• Un judici polític de manual

    Després de fracassar en la negociació d’un pacte fiscal, Artur Mas va convocar i guanyar les eleccions autonòmiques del 2012 amb una promesa clara: convocar una consulta sobre si Catalunya hauria de ser un estat independent. Més d’un 80% dels diputats catalans va votar a favor d’aquesta consulta.

    Mas va convocar oficialment la consulta per al 9 de novembre del 2014. Després de diverses actuacions judicials, la “consulta formal no referendària” inicial es va convertir en un “procés participatiu no vinculant” d’acord amb la legislació catalana preexistent. El Govern espanyol va trigar ni dues setmanes a impugnar la convocatòria del que aleshores es plantejava ja com un simple procés participatiu sense efectes jurídics. També va plantejar la suspensió de la convocatòria al Tribunal Constitucional, el qual, cinc dies abans de l’obertura de les urnes, la va suspendre. La suspensió es va comunicar telemàticament i genèricament al Govern de la Generalitat.

    No obstant això, el procés participatiu jurídicament no vinculant es va dur a terme en la data prevista, mitjançant la participació de més de 40.000 voluntaris, que es van encarregar d’obrir els col·legis electorals, coordinar el procés, posar en marxa els elements informàtics per poder garantir la realització del procés i donar-ne a conèixer els resultats: més de dos milions quatre-centes mil persones, que suposaven aproximadament el 50% del cens electoral vigent, van votar en la manifestació política no electoral més massiva de la història del país.

    L’alta participació i una roda de premsa el mateix dia 9 de novembre del president Mas van acabar d’arrodonir l’èxit del procés participatiu no vinculant. Això va moure la Fiscalia de l’Estat, a instàncies del Govern espanyol del Partit Popular, que és qui nomena el fiscal general, a impulsar la presentació d’una querella contra Artur Mas (president de la Generalitat), Irene Rigau (consellera d’Educació) i Joana Ortega (vicepresidenta del Govern) per delictes de desobediència administrativa o judicial, prevaricació (ordenar actuacions administratives tot sabent que són il·legals) i malversació de fons públics (gastar diners públics en actes inapropiats).

    La Fiscalia de Catalunya es va negar, inicialment, a formular la querella, ja que va considerar que els fets no eren delictius, però, finalment, per les pressions del Govern central –que produïren fins i tot la caiguda de l’aleshores fiscal general de l’Estat i la seva substitució– la querella es va presentar i tramitar, fins a l’obertura del judici oral d’aquest dilluns, 6 de febrer de 2017.

    Durant la instrucció, la fiscalia va retirar finalment de la querella el delicte de malversació de fons públics. Així, només queda per jutjar el delicte de prevaricació, és a dir, si els querellats varen fer algun acte per acció o omissió que tendís a la celebració del procés participatiu després de la notificació del TC de la suspensió del procés participatiu el dia 4 de novembre del 2014. També s’ha de jutjar si a partir de la mateixa data es va produir el delicte de desobediència d’una resolució judicial, tal com pretén demostrar la Fiscalia.

    Les peticions de la Fiscalia comporten penes d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic i multes. Si fossin condemnats, els acusats no podrien exercir cap càrrec públic executiu o de representació: durant 10 anys el president Mas i durant 9 anys les exconselleres Ortega i Rigau.

    En tractar-se d’un procés que té arrels profundes en decisions polítiques enfrontades entre els governs de Madrid i Barcelona, tot fa pensar que si el TSJC ha permès l’obertura del judici oral, difícilment la sentència podrà ser absolutòria.

    Les qüestions tècniques més transcendentals són aspectes formals de la notificació als acusats de la suspensió del procés participatiu, que contravenen tota la jurisprudència existent fins avui del Tribunal Suprem espanyol, i que haurien d’haver-se resolt en la fase d’instrucció.

    L’absolució suposaria un autèntic fracàs del funcionament del poder judicial, que quedaria profundament tocat en relació a elements essencials: la independència respecte dels altres poders de l’Estat i el respecte als drets fonamentals de la persona, entre els quals hi ha el de no ser sotmès innecessàriament a un procés judicial mediàtic com el que s’està produint.

    Cal tenir en compte que la prova dels elements materials de la concreció dels delictes únicament es pot fer mitjançant proves merament instrumentals, com ara la declaració de testimonis, que eventualment poden tenir interessos o visions personals contradictòries per la mateixa ideologia política, o documentals, com ara l’aparició de factures posteriors a la data de la comunicació de suspensió, cosa que no prova ni que els encàrrecs s’haguessin fet amb posterioritat a aquella data ni tan sols que s’haguessin realitzat amb data anterior o posterior, o que aquelles que es van realitzar ja no les podien aturar els acusats. En aquell moment, tot el procés estava ja en mans dels voluntaris, que han estat absolts de delicte, ja que el 9N no hauria estat possible de cap manera sense la seva participació.

