• De les barricades d’ahir a les victòries de demà

    Les autores, membres de l’organització Arran, defensen la seva praxi política davant de la criminalització de què són objecte per part de l’”aparell de propaganda del règim” i argumenten la legitimitat de l’”autodefensa popular” davant de la “violència institucionalitzada“

    El règim necessita el PSOE per autolegitimar-se intentant vendre algunes de les seves polítiques com socialdemocràcia, perquè la classe treballadora les creguem com victòries quan realment ens lleven tota possibilitat de tenir vides dignes

    Aquest divendres hi ha la intenció per part del Consell de Ministres de reunir-se a Barcelona, i fa poc, s’ha fet pública la reunió prèvia a aquest entre el president del Govern espanyol i el de la Generalitat de Catalunya. Ambdues reunions estan plantejades per fer una demostració de força per part del govern estatal, tant com per tot allò que impliquen simbòlicament com per l’acompanyament a aquestes de milers de policies, evidenciant així com el règim del 78, del qual el PSOE n’és partícip, trontolla per totes bandes.

    N’és partícip perquè el règim el necessita, per autolegitimar-se intentant vendre algunes de les seves polítiques com socialdemocràcia, perquè la classe treballadora les creguem com victòries quan realment ens lleven tota possibilitat de tenir vides dignes. Queda palès quan veim com es consolida un sistema que ens deixa sense casa, sense feina o en condicions de precarietat extrema negant-se a derogar la reforma laboral del PP; que manté murs i reixes tacades de sang a la frontera sud i tanca persones en CIEs pel fet de ser migrants, desposseint-les de la dignitat inherent a tot ésser humà; que gira l’esquena a la violència masclista i sustenta una justícia patriarcal que deixa violadors en llibertat i tanca els ulls davant les agressions que pateixen les temporeres a Huelva; que es lucra de vendre armes a aquells que financen Daesh; que participa de l’imperialisme de l’OTAN i –sobretot– s’evidencia quan li fa el joc a la dreta espanyola.

    Va fer-ho durant la transició i segueix fent-ho ara, amb el pacte amb el PP per aprovar la reforma de l’art. 135 de la Constitució espanyola, quan varen acordar l’aplicació del 155 i van criminalitzar a les independentistes que l’1 d’Octubre vam sortir a votar, mantenint a les preses polítiques a la presó i segueixen fent-ho quan legitimen a la dreta més rància de l’Estat espanyol en els seus atacs més flagrants contra l’organització popular i aquells col·lectius que són capaços de jugar un pols al poder, clamant als mitjans la nostra il·legalització.

    Per tot l’esmentat, en reacció a la presència del Govern socialista a Catalunya, des de l’autoorganització popular s’han convocat, conjuntament amb diferents agents socials i polítics d’arreu del territori, mobilitzacions de rebuig, perquè encara que intentin que se’ns oblidi, el PSOE és un dels pilars polítics essencials pel sosteniment del Règim i la nostra obligació com a poble és no restar callades davant dels seus atacs.

    La història ens ha ensenyat molts exemples de lluita, ja que una vegada darrere l’altra, la classe treballadora s’ha rebel·lat contra les opressions i aquell qui l’oprimeix. Als Països Catalans trobam nombrosos exemples d’aquesta cultura revolucionària: des de la lluita antifranquista dels maquis a les muntanyes, a les milicianes que s’aixecaren contra el feixisme amb tots els mitjans al seu abast; des de les obreres de les selfactines alcoianes a les obreres de la Setmana Gloriosa (mal anomenada Setmana Tràgica), sense oblidar els maulets i tantes altres que ens precediren en la lluita. I tot i que la classe dominant ha volgut amagar aquesta tradició per fer-nos-la oblidar, als Països Catalans veim com l’organització i l’empoderament col·lectiu s’enforteixen i avancen.

