• Municipalisme com a marc estratègic

    La CUP s’estructura com una organització nacional per tal de dinamitzar les lluites, coordinar i acordar accions polítiques conjuntes, i estendre el projecte i les pròpies estructures arreu dels Països Catalans, amb l’objectiu estratègic comú de construir un contrapoder popular municipalista d’abast nacional, retornant els debats polítics i els àmbits de decisió al poble i al territori, reterritorialitzant la política actualment allunyada dels ciutadans. Aquest objectiu estratègic ha de contribuir, alhora, a desplegar la Unitat Popular en la direcció de la construcció nacional, la transformació social i la defensa de la terra.

    La Unitat Popular és el conjunt de dinàmiques de confluència entorn a un programa bàsic de construcció nacional, transformació social i defensa de la terra, que ha de ser impulsat a tota la
    societat catalana com a resposta al model econòmic i institucional capitalista, per tal de sumar esforços en la construcció d’una nació lliure, amb una institucionalitat pròpia, arrelada en la gent i el territori.

    Per això, el treball municipal i la creació d’estructures d’autoorganització i decisió als barris i als municipis és un objectiu estratègic. El municipalisme és una de les columnes vertebrals de la construcció de la Unitat Popular, en tant que l’organitza a nivell de masses, però sobretot a nivell territorial, i s’ha d’entendre com un projecte polític rupturista i anticapitalista contraposat a la legalitat de les institucions europees i els estats opressors espanyol i francès, i als partits polítics i sindicats que hi participen. És una aposta estratègica per a la construcció nacional i la transformació social que entronca amb la tradició política i cultural de les classes populars catalanes, centrada en el municipi i el seu entorn territorial més pròxim.

    Municipalisme de ruptura

    En el marc municipalista, la sacsejada social i política del procés d’independència i les darreres vagues generals (3-O, 8-N, 8-M) han significat un canvi qualitatiu i quantitatiu important pel que fa a les potencialitat de l’autoorganització popular i la mobilització i un abans i un després en la consciència política d’una part important del país. Aquest canvi, que ha estat propiciat per les enormes mobilitzacions (mai vistes en anterioritat) i pel considerable i a vegades potent nivell d’autoorganització, també ha permès posar l’agenda política municipal en els fets nacionals i socials com no ho havia estat mai.

    La conquesta dels carrers i la utilització de l’espai públic com a marc referencial de la nostra lluita són indestriables en la nostra pràctica política de ruptura a tots els nivells.

    El municipalisme de ruptura ha de saber ressituar-se en aquesta nova situació. Ha de ser un espai obert, en moviment, mobilitzat, enxarxat en les dinàmiques nacionals: un espai polític en
    què les oligarquies locals, fins ara i des del 78, ben recol·locades en el panorama polític avui es trobin sacsejades, tensionades i orfes de referents nacionals vendibles a nivell local (com són els casos de CIU, PSC o el PP). I aquest saber-se ressituar, implica necessàriament ser allà on es decideixen coses.

    El municipalisme de ruptura, entès com l’articulació de projectes polítics basats en la unitat popular i en la pluralitat d’actors que treballen per la transformació social, ha arrelat amb força al Principat de Catalunya, i té potencialitat de fer-ho també al conjunt dels Països Catalans. Al País Valencià, alguns exemples apunten cap aquesta direcció, i a la illa de Mallorca, hi ha un bon nombre d’experiències que segueixen la lògica política i organitzativa del municipalisme d’alliberament -assembleari, compromès amb els moviments populars i el dret a l’autodeterminació- amb el qual s’identifica la CUP.

    Ara bé;

    1. Hem de ser conscients que, tot i ser les institucions més properes a les persones, les estructures institucionals municipals presenten límits jurídics i polítics derivats de la seva pròpia arquitectura, i de la seva dependència del marc jurídic i administratiu dels estats. Els marcs institucionals i jurídics actuals no permeten propostes veritablement transformadores, ja que formen part de l’estructura de l’Estat espanyol, i estan pensats expressament per mantenir-nos sotmesos.
    2. Hem de centrar els esforços del municipalisme en generar o reforçar pols d’esquerra rupturista que abracin una estratègia d’autoorganització popular com a element central de la seva acció
      política, lluny del ritme intens de la gestió diària institucional, a pobles, barris i ciutats. Hem de saber acostar, enxarxar entre elles i estructurar políticament el conjunt d’entitats i associacions que composen el riquíssim marc democràtic de base de la nostra comunitat.
    3. Hem d’afrontar la participació institucional des de la lògica superadora de la gestió municipal de les engrunes que el marc juridicopolític de l’estat cedeix als municipis.

