• L’autodeterminació no és un delicte!

    Avui múltiples organitzacions polítiques, sindicals, socials i veïnals, entre elles la CUP, han presentat una iniciativa de caràcter popular en defensa dels drets civils, polítics i socials. Uns drets fonamentals que es veuen greument amenaçats per l’inici d’un dels judicis més importants de les darreres dècades que queda emmarcat en aquesta Causa General en contra del dret a l’autodeterminació.

    PRENEM LA PARAULA

    Per aquest motiu prenem la paraula en defensa de la democràcia, i en defensa de drets fonamentals, civils i polítics, però també socials, que entenem que estan en perill. Perquè el fet que es vulgui jutjar, en unes condicions a més de greu vulneració de drets civils i polítics, denunciades per múltiples organitzacions internacionals, de caràcter governamental i no governamental, a les responsables polítics del referèndum de l’u d’octubre, moltes d’elles representants del poble escollides democràticament, d’altres portaveus o activistes d’organitzacions socials, representa, per a nosaltres que el que en realitat es vol jutjar és l’exercici de la democràcia – paradoxalment, en nom d’una democràcia i d’un Estat de Dret – , i que per tant, que del que es tracta és d’un judici contra el poble català, i contra tots els pobles de l’Estat espanyol.

    Prenem la paraula per denunciar que veiem el perill que unes institucions judicials polititzades vulguin castigar de forma exemplar, i d’acord amb uns interessos polítics poc dissimulats, els responsables polítics i governamentals d’organitzar un referèndum per tal que mai ningú no gosi de nou assajar vies polítiques i democràtiques que posin a debat qüestions que determinades elits, polítiques, econòmiques o judicials, puguin considerar fora de la llei.

    L’AUTODETERMINACIÓ NO ÉS UN DELICTE

    Però la democràcia no pot estar mai fora de la llei.
    La possibilitat de debatre i de decidir no poden estar mai fora de la llei.
    Un referèndum no pot estar mai fora de la llei.
    Les mobilitzacions ciutadanes i la llibertat d’expressió no poden estar mai fora de la llei.
    Decidir no és un delicte, i ni un referèndum, ni l’autodeterminació, no es poden jutjar i encara menys condemnar.

    Per això prenem la paraula avui contra la raó d’Estat. Per defensar drets civils i polítics, i perquè aquests són la clau per poder defensar altres drets. Perquè sense drets civils i polítics no hi ha democràcia, i igual com sense drets socials no hi pot haver una democràcia plena, sense drets civils i polítics, tampoc no hi pot haver una democràcia.
    Pel dret a decidir-ho tot.

    JORNADES DE MOBILITZACIÓ POPULAR

    1. Convertim el primer dia de judici, el proper 12 de febrer, en una jornada de lluita!
    2. El proper dissabte, 16 de febrer, amb una gran manifestació a la Gran Via de Barcelona, on cridem de nou a mobilitzar-se massivament. Davant d’un judici polític que intenta judicialitzar l’exercici de drets fonamentals com la llibertat de manifestació o el dret a l’autodeterminació, convoquem a tota la ciutadania del país a participar-hi. Volem que aquest nou cicle històric de mobilitzacions arribi a tots els àmbits de la societat catalana, des de l’economia i el treball, fins els nostres barris i els nostres pobles.
    3. El 21 de febrer, Vaga General que, en defensa dels drets socials i laborals han convocat alguns sindicats. Com dèiem, quan els drets civils i polítics estan en perill, també ho estan, automàticament, els drets socials i laborals. I davant l’exepcionalitat del moment, el proper dissabte, 16 de març tornarem a mobilitzar-nos, aquesta vegada amb el Madrid solidari.

  • Les protestes i la seguretat col·lapsen trànsit i transport

    Els CDR van bloquejar des de primera hora vies principals com ara l’A-2 a Alcarràs i l’AP-7 a Girona i a l’Ampolla
    Els talls es van concentrar al matí, tot i que a mitja tarda encara hi havia afectacions

    Les protestes per la convocatòria del Consell de Ministres a Barcelona van deixar, tal com s’havia pronosticat, molt afectats la circulació viària i el trànsit en general tant a l’àrea metropolitana com als diferents accessos a aquesta i a molts indrets clau del territori, fins al punt que molt a primera hora, en algun cas abans de les set del matí, desenes de carreteres ja estaven tallades pels CDR i manifestants que protestaven pel desembarcament de l’executiu espanyol per celebrar la seva reunió setmanal a la capital catalana.

    Ben d’hora

    Des de primera hora de la matinada, Trànsit i Protecció Civil van anar informant de les afectacions. Abans de les cinc del matí ja hi havia talls en els dos sentits de la marxa a la C58 a Vacarisses, la C65 a Llambilles i la C25 a Campllong. Cap a les sis, s’hi van sumar les aturades a l’AP-7 a l’Ampolla, l’N-II a Figueres i la C-31 a Verges, Torroella de Montgrí i Pals.