    Darrerament, hem vist la lluita combativa exemplificada amb el moviment Armilles Grogues, que ens ensenya que de les revoltes populars en surten victòries, tot i el grau de repressió i la força i control que actualment tenen els estats capitalistes. Hem vist la utilitat de la lluita combativa, de la força del poble per crear inestabilitat en un sistema que l’oprimeix. Així doncs, tancar les portes a la combativitat és descartar una eina per aconseguir la victòria, és desposseir-nos –nosaltres mateixes– de possibilitats per fer front aquells qui precaritzen les nostres vides i, en definitiva, d’opcions per guanyar.

    És per això que exercir l’autodefensa popular per protegir-se de la violència institucionalitzada ja no és que sigui legítim, que naturalment ho és, sinó que és necessari. I és necessari defensar-la, aconseguir fugir de la moral burgesa que ens fa renegar d’allò que ens és útil com a classe treballadora, que ens fa condemnar la que segurament és una de les nostres millors eines. Així doncs, hem de saber jugar les eines de lluita, les hem de saber aplicar, organitzar i construir. Hem de saber teixir victòries malgrat que l’enemic estigui preparat, tot combinant manifestacions, accions esporàdiques i okupacions, pintura, pancartes i barricades, casals, ateneus i festes populars, independència, socialisme i feminisme. En definitiva: organitzar-nos i guanyar.

    Sabem que, tant el 20 com el 21 de desembre, el poble català s’alçarà contra un govern estatal opressor que mai ha tengut com a objectiu la millora de les condicions de vida de la classe treballadora. També sabem que les mobilitzacions que hi hagi durant aquestes jornades seran combatives, així com el macrodispositiu policial que assetja Barcelona ens fa saber que seran fortament reprimides. Però com hem vist amb el recent exemple de l’Estat francès, no es pot exigir a un poble que resti passiu davant d’unes condicions de vida de misèria, davant d’un règim que manté entre reixes les preses polítiques i lluny de casa les exiliades, que atempta cada dia amb menys pudor contra qualsevol mena de llibertat d’expressió mentre empara l’extrema dreta en el seu discurs d’odi, que reprimeix qualsevol mostra d’organització i lluita. No ens podem quedar quietes ni podem renunciar a defensar-nos.

    El poder, a través dels mitjans de comunicació que formen part de l’engranatge de propaganda, ens criminalitzarà i intentarà fer creure al món que nosaltres som les violentes, que nosaltres mereixem la repressió, que som qui atacam en lloc de ser qui es defensa, i ho farà en un estèril intent d’alliçonar a tot un poble en la submissió, però nosaltres no ho hem estat mai de submises. No deixarem de lluitar i de fer servir les eines que calgui per fer-ho, perquè si amb la repressió busquen que continuem oprimides, no els cedirem mai aquesta victòria. No podem deixar que ens confonguin d’enemics, perquè l’important és per què lluitem i no si ho fem amb la cara tapada o no. De les barricades d’ahir construirem les victòries de demà. Som poble rebel: tombem el règim!

    Per Adriana Roca i Núria Martí | @Arran_jovent
    Publicat a LaDirecta

  • La lluita dels estibadors

    amb Sebas Huguet
    Delegat sindical al port de Barcelona

     

    acteblanes29042017

  • La vaga de les treballadores de Movistar, Correscales

    28M2016

  • Neix l’Assemblea de Joves de Lloret

    L’Assemblea de Joves de Lloret s’ha presentat aquest dissabte en una jornada plena d’activitats, com una calçotada popular i dos concerts.

    photo_2016-04-03_15-30-18Amb la participació de membres nacionals d’ARRAN, han col·laborat diverses entitats locals com l’Aurora, SOS Lloret, Plataforma per la Pau i el Cine Club Adler. L’acte ha comptat amb diversos parlaments de l’Assemblea de Joves, Arran nacional, Arran Blanes, l’assemblea local de la CUP i de les entitats assistents.

    Miriam Benhsain considera que a Lloret és molt necessari fomentar la participació dels joves sobretot a un indret com Lloret on manquen iniciatives que canviïn la sensibilitat d’aquest col·lectiu.

    La trobada, va ser a la plaça Germinal Ros –davant del teatre- amb un temps fabulós i amb una calçotada espectacular a càrrec del xef Moret.

