Demanem la retirada de la candidatura a reserva de la biosfera de la Costa Brava davant l’avaluació desfavorable del Consell Científic del Comitè Espanyol del programa MaB de la UNESCO
El passat 18 de novembre va tenir lloc a Madrid la 21ena reunió del Comitè espanyol del Programa MaB de la UNESCO1, òrgan pertanyent a l’Organismo Autónomo de Parques Nacionales i dins l’estructura del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.
L’ordre del dia incloïa en el seu punt 3 la presentació dels informes del Consell Científic respecte a noves candidatures a Reserva de la Biosfera, entre les quals la de la Costa Brava.
Un mes més tard, la Diputació de Girona encara no ha comunicat a les parts interessades el resultats d’aquesta avaluació. Tanmateix, SOS Costa Brava ha tingut accés a l’informe d’avaluació de la candidatura de la Costa Brava i ha rebut una valoració DESFAVORABLE.
Entre els motius d’aquesta avaluació DESFAVORABLE destaquen qüestions estructurals insalvables, derivades de la naturalesa del territori de la Costa Brava com a destinació madura de turisme massiu, com:
- “zonas de transición intensamente pobladas y con tendencias difícilmente reversibles en cuanto a su modelo de desarrollo”.
- “También se valora desfavorablemente la capacidad de la propuesta de cumplir la función de Desarrollo propia de una RB que se ve agravada por la propuesta de un Plan de Acción que no tiene la concreción que debería tener para responder a los retos que plantea el desarrollo sostenible de un territorio tan complejo”.
D’altra banda, també es valora negativament la manca de recolzament d’agents administracions competents del territori, i la poca concreció del Pla d’Accio i de l’estructura tècnica i recursos pel desplegament de RdB.
- “También se presenta una valoración desfavorable a los apoyos recibidos por la propuesta, en los que faltan administraciones que tienen competencias en la gestión de partes importantes de la RB. Por este mismo motivo, la propuesta no deja claro como se podrá ejercer la autoridad para aplicar las políticas necesarias sobre el conjunto de la RB”.
- “Finalmente, tampoco se concreta la dimensión y presupuesto aproximado de la oficina que se piensa crear para la gestión de la RB”.
Els arguments esgrimits pel Consell Científic són coincidents amb els que ha expressat SOS Costa Brava respecte la candidatura des del seu inici. És més, el propi Informe del consell científic cita un escrit de posicionament emès per SOS Costa Brava el 3 d’octubre de 2020, durant la fase de realització de l’Informe d’Avaluació.
En coherència amb l’expressat a l’escrit de posicionament, davant de l’avaluació feta pel Consell Científic SOS COSTA BRAVA DEMANA LA RETIRADA DEFINITIVA DE LA CANDIDATURA.
Tal com posa de manifest l’avaluació, la candidatura a Reserva de la Biosfera mai ha estat una demanda del territori.
D’altra banda, hi ha aspectes essencials de la figura de la Reserva de la Biosfera que a parer de SOS Costa Brava no es donen al territori de la Costa Brava, ans al contrari, les tendències dominants van en direcció totalment oposada.
En primer lloc, el model urbanístic. La majoria dels ajuntaments que volen obtenir el distintiu de Reserva de la Biosfera, a la vegada mantenen unes expectatives de creixement urbanístic desaforat. A data d’avui, cap municipi (excepte Santa Cristina d’Aro per sentència judicial) ha iniciat la revisió del seu planejament per tal d’ apostar pel decreixement i per la revitalització de centres urbans i habitatge en desús, tal com ha plantejat reiteradament SOS Costa Brava des del seu manifest fundacional. És més, alguns ajuntaments s’han posicionat públicament en contra del Pla Director Urbanístic de la Costa Brava (per les reduccions de sòls urbans que promou), com és el cas de Begur i Port de la Selva.
En segon lloc, la conservació patrimonial, ecològica i paisatgística del territori. Tots els espais naturals protegits de la Costa Brava estan infradotats en equips humans i en recursos econòmics, cosa que no els permet garantirne la conservació. La RdB no tindria cap incidència en aquest sentit, mentre generaria una imatge de “territori verd” que no es correspon amb la realitat. En efecte, en aquest àmbit segueixen donant-se problemàtiques com la sobrefreqüentació nàutica i el fondeig en cales, praderies de posidònia i zones protegides en general. Continuen tramitant-se i aprovant-se noves granges de porcs o ampliacions de les existents, malgrat els problemes de contaminació per nitrats que afecten a molts dels aqüífers. Les excessives captacions d’aigua superficials i subterrànies fan que rius com la Muga, el Manol i el Ter circulen amb cabals per sota del nivell de manteniment ecològic la major part de l’any i que el fenomen de la intrusió salina vagi en augment al litoral. I, malgrat les evidències científiques sobre l’emergència climàtica (augment del nivell de mar, regressió de platges sorrenques, increment en intensitat i freqüència dels fenòmens meteorològics extrems…), als fronts marítims continuen les operacions de dragatge i regeneració de platges malmetent sistemes dunars, o instal·lant estructures de protecció que tindran una efectivitat molt reduïda en el temps (fins el proper temporal).
En tercer lloc, grans infraestructures públiques. La Generalitat continua apostant per l’autopista de la Costa Brava, amb el tercer projecte de prolongació de la C32 en tràmit, al qual s’ha afegit recentment el nou pont de la C31 a Ullà -anomenada “variant” de Torroella-, així com el Pla Especial del Port de Palamós per atreure grans creuers en aquest port.
Entenem la bona voluntat amb la qual s’ha promogut la candidatura a Reserva de la Biosfera, però entenem que és una figura que no encaixa amb la realitat de la Costa Brava, motiu pel qual, a més, desvirtuaria la naturalesa d’aquesta designació, per exemple si es compara amb les dues altres RdB catalanes: el Delta de l’Ebre i el Montseny; uns espais naturals i d’alt valor i poc poblats on la RdB és un estímul per a la transició ecològica dels sectors econòmics tradicionals. La Costa Brava és, per contra, un territori densament poblat, sotmès al turisme massiu des de fa més de mig segle, amb la capacitat de càrrega fa temps que ha estat superada, i on, per tant, la prioritat hauria de ser promoure mesures de restauració ecològica i
d’adaptació als impactes de crisi climàtica -la façana marítima, zones inundables i zones d’alt risc d’incendis-.
Per totes aquestes raons, SOS Costa Brava entén que el propòsit de la Diputació de Girona podria orientar-se millor posant en marxa la Càtedra de Gestió Integrada de Zones Costaneres que ja es contemplava crear amb el projecte de Reserva de la Biosfera. Una Càtedra que exerceixi de d’espai de cooperació político-científica per afrontar un futur post-covid sostenible de la Costa Brava, i que la Diputació de Girona hauria de dotar de recursos econòmics ordinaris suficients perquè pogués ser capaç d’afrontar els immensos reptes que té la Costa Brava, per afrontar la transició ecològica, i esdevingués un complement al Conservatori del Litoral que s’hauria d’implantar a Catalunya durant el proper any.
Finalment, SOS Costa Brava valora molt positivament la independència del Consell Científic expressada en l’Informe d’avaluació esmentat, atès que a l’Estat espanyol les Reserves de la Biosfera han esdevingut, en conjunt i lamentablement, una qüestió molt polititzada. Només cal recordar que Espanya ha encapçalat durant els darrers cinc anys en rànquing europeu de sancions per incompliment de normativa ambiental i, alhora, és el país del món amb més Reserves de la Biosfera (més que Brasil o EUA. per exemple).