    Per tot això, la nostra proposta de municipalisme de ruptura passa per:

    1. Treballar per estar presents allà on la comunitat pren decisions, genera mobilitzacions, crea espais de contrapoder, ocupa espais de poder i fortifica les seves conquestes, socialitzant béns i valors, plantejant un treball coordinat amb altres forces polítiques que mantingui la independència de cada projecte però que ajudi també a la visualització d’un bloc que porti la voluntat popular a les institucions.
    2. Treballar per a consolidar el municipalisme com a eina de transformació. D’una banda com a eina de ruptura que fugi de dinàmiques de mera gestió municipal, entenent que és aquesta la que ens permet avançar en el projecte de transformació; i de l’altra banda, consolidant el projecte de les sobiranies a totes les Assemblees Locals, tinguin o no presència a la institució,
      i treballant per teixir aliances polítiques a pobles, viles i ciutats que permetin sedimentar una alternativa de contrapoder i de sobiranies.
    3. Treballar per impulsar i consolidar l’Assemblea Municipalista dels Països Catalans, entenent que la creació d’institucionalitat pròpia és imprescindible per sostenir un projecte de ruptura i per desplegar estructures que puguin operar en clau de contrapoder. L’Assemblea Municipalista dels Països Catalans ha de ser una realitat imminent, i ha de començar a caminar abans de finals
      del 2018 per a esdevenir un referent institucional en clau republicana.

    Les Candidatures d’Unitat Popular als municipis

    Les assemblees locals de la CUP es defineixen com a espais municipals de treball polític (social i institucional), d’esquerres i independentistes, que tenen com a objectius desenvolupar el projecte polític de la Unitat Popular i generar dinàmiques de contrapoder popular en l’àmbit municipal. A cada municipi caldrà generar espais de lluita institucional que siguin coherents amb la tasca feta fora de les institucions conjuntament amb l’Esquerra Independentista.

    Han de ser la veu i la força, l’eina de visibilització a les institucions de la multitud de resistències concretes i de base contra les opressions i les arbitrarietats del sistema capitalista patriarcal d’arreu del territori.

    • Han de ser dinamitzadores del debat públic i d’espais de decisió i compromís arrelats al territori i a la gent, de base assembleària i democràtica, absents de desigualtats i discriminacions. Han de treure la política i la democràcia dels despatxos i portar-la al carrer.
    • Han de ser defensores d’un programa polític de construcció nacional i de transformació social, és a dir, de la Unitat Popular.
    • Han de ser l’expressió que representi l’ecologisme més transformador i revolucionari, que s’enfronti als lobies energètics i vetlli per la preservació del territori i el clima.

    Les assemblees locals de la CUP, des d’un punt de vista de treball d’assemblea, i més enllà de si tenen representació al ple, treballen, en el seu poble, barri o ciutat, amb uns objectius immediats i de pràctica diària:

    • Acostar el funcionament assembleari de base, el compromís polític i l’activisme a àmplies capes de la població, apropant-les al treball organitzat i polític per la independència i el
      socialisme.
    • Detectar les problemàtiques que van sorgint al poble i intentar treballar-les i donar-hi resposta, denunciant-ne alhora les causes profundes des d’una perspectiva de col·lectivitat,
      sobirania i corresponsabilitat.
    • Posar al descobert els veritables mecanismes i interessos que s’amaguen darrera de les decisions polítiques o econòmiques de les institucions i que van en contra dels interessos de
      les classes populars.
    • Actualitzar en allò que calgui el programa marc municipalista de la CUP fent èmfasi en el aspectes següents:
      • Aquesta actualització ha de ser permeable a les noves lluites i necessitats que estan sorgint als PPCC.
      • Aquesta actualització rha de reflectir la diversitat d’escales municipals que resumidament es poden dividir en municipis petits, mitjans i grans ciutats.
      • Aquesta actualització ha d’incorporar com a base els temes tractats a la conferència municipalista.

