• [R] Recuperem Sobiranies

    En plena operació repressiva des de tots els àmbits de l’aparell de l’estat per invisibilitzar les reivindicacions manifestes en la tardor del 2017 i amb la sensació de resignació general en molts sectors de lluita, ens trobem en un atzucac de sobiranies perdudes, llibertats retallades, impunitat neo-feixista i control mediàtic.

    Des de la nostra assemblea local us convidem a una conversa amb els portaveus del nostre Secretariat Nacional, la Mireia Boya (ex-diputada al Parlament i represaliada per manifestar públicament les seves idees) i en Lluc Salellas (regidor a Girona i diputat a la Diputació Provincial) per parlar de com Recuperem Sobiranies aquest divendres 16 a les 7 de la tarda.

    A les portes d’un macro judici al dret a l’audoterminació, en una espiral de creixement i tolerància neo-feixista i amb la majoria de sobiranies intervingudes pels estaments dels aparells de l’estat (judicial, mediàtic, financer, legislatiu, executiu, policial i territorial) ens preguntem com Recuperem Sobiranies i revertim aquesta repressió generalitzada en contra de idees i posicionaments divergents amb el model establert.

    ‘La tirania totalitària no s’edifica sobre les virtuts dels totalitaris sinó sobre les faltes dels demòcrates’ Albert Camus.

  • El XXI Seminari Internacional de Mèxic dóna suport al referèndum d’autodeterminació de Catalunya

    En nom de la CUP-Crida Constituent la diputada Gabriela Serra va defensar en el plenari del seminari internacional l’aprovació de la resolució a favor del dret a l’autodeterminació i el referèndum.

    “Afirmamos nuestra solidaridad con la voluntad ampliamente mayoritaria del pueblo de Cataluña para decidir su marco de soberanía mediante el voto en un referéndum vinculante.”

    El XXI Seminari Internacional “Els partits i una nova societat”, que els passats 23, 24 i 25 de març va reunir a Ciutat de Mèxic més d’un centenar d’organitzacions de l’esquerra d’una quarantena de països, va aprovar una resolució presentada per la CUP i per EUiA de defensa de la lluita del poble català pel seu dret a l’autodeterminació i a la celebració d’un referèndum a Catalunya.

    En nom de la CUP-Crida Constituent la diputada Gabriela Serra va defensar en el plenari del seminari internacional l’aprovació d’aquesta resolució.

    Resolución en apoyo a la lucha del pueblo catalan por su derecho a la autodeterminación

    Los partidos y organizaciones presentes en este XXI Seminario Internacional afirmamos el derecho universal e inealienable de los pueblos a la autodeterminación, eso es, a decidir demócraticamente el marco político de convivencia que libremente elijan.

    En este sentido, afirmamos nuestra solidaridad con la voluntad ampliamente mayoritaria del pueblo de Cataluña para decidir su marco de soberanía mediante el voto en un referéndum vinculante.

    Asímismo, mostramos nuestra preocupación por la constante negativa al diálogo democrático del gobierno de España y su ofensiva judicial contra cualquier iniciativa política desarrollada por la mayoria politica i social catalana dirigida a habilitar la convocatoria y realización del referéndum.

    A la vez, manifestamos nuestro apoyo a las masivas, constantes y pacificas molilizaciones protagonizadas por la sociedad civil catalana alentàndoles a no cejar en la consecución del ejercicio de su derecho a la autodeterminacion.

    Ahora más que nunca, Europa y sus pueblos, así como el resto de pueblos del mundo, merecen ejercer la democracia y el poder constituyente que por derecho les pertenece como sujetos activos de tranformación, para construir sociedades más libres, más justas y más soberanas.

    México DF. 25 de marzo del 2017

  • Quan res no canvia

    Malgrat viure en un temps on són les persones les que demanen ser els protagonistes de les preses de decisió que afecten el seu futur, vivim en un municipi on segueix arrelada la vella política, la que fa i desfà des de la poltrona.

