El 26 d’abril ens visibilitzem. Fer-ho significa plantar cara a la imposició dels rols de gènere, la família nuclear, l’Església i el matrimoni. Perquè significa visibilitzar que la lesbofòbia és violència masclista i que travessa tant els espais públics com privats, laborals i polítics. Ho fem perquè és una pràctica que qüestiona la família nuclear i la parella monògama. Perquè cal combatre els discursos d’odi, perquè cal plantar cara a l’ultracatolicisme i perquè el Dia de la Visibilitat Lèsbica és lluitar pel dret al propi cos, contra l’Estat i l’Església i per a una sexualitat més lliure.
L’origen de l’opressió la trobem al sistema capitalista i patriarcal que, a través de la família i el binarisme sexual perpetuen i mantenen la reproducció, la divisió social i sexual del treball i els mitjans de producció.
Quan al segle XIX s’obria el debat sobre la sexualitat dins del moviment feminista, es generaven polaritzacions basades en la idea de perill i violència sexual, d’una banda; i la lluita per a l’alliberament sexual i contra la regulació social de la sexualitat femenina, de l’altre. Dos segles després, els debats en el sí del moviment es mantenen, tot responent a les ingerències teòriques, però també històriques del Capital. Ni volem que se’ns protegeixi, que se sexualitzin les nostres pràctiques com si ho féssim pel plaer dels homes, ni volem ser venudes al capitalisme rosa.
L’assumpció liberal de “llibertat” mostra el sistema capitalista com un agent progressista, mentre només fa que reforçar el sistema, la qual cosa desactiva el potencial revolucionari de les dones treballadores lesbianes a través d’una falsa “integració”. El capitalisme rosa normalitza tota dissidència i la converteix en un nínxol de mercat. Aquesta estructura és reforçada pels mitjans de comunicació capitalistes, institució que revictimitza les dones i imposa nous límits de la sexualitat.
És per això que, amb l’entrada de les polítiques neoliberals i el gir conservador de l’Estat capitalista, la defensa de la llibertat sexual esdevé part d’una lògica de mercat centrada en el pla individual i que deixa de banda la crítica de les estructures del capitalisme i el patriarcat. El neoliberalisme incentiva la sexualització del mercat i de la política, tot transformant els valors de la “diversitat” en espais capitalistes a través de la bandera de “llibertat” per tal de blanquejar el règim opressor. Aquesta suposada llibertat omple les portades dels diaris i els canals de televisió, però el discurs de la diversitat neoliberal anul·la el potencial revolucionari. En tota aquesta maquinària, el pinkwashing juga un paper fonamental: empreses i Estats netegen la seva imatge a través d’una falsa inclusivitat mentre precaritzen a les treballadores cada cop més.
Cal apuntar les nostres eines de lluita contra la repressió sexual i el model normatiu de la família heteropatriarcal, contra la violència masclista i contra el model econòmic capitalista que subordina el sexe a la reproducció. Tampoc podem entendre l‘explotació dels nostres cossos de forma individual, cal qüestionar les relacions socials capitalistes des d’on es reprodueix el model de la família heteropatriarcal normativa. Aquest sistema ha controlat i reprimit històricament la nostra sexualitat, tot limitant els drets reproductius de les dones treballadores i oferint recursos limitats d’educació sexual integral per tal d’imposar una “normalització sexual” a disposició dels valors de la família.
Sense la superació del capitalisme i el patriarcat no podrem aconseguir l’emancipació total de la dona treballadora i, per tant, tampoc la seva llibertat sexual. És aquí, en la lluita de classes, on les dones lesbianes hem de visibilitzar-nos.
Per tot això, avui 26 d’abril continuem reivindicant que no volem ser un nínxol de mercat ni una excepció davant la norma, sinó que volem destruir-la. Des de la lluita i amb l’organització desmuntem les entranyes del sistema capitalista per trencar amb les normes sexuals i els models que ens imposen.
Trenquem la norma. Les lesbianes no ens sotmetem!
Comunicat d’Arran