    La CUP ha treballat, i treballa encara, per esdevenir el referent en la lluita municipal de totes les persones independentistes i d’esquerres, així com de totes les lluites socials, polítiques i culturals del territori, a partir de l’enxarxament en peu d’igualtat amb tots aquests sectors, i amb l’objectiu d’incidir en les classes populars i fer-les partícips del projecte global d’alliberament i d’Unitat Popular que defensem.

    Aliances

    La CUP parteix d’una aliança estratègica amb l’Esquerra Independentista i amb els protagonistes del projecte d’Unitat Popular: els i les treballadores i les classes populars catalanes. Aquesta
    aliança es desplega en els tres àmbits que conformen el seu espai polític: l’Esquerra Independentista, el municipalisme alternatiu i els moviments socials.

    La CUP ha d’esdevenir el referent polític institucional del teixit que configuren aquests sectors socials. Per aconseguir-ho, cal mantenir oberts els espais de configuració de discurs, reflexió política i acords estratègics amb els principals espais socials que d’una manera o altra es relacionen amb la CUP, ja sigui a nivell local, nacional o d’àmbit temàtic o sectorial.

    • Esquerra Independentista: Cal que la CUP s’impliqui, al ritme i intensitat que en cada moment es consideri adient, en els espais compartits de l’Esquerra Independentista de base en el municipi i el territori, amb l’objectiu de contribuir a modelar-los i estructurar-los, alhora que fer-los servir com a espais de coordinació política per a generar discurs, discutir objectius i acordar campanyes. Les de la CUP han de ser les candidatures de l’Esquerra Independentista. La CUP guanya, si també guanya el conjunt de l’Esquerra Independentista.
    • Municipalisme alternatiu: l’aposta estratègica per desplegar un municipalisme d’alliberament que pugui estructurar una extensa xarxa d’espais de contrapoder locals arrelats al territori i pròxims a la gent i a les lluites no és una aposta exclusiva de l’esquerra independentista, ni s’ha materialitzat tan sols en la CUP. El municipalisme d’unitat popular és un projecte que compta amb un ampli consens en els moviments socials i les esquerres rupturistes catalanes i que s’ha materialitzat també en nombroses candidatures populars. Algunes d’aquestes candidatures formen part d’altres projectes polítics que no comparteixen els objectius estratègics de la CUP. D’altres, en canvi, s’han constituït com a agrupacions d’electors o formen part circumstancialment de marques blanques municipals o bé s’han coordinat sota un mateix paraigües legal i organitzatiu, com les Candidatures Alternatives del Vallès. La CUP té una aliança estratègica a desplegar amb les candidatures municipalistes de la Països Catalans. La CUP ha de ser l’espai municipalista dels Països Catalans. La CUP guanya si també avança el municipalisme rupturista.
    • Moviments socials: La CUP no fa política partidista, sinó partidària; prenem partit per les lluites dels moviments socials, les lluites pels drets, pel territori… La CUP no vol ni ha de voler mai utilitzar els moviments socials per tal de treure’n profit partidista i tenir-los controlats. El que sí que vol, és fer d’altaveu de totes les lluites socials; la CUP es proposa a aquestes lluites i als moviments socials com a eina per vehicular a les institucions, si es creu necessari, les seves demandes i propostes. La CUP guanya si es reforcen els moviments socials com a espais autònoms i independents.
    • Moviment feminista: als Països Catalans hi ha desenes de col·lectius feministes que treballen cada dia als seus barris, pobles i ciutats per una millora de les condicions de vida, en especial per a les dones. Arran de la Vaga General Feminista del 8M s’han creat comitès de vaga als nostres barris, pobles o llocs de treball, amb coordinació comarcal i nacional,
      hem creat i teixit aliances que no podem perdre. Aquests espais d’autoorganització en barris, viles i ciutats han de ser punta de llança per incorporar la perspectiva feminista en totes les lluites socials i que aquesta sigui un element indestriable de la lluita d’alliberament nacional i social.
    • Moviment ecologista: després d’intenses etapes de lluita contra l’energia nuclear, els transvassaments, l’especulació urbanística… el moviment ecologista viu un moment d’una certa desmobilització i d’apropament a determinades opcions polítiques. L’esquerra independentista mai no ha desenvolupat una política d’aliances amb el moviment ecologista i en alguns casos fins i tot s’ha enfrontat ideològicament a aquest moviment. L’actual situació de col·lapse climàtic i degradació ambiental ens està abocant a un punt de no retorn que fa que sigui imprescindible rellançar la lluita ecologista. En aquest sentit cal que l’esquerra independentista faci autocrítica de la seva manca de compromìs en aquest camp i comenci a bastir les necessàries aliances amb el moviment ecologista i decreixentista per tal de plantar cara col·lectivament a una situació climàtica i ambiental que amenaça el futur de la pròpia humanitat.