    Aquest fet comporta una situació tan irracional com la de considerar culpables d’un delicte els seus presumptes autors intel·lectuals, mentre que se n’absolen els autors materials.

    Per si no n’hi hagués prou, la notificació al Govern de la Generalitat del dia 4 de novembre no tenia el caràcter de requeriment personal directe a cap dels acusats perquè deixessin de realitzar alguna activitat concreta, ni se’ls advertia personalment de les conseqüències penals que la seva desobediència podia comportar-los. Només això ja hauria d’haver suposat l’arxivament de la instrucció abans del judici.

    Si no ha estat així, només es pot entendre per l’obstinació política d’un Estat que no està disposat a admetre que la seva integritat territorial és discutida per una part dels habitants del seu territori des de fa segles.

    Juristes ANC

  • El Secretariat de l’ANC acorda consultar als associats sobre la convocatòria d’un Referèndum d’independència

    La darrera setmana ha suposat un punt d’inflexió en el procés d’independència. Aquest passat dimecres els partits polítics no han estat capaços de mantenir la unitat que sempre els hem reclamat, de manera que l’acord de governabilitat pactat al gener de 2016 queda en entredit.

    Per l’ANC, el full de ruta que va sortir de les eleccions del 27 de setembre ha quedat manifestament erosionat. Per això, proposem avançar cap a la convocatòria d’un referèndum d’independència, la via més democràtica, legítima i efectiva per arribar a la proclamació de la República Catalana, recuperant la iniciativa política de la majoria independentista i finalitzant el procés.

    Aquesta consulta es portarà a terme abans del diumenge 3 de juliol i hi són convocats tots els membres de ple dret de l’ANC. La votació es podrà realitzar tant presencialment com electrònicament.

    La pregunta acordada és: Vols que l’ANC exigeixi a les institucions catalanes que convoquin el poble de Catalunya a un Referèndum per DECIDIR sobre la Independència?

    Si la resposta a la consulta és positiva, l’ANC proposarà i exigirà al Govern i al Parlament, la celebració d’un referèndum amb resposta binària sobre una pregunta clara en relació a la independència de Catalunya. El poble de Catalunya haurà de decidir, sobiranament, el seu futur polític. D’acord amb aquest plantejament, el resultat del referèndum ha d’implicar, en cas de victòria del Si, la declaració immediata d’independència.

    Ha arribat el moment de tornar el lideratge del procés a la societat. Hem de ser novament les entitats socials sobiranistes, les que exigim als partits polítics les actuacions necessàries per superar les seves diferències i culminar el procés sobiranista.

    Font: Assemblea.cat

  • “Els funcionaris podran actuar amb total llibertat durant el procés d’independència”

    Aquesta és la conclusió de l’informe que s’ha presentat avui sobre les possibles implicacions jurídiques pels treballadors públics“. La por es combat amb informació” ha resumit Joan A. Font, autor de l’estudi que s’ha basat en la jurisprudència del Tribunal Suprem

    Experts de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) han presentat aquesta tarda un detallat i rigorós informe sobre les implicacions jurídiques dels treballadors públics a l’hora d’executar les instruccions dels seus comandaments, del Govern de la Generalitat o del Parlament de Catalunya.

    Pere Grau, membre del Secretariat Nacional de l’ANC, ha obert la sessió i ha donat la benvinguda als assistents, entre ells, representants d’entitats, associacions professionals i sindicats: “la defensa dels interessos que tots ells representen forma part també de la lluita de l’Assemblea”.

    Josep Antolí, coordinador de la comissió d’Administració Pública de l’ANC, que ha participat en l’elaboració de l’informe, ha explicat que el document “ha de contribuir a donar seguretat a tots els treballadors públics”, abans de donar pas a Joan Anton Font, coordinador de la sectorial de Secretaris, Interventors i Tresorers d’Administració Local (SITAL) de l’ANC, qui n’ha detallat el contingut.

    Font ha volgut començar la seva intervenció deixant clar que l’informe no és el document d’una part implicada sinó que “està fet perquè es pugui actuar amb llibertat. Cal saber si allò que estem fent suposa o no un delicte”. Per esvair dubtes sobre aquesta premissa ha afegit que “totes les conclusions s’han basat en la jurisprudència del Tribunal Suprem”.