    Com sabeu, el nostre país es troba immers en un procés d’alliberament nacional amb l’objectiu inequívoc de decidir el nostre futur immediat. Però aquest dret a l’autodeterminació (o dret a decidir com en diuen alguns) no s’acaba d’estendre al nostre municipi. En lloc de donar la veu al poble perquè agafi les regnes del seu destí, seguim sotmesos a les seves decisions arbitràries sobre els aspectes més importants de la nostra vila. Seguim, mesells, el dictat dels interessos estrictament econòmics de grans corporacions o professionals de la política.

    De res serveixen les promeses electorals per accedir als càrrecs de comandament municipal, que per ells no són res més que això, paraules per aconseguir uns vots que tenen validesa fins la següent jornada electoral. Ho hem vist i ho patim al nostre poble on les formacions que composen el govern municipal van prometre per activa i per passiva efectuar una consulta popular per decidir si calia fer-ne una nova carretera; un ramal de la C-32 que té previst destrossar els nostres boscos i que només beneficia els interessos especulatius i econòmics d’Arbertis (amb tot el que això implica per a certes formacions), tan necessitada d’allargar la concessió dels peatges del Maresme més enllà del 2021. Promesa que, com sabeu, no van trigar a incomplir i, fins i tot, anular la decisió presa en aquest sentit pel consistori en l’anterior legislatura. És aquesta sent la “nova política” d’acostament a les persones que ens van prometre?

    Des del primer moment ens hem mostrat contraris a aquest projecte pensat a tan curt termini i sense cap visió de futur: aquest projecte que només té l’objectiu estratègic de mantenir concessions privades en serveis públics bàsics i perpetuar les relacions d’aquestes corporacions privades amb certes formacions i quotes de poder. Entenem que la defensa del nostre patrimoni natural és un dret de tota la ciutadania i per tant no pot quedar en mans de decisions de persones alienes al nostre territori i que només actuen per interessos merament econòmics.

    Ara que el projecte ha arribat als tribunals i es podria suspendre cautelarment, el nostre consistori ha decidit personar-se com a part interessada per defensar-lo, donant l’esquena als veïns afectats per les expropiacions i destinant-hi recursos públics locals ignorant la voluntat del territori, que en consulta popular auto-organitzada es va mostrar àmpliament (un 80% dels participants) contrari al projecte.

    I quina és la legitimitat que els porta a prendre aquesta decisió? Només les quotes de poder delegades a les urnes amb falses promeses de canvis reals en la manera d’actuar. Això és el que els permet prendre accions com aquesta, menystenint la voluntat del municipi.

    Encara tenim molta feina per fer, des dels àmbits locals. Feina per consensuar un model de poble a llarg termini. Feina per saber què (o qui) som, i què (o qui) volem ser. Només llavors podrem decidir si realment necessitem accions d’aital envergadura.

    Us encoratgem a seguir lluitant, al nostre costat, pel futur del nostre poble!

    Assemblea local CUP Lloret

  • El no a l’autopista guanya clarament a Blanes i Lloret

    Van votar 3.660 persones als dos municipis, xifra que representaria, aproximadament, un 5,52% del cens
    A Blanes, la participació va ser del 7,28%, però el govern va evitar definir-se

    Blanes. Local social de la Plantera (Avinguda Catalunya número 10), fotos de gent votant en la consulta sobre la C-32, l'autopista que ha d'arribar a Lloret de Mar.  Votacio a la PlanteraUna àmplia majoria dels votants de la consulta popular sobre la prolongació de la C-32 a Blanes i Lloret van manifestar-se, ahir, en contra del projecte. Del total de 3.660 vots emesos, 2.793 persones van votar en contra de la construcció del ramal, mentre que només 849 van fer-ho a favor. A Blanes, el cens dels majors de 16 anys era de 32.825 persones, i la xifra de 2.391 persones que van acudir a votar representa el 7,28% del cens. A Lloret, van votar 1.269 persones (178 van votar sí i 1.807, no). A Lloret, no es pot calcular un percentatge perquè l’Ajuntament no va facilitar les dades del cens a la plataforma. L’alcalde, Jaume Dulsat (CDC), no va ser localitzat ahir per aquest diari.