    La demarcació de Girona va ser on hi va haver més moviment veïnal per impedir el trànsit i el transport a les carreteres. Així, per exemple, a Verges els veïns van blindar les quatre entrades al poble i fins i tot van celebrar un esmorzar amb botifarrada popular.

    Amb el tall de l’AP-7, els CDR barraven l’accés en direcció a Figueres, Girona i la Bisbal i a tot el trànsit cap a la frontera amb França. La mobilització es va mantenir durant unes quantes hores al matí, però poc abans del migdia es va anar dissolent, després d’algunes imprecacions contra els Mossos, que hi van desplegar un dispositiu, però sense que la cosa passés d’aquí ni hi hagués càrregues. També hi va haver accions de protesta en altres carreteres de la demarcació que absorbien la circulació de l’autopista tallada, com ara l’N-II a l’altura de Medinyà, Fornells de la Selva i Bàscara, on es van muntar barricades amb pneumàtics però que també van obrir pas a primera hora de la tarda, com també a Pontós. A Girona, des de les 7 del matí hi va haver talls, a l’AP-7 a Sarrià de Ter, l’N-II a Sant Julià de Ramis en sentit Girona, o l’N-260 a Maià de Montcal, a la Garrotxa, entre d’altres. L’AP-7 també s’havia tallat a Sils, en direcció a Barcelona.

    Al sud del país, concretament a les Terres de l’Ebre, les protestes també s’hi van deixar sentir. A l’Ampolla, des d’abans de les sis, dos centenars de persones dels CDR van entravessar pneumàtics i altres objectes a l’AP-7 i hi van calar foc. Tanmateix, després d’un avís dels Mossos que iniciarien una càrrega, els manifestants es van retirar. El foc, però, va trigar més a ser apagat i la circulació no s’hi va poder restablir fins al cap d’unes hores. Al llarg de la tarda, la circulació, finalment, es va normalitzar. Al voltant de Tarragona, l’A-27 en direcció a Valls també va quedar travada. Centenars de persones van impedir el pas per l’accés principal al port de Tarragona per l’autovia A-27 durant més d’una hora. A l’aeroport del Prat, molts passatgers hi van fer nit, en previsió de les dificultats per accedir-hi per agafar els seus vols.

    Tensió sobre rodes

    A les comarques de Ponent, l’autovia A-2 a Alcarràs va ser una de les vies més afectades. Des de quarts de set i enmig de l’espessa boira ponentina, els CDR van acumular tanques i pneumàtics que van provocar irades protestes i alguns enfrontaments verbals amb els conductors que volien travessar la barrera. El bloqueig va fer que es decidís aixecar en alguns moments les barreres del peatges a Soses per descongestionar la circulació, que a mig matí es va anar restablint, tot i que amb circulació lenta.

    Tot i que cap a les dues del migdia semblava que les accions dels CDR a les carreteres anaven minvant, a mitja tarda encara hi havia talls en diversos punts de la geografia catalana.

    Segons recollia Trànsit al seu compte de Twitter, hi va haver bloquejos a l’AP-7 a Garrigàs, a l’Alt Empordà; a la C12 a Tortosa, en direcció a Amposta, on es van formar llargues cues, de més de 7 quilòmetres cap a les quatre de la tarda.

    Publicat a ElPuntAvui

  • 21D | Tombem el règim

    “Allò que val és la consciència
    de no ser res si no s’és poble.
    I tu, greument, has escollit.
    Després del teu silenci estricte,
    camines decididament”
    V. A. Estellés

  • De les barricades d’ahir a les victòries de demà

    Les autores, membres de l’organització Arran, defensen la seva praxi política davant de la criminalització de què són objecte per part de l’”aparell de propaganda del règim” i argumenten la legitimitat de l’”autodefensa popular” davant de la “violència institucionalitzada“

    El règim necessita el PSOE per autolegitimar-se intentant vendre algunes de les seves polítiques com socialdemocràcia, perquè la classe treballadora les creguem com victòries quan realment ens lleven tota possibilitat de tenir vides dignes

    Aquest divendres hi ha la intenció per part del Consell de Ministres de reunir-se a Barcelona, i fa poc, s’ha fet pública la reunió prèvia a aquest entre el president del Govern espanyol i el de la Generalitat de Catalunya. Ambdues reunions estan plantejades per fer una demostració de força per part del govern estatal, tant com per tot allò que impliquen simbòlicament com per l’acompanyament a aquestes de milers de policies, evidenciant així com el règim del 78, del qual el PSOE n’és partícip, trontolla per totes bandes.

