En només vuit dies, la judicatura va notificar al raper lleidatà tres condemnes acumulatives que van des dels nou mesos fins als dos anys i mig de presó. La defensa de Pablo Hasél ha demanat un recurs d’empara al Tribunal Constitucional mentre l’Estat espanyol es troba al punt de mira de diverses organitzacions de drets humans, que observen amb preocupació la restricció sobre la llibertat d’expressió que es fa mitjançant l’ús del delicte d’enaltiment del terrorisme
– ¿Jura decir toda la verdad?
– Estoy aquí por decir la verdad.
Aquest diàleg resava en una vinyeta satírica de l’il·lustrador Quim Sosa que es va fer viral durant el judici del raper Pablo Hasél a l’Audiència Nacional (AN) espanyola, el març de 2018. És, alhora, l’argument de la seva defensa per provar de suspendre la condemna. Qualsevol dia, i a qualsevol hora, Hasél pot ingressar a un centre penitenciari: en només vuit dies la judicatura li va notificar tres condemnes acumulatives que van des dels nou mesos fins als dos anys i mig de presó. “M’estic fent càrrec d’aquesta situació, amb la mentalitat que vaig a la presó. En realitat són dues condemnes, la penal i la psicològica”, explica Hasél.
La seva defensa havia recorregut al Tribunal Suprem una sentència de l’AN, del 2 de març de 2018, per la qual el condemnaven a vuit mesos de presó per injúries a la corona i a les institucions de l’Estat i per enaltiment del terrorisme. Els delictes que li imputen han estat extrets de 64 missatges del cantant publicats a Twitter i de la cançó Juan Carlos el Bobón. L’alt tribunal va confirmar el 8 de juny la sentència de l’AN amb dos vots particulars que en demanaven l’absolució. “Paradoxalment”, en paraules de l’advocat d’Hasél, Diego Herchhoren, aquell mateix dia la Fiscalia del Suprem va iniciar una investigació sobre l’origen de la fortuna del Rei emèrit. La defensa d’Hasél ha interposat un recurs d’empara al Tribunal Constitucional i demanarà la suspensió de l’ordre d’ingrés a presó quan s’executi.
El lleidatà ja havia estat condemnat el 2015 a dos anys de presó per enaltiment del terrorisme amb la difusió dels temes Libertad presos políticos i Muerte a los Borbones, entre altres fets. L’ingrés no es va fer efectiu perquè no tenia antecedents, un supòsit que en l’actualitat ja no es compleix.
Tres articles de rang constitucional vulnerats a la condemna
Herchhoren esgrimeix que amb la decisió de l’AN s’han vulnerat tres articles de rang constitucional: el dret a l’exercici de la llibertat ideològica (article 16), la difusió d’idees (20.1) i el dret a una tutela judicial efectiva (24). “El delicte d’injúries i calúmnies que li imputen té exceptio veritatis quan s’acredita la veracitat dels fets que es descriuen sobre els funcionaris públics en l’exercici del seu càrrec. Se l’ha condemnat per fer un judici de valor sobre uns fets que són públics”.
El lletrat es refereix l’homicidi de quinze migrants a mans de la Guàrdia Civil a la platja de Tarajal o a la mort d’Iñigo Cabacas a mans de l’Ertzaintza, casos difosos als mitjans de comunicació i que Hasél va reprovar a les seves xarxes socials. Aquesta tesi s’estén a la cançó Juan Carlos el Bobón, de la qual el raper sempre ha defensat que va ser composta a partir de notícies sobre els casos de corrupció que planen sobre la monarquia espanyola.
“En aquests delictes és important no només la literalitat de les paraules, sinó el sentit o la intenció amb què han sigut utilitzades: el llenguatge admet interpretacions diverses”, conclou Herchhoren per determinar que les paraules d’Hasél no suposen cap perill real: “Ha plasmat en l’art allò que està en boca de tothom”. “Pots combregar o no amb les meves idees, et poden agradar més o menys les cançons, però són fets provats el que estic cantant”, diu Hasél.
Dues sentències més sobre les seves espatlles
La defensa d’Hasél també ha recorregut les dues sentències a l’Audiència de Lleida. Sobre aquests fets, Hasél ens admet que “hi pot haver confusió” amb els casos d’injúries a la corona i de lesions a un periodista. “En definitiva, però, considero que totes són condemnes polítiques, perquè els fets es van donar en un marc de lluita social”, explica.
Hasél va declarar el març de 2018, poc abans que Valtonyc s’exiliés a Brussel·les per evitar el seu empresonament. En aquella data, assumien que la condemna suposava un sotrac en les seves vides, però que “quan posen en joc la presó i veuen que ni claudiquem ni demanem perdó per haver expressat les nostres idees, el que esperen és que la resta us autocensureu”. Aquests dies, Hasél adverteix que “l’Estat continua la repressió perquè en treu un rèdit, hi ha gent que té por a les seves conseqüències. Amb la crisi capitalista que s’aguditza voldran criminalitzar l’organització de la gent”.
L’Estat espanyol, advertit
Especialment arran de l’empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez el 14 d’octubre de 2017, l’Estat espanyol es va situar al punt de mira de diverses organitzacions de drets humans pel seu clima restrictiu sobre la llibertat d’expressió. El gener de 2019, el PEN Internacional va emetre un manifest en el qual exigia retirar els càrrecs contra els Jordis per “excessius” i va incloure el cas de Valtònyc a l’informe anual sobre vulneracions del dret a la llibertat d’expressió arreu del món.
El març de 2019, Amnistia Internacional va fer públic l’informe Tuiteja, si t’atreveixes, en el qual reprovava l’ús del delicte d’enaltiment del terrorisme “per no tolerar certes formes de discrepància, així com el qüestionament de perspectives alternatives” i recordava a l’Estat espanyol que, com a signant de diversos tractats europeus i internacionals de drets humans, ha de garantir especialment la llibertat d’expressió.
En l’àmbit de la llibertat artística, Freemuse va relatar al seu informe anual de 2019 que un total de catorze artistes s’han vist afectats per “les ambigües definicions de terrorisme al Codi Penal que permeten investigar artistes amb acusacions d’enaltiment” i posava l’Estat espanyol al costat de Turquia. Pablo Hasél, Valtònyc, La Insurgencia, els titellaires de Madrid, César Strawberry, Casandra Vera… Una llista que es fa llarga des de l’enduriment del Codi Penal l’any 2015, amb el qual s’han multiplicat per quatre les sentències per aquests delictes (especialment a Internet), d’acord amb les dades del Consell General del Poder Judicial. “El procediment contra Hasél i tants d’altres no s’haurien d’haver iniciat mai”, sentencia el seu advocat.
“Pràcticament, a cap de les condemnes per enaltiment del terrorisme es pot acreditar un risc real perquè senzillament no s’han comès actes terroristes a partir de la publicació dels missatges. De fet, a l’Estat espanyol li ha caducat el termini per incorporar a l’ordenament jurídic una directiva europea contra el terrorisme, que exigeix acreditar el risc objectiu de l’investigat en aquests delictes”, conclou Diego Herchhoren.