    Les dades de participació, sobretot a Blanes, van ser considerades molt positives tant per part de l’Ajuntament com per part de la plataforma, que, ahir, ja va anunciar que exigirà a la Generalitat que aturi el projecte. L’equip de govern va evitar fer valoracions. L’alcalde, Miquel Lupiáñez (PSC), va confessar que no pensava que tanta gent acudís a votar, i no va dubtar a qualificar d’èxit el procés participatiu impulsat des del consistori. Va dir, però, que la interpretació de les dades les faran en les executives dels partits respectius els propers dies (l’equip de govern té tres partits, PSC, CDC i ERC, de què els dos primers hi estan a favor i el tercer, en contra). També encarregaran a la comissió de seguiment del procés participatiu una valoració, que es portarà a ple el dia 28. També va considerar que s’ha mobilitzat l’electorat “que volia manifestar el no i el que està a favor no s’ha mobilitzat” i ho va atribuir, en part, al fet que els dos partits amb més pes en el govern van pensar “que seria desafortunat fer campanya a favor”. Lupiáñez va recordar que el procés no és vinculant, però el regidor de Participació, Albert Sanz (ERC) va dir que confia que el resultat sí que faci replantejar el projecte.

    Alegria a la plataforma

    Lloret de Mar. Fotos de gent votant en la consulta popular sobre la C-32, l'autopista que ha d'arribar a Lloret de Mar des de Blanes. Un dels punts de votació és la Biblioteca Municipal, plaça Mossèn Pere TorrentEls membres de la plataforma Aturem la C-32 es mostraven molt satisfets després de la consulta. Joan Mora, portaveu a Blanes, va dir que, amb el resultat, són “més a prop de poder salvar el paisatge i acabar amb les autopistes”. També va remarcar la diferència de mitjans de què han disposat i dels que tenen “altres processos electorals”. Jordi Palaudelmàs, de la plataforma de Lloret, va demanar que la Generalitat “accepti el resultat”, i va recordar que l’anterior conseller de Territori, Santi Vila, va dir que respectaria la decisió del territori. ICV-EUiA de Lloret de Mar també va instar, ahir, la Generalitat a aturar el projecte.

    M’agradaria que el resultat influís en el projecte, però, desgraciadament, crec que no serà així
    Albert Sanz
    REGIDOR DE PARTICIPACIÓ (ERC)

    “Una lliçó de primer ordre al govern de Lloret”

    Si la xifra d’habitants de Lloret majors de 16 anys en les últimes dades disponibles de l’Idescat és de 33.418, la participació hauria estat del 3,79%. Globalment, sobre unes 66.000 persones que podien votar, la participació hauria estat del 5,52%. Jordi Palaudelmàs (de la plataforma de Lloret) no va dubtar a afirmar: “[A Lloret] no només hem guanyat, sinó que les hem organitzat, l’Ajuntament no ha tingut la decència de tirar endavant els compromisos adquirits amb els seus votants.” “Hem donat una lliçó democràtica de primer ordre a l’equip de govern”, va dir. També va destacar que com que les entitats de Lloret no van tenir accés al padró, gent que volia votar es va trobar que no podia perquè presentaven el carnet de conduir, i l’única manera que tenia la plataforma de certificar que viuen a Lloret és amb el DNI. La plataforma també va voler aprofitar per defensar el paisatge i el bosc com un actiu que pot servir per diversificar el turisme, i va dir que fins ara no s’ha sabut gestionar. La jornada de votació va transcórrer amb normalitat. Les meses en què es van concentrar més votants van ser a l’ajuntament (en el cas de Blanes) i a la plaça Pere Torrent, a Lloret.

     

     

    Font: Nuri Forns, El Punt Avui
    Imatges: Joan Sabater

  • El «no» a la C-32 s’imposa amb el 76% dels vots a Blanes i Lloret

    La partipació de la consulta ha estat baixa amb 3.660 persones

    Blanes i Lloret de Mar van ser cridats ahir a posicionar-se a favor o en contra de l’ampliació de la C-32. Finalment el «no» al projecte es va posicionar amb el 76,31% dels vots entre les dues localitats, enfront del 23,19% amb una participació escassa de 1.269 persones a Lloret i 2.391 a Blanes (el que representa només el 7% de la població).