    Per tal d’eixamplar i fer créixer la Unitat Popular arreu del territori, caldrà teixir les aliances polítiques i estratègiques que siguin necessàries allà on es cregui convenient, sempre sobre la base de tres criteris fonamentals:

    1. que s’articulin sota la forma de projectes assemblearis i de base amb l’objectiu de facilitar sempre l’apoderament popular, el seu caràcter democràtic, i per dificultar que siguin cooptats
      per estructures burocràtiques partidàries.
    2. que s’adhereixin al projecte municipalista nacional de la CUP de cara a les eleccions de 2019 a través de la seva coalició electoral general, o bé que no sumin per cap altra coalició dels grans partits de l’esquerra o del sobiranisme.
    3. amb l’objectiu de reforçar el compromís de la CUP i la seva militància amb el seu codi ètic, les militants de la CUP que s’integrin en projectes municipals més amplis a través de les seves
      assemblees locals hauran de seguir obligatòriament el codi ètic de la CUP en aquelles qüestions en què aquest sigui més restrictiu.

Realitzar un trobada de totes les candidatures on la CUP ha participat durant la legislatura en coalicions o projectes més amplis (tot i que es presentessin com a Poble Actiu).

Analitzar els avantatges i els inconvenients i poder produir una guia de com afrontar aquests debats als diferents municipis.

Aquesta trobada treballaria:

  • Acords preelectorals (consecució dels acords i desenvolupament durant la legislatura).
  • Acords postelectorals (consecució de la legislatura).

Aquesta trobada hauria de dur-se a terme la 2a o 3a setmana de juliol

L’Assemblea Municipalista dels Països Catalans

L’AMPPCC és la nostra proposta per articular l’espai que ha d’actuar com a institució pròpia de sobirania nacional i d’exercici de contrapoder popular. Haurà de comptar amb un suport i
una implantació territorial d’abast nacional i ha d’anar més enllà d’una assemblea de regidores i regidors dels Països Catalans.

Aquesta assemblea municipalista ha d’anar més enllà d’una assemblea de regidores i regidors dels Països Catalans i ha de recollir i aglutinar tots aquells espais que realitzen un treball municipal en clau rupturista o republicà, sigui des de les institucions o, sobretot, des dels seus teixits polític, econòmic i cultural, amb la finalitat d’impulsar iniciatives que vagin en la direcció de construir alternatives concretes i de futur al capitalisme patriarcal en molts àmbits diferents.

Els seus objectius:

1 – Creació d’un marc estable de treball per a l’execució, comunicació i coordinació de polítiques nacionals sorgides des de la base amb la voluntat d’entrellaçar representació institucional, moviment veïnal, col·lectius de base, teixit econòmic cooperatiu i social i xarxes culturals.

2 – Impuls i desplegament d’un conjunt de projectes que han de respondre a les necessitats de les classes populars i als objectius de construcció nacional, amb la participació de tota la diversitat d’agents participants d’aquesta institució.

3 – Creació d’una entitat nacional de base democràtica, en les estructures territorials de la qual hi puguin participar totes les persones escollides, en sufragi o assemblea i de forma democràtica, sense cap límit per procedència i/o tendència política.

4 – Esdevenir un marc polític representatiu nacional, republicà i legítim enfront de les autonomies i municipis intervinguts políticament, judicialment i econòmicament per l’Estat espanyol.

