La constitució espanyola de 1978 suposà el recanvi juridicopolític de la remodelació del sistema d’explotació capitalista i de la modernització repressiva de l’estat espanyol. La monarquia reactivava nous dictadors sota una democràcia policial.
Fou el resultat de la dimissió conscientment assumida de les elits dirigents de les forces autoproclamades d’esquerres (PSOE i PCE), que es creien úniques representatives en la lluita contra el franquisme… i resultà que foren les legitimadores de la nova oligarquia resultant d’una falsa reconciliación nacional. O el nou tripijoc de poder transaccionador.
El pacte de 1978 no significà una altra cosa que el fracàs del bloc reformista/autonomista per a democratitzar un estat –una baluerna caduca!– enfrontat tot just, al poder popular, que és el que concreta una realitat democràtica. Fou, doncs, un pacte que volia eternitzar l’antic règim amb la nova cara monàrquica: dues cares de la mateixa moneda nacional i populista espanyola.
No hi hagué treva, però, per a l’independentisme combatiu: la repressió continuà. I no hi hagué treva perquè aleshores, com ara, representa el bloc consolidat de lluita per la ruptura i la denúncia –en paraula i fet– de la pràctica criminal sense aturador d’un estat –sense cap identitat popularment legitimada– contra les nacions, contra les seves llengües nacionals, contra el poble treballador castellà, andalús, gallec, basc i català.
La Constitució espanyola nasqué morta malgrat la sang que féu vessar a través del terrorisme d’estat. La constitució espanyola garant de la misèria social i, és clar, absolutament permissiva de l’enriquiment d’un nou complex politicofinancer i especulador, no té cap legitimitat en una nació en Lluita.
Setanta anys després de la solidaritat internacionalista amb els ciutadans bascos represaliats al Procés de Burgos la confrontació continua. I si els anys setanta evidenciaren l’hegemonia concloent de la lluita d’alliberament nacional, la conjuntura present torna a mostrar i a evidenciar –L’u d’octubre– que Espanya només és allò que vol ser: una presó de pobles!
És per a culminar la lluita vigent en forma de República Catalana que Poble Lliure i la Forja Jovent Revolucionari, cridem a mostrar el rebuig i la mobilització vers una constitució periclitada, no representativa de cap interès nacional-popular.
