Hi ha polítics que es diuen d’esquerres que ens titllen de radicals, sí som radicals perquè volem democratitzar la democràcia. Són polítics que sota la democràcia representativa s’acosten cada quatre anys als ciutadans a demanar el vot per la seva formació. Aquest és l’únic acte de democràcia que els permeten, a partir d’aquí, com que ells ja els representen, ja poden fer i desfer sense haver de rendir comptes. Sempre i en tots els casos el seu criteri és l’únic que val. Fins que tornin les eleccions i els ciutadans ja no recordin totes les promeses incompletes.
Aquest sistema de democràcia representativa sorgit del 78 no només ha quedat esgotat, sinó superat per una ciutadania que ja no creu en aquesta classe política, que ja no els veu com a representants de la seva voluntat i que davant de la falta d’altres alternatives s’ha anat distanciant de la vida política, creant una ruptura que ha produït l’actual desafecció que és tradueix en l’alta abstenció que patim en cada convocatòria electoral. Els ciutadans ja no se’ls creuen. Ja no els representen.
Aquest, entre molts d’altres, ha estat el motiu del perquè existeix una candidatura de la CUP en aquestes eleccions municipals. Una formació que fa més d’un any que va començar a integrar membres al voltant de l’esquerra independentista que dispersaven la seva tasca per diferents municipis on hi havia assemblees locals. La proposta de la CUP, recollida en el seu programa electoral, vol transformar aquesta democràcia representativa en una autèntica democràcia participativa, on el poder i la sobirania retorni novament on ha d’estar, al poble.
Ahir vam explicar la nostra proposta d’actuació en la pressa de decisions més important que ha d’adpotar un consistori, la confecció dels seus pressupostos municipals que marcaran tota la acció de l’exercici. Vam mostrar com pot ser la pròpia ciutadania la que decideixi quines actuacions, com i on són les que s’han de realitzar. Això implica que tractem els ciutadans com a membres actius en tot el procés. Un procés on els polítics es limiten a gestionar i rendir comptes d’aquesta gestió sobre el poble, autèntic sobirà.
Aquest és només un dels punts de transformació social que aportem per al nostre municipi en el nostre programa. Una transformació social que els partits tradicionals o tradicionalistes no només no aporten, sinó que els fa por. La por de de deixar de ser els amos de la voluntat popular.
La aposta de la CUP per Capgirar Lloret, per Capgirar la Història, per retornar el poder on ha de ser, per aportar una nova forma de fer política per ciutadans que no són polítics, que s’autolimiten el salari i l’estada a les institucions és la radicalitat de la nostra proposta que trenca tots els esquemes i fonaments de la democràcia representativa que ara atorga plens poders durant tota la legislatura a uns pocs davant de tots.
Per canviar les coses, el dia 24 de maig hem de votar diferent. Hem de Capgirar Lloret i hem de Capgirar la Història.
Imatge: © Josep Maria Arpí
