• Repulsem l’actuació policial d’ahir a La Bisbal

    Comunicat de la CUP de La Bisbal davant dels fets ocorreguts amb la Policia Local a l’Av. Josep Irla del municipi

    Aquesta tarda hem vist horroritzats les imatges de la dura actuació de la Policia Local en una operació a l’Av. Josep Irla. Les imatges, d’una duresa colpidora, mostra dos agents colpejant a un jove i amenaçant amb una arma a la seva mare, fets que condemnem sense pal·liatius.

    Sense prejudici de la presumpció d’innocència de tothom i en espera que les imatges de les càmeres que porta la policia local aclareixin més els fets, des de l’assemblea local de la CUP de La Bisbal volem fer les següents reflexions:

    La Policia Local ha de ser una policia de proximitat, amb una funció encaminada al benestar de la població, i mai ha de ser una font generadora de conflictes.

    Els agents han d’estar formats en mediació i resolució de conflictes. La violència ha de ser l’última opció i només en cas de legítima defensa. Així mateix, entenem que tots els agents de qualsevol cos policial ha d’estar format en temes d’antiracisme i de gènere.

    El problema de la violència policial no és un problema local. Amb la declaració de l’Estat d’Alarma i la militarització consegüent, estem deixant els carrers en mans de cossos i forces de seguretat amb uns nivells d’impunitat perillosos. Hem de prendre consciència com a societat i abordar el problema d’arrel.

    Des de la CUP de La Bisbal ens comprometem a investigar aquest assumpte fins al fons escoltant a les víctimes d’aquesta actuació i exigir les responsabilitats que calguin.

    18/04/2019, CUP La Bisbal

  • Dos policies locals suspesos a La Bisbal per presumpta agressió racista

    L’ajuntament de la Bisbal d’Empordà pren mesures disciplinàries davant l’actuació de dos agents durant la detenció de dos menors

    L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà) ha suspès de sou i feina a dos agents de la policia local del municipi, davant l’actuació realitzada per procedir a la detenció de dos menors. El govern municipal ha anunciat mitjançant un comunicat a la seva pàgina web les mesures disciplinàries dutes a terme, després de fer-se públic a les xarxes socials un vídeo en què queda registrades escenes de la detenció. Durant la mateix s’observa com un dels agents encanona amb una pistola a la familiar d’un dels menors detinguts, mentre l’altre policia clava una puntada de peu al pit a un altre dels menors.

    “L’equip de Govern ha pres aquesta decisió a l’considerar que l’actuació dels agents ha estat desproporcionada, tal com demostren les imatges enregistrades que ja són de domini públic”, ha explicat el consistori en la seva nota de premsa. Els dos menors objecte de la detenció, d’ascendència africana, van ser interceptats pels agents al portal del seu domicili. En el moment en què els agents intenten retenir-los, un familiar d’un dels menors surt de l’portal per intercedir. És llavors quan un dels agents encanona amb una pistola a aquesta familiar i l’altre clava una puntada de peu al pit a un dels menors.

    L’Ajuntament ha comunicat que obrirà expedient i la investigació pertinent per aclarir els fets i decidir les accions legals i disciplinàries pertinents. També ha manifestat que “des de l’Ajuntament de la Bisbal es reitera el rebuig més absolut a qualsevol actitud violenta, racista, xenòfoba, masclista o autoritària”, segons ha expressat en la seva nota.

  • Instem la continuïtat dels mercats setmanals a l’aire lliure

    La CUP insta al Govern a garantir la continuïtat dels mercats setmanals a l’aire lliure com a alternativa al monopoli de les grans cadenes de supermercats

    La diputada de la CUP Crida Constituent, Natàlia Sánchez, ha emplaçat a la resta de forces parlamentàries, avui a la comissió d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, a fer possible, des de la Generalitat i ajuntaments, l’obertura de mercats a l’aire lliure malgrat el govern de l’Estat estudiï tancar-los. Sánchez s’ha referit a la intervenció de la consellera Teresa Jordà, que ha anunciat que l’Estat estaria estudiant dur a terme aquesta mesura per implementar-la properament.

