Fa una setmana escrivia sobre les subvencions a dit de la Diputació, els àpats d’empresaris i les agulles d’or. Ho feia a tall de transparència i perquè hom en tingués coneixement. Primer manament cupaire. Però l’article no era complert. Involuntàriament no vaig esmentar una despesa important, la més destacable dels últims sis mesos en aquest àmbit, la donació de 75.000 euros a l’Asociación Española de Directivos per una jornada sobre Empresa i Coneixement a l’Auditori de Girona. La xifra representa més del 45% del cost de l’esdeveniment; deu ser allò tant modern i directiu que en diuen emprenedoria.
Si fa una setmana aquesta despesa no sortia a l’article era perquè l’acta de la Junta de Govern on es va aprovar, la de 20 d’octubre de 2015, no se’m va enviar com sí que es va fer amb les del 6 d’octubre, 3 de novembre i 24 de novembre. Misteris de la Dipu. Tanmateix, una font anònima m’ho va fer saber, enllaç inclós, i, després de mirar-m’ho una estona, necessitava expressar, de nou, el meu enuig i indignació amb aquest estil de subvencions nominatives per associacions empresarials en comparació, per exemple, amb aquelles que reben entitats socials. Perquè sí. Perquè en aquest cas, per exemple, parlem de 75.000 euros més per unes jornades que van durar menys de 12 hores i que es van fer a l’Auditori Gironí organitzades per una entitat, l’Asociación Española de Directivos que m’he dedicat a esbrinar qui la conforma. I sempre t’endús alguna sorpresa. Us ho explicaré ràpidament. Apunt: tota la informació la trobareu al seu web que, per cert, és només en castellà. M’imagino que això del català queda “provincià” quan s’és un directiu. Alguns no han canviat mai. Ni canviaran.
El President d’honor i fundador és Isidre Fainé. Sobren les paraules perquè és un vell conegut. Al capdavant de La Caixa ha copat i liderat el sector financer català que no ha parat d’enriquir-se al mateix temps que la pobresa s’expandia. Fainé també ha sigut protagonista en intentar frenar amb força el procés d’autodeterminació català amb els amics del Pont Aeri. Just sota Fainé hi trobareu el President d’Honor – no fundador. Es tracta de Ramon Adell, Vicepresident de Foment del Treball, ferms defensors de les retallades laborals els últims anys, conseller de Gas Natural Fenosa i també President de la Gestora del Barça, prou criticada, just abans de la reelecció del president actual Bartomeu. Però la peça de museu és l’actual President, el senyor Pau Herrera i Fontanals, propietari del grup BPMO Edigrup, principal subcontractat per l’Institut Noos d’Iñaki Urdangarin i Diego Torres la en corrupta organització de congressos. De fet, Herrera va continuar fent negocis amb el cunyat de Felip de Borbó fins que es va destapar la trama ara fa pocs anys. Un altre gat vell amb les butxaques plenes.
Herrera és, doncs, la cara pública de l’Asociación Española de Directivos. Tot un referent, entenc. Per ells. No pas per nosaltres. A la junta, hi ha altres noms. M’he quedat a les Vicepresidències on hi trobareu: Juan Antonio Alcaraz, un dels dotze alts directius de CaixaBank, tots homes, que cobren més d’1 milió d’euros anuals per la seva tasca, Enric Casí, fins fa una setmana un dels tres màxims directius de Mango, l’empresa de roba que té gairebé tota la seva producció a l’est Asiàtic i que té vinculacions directes amb el que va passar a Bangladesh on van morir més de 1000 treballadors en l’ensorrament d’una fàbrica textil, José Maria Jordà, director general de la Confederación Española de Directivos i Ejecutivos impulsada per AGBAR, Deloitte, CaixaBank, ManPower i Telefonica (tela, tela) i Amparo Moraleda, actual Consellera Independent de La Caixa (3,8 Milions d’Euros anuals), ex directiva d’Iberdrola (històrica firma dels franquistes De Oriol Urquijo) i del Holding de la Banca March (finançadora del Cop d’Estat del 36) de nom Corporación Financiera Alba. La cirereta és el tresorer, Xavier Brossa, antic director de la consultoria PriceWaterHouseCoopers a Catalunya, una empresa que a nivell internacional està essent jutjada per frau fiscal.
Aquesta és la “cúpula” de l’ADE. A la jornada finançada per la Diputació en gairebé un 50% del cost, entenc que es devia considerar un àmbit prioritari i una entitat mancada de recursos (picada d’ullet, picada d’ullet), hi van parlar 18 persones, de les quals 17 van ser homes. Ja se sap que per sé un gran directiu, millor si ets home i si deixes el català a casa. Sens dubte, gent formada i de qualitat. Això sí, el seu coneixement dins les quatre parets i amb una inscripció de més de 100 euros per barba. Ja em perdonareu però comprendreu que comparteixi la indignació. Tornem a les places. Siusplau.