    Davant d’aquests resultats, la plataforma «Aturem la C-32» reclama que s’aturi l’ampliació de l’autopista. Els recels que ha aixecat el projecte al territori es van poder copsar ahir durant la consulta popular. «Vostè està a favor o en contra de la prolongació de la C-32 entre Blanes i Lloret de Mar?». Aquesta és la pregunta que ahir els blanencs i els lloretencs majors de 16 anys estaven cridats a posicionar-se en les 13 meses habilitades entre les dues localitats, nou a Blanes i quatre a Lloret de Mar. Es tracta d’una consulta no vinculant sobre l’ampliació de l’autopista C-32 des de Blanes fins a Lloret de Mar.

    A Lloret, el referèndum el va impulsar la plataforma «Aturem la C-32» que agrupa 17 entitats del territori després que el govern fes marxa enrere i decidís no organitzar-la. «Poder celebrar la consulta ja és tot un èxit perquè la gent ha pogut expressar la seva opinió sobre un tema tant controvertit i cabdal pel futur de Lloret», va exposar un dels portaveus de la plataforma, Jordi Palaudelmàs.

    Una obra polèmica que, des del principi, ha despertat el rebuig de bona part de la ciutadania, ja que el traçat afectaria un paratge natural i cultural amb un fort valor històric com el santuari del Vilar, Sant Pere el Bosch, l’Àngel o el paratge de les Alegries. En total, 50 voluntaris es van distribuir en torns pels quatre punts on es podia votar ahir a Lloret des de les 10 del matí fins a les 8 del vespre: el Puntet Lloret, el Puntet Fenals, al Centre Cívic El Rieral i a la plaça Mossèn Pere Torrent davant de la biblioteca. Va ser en aquest últim indret on més gent s’hi va desplaçar.

    Una d’elles va ser la Rosa Clota que, en el seu cas, va marcar ­­­la casella «a favor» de la prolongació de la C-32. Després de mostrar el seu DNI als voluntaris de la mesa per acreditar que està domiciliada a Lloret i la seva edat, els voluntaris van enregistrar en línia la seva participació per comprovar que no havia votat en cap altre dels quatre punts. Un cop realitzat el sens on-line, Clota va poder dipositar la seva butlleta a l’urna. «Lloret necessita comunicar-se amb Barcelona perquè avui tothom va amb cotxe», va manifestar Clota, qui privilegia la circulació de vehicles al paratge natural que es veuria afectat per la construcció de la nova carretera.

    «Els boscos es regeneren, quan es va fer l’eix tothom es queixava i al final es va haver d’eixamplar perquè era necessari. Amb l’autopista passarà el mateix», va afegir Clota. Des de la plataforma «Aturem la C-32» s’ha fet campanya pel «no» a l’autopista amb la proposta d’alternatives més econòmiques i sense cap impacte mediambiental.

    «Entenem que hi ha un problema de mobilitat i nosaltres hi donem resposta amb el desdoblament de la carretera de Blanes a Lloret, amb la construcció de les rondes per disminuir el trànsit a dins dels pobles i amb una possible millora de la carretera de Lloret fins a Vidreres», va exposar Palaudelmàs. Tot i això, sense el suport de l’Ajuntament en l’organització de la consulta s’ha notat la falta de debat entre els lloretencs. És el cas d’un veí de la localitat que al ser preguntat per si votaria o no, desconeixia què s’estava preguntant.

    Una situació poc probable a Blanes on el suport de l’Ajuntament amb debats sobre la qüestió i amb l’organització de la consulta ha fet que els blanencs estiguessin més informats. Això també ha permès que els tècnics municipals anessin recopilant i contrastant les dades amb el padró municipal on els participants podien votar només presentant el seu DNI, NIE, passaport o permís de conduir.