5 – Esdevenir un marc que superi la divisió administrativa, i per tant política, a què està sotmesa la nostra nació.

 

Ponència aprovada a l’Assemblea Nacional de Cervera

 

  • Violència

    Sobredimensionar algunes accions només serveix per alimentar la criminalització de la protesta, quan el que està en perill són els nostres drets civils i polítics

    Ens estem malacostumant a parlar molt d’algunes violències que no ho són i a banalitzar, normalitzar i, fins i tot, amagar i negar altres violències malauradament quotidianes. Que ho faci l’Estat, els del 155, les forces d’ocupació i els mitjans del règim és normal, forma part de l’operació d’Estat per desactivar el moviment independentista. Que ho fem els votants de l’1 d’octubre després d’haver rebut cops de porra al cap és, senzillament, una vergonya, i l’enèsima derrota. Temps foscos i pedres a la teulada del legítim dret de protesta, aquell que jutgen al Tribunal Suprem i que defensen els presos i exiliats polítics.

    Estimats processistes, tertulians d’ordre i seguidors acrítics del Govern de cohabitació: la pintura, en qualsevol dels seus colors i formats, no és violència. Podem debatre si l’acció d’Arran al portal de cal Llarena és una bretolada, o sobre la conveniència de l’acció de protesta en el moment actual, o sobre si s’ha d’embrutar l’entrada d’una propietat privada. D’acord, com vulgueu, però no parlem de violència, que al final serà veritat que tenim síndrome d’Estocolm. És pintura groga, repeteixo, només és pintura groga.

    No veieu la diferència amb qui acumulava un arsenal d’armes, o qui trenca el nas a un periodista al carrer, o qui buida ulls amb pilotes de goma prohibides aquí, o qui permet morts al CIE, o qui ens mata, a les dones, dient que ens estima? Anomeneu violència a tirar pintura a la porta d’un jutge tardo-franquista, però en dieu compliment de la llei a fer fora a la gent de les seves cases, seguretat jurídica a no dictar sentències contra els grans capitals, legítima defensa a qui massacra palestins, xacra als assassinats per violència masclista i terrorisme a la dissidència política que aixeca barreres. Per cert, a França el moviment popular dels gillets jaunes ha organitzat una jornada de talls de carreteres en protesta per la pujada del preu dels carburants. Que perillosos els comandos terroristes dels CDR nostrats i que valents els veïns desobedients civils contra el capitalisme, oi?

    Sobredimensionar algunes accions només serveix per alimentar la creixent criminalització de la protesta, quan el que realment està en perill són els nostres drets civils i polítics. Assumir el relat repressor de la santa inquisició és de traca i mocador, sobretot quan ja tenim més de mil dos-cents repressaliats per defensar els nostres drets i som a les portes de l’inici de la causa general contra l’independentisme. Demano unitat contra aquest relat persecutori com a prèvia imprescindible a la necessària unitat estratègica.

    Si la nostra aposta és per una desobediència civil, pensem que hi ha centenars d’accions que podem dur a terme en aquest marc. Declaracions, actes públics simbòlics, marxes, ostracisme a persones, assenyalaments, boicots, vagues, refús de l’autoritat, plantades, dejunis, ocupacions, obstruccions o, fins i tot, la creació d’un govern paral·lel formen part del catàleg. Tenim tantes accions possibles com imaginació col·lectiva i capacitat d’autoorganització i mobilització. No ens condemnem pel què farem abans d’hora. Si és que de veritat ho volem fer.

    Mireia Boya, publicat a elMón

  • 25A Prenem la paraula: Pel País Valencià, pels Països Catalans!

    Enguany commemorem que fa 311 anys que resistim a la ocupació i opressió de l’Estat espanyol.

    Un Estat que segueix avançant en la repressió del moviment popular i de tota forma de lluita que qüestione els seus fonaments i ho fa per tots els mitjans de que disposa: l’anul·lació de diverses lleis valencianes per part del Tribunal Constitucional (TC), l’empresonament de noves preses polítiques, la brutal violència policial de l’1 d’Octubre en resposta a l’exercici desobedient del dret a l’autodeterminació, els atacs reiterats cap a la nostra llengua o les agressions del 9 d’Octubre per part de feixistes a qui l’estat sempre ha donat impunitat en són alguns exemples.

