Que no ens robin la vida
Fem crida a desobeir de manera coordinada i conjunta
Saber més
Prou repressió!
Volem una comissió d’investigació sobre les actuacions policials
Saber més
Hi ha una altra manera de viure!
10 propostes que van a l’arrel dels problemes de les classes populars dels Països Catalans
Saber més
Previous
Next

Moció sobre la violència masclista i l’afectació de la COVID

Share on facebook
Share on twitter
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on email
Share on facebook
Share on twitter
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on email

En aquest darrers mesos s’ha parlat molt de la COVID 19 però massa poc de les conseqüències que tindrà per a les dones. Per exemple, només en el període que va del 16 de març al 30 d’abril, a Catalunya es van incrementar un 88% les trucades per violència masclista.

Una de les raons més evidents d’aquest augment és l’aïllament social que suposa el confinament. Quan es planteja aquesta mesura no es té en compte que això implica conviure únicament amb els nostres agressors i agreujar encara més les situacions de violència que podem patir. La possibilitat de mantenir una xarxa de relacions socials i un teixit amb la comunitat són sovint l’única possibilitat de poder escapar d’aquestes situacions. A més, l’ús del telèfon o les xarxes socials no són igual d’accessibles per a totes.

Cal afegir que la crisi econòmica generada per la COVID ha fet augmentar la precarietat de moltes dones, fet que fa més difícil trencar amb el maltractament. Si no tens una feina digna, amb prou feines arribes a final de mes, no pots accedir o pagar un lloguer sense dependre d’un altre sou o no tens papers, pots veure’t obligada a seguir en aquesta relació de violència.
Els feminicidis i la violència masclista, no estan aïllats de la situació estructural que patim les dones en un sistema capitalista i patriarcal. Més enllà de les violències masclistes que s’han produït des que va esclatar la pandèmia, les dones ens veiem exposades a pitjors condicions de vida agreujades arran de la crisi econòmica i de cures.

Malgrat que el 65% de les persones que han estat a primera línia per fer front a la crisi sanitària són dones, continuem patint pitjors condicions laborals, traduït en salaris més baixos, major temporalitat i una taxa d’atur més alta. A més, seguim assumint, més que mai, la major part de les tasques domèstiques i de cures.

Per la qual cosa aquesta Assemblea Local de Lloret demana als grups amb representació al consistori al ple del nostre consistori l’adopció dels següents acords

Primer: Garantir la intervenció́ integral a les dones en situació́ de violències masclistes, mantenint, sense retallades, tots els recursos previstos pel Pacte d’Estat contra la violència i reforçant els recursos socials de prevenció́, detecció́ i suport a les dones exposades a situacions de violència que, en aquest context, es poden agreujar i que siguin de competència municipal.

Segon: L’empadronament immediat d’urgència de les totes les dones migrades que viuen al nostre municipi per tal que no quedin excloses de sistemes d’ajut, tinguin accés al sistema de salut i al sistema d’atenció́ social. Donant compliment a la Resolució́ de 30 de Gener de 2015 que en el seu article 2.3 insta als municipis a empadronar totes les veïnes i veïns.

Tercer: Demanar la suspensió del pagament de lloguers i subministraments per a totes les dones que es trobin sense ingressos i/o acollides a les mesures d’Emergència Social, mentre duri la crisi sanitària, aturant qualsevol mesura de desnonament sense alternativa habitacional. La suspensió, quan es tracti de petits arrendadors o arrendadores, ha de ser l’Estat, les diferents administracions de les comunitats Autònomes i/o els Municipis qui s’ha de fer càrrec, i quan es tracti de propietaris com els grans fons financers o els Bancs, exigir que ho assumeixin ells.

Quart: Garantir habitatge social immediat per a les dones soles i amb famílies monomarentals que estan vivint en condicions de precarietat habitacional, ampliant les places d’emergència i els recursos de habitatge d’inclusió́ de les entitats socials.

Cinquè: Implementar recursos habitacionals d’urgència específics per a les dones sense llar que suposin una protecció́ real i efectiva a les situacions de violència masclista que s’estan produint.

Sisè: Garantir que els serveis d’atenció a les dones víctimes de violència masclista disposin de psicòlogues, insertors ocupacionals i educadores socials.

Setè: Atorgar una línia de recursos econòmics a les dones en situació de violència per tal de trencar la dependència econòmica d’aquestes vers els seus agressors.

Vuitè: Elaborar campanyes i programes de treball de noves masculinitats i realitzar programes estructurals en l’àmbit educatiu de sensibilització i prevenció de la violència i de la deconstrucció de la normativitat de gènere.

Novè: Ampliar el Servei d’atenció a la infància que sigui víctima de la violència masclista, de manera directa o indirecta.

Desè: Dotar el pressupost municipal dels recursos necessaris per fer front a les propostes aprovades per la moció, així com dels recursos humans necessaris.

A Lloret de Mar, a 23 de novembre de 2020

Contacta amb nosaltres
Quins són els teus interessos?
Com podem contactar-te?
Què t'agradaria dir-nos?
Apunta't al nostre butlletí!
On vols rebre el butlletí?