    Tot i el suport de l’Ajuntament, però, alguns continuaven desconfiant de la viabilitat del referèndum. El blanenc Antonio Ballarès va considerar que la consulta «no servirà de res perquè el govern farà el que li interessa». La seva filla i les seves nétes de 22 anys es van mostrar una mica més esperançades. «Fa anys sí que hi havia moltes retencions però ara mateix no. L’autopista és innecessària», expliquen.
     

    Font: Raquel Gironès, Diari de Girona

  • La CUP-Crida per Girona impulsa una iniciativa ciutadana “per uns serveis funeraris dignes i amb preus justos”

    La formació crea una petició mitjançant la plataforma change.org, i també recollirà signatures presencialment

    tanatori_gironaLa CUP-Crida per Girona ha anunciat noves accions perquè es replantegi l’actual model de serveis funeraris de la ciutat, després que dilluns al ple municipals la moció del grup sobre aquest tema quedés rebutjada per 13 vots en contra i 12 a favor. Els regidors Laia Pèlach i Lluc Salellas ho han exposat avui en una roda de premsa, en què també han presentat un cartell satíric amb el lema “Quant costa enterrar la sardina a Girona” aprofitant la diada del dimecres de cendra.
    La formació ha anunciat que impulsarà una iniciativa ciutadana per aconseguir “uns serveis funeraris dignes i amb preus justos”. Aquesta figura participativa està prevista al Reglament regulador de les Institucions de la Participança, i requereix la signatura d’almenys un 1% de les persones majors de 16 anys empadronades a Girona. A més d’aquesta recollida de signatures presencial, la CUP també ha impulsat una petició mitjançant la plataforma change.org.

    D’altra banda, els regidors Laia Pèlach i Lluc Salellas també han fet una crida a la ciutadania gironina a fer arribar a la CUP-Crida per Girona qualsevol queixa o suggeriment respecte als serveis que ofereix l’empresa Mémora actualment. En aquest sentit, els regidors han anunciat que faran una ronda de contactes amb l’Oficina del Defensor de la Ciutadania i l’Oficina Municipal d’Informació i Consum per tractar aquesta qüestió.

    Font: Llibertat.cat i CUP-Crida per Girona

  • Candidatures alternatives de Mallorca estrenyen lligams amb la CUP

    El passat 7 de novembre a Perpinyà, les candidatures alternatives de Bloc per Felanitx, Gent per Sineu, La Valldemossa que volem i Alternativa per Pollença varen acordar estendre la mà amb la CUP, segons informa Contrainfo.cat.

    La relació de la majoria d’aquestes candidatures amb la CUP ja ve de lluny: des de fa anys es col·labora, es comparteixen iniciatives i també experiències. Ara però, la relació es formalitza i es fa pública. Una passa més.

    Així, des de la màxima autonomia local, aquestes candidatures i la CUP es comprometen a avançar cap a la plena sobirania del nostre poble, la major justícia social possible, la sostenibilitat mediambiental i la igualtat entre homes i dones. Tot sempre des de la màxima radicalitat democràtica i el profund arrelament a la realitat local de cada municipi.

    Totes aquestes candidatures seguiran fent dels consistoris un front de lluita per avançar en la consecució d’aquests objectius. Tot per fer la vida de la gent més digna.

    Font: Llibertat.cat

  • Podem els i les revolucionàries investir Artur Mas?

    El passat diumenge, vam celebrar l’assemblea de la CUP per debatre i posicionar-nos al voltant de les negociacions entre la CUP i JXSI, i especialment pel que fa a la investidura d’Artur Mas.

    Tot i que és cert que al matí es va parlar de les diverses taules de negociacions, el debat va girar al voltant de la investidura o no d’Artur Mas. No ens importava el qui, i vam fer una assemblea on totes les intervencions van girar al voltant del qui.

    Des del meu punt de vista, hem jugat malament la partida centrant-nos des del primer dia en la investidura i no en els altres aspectes, però com que la CUP sembla que hagi entès aquest aspecte com el més transcendental, no podré obviar-lo alhora de fer aquest article.