    La CUP ha instat especialment a aquells grups parlamentaris que tenen representació al govern de coalició de l’estat espanyol, PSC i Cat-ECP, a no impulsar la prohibició dels mercats a l’aire lliure, ja que és “una mesura que no tindria cap sentit mentre que supermercats i grans superfícies resten obertes”. En el cas que aquesta mesura finalment es dugués a terme, la CUP considera que caldria assegurar mesures perquè els municipis, amb l’aval de la Generalitat, mantinguin punts presencials i ambulants de distribució d’alimentació amb les mesures de protecció adients. Aquesta mesura l’han reivindicada col·lectius de sobirania alimentària i de pagesia com a solució que aporta més seguretat alimentària i sanitària i que alhora dona sortida als productes de proximitat de cada territori, en contraposició a les grans cadenes de supermercats. Tal com es recull a resolució STL/720/2020 i a les indicacions del Procicat, molts municipis ja estan aplicant sistemes excepcionals per garantir-ho, amb mesures com per exemple reduir o reubicar parades de mercat a espais més segurs, sistemes per evitar aglomeracions o garantint que els productes només els manipulen els paradistes.

    “Cal garantir que hi ha producte de proximitat, sostenible i territorialitzat; la crisi de la Covid19 ha reafirmat que el lliure mercat no ens assegura els béns més bàsics i que ha estat el paper central de la pagesia la que ens ha proveït”, ha assegurat Natàlia Sánchez.

  • Substitucions: una nova retallada a l’educació catalana

    Aquesta retallada té noms i cognoms: els de centenars, si no milers, de substituts, que han perdut la seva feina i les opcions d’aconseguir-ne.

    La Intersindical-CSC ha emès un comunicat sobre les retallades de les substitucions d’ensenyament que tot seguit reproduïm:

    “L’inici de la crisi de la COVID-19 arriba en un moment en el qual estàvem treballant per revertir les retallades de l’última dècada en el marc de la tramitació de pressupostos. Aquest nou escenari, però, ens situa en la que serà una lluita per no seguir perdent drets, per no seguir veient com es retallen les nostres condicions laborals. La primera gran retallada en l’àmbit educatiu ja la vam patir fa un mes i tot sembla indicar que el Departament d’Educació té intenció de mantenir-la fins a final de curs. Aquesta retallada té noms i cognoms: els de centenars, si no milers, de substituts, que han perdut la seva feina i les opcions d’aconseguir-ne.

    A l’inici de la crisi es van suspendre els nomenaments que es fan per cobrir les baixes a l’educació pública. D’altra banda, es van adoptar mesures de protecció dels substituts que cobrien docents amb permisos o reduccions de jornada perquè no perdessin la feina. Ara bé, darrere d’aquestes suposades mesures de protecció, s’hi amagava una realitat molt més terrible que el Departament d’Educació ens va confirmar en l’última reunió que hi vam mantenir: no se substituiran els docents de baixa mentre les escoles estiguin tancades. Parlem, doncs, de més de 3 mesos, un terç de curs, sense substitucions, i de docents sense sou durant mig any.

    Els docents segueixen treballant des de casa per atendre alumnes i famílies però, si es posen malalts, no seran coberts i la feina l’assumiran els seus companys. A més, ens arriben irregularitats flagrants: docents encara en recuperació que els donen l’alta sobtadament per telèfon, docents als quals se’ls diu que no s’agafin la baixa perquè igualment no han d’anar al centre educatiu… I això en una situació en la qual el Departament demana que s’avaluï el tercer trimestre a través de tasques virtuals en un sistema que no està preparat per fer-ho. El resultat? Uns docents sense feina, uns altres sobrecarregats (si no desbordats) i menys atenció a l’alumnat.

