Que la crisi la paguin els rics, no les treballadores
La crisi econòmica i social, accelerada per la situació d’emergència sanitària de la COVID-19, està impactant de ple en les vides de les treballadores: els ERTO i l’atur no paren de créixer i cada cop ens trobem en unes condicions més precàries, la violència masclista i LGTBfòbica ha augmentat en tots els sentits i s’aguditza la crisi de cures, la quantitat de desnonaments és elevadíssima i les mesures emprades són totalment insuficients. La situació de les persones racialitzades i migrants és més crua, sense que s’hagi donat cap pas per la tan necessària regularització per accedir als drets bàsics, al contrari, la violència institucional és creixent. Els serveis públics, els que han de garantir unes condicions de vida dignes per tothom, han continuat mancats de recursos i no s’ha aturat la privatització, al contrari.
De nou, els grans actors econòmics amb la complicitat de les institucions carreguen en les treballadores el cost de la crisi sanitària, social i econòmica que estem vivint. El sector financer, que ja va ser rescatat al 2008, ara amb el Pacte de Toledo pretén capturar una part de les cotitzacions socials per imposar les pensions privades. Aquells que durant anys han estat fent negoci a costa dels nostres drets ara veuen l’oportunitat de seguir-se enriquint, empreses com Eulen, Sacyr, Ferrovial, Endesa, Cepsa, Novartis etc…i les administracions no han posat fre als seus beneficis, al contrari, han optat per transferir diners públics a aquestes grans empreses en comptes de respondre als drets i necessitats de la majoria treballadora del nostre país.
No tan sols no s’han pres mesures d’urgència per assegurar uns mínims per garantir la vida en el context actual, sinó que la situació que vivim torna a posar sobre la taula la contradicció entre capitalisme patriarcal i la possibilitat de vides dignes per a la majoria de la població; fet que evidencia la necessitat d’una ruptura real per articular una alternativa per les treballadores.
Avui més que mai forces sindicals, polítiques, populars, veïnals, culturals i dels moviments socials i populars reivindiquem unes mesures urgents i recuperar el carrer des de la premisa que la crisi la paguin, per primera vegada, els que han acumulat beneficis durant aquests darrers anys. Per això, és necessari que tot allò essencial per la vida, en especial la sanitat, l’educació i els sectors estratègics, passin a ser 100% públics i no ens mans privades. La qualitat de vida de les classes populars no pot dependre de la llei del mercat. Repartim el treball i la riquesa, perquè necessitem posar al centre la vida i no el capital. Per això, exigim el retorn del deute bancari i no permetre el xantatge econòmic de la UE.
Avui, plegades, volem passar a l’ofensiva per donar una resposta al context actual i sumar propostes per la majoria que dibuixin un horitzó d’esperança, de solidaritat, de canvi social, de defensa de les classes populars en tota la nostra diversitat, i de redistribució de la riquesa. Per superar la recepta del poder: control social, responsabilitat individual i discursos bèl·lics, nosaltres apostem per respostes col·lectives i solucions per la majoria.