    Centrant-me en les qüestions del debat, crec que cal valorar diverses qüestions:

    1. Pel que vaig poder veure a l’assemblea i he vist des del 28S, s’ha fet una relació en que un individu (Artur Mas) està relacionat amb la obtenció de guanys de la burgesia, és a dir, mitjançant la mercantilització de serveis públics, les retallades socials, les xarxes clientelars etc. i també amb la no acceptació de mesures rupturistes amb l’estat espanyol. Fins aquí tots i totes d’acord.

    El que m’ha sobtat, és que llavors la CUP proposi una membre del mateix partit que Artur Mas (Neus Munté), o una persona “d’ordre” (com deia la companya Anna Gabriel) com Carles Pi i Sunyer.

    Des d’un anàlisi marxista, és absurd identificar individu-gestió de govern, com un factor individual i no com una qüestió pel que fa als seus interessos de classe. Relacionar individu-gestió i utilitzar aquest argument per vetar Artur Mas, però proposar-ne un altre que forma part dels seus mateixos interessos de classe (i per tant té exactament la mateixa responsabilitat) sense posar-los al mateix sac, és un clàssic anàlisi del postmodernisme. Segurament, ens sonarà allò de que el problema són “los gestores de la crisi”, ho deia Pablo Iglesias.

    Dit això, entenc que si alguns companys i companyes estan disposades a assumir la contradicció de posar un representant dels interessos de diverses faccions de la burgesia (jo també penso que hem d’assumir aquesta contradicció), és perquè assumeixen que aquesta contradicció és secundària respecte aspectes més transcendentals que ens acosten cap als nostres objectius estratègics. El que no té sentit, és obviar el factor dels interessos de classe, i diferenciar entre representants de la burgesia, com si fos un aspecte individual i no col·lectiu.

    2. Acceptat (amb això queda demostrat que tots i totes i hem estat d’acord) que hem d’assumir una contradicció en aquest aspecte, i ignorant la teoria postmoderna del fetitxisme al voltant de la figura d’Artur Mas, hem d’analitzar per quin motiu creiem que aquesta contradicció respon a aspectes secundaris i que per tant, és assumible.

    Ha quedat més que demostrat (tot i que alguns en tenien més que dubtes), que el procés català és un procés de ruptura amb l’oligarquia espanyola i les seves estructures d’estat (judicial, polític, militar etc.) i amb una facció important de la burgesia catalana (sectors financers i empreses lligades a l’oligarquia espanyola). Això vol dir, que aquest procés a aprofundit en la lluita de classes.

    3. En tot procés d’alliberament nacional d’arreu del món, la lluita de classes entre els agents que participen en aquesta, i és present, participant-hi la classe obrera i els sectors populars així com diverses faccions de la petita i mitjana burgesia.

    Aquells processos on els destacaments revolucionaris (representants dels interessos de la classe obrera i els sectors populars) s’han mostrat més disposats i més ferms a assolir el procés d’alliberament nacional, és on la lluita de classes s’ha mostrat més favorable cap als interessos dels i les treballadores, perquè s’han guanyat la simpatia popular. Això no vol dir que durant aquests processos no hagin estat exempts de contradiccions, però la maduresa del moviment és la que ha permès o no gestionar-les i continuar avançant.

    4. El Che Guevara deia que la revolució és sentit del moment històric, doncs ara és un d’aquells moments en que podem demostrar capacitat per assolir els nostres objectius, sabent gestionar les contradiccions que se’ns presentin davant, o podem evitar tenir cap responsabilitat per intentar protegir el moviment de tota contradicció en clau paternalista i assumir que no som capaços de prendre partit en aquest moment històric.

    XAVIER VILANOVA, membre de la CUP Capgirem Barcelona de Sants-Montjuïc, la COS i Poble Lliure

    Font: Llibertat.cat
    Imatge: La CUP emplaça Junts pel Sí a fer propostes (Manresa, 27-11-2015)

  • Sinceritat. Acord.