    Des del Departament d’Educació s’afirma que són mesures fonamentades en motius pedagògics, perquè els substituts no coneixen els alumnes i, per tant, no els poden atendre virtualment de manera correcta. Que potser el Departament no confia en la professionalitat i capacitat dels seus treballadors? Nosaltres diem que darrere d’aquesta argumentació suposadament pedagògica no hi ha res més que una retallada, una vulneració que persegueix un estalvi econòmic. El Govern de la Generalitat intenta estalviar-se diners en sous encara que això deixi desemparats tantíssims treballadors (sense feina, sense opcions de tenir-ne i, potser, sense ingressos com a mínim fins a setembre) i que vagi en detriment de l’atenció a l’alumnat.
    Des de la Intersindical-CSC hem confrontat de manera clara i directa aquesta mesura més propera a posicionaments ideològics i econòmics que no pas pedagògics en les reunions mantingudes amb el Departament, però també de manera pública a través de tots els canals possibles, i estem donant suport actiu a la nova plataforma anomenada Substitutes en lluita.

    Cal estar preparats perquè aquesta no serà l’última retallada que patirem en el nou escenari que s’obre, però de moment hem de ser contundents i perseverants a l’hora de demanar que el Departament d’Educació compleixi les seves pròpies normes, és a dir, que cobreixi les baixes de més de 7 dies des del primer dia, i també que s’estableixin mesures extraordinàries de protecció del col·lectiu més vulnerable del sistema educatiu públic: els substituts. Els que sempre hi són per fer feines que duren pocs dies, els que van d’una població a l’altra lluny de casa, els que estan pendents cada setmana per saber on han d’anar l’endemà a treballar, els que s’han d’adaptar un cop i un altre a noves realitats, a nous companys, a nous alumnes i noves maneres de treballar. Aquests són els que no són capaços d’atendre ara els alumnes catalans? Aquests són els que han de quedar en situació de vulnerabilitat fins a setembre? Si algú és capaç de fer-ho, són ells.
    Tota la informació, els comunicats, demandes i els posicionaments de la Intersindical-CSC des de l’inici d’aquesta crisi es poden llegir al nostre web d’educació. Entre les reivindicacions hem demanat més comunicació amb els treballadors a través del correu XTEC per acabar amb neguits i incerteses, més participació dels sindicats, instruccions més clares, l’ajornament de les oposicions… però hem volgut fer èmfasi en la situació dels substituts perquè suposa l’atac frontal més evident als drets dels treballadors i l’inici d’un procés preocupant.

    Seguirem lluitant pels substituts, perquè sense ells, tots hi perdem. Tots som substituts i substitutes!

    Publicat a Llibertat.cat

  • Demanem equitat educativa

    La CUP reclama que es doti als centres educatius de prou eines per a poder garantir l’equitat educativa

    La CUP proposa abordar el repte de l’equitat educativa més enllà d’equipaments tecnològics i connectivitat, no centrant la tasca docent únicament en la generació de continguts, sinó d’espais de xarxa i comunicació família-escola que permetin intervenir en el context i prioritzar el benestar i la salut.

    Davant les informacions canviants que arriben des del Departament d’Educació sobre el funcionament o no del tercer trimestre la CUP considera necessari que des de la Generalitat i la societat es vetlli per garantir que la crisi sanitària no tingui efectes devastadors per l’alumnat.

    Resoldre la bretxa digital sense abordar la social és crear espais de creixement de la bretxa social a costa de la digital.

    En primer lloc,com a CUP es considera prioritari que des del Departament d’Educació s’abordi la bretxa social. Des del món educatiu s’entén la bretxa social com la desigualtat que hi ha entre el diferent alumnat en el terreny de les oportunitats i les possibilitats de desenvolupament. Aquesta desigualtat pot sorgir per diferents factors, que poden ser l’econòmic, el de caràcter social, el cultural o per Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE) de l’infant, entre d’altres. Dins la bretxa social, per tant, ens trobem diferents causes lligades a múltiples diversitats. De forma intrínseca a la social, hi ha la bretxa digital, lligada a material tecnològic, connectivitat i capacitats de suport en els usos d’aquestes eines.

