Tal com es llegeixen, les dues paraules Costa i Brava serien els cognoms i SOS seria el nom de pila, un mot que sempre posa en estat d’alerta i reclama una acció de socors. En el seu origen, SOS és el senyal que la radiotelegrafia va inventar en el seu llenguatge propi de punts i ratlles, i s’ha extès universalment; és l’avís breu i nerviós, amb profund significat: correspon a les inicials de tres paraules, save, our, souls, salveu les nostres ànimes.
Recentment s’ha presentat a Girona la plataforma SOS Costa Brava i ha mostrat amb dades precises tots els projectes de construccions que es volen realitzar, que deixarien (o deixaran?) un paisatge desconegut i lamentable; a la sala de la conferència un mapa assenyalava els punts negres de futures urbanitzacions i hotels, però des del dia de la confecció del mapa fins avui ja hi havia un augment dels atemptats contra el paisatge. Això porta pressa. Expressat amb llenguatge bíblic, els fills de les tenebres són més sagassos que els fills de la llum.
A qui pertoqui garantir i vigilar la salvaguarda del paisatge litoral cal acusar de deixadesa, ineptitud i abandonament, per no dir paraules gruixudes. La Costa Brava ja va sortir-ne escaldada d’aquella primera onada destructora quan el món del negoci –blanc, gris o negre, deixem-ho– va descobrir que el turisme era una mina, potser interminable. Va ser així, també, com a la costa varen néixer moltes associacions en defensa de la conservació dels valors fràgils del paisatge; han treballat amb coratge i constància i d’uns quants anys ençà tothom recorda actuacions exitoses com ara en el tema dels camins de ronda, de Palafrugell i d’altres, els Aiguamolls de l’Empordà, el paratge de Castell, entre molts diversos.
Ara la plataforma SOS Costa Brava reuneix una vintena d’associacions de gent sempre voluntària, que es proposa alçar i continuar el clam de «salveu les nostres ànimes», que són l’existència i la continuïtat de la Costa Brava tal com hauria de mostrar-se, sostenible, digne de la seva meravella restant. El paisatge és un ser viu, pot desparèixer. Tant és objecte de veneració com de maltractament per qui s’ho proposa. El paisatge té un valor afegit que és la presència humana, i és llavors quan hi entra, també, la maldat dels aprofitats i dels especuladors. Aquí és on s’espera la presència i efectivitat d’autoritats, legisladors, gestors i demés que han de vetllar i s’han de desvetllar pel bé comú en totes les seves cares. El territori és la primera d’aquestes cares, i massa sovint al llarg i ample de la Costa Brava els poders protectors de l’Administració no s’han mogut o ho han fet malament. I aquests poders, recordem-ho, en són cinc : Ajuntament, Consell Comarcal, Diputació, Generalitat de Catalunya i Estat espanyol.
SOS Costa Brava amb el clam de salveu les nostres ànimes continua l’eterna i noble lluita d’estimar i fer estimar la terra de cadascú. En aquestes circumstàncies podem recordar un manifest que l’indi Seattle, cap de tribu dwamisk, va adreçar al president dels EUA, era l’any 1855 i el manifest figura en les millors antologies del pensament ecologista; diu així : «Allò que esdevé a la Terra esdevé, també, als fills de la Terra. Nosaltres sabem que la Terra no pertany als homes, sinó que l’home pertany a la Terra. Quan els homes escupen a la Terra, s’escupen a ells mateixos».
Publicat a Diari de Girona per Jordi Dalmau