    Hacer filosofia es confiar en que todos podemos pensar por igual pero que nunca pensaremos todos igual. Marina Garcés (Filosofia inacabada)

    M’he esperat a escriure després del Debat Nacional de la CUP perquè aquell era l’espai on em volia expressar. Vaig tenir malastrugança i el meu número no va sortir al sorteig i 24 hores després exploto pel cap o per la pota. Així que parlo.

    Sí. Escric des del cor, amb la panxa buida i després d’un dels dies més llargs de la meva vida. Feia temps que no duia aquesta tristor amb mi. assembleaNo pas per no haver parlat ahir sinó per allò que sento. Necessito fer-ho. I escric havent avisat tant sols a una persona dos minuts abans d’asseure’m davant la pantalla. Per tant, parlo per mi i des de mi. Si em llegiu, alguns voldreu etiquetar-me, sectoritzar-me, identificar-me, criminalitzar-me, aprofitar-vos del que escriuré i fins i tot riure-vos-en. El cert és que em preocupa ben poc. Feu el que us sembli. Em ve de gust ser sincer. M’agrada mirar als ulls. I fer-ho amb tots els sentiments possibles.

    No serà un escrit de retrets. N’estic fart. Ens els mereixem, sens dubte, però no vull continuar per aquesta banda. I mira que en tindria per a quasi tothom. Per a mi el que més per no haver donat suficient aquestes setmanes per assolir els objectius polítics definits abans de les eleccions, per a la CUP, organització on milito, i també per a Junts Pel SÍ. Perquè aquí tots tenim la nostra responsabilitat. Responsabilitat de ser on som. Amb els graus que vulgueu (jo tinc clar qui exerceix el bloqueig), però aquí res és blanc o negre ni tampoc existeixen posicions impol·lutes i posicions nefastes. D’humilitat, n’he vist poca aquests dies. I ens en manca. De greuges, en canvi, un piló.

    Tothom defineix la situació com «complexa» i per això sóc del parer que cal anar a la senzillesa, a la bàsica, als principis, a allò que dèiem quan ens deixàvem endur per la il·lusió i no pel ressentiment. Quan ens deixàvem endur per la gent i no per les reunions. Quan encara recordàvem que estem davant d’un Estat rutinàriament ferotge però que la seva normalitat no és res més que la nostra excepcionalitat. Quan recordàvem que l’estratègia no es pot confondre amb la tàctica. Quan recordàvem que som garantia i acceleració. Que ens adonàvem que qui està assumint més contradiccions des del 2012 no som pas nosaltres. Quan fem el debat sobre el què, el quan i el com. Quan no ens plantegem unes altres eleccions com una sortida d’èxit perquè no són cap altra cosa sinó el final d’un cicle plebiscitari i constituent iniciat al carrer amb les mans de centenars de milers de catalans i és fer simple “electoralisme”. Quan recordem aquella síntesi de l’estiu: independència, pla de xoc, ruptura i procés constituent.

    És aquí el debat. I jo aquí em quedo. Ho faré fàcil. Plantejaré 11 propostes per arribar a un acord.

    1. Aturar tots els processos de privatització existents i garantir accés a la sanitat a qualsevol persona
    2. Aplicació immediata ILP Emergència Habitacional i Pobresa Energètica i garantir el dret a l’alimentació de totes les famílies
    3. Desobediència a la LOMCE i aplicació d’un marc normatiu educacional català
    4. Pla de Xoc des del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya d’aplicació immediata
    5. Pla de foment de la llengua catalana i coordinació amb la resta de territoris dels Països Catalans
    6. Garantir el dret a l’avortament i implementar de forma immediata un bloc de polítiques públiques contra el masclisme i les seves violències
    7. Definició d’un Procés Constituent que comenci 30 dies després de la investidura, que tingui un procediment clar de participació popular, veïnal i comunitària i que acabi amb un referèndum l’abril del 2017
    8. Desenvolupar en 30 dies després de la investidura la llei d’hisenda pública i la de seguretat social
    9. Desobediència al Tribunal Constitucional espanyol i aplicació del marc jurídic català tot garantint els drets humans
    10. Aplicar un sistema d’indicadors que permeti un control trimestral de cadascuna de les propostes i la celebració d’una moció de confiança al cap de 9 mesos de l’investidura on si aquests 9 punts anteriors no s’han complert es voti un canvi de President
    11. Diversificar el lideratge amb un Consell de Presidència que hagi d’avalar per majoria la convocatòria de noves eleccions amb un termini màxim de 18 mesos

