Per la CUP-Crida Constituent, que ha donat cinc vots favorables al Decret llei, aquest suport parcial no es tradueix en la legitimació de la política pressupostària de la Generalitat
La CUP-CC es va oposar als anteriors pressupostos, absolutament allunyats de les necessitats d’una societat noquejada per les polítiques d’austeritat pròpies de la gestió neoliberal de la crisi
En la sessió del ple celebrat dimecres 3 de febrer al parlament de Catalunya, la CUP-CC ha votat a favor de recolzar un decret de necessitats financeres del sector públic i altres mesures urgents en pròrroga pressupostària. La pròrroga pressupostària es produí de forma automàtica a partir del primer de gener de 2016, i no requerí de cap tràmit de suport parlamentari.
Per la CUP-CC, que ha donat cinc vots favorables al Decret llei, aquest suport parcial no es tradueix en la legitimació de la política pressupostària de la Generalitat. La CUP-CC es va oposar als anteriors pressupostos, absolutament allunyats de les necessitats d’una societat noquejada per les polítiques d’austeritat pròpies de la gestió neoliberal de la crisi.
La CUP-CC es va oposar als anteriors pressupostos, absolutament allunyats de les necessitats d’una societat noquejada per les polítiques d’austeritat pròpies de la gestió neoliberal de la crisi. Cal tenir present que sense els nous pressupostos, la prorroga pressupostaria és un tràmit tècnic que permet fer front a les necessitats financeres que quedarien desateses sense la mateixa. Donar suport al decret de pròrroga pressupostària significa només possibilitar l’acció de govern en tot allò imprescindible per atendre les necessitats de la ciutadania mentre es treballa en la elaboració dels nous pressupostos. La CUP-CC serà absolutament exigent en aquest procés de elaboració i concreció del nou escenari pressupostari, exigint una canvi d’orientació dels mateixos. La CUP-CC centrarà els seus esforços en garantir la cobertura de les prioritats socials d’una societat ofegada en la precarietat, així com en l’exigència d’increment d’ingressos provinents de la reestructuració del deute, de la lluita contra el frau fiscal i de l’esforç de la part de la societat amb més recursos.