    N’és partícip perquè el règim el necessita, per autolegitimar-se intentant vendre algunes de les seves polítiques com socialdemocràcia, perquè la classe treballadora les creguem com victòries quan realment ens lleven tota possibilitat de tenir vides dignes. Queda palès quan veim com es consolida un sistema que ens deixa sense casa, sense feina o en condicions de precarietat extrema negant-se a derogar la reforma laboral del PP; que manté murs i reixes tacades de sang a la frontera sud i tanca persones en CIEs pel fet de ser migrants, desposseint-les de la dignitat inherent a tot ésser humà; que gira l’esquena a la violència masclista i sustenta una justícia patriarcal que deixa violadors en llibertat i tanca els ulls davant les agressions que pateixen les temporeres a Huelva; que es lucra de vendre armes a aquells que financen Daesh; que participa de l’imperialisme de l’OTAN i –sobretot– s’evidencia quan li fa el joc a la dreta espanyola.

    Va fer-ho durant la transició i segueix fent-ho ara, amb el pacte amb el PP per aprovar la reforma de l’art. 135 de la Constitució espanyola, quan varen acordar l’aplicació del 155 i van criminalitzar a les independentistes que l’1 d’Octubre vam sortir a votar, mantenint a les preses polítiques a la presó i segueixen fent-ho quan legitimen a la dreta més rància de l’Estat espanyol en els seus atacs més flagrants contra l’organització popular i aquells col·lectius que són capaços de jugar un pols al poder, clamant als mitjans la nostra il·legalització.

    Per tot l’esmentat, en reacció a la presència del Govern socialista a Catalunya, des de l’autoorganització popular s’han convocat, conjuntament amb diferents agents socials i polítics d’arreu del territori, mobilitzacions de rebuig, perquè encara que intentin que se’ns oblidi, el PSOE és un dels pilars polítics essencials pel sosteniment del Règim i la nostra obligació com a poble és no restar callades davant dels seus atacs.

    La història ens ha ensenyat molts exemples de lluita, ja que una vegada darrere l’altra, la classe treballadora s’ha rebel·lat contra les opressions i aquell qui l’oprimeix. Als Països Catalans trobam nombrosos exemples d’aquesta cultura revolucionària: des de la lluita antifranquista dels maquis a les muntanyes, a les milicianes que s’aixecaren contra el feixisme amb tots els mitjans al seu abast; des de les obreres de les selfactines alcoianes a les obreres de la Setmana Gloriosa (mal anomenada Setmana Tràgica), sense oblidar els maulets i tantes altres que ens precediren en la lluita. I tot i que la classe dominant ha volgut amagar aquesta tradició per fer-nos-la oblidar, als Països Catalans veim com l’organització i l’empoderament col·lectiu s’enforteixen i avancen.

    Darrerament, hem vist la lluita combativa exemplificada amb el moviment Armilles Grogues, que ens ensenya que de les revoltes populars en surten victòries, tot i el grau de repressió i la força i control que actualment tenen els estats capitalistes. Hem vist la utilitat de la lluita combativa, de la força del poble per crear inestabilitat en un sistema que l’oprimeix. Així doncs, tancar les portes a la combativitat és descartar una eina per aconseguir la victòria, és desposseir-nos –nosaltres mateixes– de possibilitats per fer front aquells qui precaritzen les nostres vides i, en definitiva, d’opcions per guanyar.

    És per això que exercir l’autodefensa popular per protegir-se de la violència institucionalitzada ja no és que sigui legítim, que naturalment ho és, sinó que és necessari. I és necessari defensar-la, aconseguir fugir de la moral burgesa que ens fa renegar d’allò que ens és útil com a classe treballadora, que ens fa condemnar la que segurament és una de les nostres millors eines. Així doncs, hem de saber jugar les eines de lluita, les hem de saber aplicar, organitzar i construir. Hem de saber teixir victòries malgrat que l’enemic estigui preparat, tot combinant manifestacions, accions esporàdiques i okupacions, pintura, pancartes i barricades, casals, ateneus i festes populars, independència, socialisme i feminisme. En definitiva: organitzar-nos i guanyar.

    Sabem que, tant el 20 com el 21 de desembre, el poble català s’alçarà contra un govern estatal opressor que mai ha tengut com a objectiu la millora de les condicions de vida de la classe treballadora. També sabem que les mobilitzacions que hi hagi durant aquestes jornades seran combatives, així com el macrodispositiu policial que assetja Barcelona ens fa saber que seran fortament reprimides. Però com hem vist amb el recent exemple de l’Estat francès, no es pot exigir a un poble que resti passiu davant d’unes condicions de vida de misèria, davant d’un règim que manté entre reixes les preses polítiques i lluny de casa les exiliades, que atempta cada dia amb menys pudor contra qualsevol mena de llibertat d’expressió mentre empara l’extrema dreta en el seu discurs d’odi, que reprimeix qualsevol mostra d’organització i lluita. No ens podem quedar quietes ni podem renunciar a defensar-nos.