    L’acte va finalitzar amb l’actuació del grup Freesouls.
     

  • Presentació del llibre “En defensa del marxisme” en el marc del “Maig Obrer i Anticapitalista Blanes”

    Divendres passat, l’Ateneu Popular Sa Fera Ferotge de Blanes va acollir la presentació del llibre “En defensa del marxisme” a càrrec del militant de Poble Lliure (PL) a les comarques nord-orientals, Albert Vendrell. L’acte estava organitzat per la l’assemblea d’Arran Blanes amb la col·laboració de PL, en el marc del “Maig Obrer i Anticapitalista Blanes”.

    “En defensa del marxisme” és l’opuscle resultant dels debats organitzats durant la tardor del 2010 pel Moviment de Defensa de la Terra durant les XXV Trobades Independentistes i publicat l’abril del 2011, ara reeditat per l’organització de l’esquerra independentista Poble Lliure.

    Vendrell es va endinsar en el contigut del llibre. Des del materialisme i la dialèctica a la tàctica i l’estratègia, analitzant i posant en valor la vigència actual del marxisme. La presentació va aplegar una quinzena de persones, segons informa Arran Blanes.

  • Presentació Assemblea de Joves

    ojOxi_7Z

  • No a la C-32. Les Joves defensem el territori

    [COMUNICAT DE l’ASSEMBLEA DE JOVES DE LLORET]

    Des de les assemblees d’Arran Blanes i l’Assemblea de Joves de Lloret de Mar fem una crida als i les joves a organitzar-se per la defensa del nostre entorn natural. Els darrers anys, a les nostres poblacions, hem viscut amb la llarga ombra de l’ampliació de la C-32 sobrevolant els nostres caps, una infraestructura amb un impacte ambiental que malmetria irreversiblement els paratges d’El Vilar, Sant Pere del Bosc, L’Àngel i Les Alegries, paratges d’alt valor natural, cultural, arquitectònic i paisatgístic.

    Davant d’aquesta agressió al territori, les joves de Blanes i Lloret volem manifestar el nostre total suport a la Plataforma Aturem la C-32, la quan no només esdevé un espai comú de defensa del medi ambient, sinó també un element cabdal en la defensa de garanties democràtiques.

    Així doncs, animem als joves i les joves a participar de la Plataforma i les convocatòries de forma activa així com de tots els espais de lluita ecologista.

    Les joves defensem el territori, apostem per l’ecologisme!

    Publicat a: Assemblea de Joves de Lloret

  • La CUP considera que la situació actual simbolitza ‘el final d’un règim’

    “Vivim en un moment en què se simbolitza el final d’un règim”. Així de contundent s’ha expressat el cap de llista de la CUP per Girona, Benet Salellas, aquest dissabte al vespre, a Lloret. En l’acte que ha portat per títol Eines per a la transformació social, Salellas ha remarcat que la formació posarà a sobre la taula, l’endemà mateix de les eleccions, “un pla de xoc per donar una resposta immediata a les desigualtats que hi ha, en l’actualitat, a Catalunya”.

    El número 1 de la demarcació gironina ha explicat que des de la CUP es vol impulsar un procés constituent per “construir un model de país perquè la gent visqui en unes millors condicions”.

    En aquesta mateixa línia de discurs també s’ha referit Clara Castrillo, regidora de la CUP a l’Ajuntament de Blanes. L’edil cupaire ha reivindicat el paper de l’administració local. Ha posat com a exemple el consistori blanenc que, des que la formació independentista té representació, s’han implantat diversos mecanismes de participació ciutadana per millorar la relació entre els habitants i l’administració local. Considera que les institucions s’han de convertir en autèntics aliats dels ciutadans per evitar, segons ha explicat, actituds de menyspreu.

    En aquest sentit, la CUP aposta per l’autogestió popular de les corporacions locals. Per fer-ho possible, la formació aposta per donar la veu a tota la ciutadania i no només a “aquells despatxos o experts escollits a dit”.

    Font: Nova Ràdio Lloret
    Imatge: Acte de la CUP de dissabte | Font: NRLL