    Per mi són 11 propostes per accelerar, garantir i fer efectiu el resultat del 27S. Són també 11 propostes que ens porten a liderar les polítiques socials al Sud d’Europa. Són, finalment, 11 propostes per fer possible un acord. Extretes de documents dels mateixos actors, protagonistes d’aquests dies. Perquè el President que signi aquests 11 punts tindrà el suport de la majoria social del país. Sigui qui sigui. Malgrat penso que tocaria canvi, veig aquests 11 punts com un mínim comú denominador de la societat catalana. I qui no s’atreveixi a signar-los tindrà també un poble a davant que li dirà poruc i no tindrà sentit que esdevingui president. Perquè són condicions de mínims i de retorn de la il·lusió a la gent. Perquè són propostes que estem treballant als municipis i perquè han sortit de les pròpies i múltiples lluites del carrer. De l’11 de setembre a cada dia de l’any.

    Julià, no sé si m’he comportat com un simple jesuïta, dels de Girona, però volia fer la meva aportació ;-). I aviso: potser estic totalment equivocat però el cos em demanava explicar-me. Dit això: passi el que passi, continuaré somniant la nostra revolució completa. I treballant per fer-la possible sense haver d’anar a votar el 2016. Bona nit. Ja som més a prop de la sortida del Sol.

    Font: Lluc Salellas (Diputat provincial de la CUP)
    Imatges: Debat Nacional de la CUP a Manresa el 29N

  • Més de 1.600 persones participaran al Debat Nacional de la CUP

    Antonio Baños: «Un debat amb 1.600 cupaires demostra que som una organització viva, no una organització dividida»

    La CUP té fins a 1.600 persones inscrites per participar al Debat Nacional, convocat aquest diumenge 29, després que avui s’ha tancat el període d’inscripcions. La CUP, però, calcula que el número d’assistent serà probablement una mica superior ja que en cap cas es negarà l’accés als militants i la inscripció era de caire organitzatiu.

    A la trobada a Manresa, l’organització vol valorar l’estratègia de la comissió negociadora amb Junts pel Sí i estudiar el camí a seguir. L’elevat numero de militants inscrits, tant de la CUP com de les organitzacions que donen suport a la CUP-CC, demostra l’interès de la les bases per participar en la presa de decisions respecte el crucial debat que fa setmanes que centra la política catalana.

    La jornada arrencarà amb un informe de la comissió negociadora, seguida d’una valoració de cadascun dels diputats i dels membres del Secretariat Nacional, l’òrgan polític que fa de pont entre el consell polític, vinculat directament a les territorials, i el grup parlamentari de la CUP-CC. El matí acabarà amb una intervenció de cadascuna de les territorials presents. Després de la pausa per dinar, l’organització celebrarà un macrodebat obert a tots els assistents. La jornada es tancarà a les dos quarts de set de la tarda amb uns parlaments de cloenda oberts als mitjans de comunicació que resumiran i recolliran l’esperit del debat.

    Al Debat Nacional la CUP-CC no celebrarà cap votació d’escenaris. El debat és consultiu i busca cohesionar les bases i reforçar el suport d’aquestes a la comissió negociadora en un moment que la tensió política i mediàtica sobre l’organització està dificultant la presa de decisions de baix a dalt de la CUP-CC. Les decisions preses al debat no tenen caràcter definitiu. En el moment que la comissió negociadora arribi a una proposta d’acord amb Junts pel Sí, aleshores sí que aquesta serà sotmesa a una votació vinculant a Assemblea Nacional.

    El Debat Nacional tindrà lloc al Pavelló Nou Congost de Manresa. La premsa preferiblement s’hauria d’acreditar a premsa@cup.cat. La convocatòria és a les 18,30.

Pàgina 1 de 212