La vaga general feminista del 8 de març de 2019 és una diada de lluita clau per centrar el nostre discurs i la nostra praxi feminista. Aquesta convocatòria és una oportunitat per tal d’assolir diferents objectius: d’una banda, és una eina per generar espais d’autoorganització i xarxa entre les dones treballadores. De l’altra, és una oportunitat per mostrar la lluita de la classe treballadora, com són les vagues, com a una eina legítima i útil per desbordar els sindicats grocs i poder donar al feminisme una perspectiva de classe necessària. A nivell d’enfocament polític, ens basarem en la campanya Feminisme per canviar-ho tot, fet que ens permetrà caminar cap a l’assoliment d’altres objectius, com és el de lligar el feminisme a la millora de les nostres condicions de vida com a treballadores.
Hi ha diferents espais des d’on estem treballant com a TEIF; feministes de l’esquerra anticapitalista i espais transversals on treballar nucli a nucli, barri a barri, comarca a comarca, instituts, universitats i llocs de feina perquè les reivindicacions d’aquest 8 de març apostin per la millora de les condicions materials de vida de les dones dels Països Catalans i on poder explicar i compartir la nostra campanya. És un moment clau per posar al centre el nostre discurs i intentar fer hegemònic el feminisme revolucionari. Hem de tenir en compte, però, que els espais on participem com els comitès, assemblees, universitats, etc. han de ser espais grans amb molta participació, ja que un objectiu en si mateix és organitzar dones de classe treballadora i per tant, sortir dels cercles habituals. Per això hem de tenir la suficient capacitat d’anàlisi i ser capaces d’adaptar el nostre en funció de l’espai on treballem i els debats que s’hi estiguin generant, sense perdre de vista els nostres objectius polítics que aposten per la millora de les condicions de vida de les dones treballadores dels PPCC. No és tant important que s’accepti la demanda exacta com generar el debat. Per això, a part de participar dels espais unitaris, com a Esquerra Independentista donarem a conèixer el nostre discurs, fent accions i actes propis emmarcat dins de la campanya: Feminisme per canviar-ho tot.
Venim d’una tardor i hivern plens de mobilitzacions arreu dels PPCC: les vagues sectorials (bombers del país valencià, sanitat, i educació, entre d’altres), la mobilització del 21 de desembre al principat, els judicis per l’1 d’octubre, la diada de Mallorca… i aquest 8 de març ens presta la oportunitat de poder mostrar una vegada més que l’estat de les autonomies i la Unió Europea és una via morta.
El 8 de març la considerem com una diada que ens brinda la oportunitat de centrar els nostres eixos de treball en l’agenda política:
- Països Catalans: és tracta de la única vaga nacional que preveiem en el context de mobilitzacions sectorials arreu dels Països Catalans d’aquest hivern i de la primavera. Per tant, ens permet dibuixar el marc dels Països Catalans i hem de treballar per fer-ho, fent arribar la vaga allà on tinguem presència i tenint el màxim de cohesió en els comitès alhora que mitjançant la campanya pròpia.
- Lluita contra el capitalisme patriarcal: Les reivindicacions de la campanya ens permet desenvolupar el discurs per tal de demanar millores de les condicions materials de vida de les persones treballadores, especialment de les dones.
- Autodeterminació: Ens permet també la oportunitat de seguir insistint en què vol dir autodeterminació, perquè està estricta- ment lligada amb l’emancipació de les dones i perquè és impossible l’autodeterminació de les classes populars dins de l’estat de les autonomies.
- Antifeixistes: Ens permet explicar que el creixement i la visualització que està tenint la ultradreta dins de l’Estat Espanyol i Francès és un problema per la classe treballadora i principalment per les dones, ja que desprèn un discurs antifeminista intentant treure drets i lleis aconseguits des de fa molt de temps.
Seguint la campanya que tenim iniciada, aquest 8 de març intentarem que les apostes siguin clares i concretes. La proposta és treballar en contra de la feminització de la pobresa. En aquest sentit fem un recull de les principals demandes que hauríem de defensar en els espais unitaris de treball per a la vaga general feminista.