    Per altra banda segueix augmentant el pes de l’explotació capitalista sobre les treballadores. L’Estat espanyol continua aplicant el paradigma neoliberal provinent de la Unió Europea. Un paradigma establert en base a uns criteris d’eficiència econòmica per al benefici de les classes dominants i no amb uns criteris de qualitat de vida per a la classe treballadora. No sols això, sinó que aquest mateix paradigma neoliberal s’esforça en afiançar la dominació patriarcal sobre les dones treballadores, que estem sotmeses a tota una sèrie de violències econòmiques i socials, alimentades també pels poders fàctics de l’Estat.

    I és que d’això va el Règim del 78. La Constitució del 78 no és més que el marc jurídic que necessitava la burgesia per a fer un llavat de cara a l’Estat espanyol, hereu de la reforma franquista. Per això van negar el dret a les autonomies a confederar-se, per això existeix l’article 155, per això l’exèrcit espanyol “tiene como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional”. I amb el sistema de les autonomies l’Estat sols va pretendre llevar-se de damunt la problemàtica de la qüestió nacional, pel perill que suposava la seua creixent reivindicació social.

    Suposadament enfrontats a aquest model d’Estat trobem els governs del canvi, que proposen un replantejament de les autonomies, al·ludint a problemàtiques com la qüestió de l’infrafinançament per a justificar la seua acció política, que òbviament es troba limitada per les seues pròpies contradiccions i la seua obediència al marc constitucional espanyol. Ho veiem en fets com la seua postura respecte al referèndum de l’1 d’octubre i el premi a la convivència entregat a Societat Civil Catalana, una plataforma que empara el feixisme; el manteniment del monocultiu turístic com a model econòmic; o l’acceptació silenciosa de les impugnacions per part del TC dels Decrets de Plurilingüisme o de Sanitat Universal. Però tot i això el govern autonòmic tracta de fer de la qüestió de l’infrafinançament la seua bandera de reivindicació amb la qual consolidar el seu projecte polític, externalitzant la responsabilitat de no estar millorant la vida de les classes populars valencianes.

    Però ni el centralisme del règim ni l’autonomisme dels governs del canvi són la via per a l’alliberament dels Països Catalans. No podem deixa-nos enganyar amb que la misèria que patim el poble treballador es pot solucionar simplement demanant a l’Estat que ens done un tros més gran del pastís. El vertader problema que patim les classes populars dels Països Catalans no és si a l’Estat governen uns o altres sinó que el problema és el propi Estat espanyol, un Estat profundament antidemocràtic que no és més que l’eina de les classes dominants per reprimir la classe treballadora i les nacions oprimides.

    L’Esquerra Independentista no proposem cap programa d’una nova reforma, com ja es va fer amb el sistema franquista. El nostre és un programa de ruptura, el programa de construcció de la Unitat Popular als Països Catalans; la creació del contrapoder popular treballant colze a colze amb les assemblees de barris i pobles, amb les associacions culturals, amb les assemblees feministes, generant projectes autogestionats, alliberant espais, potenciant el sindicalisme de classe, les violències masclistes, recuperant sobiranies, defensant la nostra llengua, exigint una educació pública i popular i un llarg etcètera de lluites que conformen el moviment popular. Per açò també plantem cara dia a dia al feixisme impune als carrers, recordant amb ràbia i lluita els 25 anys de l’assassinat d’en Guillem Agulló.

    Tot açò passa inevitablement per la ruptura amb l’Estat espanyol i la construcció dels Països Catalans, que lluny d’altres projectes opressors o reformistes és l’únic possible marc d’alliberament per al País Valencià i la resta dels Països Catalans i que mitjançant la Unitat Popular garanteix la construcció de la independència, el socialisme i el feminisme.

    Davant la repressió, l’empobriment generalitzat, l’autonomisme i el centralisme, prenem la paraula:

    PEL PAÍS VALENCIÀ, PELS PAÏSOS CATALANS!