    Les dues darreres setmanes, s’ha fet notòria la preocupació del Departament d’Educació per resoldre l’accés a les eines digitals i la connectivitat de les famílies com si aquesta fos l’arrel del problema estructural de l’equitat educativa. També podem veure ajuntaments amb iniciatives carregades de bona voluntat, que posen a disposició equips i xarxes wi-fi, amb la mateixa finalitat. Si bé aquestes són bones intencions, els cupaires valoren que l’accés a les eines digitals i la connectivitat de les famílies no és l’arrel ni la solució del repte de l’equitat educativa

    Consideren important partir de la base que l’equitat és un valor que pretén oferir una marc d’igualtat d’oportunitats per a tots els infants i això té a veure amb el context, no amb les eines. Si en el dia a dia, a les escoles, la bretxa social no remet amb la multiplicitat de recursos que hi ha, sense molts d’aquests recursos i sense la relació humana es pot suposar que la bretxa social, no només seguirà el seu curs, custodiat per un sistema econòmic que necessita les desigualtats per sostenir-se, sinó que ho farà molt més àgilment, creixent sense control ni contenció i deixant els més necessitats de recursos més faltats de recursos. I qui a casa té menys acompanyament també serà qui tindrà menys eines per rebre el suport no presencial.

    En conclusió, els cupaires defensen que resoldre la bretxa digital sense abordar la social és crear espais de creixement de la bretxa social a costa de la digital i té un recorregut més mediàtic que educatiu.

    Davant un trimestre no presencial hi ha alternatives necessàries: treball des del claustre amb la comunitat educativa

    En aquesta situació tant atípica, la formació considera que cal generar espais de docència fonamentat en la relació, el vincle i l’acompanyament des de la perspectiva humana i no acadèmica, o no prioritàriament acadèmica. I això és possible només si es bolquen els esforços en treballar des dels claustres en xarxa amb tota la comunitat educativa dels municipis i dels barris, perquè permet que la funció de cohesionar la societat i de generar ciutadania crítica i solidària sigui el pilar que ha de crear teixits i empaties sobre les quals dissenyar les solucions a la posterior crisi social i econòmica que sorgirà d’aquesta situació d’emergència sanitària.

    Des del Departament i des dels municipis s’hauria d’estar apostant per l’’Educació 360, els antics plans de barri o d’entorn, els serveis educatius externs, les comunitats d’aprenentatge i molts projectes i intents de fer de l’escola quelcom més que un subministrador de materials didàctics, que ara prenen més sentit que mai. Les escoles, ara, amb els infants a casa seva, poden ser el termòmetre i l’analgèsic perfecte per mesurar l’estat dels menors d’aquest país en termes de benestar i donar suport a les famílies. Aquí sí que els ajuntaments hi seran, complint amb les seves funcions més essencials, el benestar de la població dels seus municipis i ciutats, fent xarxa amb tots els serveis externs i amb els diversos actors educatius.

    I per garantir el compliment d’aquestes mesures i un abordatge en sintonia, els cupaires abogen perquè la Generalitat actuï en l’àmbit educatiu com ja ho ha fet en àmbits com la Salut: de la mateixa manera que el Departament de Salut ha agafat el control de residències de gent gran i de places d’hospitals privats i concertats, també el Departament d’Educació, ara, hauria d’agafar les regnes de la universalitat del dret a l’educació i la igualtat d’oportunitats i assumir les competències també en aquells centres de titularitat privada.

    CUP Nord-Oriental

  • Promouen que els pobles guiïn el seu propi confinament

    Una associació de Lloret impulsa un pacte nacional
    Lluís M. Xirinachs inspira la iniciativa del LEAD

    Una associació cultural de Lloret de Mar proposa un gran pacte de municipis de Catalunya per a l’autoconfinament preventiu a causa de la pandèmia pel coronavirus. El Laboratori d’Expressions Artístiques i Desenvolupament (LEAD), que presideix l’artista i professora de pintura Neus Dalmau, sosté que l’acord pretén ser un pacte per “descentralitzar-se de Madrid i de Barcelona”. Dalmau hi afegeix que “l’autoconfinament és permeable, amb el certificat de la Generalitat, per a casos de necessitat i avituallaments”.

    El pacte s’inspira en el pensament del lluitador pacifista Lluís Maria Xirinachs (Barcelona, 1932-Ogassa, 2007). És una iniciativa demòtica, que parteix del demos (poble) “i que vol anar de baix a dalt”. “Xirinachs sempre deia que la democràcia ideal es fa a casa, a la família, al barri”, explica Dalmau. La democràcia participativa que defensava Xirinachs es pot aplicar ara –assenyalen els promotors– i, per això, els ajuntaments han d’erigir-se en un actor principal, promou el manifest, i guiar el confinament dels seus veïns.

