l’u d’octubre, com ho vam fer a la vaga general del 3-O, com ho vam fer el 8-N. El millor de la gent contra el pitjor de l’Estat.

    La República que vindrà: des de baix, en comú i entre totes i tots!

    El nou cicle polític i social que s’obrirà el proper 21D determinarà severament si ens governem o si ens governen. El que no podem ni pensem assumir, per dignitat, és que la violència d’Estat doblegui aquest poble. Perquè el 21D no venim només a aturar un cop d’Estat, sinó a continuar, amb més fermesa i determinació que mai, construint el futur que ens volen segrestar: la República que vindrà. Sense cap renúncia, cal continuar obrint des de baix, unilateralment, entre totes i tots i en cada lluita compartida, el que pretenen tancar des de dalt.

    Ens juguem el futur!

  • Viure vol dir prendre partit

    lloret22092017

  • SOS democràcia!

    lloret20092017

  • Assemblea Oberta pel referèndum

    ao_150817

  • Referèndum Desobediència Independència per canviar-ho tot

    REFERÈNDUM
    DESOBEDIÈNCIA
    INDEPENDÈNCIA
    PER CANVIAR-HO TOT

     

    17990449_1264698220318573_6324085702192074490_o

  • 1 de Maig, dia de la classe obrera

    Girona 2017
    Capitalisme és precarietat
    organitza’t i lluita
    Manifestació Unitària

     

    cartell1demaig

  • Construïm la República des dels municipis

    Acte polític amb Gabriela Serra i Laia Buixeda
     

    acte_blanes_21_abril_2017

  • El XXI Seminari Internacional de Mèxic dóna suport al referèndum d’autodeterminació de Catalunya

    En nom de la CUP-Crida Constituent la diputada Gabriela Serra va defensar en el plenari del seminari internacional l’aprovació de la resolució a favor del dret a l’autodeterminació i el referèndum.

    “Afirmamos nuestra solidaridad con la voluntad ampliamente mayoritaria del pueblo de Cataluña para decidir su marco de soberanía mediante el voto en un referéndum vinculante.”

    El XXI Seminari Internacional “Els partits i una nova societat”, que els passats 23, 24 i 25 de març va reunir a Ciutat de Mèxic més d’un centenar d’organitzacions de l’esquerra d’una quarantena de països, va aprovar una resolució presentada per la CUP i per EUiA de defensa de la lluita del poble català pel seu dret a l’autodeterminació i a la celebració d’un referèndum a Catalunya.

    En nom de la CUP-Crida Constituent la diputada Gabriela Serra va defensar en el plenari del seminari internacional l’aprovació d’aquesta resolució.

    Resolución en apoyo a la lucha del pueblo catalan por su derecho a la autodeterminación

    Los partidos y organizaciones presentes en este XXI Seminario Internacional afirmamos el derecho universal e inealienable de los pueblos a la autodeterminación, eso es, a decidir demócraticamente el marco político de convivencia que libremente elijan.

    En este sentido, afirmamos nuestra solidaridad con la voluntad ampliamente mayoritaria del pueblo de Cataluña para decidir su marco de soberanía mediante el voto en un referéndum vinculante.

    Asímismo, mostramos nuestra preocupación por la constante negativa al diálogo democrático del gobierno de España y su ofensiva judicial contra cualquier iniciativa política desarrollada por la mayoria politica i social catalana dirigida a habilitar la convocatoria y realización del referéndum.

    A la vez, manifestamos nuestro apoyo a las masivas, constantes y pacificas molilizaciones protagonizadas por la sociedad civil catalana alentàndoles a no cejar en la consecución del ejercicio de su derecho a la autodeterminacion.

    Ahora más que nunca, Europa y sus pueblos, así como el resto de pueblos del mundo, merecen ejercer la democracia y el poder constituyente que por derecho les pertenece como sujetos activos de tranformación, para construir sociedades más libres, más justas y más soberanas.

    México DF. 25 de marzo del 2017

  • Quan res no canvia

    Malgrat viure en un temps on són les persones les que demanen ser els protagonistes de les preses de decisió que afecten el seu futur, vivim en un municipi on segueix arrelada la vella política, la que fa i desfà des de la poltrona.

    Com sabeu, el nostre país es troba immers en un procés d’alliberament nacional amb l’objectiu inequívoc de decidir el nostre futur immediat. Però aquest dret a l’autodeterminació (o dret a decidir com en diuen alguns) no s’acaba d’estendre al nostre municipi. En lloc de donar la veu al poble perquè agafi les regnes del seu destí, seguim sotmesos a les seves decisions arbitràries sobre els aspectes més importants de la nostra vila. Seguim, mesells, el dictat dels interessos estrictament econòmics de grans corporacions o professionals de la política.

    De res serveixen les promeses electorals per accedir als càrrecs de comandament municipal, que per ells no són res més que això, paraules per aconseguir uns vots que tenen validesa fins la següent jornada electoral. Ho hem vist i ho patim al nostre poble on les formacions que composen el govern municipal van prometre per activa i per passiva efectuar una consulta popular per decidir si calia fer-ne una nova carretera; un ramal de la C-32 que té previst destrossar els nostres boscos i que només beneficia els interessos especulatius i econòmics d’Arbertis (amb tot el que això implica per a certes formacions), tan necessitada d’allargar la concessió dels peatges del Maresme més enllà del 2021. Promesa que, com sabeu, no van trigar a incomplir i, fins i tot, anular la decisió presa en aquest sentit pel consistori en l’anterior legislatura. És aquesta sent la “nova política” d’acostament a les persones que ens van prometre?

    Des del primer moment ens hem mostrat contraris a aquest projecte pensat a tan curt termini i sense cap visió de futur: aquest projecte que només té l’objectiu estratègic de mantenir concessions privades en serveis públics bàsics i perpetuar les relacions d’aquestes corporacions privades amb certes formacions i quotes de poder. Entenem que la defensa del nostre patrimoni natural és un dret de tota la ciutadania i per tant no pot quedar en mans de decisions de persones alienes al nostre territori i que només actuen per interessos merament econòmics.

    Ara que el projecte ha arribat als tribunals i es podria suspendre cautelarment, el nostre consistori ha decidit personar-se com a part interessada per defensar-lo, donant l’esquena als veïns afectats per les expropiacions i destinant-hi recursos públics locals ignorant la voluntat del territori, que en consulta popular auto-organitzada es va mostrar àmpliament (un 80% dels participants) contrari al projecte.

    I quina és la legitimitat que els porta a prendre aquesta decisió? Només les quotes de poder delegades a les urnes amb falses promeses de canvis reals en la manera d’actuar. Això és el que els permet prendre accions com aquesta, menystenint la voluntat del municipi.

    Encara tenim molta feina per fer, des dels àmbits locals. Feina per consensuar un model de poble a llarg termini. Feina per saber què (o qui) som, i què (o qui) volem ser. Només llavors podrem decidir si realment necessitem accions d’aital envergadura.

    Us encoratgem a seguir lluitant, al nostre costat, pel futur del nostre poble!

    Assemblea local CUP Lloret

Pàgina 1 de 812345...Última »