• Preguntes a la cruïlla

    «El Consell per la República s’ha de remodelar per fer-lo realment unitari? O ja està bé que sigui la principal plataforma d’un legitimisme que alhora està liderant la reconstrucció d’un espai partidista?»

    Diguem-nos la veritat, que és la millor manera d’abordar el futur. La divisió estratègica entre les opcions republicanes s’agreuja. Les eleccions no solucionaran res, perquè en cap cas hi haurà un resultat aclaparador a favor d’alguna de les tres o quatre estratègies vigents. Personalment, penso que no té cap sentit un proper Govern que no abasti el conjunt de les quatre forces que estan per la fi de la repressió i l’exercici efectiu de l’autodeterminació, sabent que per ara no hi ha cap acord sobre el com arribar-hi.

    Altrament, els dos grans corrents actuals -continuar amb la guerra de moviments, o situar-se en la guerra de posicions amb l’Estat- hauran de governar en minoria en funció de qui ha quedat primer, amb algun aliat secundari similar, si el troben. I qui dia passa, any empeny, fins que la realitat i el temps determinin quina estratègia, o síntesi d’elles, cal seguir. En aquest cas, sense descartar alguna ensulsiada en el trajecte que permeti a forces no independentistes assolir la presidència de la Generalitat, ni que sigui durant una legislatura i actuant com a revulsiu.

    Aquesta és l’actual cruïlla descarnada. I davant dels mesos agònics que ens esperen, en aquesta fase del procés, és bo que els ciutadans posem sobre la taula algunes preguntes que en ser contestades ens permetin afinar l’orientació del vot.

    Qui aposta per l’estratègia de moviment? Qui ho fa per la de posicions? Quins mètodes i reptes es plantegen cadascuna d’elles? Quin paper han de jugar les institucions de competència estatal com els ajuntaments i les diputacions? Gestionen, promouen la no-cooperació, construeixen alternatives o es dediquen a desobediències simbòliques? O en fan de no simbòliques, posant-se els responsables en mans de la justícia espanyola? Es pot practicar una estratègia d’aparent confrontació en un àmbit, i en l’àmbit immediatament inferior dedicar-se a la gestió amb aliances pròpies de la fase autonomista?

    La Generalitat ha de desobeir? O ha de garantir que el minso autogovern que tenim funcioni al servei de tots els ciutadans? Un president pot desobeir a títol personal sense que formi part de cap estratègia transparent i consensuada amb les forces que li donen suport? Té sentit posar en risc una institució/trinxera per tal de fer performances que duren pocs minuts? És bo que al davant de la Generalitat hi hagi algú posicionat a l’extrem d’una de les tres principals estratègies independentistes?

    La solidaritat que es proposa pels represaliats és urbi et orbe? O s’ha de centrar en els afectats per haver participat en accions consensuades en el marc d’una estratègia no violenta col·lectiva? Es pot continuar emparant, ni que sigui passivament, actuacions al carrer de tuf autoritari que taquen el conjunt del moviment per a la República? Es pot continuar defensant la professionalitat i l’apoliticisme dels Mossos fins l’u d’octubre, però passar per alt els abusos i acostaments als mètodes policials de les forces d’ordre espanyoles posteriors?

    Algú separa la negociació entre governs de la negociació entre Estat i Catalunya? Què se n’espera de la primera? I com es pensa abordar la segona? En la confrontació amb l’Estat quins són els pilars prioritaris que són erosionables i quins objectius es marquen? L’estratègia de la ingovernabilitat a ultrança és una estratègia acumulativa cap a la independència? És una estratègia guanyadora aplicar els mètodes dels comissaris polítics a l’esquena dels soldats que estaven a la trinxera?

    Quin és el perímetre d’aliances per a l’autodeterminació que proposa cada estratègia partidista? Com pensen aplicar la unilateralitat? I com pensen avançar només amb la negociació? La prioritat seva és la depuració dels traïdors i l’arreplegament dels fidels? Cal tancar files només amb els independentistes per convicció? O cal plantejar-se agrupar també als que ho són o poden ser-ho com a opció instrumental?

    El Consell per la República s’ha de remodelar per fer-lo realment unitari? O ja està bé que sigui la principal plataforma d’un legitimisme que alhora està liderant la reconstrucció d’un espai partidista? Waterloo és Saint Martin le Beau?

    Estem de veritat per aglutinar en diverses lluites i accions de Govern el 80% dels ciutadans, o preferim aprimar el 47%-50% actual, considerant que la meitat d’aquests ha tornat a l’autonomisme?

    Segur que els lectors/es d’aquest escrit podrien afegir encara més preguntes. Facin-ho, pel bé de tots.

    per Josep Huguet, publicat a Nació Digital (imatge d’Adrià Costa)

Comments are closed.