    La conclusió fonamental de l’informe jurídic és que l’actuació dels treballadors i les treballadores de les administracions públiques catalanes en el procés de constitució de la República de Catalunya, que s’executin d’acord amb les normes dictades pel Parlament de Catalunya i el Govern, en cap cas suposarà la comissió d’un delicte, d’acord amb els requisits assenyalats a l’informe, que estudia tots els il·lícits penals que podrien tenir algun tipus d’incidència en l’actuació dels treballadors públics catalans:

    Segons els mateixos autors de l’informe, la seva motivació és combatre el discurs de la por que imposa l’Estat espanyol i és per això que han volgut fer un estudi rigorós: “la por només es pot combatre amb informació”, ha sentenciat Forn.

    L’acte ha comptat amb la presència de representants d’entitats, associacions professionals i sindicats com CCOO (Xesus Gonzàlez), CSC (Néstor Sastre), UGT (Carles Villalante i Xavier Casas), IAC (Ramón Font –USTEC- i Josep Maria Jiménez –CATAC-), SEPC (Aida Sanuy), ANPE (Esperanza Gonzalo i Carmen Alonso), USOC (Llorenç Vilaplana), Consells de Col·legis de Secretaris, Interventors i Tresorers de Catalunya (Maria Petra Sáiz, presidenta, i Susanna Espelt), comissió de defensa de drets de la persona de l’ICAB (Miraia Montesinos, presidenta, i Àlex Solà), AMI (Neus Lloveras) i altres membres del Secretariat Nacional de l’Assemblea, com el seu president, Jordi Sànchez.

    Font: Llibertat.cat

  • L’ANC convoca concentracions per exigir un acord a tots els diputats independentistes

    Les concentracions tindran lloc demà dijous 7 de gener a les 19.30 de la tarda a diverses poblacions del país. A Barcelona se celebrarà a la plaça Sant Jaume i a Girona a la plaça del Vi

    Diverses Assemblees Territorials de l’ANC han convocat concentracions per demà a les 19:30 hores per exigir a tots els diputats independentistes un acord per complir el mandat sorgit de les urnes el 27 de setembre. A hores d’ara hi ha confirmades les concentracions a la plaça Sant Jaume de Barcelona i a la plaça del Vi de Girona (al llarg del dia es poden anar confirmant actes a altres poblacions).

    Tal com es va resumir en el comunicat fet públic ahir, 5 de gener, des de l’Assemblea s’exigeix a totes les forces polítiques independentistes un esforç per assolir un acord que permeti investir un president/a, formar govern i iniciar el procés constituent per construir la República Catalana.

    Font: Llibertat.cat

  • Un centenar de persones han donat suport, a Lloret, a Mas, Ortega i Rigau

    Malgrat el dia plujós, un centenar de persones s’han concentrat aquest dimarts a la tarda a la plaça de l’Ajuntament per mostrar el seu total suport al 9N i als tres polítics imputats: Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega.

    L’acte l’ha obert la coordinadora de l’ANC de Lloret, Anna Maria Boix, que ha denunciat que el TSJC ha produït un “atac insòlit” perquè la sala de govern d’aquest tribunal ha considerat les concentracions que aquest dimarts s’han dut a terme arreu de Catalunya “un atac a la independència judicial”.

    Tot seguit, l’alcalde, Jaume Dulsat, ha llegit un manifest en aquesta línia, redactat per l’ANC, Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència i l’Associació Catalana de Municipis. Dulsat ha aprofitat per convidar a tothom a assistir dijous a la concentració que es farà a Barcelona en suport al president en funcions, Artur Mas, que està citat a declarar al TSJC. A més, l’ANC ha explicat que un autocar sortirà des de Santa Coloma de Farners a les vuit del matí per a totes aquelles persones de la Selva que vulguin desplaçar-se fins a la ciutat comtal.

    D’altra banda, Boix també ha llegit un manifest, en què ha destacat la voluntat de donar suport polític i popular al 9N, ja que a la concentració hi havia veïns però també representants polítics de Lloret de CDC i ERC – Avancem, així com de la CUP.

    A més, la coordinadora de l’ANC local ha instat les formacions de Junts pel Sí i la CUP que implementin els resultats del 27-S, ja que remarca que l’independentisme va obtenir “una majoria absoluta”, i es comenci a treballar per a la constitució de la República Catalana.

    Afegir que, aprofitant la concentració, Lloret per la Independència ha muntat una parada per convidar tots els ciutadans a enviar una carta d’autoinculpació al TSJC. La secció local de l’ANC té un model que els veïns que ho vulguin només han de signar perquè s’enviï al TSJC.

    Font: Nova Ràdio Lloret
    Imatge: NRLL

  • Diada Nacional

    Cartell_Busos_LLXI_2015_ca

  • Marxa de les Torxes

    torxes2015

  • Parada informativa ANC

    parada-anc-pl-esglesia-2014

  • Parada informativa ANC

    parada-anc-pl-esglesia-2014

  • Innovació: acte central Regió2 ANC

    22ago2015

Pàgina 1 de 212