    El poder, a través dels mitjans de comunicació que formen part de l’engranatge de propaganda, ens criminalitzarà i intentarà fer creure al món que nosaltres som les violentes, que nosaltres mereixem la repressió, que som qui atacam en lloc de ser qui es defensa, i ho farà en un estèril intent d’alliçonar a tot un poble en la submissió, però nosaltres no ho hem estat mai de submises. No deixarem de lluitar i de fer servir les eines que calgui per fer-ho, perquè si amb la repressió busquen que continuem oprimides, no els cedirem mai aquesta victòria. No podem deixar que ens confonguin d’enemics, perquè l’important és per què lluitem i no si ho fem amb la cara tapada o no. De les barricades d’ahir construirem les victòries de demà. Som poble rebel: tombem el règim!

    Per Adriana Roca i Núria Martí | @Arran_jovent
    Publicat a LaDirecta

  • Les consultes republicanes agafen embranzida a l’estat espanyol

    Una nova consulta sobre monarquia o república, aquest cop al madrileny districte de Vicálvaro, tindrà lloc el pròxim dissabte 24 de novembre. Amb el suport dels col·lectius que van fer possible la pionera de Vallecas, ara fa quatre mesos, la consulta de Vicálvaro enceta una sèrie que se celebrarà en universitats i municipis de l’estat espanyol abans que acabi l’any

    Escortades per una furgoneta de la Policia Nacional espanyola. Així és com van viatjar les urnes casolanes de Vallecas fins a Vicálvaro el passat 17 de novembre. La policia nacional custodiant uns Tupperwares mida XL des de l’estadi del Rayo Vallecano fins a la plaça de les Brigades Internacionals, al nucli antic de Vicálvaro. Un trajecte d’uns sis quilòmetres que una vintena de persones van fer a peu en un parell d’hores. Moltes estudiants pertanyents a les Joventuts Socialistes, que marxaven amb les seves banderes vermelles com si fos un acte de partit. Les joventuts del president Sánchez, exemple de republicanisme monàrquic.

    Algun cotxe passava i compartia el seu parer “Visca el Rei!”. Un avi demanava què era tot allò en contemplar passar la comitiva republicana i en saber-ho, aixecava el puny: “Visca la República!”. Un jove de Yesca, l’organització del jovent d’Izquierda Castellana, enraonava sobre la necessitat de fer el camí en companyia de les socialistes: “Si volem que aquest moviment continuï cap endavant, necessitarem ser-ne moltes més”. Eixamplar la base, que dirien alguns. Per la seva banda, un estudiant de la Universitat Rei Joan Carles I (URJC), on també se celebrarà una consulta republicana a principis de desembre, considerava que “Espanya va néixer amb mentalitat d’imperi, i avui en dia només es pot conformar com a un estat-nació en contra dels seus pobles”.

    A banda de la URJC, també se celebraran consultes sobre monarquia o república a la Universitat Autònoma de Madrid, la Complutense, i així fins a tretze universitats d’arreu de l’estat espanyol. Després de les de Vicálvaro, també hi haurà urnes a Móstoles i al municipi val·lisoletà de Laguna de Aranda. A les universitats la presència de col·lectius resultarà més heterogènia, però en la qüestió municipal, part important de l’impuls cal atribuir-ho a Izquierda Castellana.

    L’experiència de Vallekas Decide

    Militants de diverses entitats polítiques i activistes dels moviments socials van impulsar plegats la consulta del 23 de juny, construïda sobre un consens que pretenia trobar rèpliques, no tan sols a Madrid, sinó arreu del regne espanyol. Un Vallecas de Munt, homenatge indirecte a les consultes celebrades a Arenys de Munt fa deu anys. L’organització de Vallekas Decide comptava amb els permisos corresponents de l’ajuntament per ocupar l’espai destinat a les meses de votació. Irene, una de les organitzadores de la consulta, comenta que la tria de Vicálvaro va ser, en part, “perquè el consell municipal posarà facilitats en la jornada de votació”. A banda, tal com explica a la Directa, “Vicálvaro és un territori més petit que Vallecas, i permet que amb prop de 16 meses es puguin cobrir les avingudes i places més transitades”.

    A Vallecas, els portaveus van fer públic l’escrutini al capvespre de la jornada de consulta. 7270 vots totals. 64 blancs. 52 nuls. A favor de la república com a forma de l’estat, 6490. Vallecas es resistia a formar part de l’Espanya irreformable. I ara Vicálvaro, Móstoles i Laguna de Aranda volen dir-hi la seva.

    Publicat a LaDirecta per Jordi Navarro i Garcia