Davant l’ofensiva antidemocràtica de les institucions de l’Estat Espanyol que dia rere dia vol seguir oprimint-nos com a poble i com a classe treballadora nomes podem fer una crida a la desobediència civil i institucional davant d’aquestes accions colonitzadores:
La decisió de la junta electoral de retirar les estelades dels edificis públics, la llei educativa del senyor Wert que vol espanyolitzar-nos i privatitzar l’educació amb l’Estratègia Universitària 2015 i el 3+2, els atacs constants que pateixen a les Illes (amb l’aprovació de la llei de símbols que prohibeix penjar senyeres en edificis públics o el TIL (Decret de Tractament Integral de les Llengües) on ataca el model d’immersió lingüística de les illes culpant-lo del fracàs escolar, o al País Valencià on la nostra llengua està desapareixent del sistema educatiu i les institucions públiques.
Però no ens oblidem tampoc de la Franja amb el LAPAO (ja no li diuen català) o la Catalunya Nord, on el xovinisme francès i el seu centralisme ferotge fan que en aquesta part del nostre país, el català sigui quasi residual.
Calen actes de desobediència perquè quan una llei és injusta és d’obligació moral desobeir-la. Hem de perdre la por perquè nosaltres som molts i els que ens volen fer callar són molt pocs. Hem de desobeir perquè , com deia Joan Fuster, “tota política que no sigui feta per nosaltres, com veiem, està sent feta contra nosaltres”. (pausa)
Però no només hem de desobeir totes les lleis i polítiques fetes per l’imperialisme de l’estat espanyol, sinó que hem de desobeir totes aquelles polítiques que ens facin també opressors com a treballadors. Així doncs, també hem de desobeir totes aquelles polítiques de retallades en sanitat, educació, en drets laborals i socials, contra els desnonaments, etc…
També hem de ser conscient de l’opressió que pateixen les dones i el col·lectiu LGTBI. Avui, diversos col·lectius feministes han convocat diferents actes a diverses ciutats per reivindicar aquesta opressió del sistema capitalista i patriarcal que les condemna a un seguit de discriminacions i pressions laborals, econòmiques i socials com ara una inferioritat salarial, la imposició i el no reconeixement de les tasques de cura i de la llar que realitzen, la imposició d’uns cànons de bellesa, moda i talles que no permeten el seu lliure desenvolupament com a persones i perquè se’ls reconegui d’una vegada per totes el seu dret a decidir lliurement vers el seu propi cos, des d’una òptica sexo-afectiva i reproductiva.
Així doncs, aquest acte de desobediència no és sols un acte a favor del dret a decidir com a poble, sinó que és una acte de desobediència per decidir-ho tot: Per l’alliberament nacional, social i patriarcal dels Països Catalans, des del carrer fins a les institucions cridem a la desobediència. Perquè com va dir Maria Mercè Marçal: “A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida.”
Visca la Terra: Lliure!