  • La CUP Crida Constituent en campanya

    El vot que més lluita, amb la gent que no es rendeix!

    NO DEMANAREM PERMÍS PER SER LLIURES NI PERDÓ PER SER-HO!

    DEMPEUS.CAT

    Ara i aquí: per les llibertats, tombem el 155!

    El proper 21D afrontem l’excepció autoritària, repressiva i antidemocràtica que vivim: amb una convocatòria electoral il·legítima del partit més corrupte d’Europa, en un país intervingut per tots costats i sota el setge decretat per l’Estat espanyol. De nou amb exilis, un altre cop amb presos i preses polítics i rere la major violència policial de persecució produïda l’u d’octubre contra els qui defensàvem les urnes democràtiques. Un cop més, hem de fer del 21D un bumerang republicà, democràtic i social contra el 155 i contra els que neguen, a cops, el dret a la lliure autodeterminació del nostre poble.

    La lluita sempre continua: tots els drets per a totes les persones!

    Pam a pam i barri a barri, cal fer del 21D el punt d’obertura del procés constituent que ha de definir i garantir, entre totes i tots, el futur just, solidari i habitable que mereixem. Enmig d’uns Països Catalans delmats per l’atur, la precarietat i les desigualtats; quan encara paguem el frau i l’estafa del rescat bancari i sofrim encara els costos vergonyants de la corrupció i el capitalisme dels amiguets; i davant la UE del cinisme, la hipocresia i la vergonya. El bloc elitista i antisocial del règim del 78 –PP, PSC, C’s– vol violentar la voluntat popular i reprimir el desig majoritari de canvi polític i social. 21D: democràcia o demofòbia. Quan la llibertat és inajornable i quan no pensem acatar ni tolerar cap injustícia. Sense equidistàncies, ara més que mai, fem del 21D un altre jorn de dignitat rebel en defensa dels drets socials, civils i polítics de totes i tots.

    Radicalment democràtics:

    feministes, ecologistes, antifeixistes, d’esquerres i independentistes!
    Sota circumstàncies excepcionals, davant la major ofensiva repressiva des del final de la dictadura contra el nostre poble i per tercer cop consecutiu, la CUP-Crida Constituent concorre –des del municipalisme d’alliberament, el feminisme i l’ecologisme; des de l’antifeixisme, la solidaritat i la radicalitat democràtica– a les eleccions al Parlament de Catalunya, conscients que la República es construeix quotidianament al carrer, municipi a municipi i comarca a comarca. Dia rere dia i lluita a lluita. El 21D hi tornarem de forma excepcional: com ho vam fer l’u d’octubre, com ho vam fer a la vaga general del 3-O, com ho vam fer el 8-N. El millor de la gent contra el pitjor de l’Estat.

    La República que vindrà: des de baix, en comú i entre totes i tots!

    El nou cicle polític i social que s’obrirà el proper 21D determinarà severament si ens governem o si ens governen. El que no podem ni pensem assumir, per dignitat, és que la violència d’Estat doblegui aquest poble. Perquè el 21D no venim només a aturar un cop d’Estat, sinó a continuar, amb més fermesa i determinació que mai, construint el futur que ens volen segrestar: la República que vindrà. Sense cap renúncia, cal continuar obrint des de baix, unilateralment, entre totes i tots i en cada lluita compartida, el que pretenen tancar des de dalt.

    Ens juguem el futur!

  • Viure vol dir prendre partit

    lloret22092017

  • SOS democràcia!

    lloret20092017

  • Assemblea Oberta pel referèndum

    ao_150817

  • Referèndum Desobediència Independència per canviar-ho tot

    REFERÈNDUM
    DESOBEDIÈNCIA
    INDEPENDÈNCIA
    PER CANVIAR-HO TOT

     

    17990449_1264698220318573_6324085702192074490_o

  • 1 de Maig, dia de la classe obrera

    Girona 2017
    Capitalisme és precarietat
    organitza’t i lluita
    Manifestació Unitària

     

    cartell1demaig

  • Construïm la República des dels municipis

    Acte polític amb Gabriela Serra i Laia Buixeda
     

    acte_blanes_21_abril_2017

  • Pàgina 1 de 812345...Última »