Que no ens robin la vida
Fem crida a desobeir de manera coordinada i conjunta
Saber més
Prou repressió!
Volem una comissió d’investigació sobre les actuacions policials
Saber més
Hi ha una altra manera de viure!
10 propostes que van a l’arrel dels problemes de les classes populars dels Països Catalans
Saber més
Previous
Next

Dani Cornellà (CUP): “Confiem que no arribarem a eleccions al març, si no, malament”

Share on facebook
Share on twitter
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on email
Share on facebook
Share on twitter
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on email

Entrevista a l’alcalde desobedient de Celrà

Dani Cornellà (Celrà, 1978) és un dels polítics més antics de la CUP. Ha estat regidor a l’Ajuntament de Celrà des del 2007 fins al 2011, batlle del 2011 al 2013 gràcies a un pacte entre iCelrà –afí a Esquerra Republicana– i la CUP, i ara novament batlle des del juny del 2015 per haver aconseguit la majoria absoluta en les darreres eleccions municipals.

Recordem que l’Ajuntament de Celrà va ser denunciat per l’Audiència Nacional, juntament amb altres Ajuntaments, pels delictes de rebel·lió i sedició per haver aprovat una moció de suport a la resolució independentista del Parlament, denúncia seguida per l’obertura d’una investigació. Així i tot, Dani Cornellà no va atemorir-se, va assegurar que “desobeirà i no farà cas” a la investigació de la Fiscalia i va destacar que l’Ajuntament de Celrà ja ha començat la desconnexió d’Espanya. I fa només un parell de setmanes, l’Ajuntament presidit per Cornellà va decidir novament desobeir al requeriment de la Junta Electoral de zona de treure l’estelada.

Començant pel més recent i després de l’assemblea de Sabadell, la gran pregunta és: i ara què?
Esperar el resultat del 2 de gener, on les territorials decidiran amb els seus vots el que l’assemblea no ha pogut per empat.

La famosa furgoneta de la CUP sembla que fa dies que està a l’àrea de servei. Hi ha combustible, però li falla el GPS?
La CUP sempre ha tingut dues ànimes, amb posicionaments molt diferents, però això no ha estat mai negatiu i ens ha permès avançar i arribar on estem ara. En aquest moment transcendental per al país, no són complementàries, sinó que defineixen dos models diferenciats.

Vau rebre gaire pressió abans de l’assemblea?
Des de l’endemà de les eleccions, les pressions han estat constants, des de molts sectors: al principi per part dels votants d’altres partits i després a nivell mediàtic, i també de la gent que ens va votar. Sap greu que aquesta pressió es podria haver gestionat en positiu buscant un consens entre totes les parts, i hauria permès avançar ràpidament. Quan la pressió es converteix en insults i amenaces, no serveix per afavorir el diàleg.

S’ha parlat molt de la credibilitat de l’empat per la baixa probabilitat d’assolir-lo. Hi ha marge pel dubte? O quatre vots amunt o avall tampoc haurien canviat gairebé res?
No hi ha marge pel dubte. L’organització sempre ha demostrat ser molt democràtica i aquest resultat demostra que en el partit hi ha dues opcions molt diferents. Encara que una opció hagués tret 30 vots més que l’altra, no hauria servit. Amb uns percentatges diferents, seria més fàcil decidir, però amb un resultat tan just és complicat.

Amb tota la sinceritat i la valentia que sempre l’han distingit, vostè està a favor o en contra de la investidura d’Artur Mas?
Ja ho he dit públicament i he signat un manifest a favor de Junts pel Sí. No me n’he amagat mai, i tot i no ser partidari de fer president a l’Artur Mas, sí que sóc conscient que hem arribat en un punt de no retorn, i el fet d’aconseguir que el procés tiri endavant ens pot portar a aconseguir la república catalana amb canvis socials molt importants.

La CUP és més anticapitalista que no pas independentista? Catalunya millor roja que independent?
Una cosa va lligada amb l’altra. La independència ha d’anar lligada a un canvi de model social. És evident que sense independència no hi ha revolució i si no constituïm un govern que tiri endavant la resolució de desconnexió que va aprovar el Parlament, això no servirà per res i tots els ajuntaments que hem decidit desobeir en nom d’aquesta, ens trobaren sols defensant-la i sense cap legitimitat.

Considerat el resultat de les votacions a l’assemblea, hi ha risc de trencament de la CUP, els que prioritzen la independència per un costat i els que són principalment antisistema per l’altre?
Més que parlar de trencament, el que està clar és que estem en un moment clau en el qual les dues opcions no són compatibles, i això demostra que convivim dos partits polítics dins d’un mateix partit.

Vist el resultat de les darreres eleccions, el risc de trencament existeix també entre comarques, independentistes, i la Barcelona metropolitana que es revela cada cop més espanyolista?
No és així, no parlaria d’espanyolisme, sinó de realitats diferenciades i estratègies polítiques diferents.

Prioritats diferents?
Sí, prioritats diferents. Tampoc podem simplificar que les comarques tenen una opció i Barcelona una altra, sinó que hi ha moltes sensibilitats diferents arreu i totes molt respectables.

Els cupaires que veuen unes eleccions al març com una segona volta, s’adonen que això equivaldria a regalar Catalunya a Iglesias i Colau –unionistes– només per l’aversió d’un corrent de la CUP vers Mas? Val la pena?
Jo tinc clar que, si al març hi ha eleccions, una part important de la militància i dels simpatitzants no en participarem. Confiem que no arribarem a eleccions al març; si no, malament.

Actes de desobediència com els duts a terme per l’Ajuntament de Celrà, fins a on poden arribar?
Si tens al darrere un govern i la majoria del Parlament, la nostra desobediència no té límit. Nosaltres continuarem obeint el poble, i el poble majoritàriament, en el seu moment, ja va decidir que les forces independentistes tinguessin majoria absoluta.

La desobediència és útil per recaptar més vots independentistes, per fer que la gent cregui en la possibilitat de la independència?
La desobediència serveix per refermar les nostres conviccions i per donar força a tota aquella gent que creu que la independència és possible i que en aquests moments pot estar una mica desanimada.

La mateixa desobediència pot ser una arma de doble tall, és a dir, com es pot pretendre el respecte de les lleis –per exemple, les ordenances municipals– als veïns d’un poble que, per la seva banda, no les acata?
Això és barrejar termes. Els actes de desobediència han servit històricament per superar desigualtats i injustícies. L’única manera de superar una Constitució que no ens representa és desobeint. No es pot comparar una taxa de circulació al poble, que serveix per fer millores al poble mateix, amb una Constitució que prohibeix drets tan fonamentals com la llibertat dels pobles de decidir el seu futur.

Què diria avui als qui el 27S varen votar la CUP per accelerar el procés?
Que jo continuo confiant plenament en el partit en el qual actualment milito i estic convençut que, tal com vàrem dir en la campanya electoral, serem garantia per a constituir la república catalana.

Com que el tió va anar restret pel que fa a la independència, què demana a la seva carta als Reis?
Demano un any 2016 on puguem veure néixer la república catalana i elaborar, entre tots i totes, la Constitució i les lleis per aconseguir una Catalunya sense desnonaments, sense pobresa energètica, sense famílies sota el llindar de la pobresa, amb uns serveis públics de qualitat i, en definitiva, un país nou i socialment just.

Moltes gràcies per contestar les nostres preguntes.

Font: CatalunyaLliure
Imatge: Dani Cornellà, batlle de Celrà, aquest matí davant de l’Ajuntament. Font: CatLliure

Contacta amb nosaltres
Quins són els teus interessos?
Com podem contactar-te?
Què t'agradaria dir-nos?
Apunta't al nostre butlletí!
On vols rebre el butlletí?