    De moment, hi ha gairebé una trentena d’ajuntaments inscrits, incloent-n’hi set de gironins: Breda, Riells i Viabrea i Fogars de la Selva (Selva), Sant Joan de les Abadesses i Vilallonga de Ter (Ripollès), Viladamat (Alt Empordà) i les Planes d’Hostoles (Garrotxa). També hi són, entre d’altres, Teià, les Borges Blanques, Esterri d’Àneu i Begues.

    D’altra banda, molts ajuntaments s’han adherit a un manifest dels ens locals que promouen l’ACM, la FMC i l’Associació de Micropobles de Catalunya, que demanen que el superàvit disponible del 2019 pugui ser utilitzat “sense limitació” i que la Lrsal estatal deixi de tenir efectes.

    Publicat a ElPuntAvui per J.Ferrer | Imatge de Manel Lladó

  • Tot anirà bé… si deixem de ser espanyols

    Ens van dir (i segurament era veritat) que van suspendre la declaració d’independència perquè probablement hi hauria hagut un bany de sang, ja que l’Estat espanyol estava disposat a tot. Ens van dir (i segurament ho creien de debò) que la independència de Catalunya no podia construir-se damunt d’un munt de cadàvers. Doncs bé, ara ja tenim els morts, centenars, milers, a Catalunya i al conjunt dels Països Catalans. No m’entengueu malament, no vull dir que els morts que ha causat el coronavirus al nostre país hagin estat deliberadament volguts per l’Estat espanyol, vull dir que l’Estat que sempre tenim en contra, mai a favor, ha estat tan ineficaç com sempre i que la seva gestió ha contribuït a fer que la xifra de defuncions hagi estat, i sigui, escandalosament alta. Parlem clar, algú creu que el fet de formar part d’Espanya ens ha ajudat en alguna cosa a l’hora d’afrontar aquesta malaltia?

    He anat seguint moltes de les compareixences que ha fet el “comitè d’experts” espanyols a la televisió, altrament dit “mando único” (militar por supuesto…). No he pogut evitar mai tenir una enorme sensació de vergonya aliena; en més d’una ocasió m’he posat les mans al cap quan he sentit algunes de les afirmacions –o crides patriòtiques– que s’hi han fet. No cal ser un expert en la matèria per saber que quan hi ha un brot epidèmic el primer que s’ha de fer és aïllar el focus d’infecció perquè no s’estengui; tampoc cal entendre-hi gaire per tenir clar que si des del primer moment s’adopta el confinament total de la població s’evita que el virus es propagui amb la facilitat que ho ha fet. Doncs bé, totes aquestes mesures basades en el sentit comú i en l’opinió de persones enteses han estat qüestionades per aquells que havien de prendre les decisions a l’Estat –i que han impedit que el govern català les prengués–, i han tingut l’aplaudiment mediàtic de la premsa amiga, convenientment regada amb milions d’euros de subvencions, diners que haurien pogut anar, en uns moments tan durs com aquests, a la compra de material sanitari, per exemple; un material sanitari que, des de l’Estat, amb prou feines ha arribat, o ho ha fet amb comptagotes, als hospitals catalans.

    Com sempre, a Catalunya la societat civil ha respost amb multituds d’iniciatives per ajudar el govern català i els centres hospitalaris. L’Estat, en canvi, ha tornat a fallar des del principi en actuar amb criteris polítics i econòmics, no pas sanitaris. Per això no es va aïllar Madrid des de bon començament, malgrat veure que era el principal focus d’infecció de l’Estat; per això no es va deixar tancar i blindar Catalunya, com va demanar el president Torra i el govern. Tant és que a Espanya hi manin les dretes o les esquerres –hem pogut comprovar com el govern “més progressista de la història” ha fet una gestió totalment espanyolista i militarista de la lluita contra el coronavirus–, l’Estat espanyol sempre el tenim en contra: amb Espanya, Catalunya sempre hi surt perdent.

    Aquesta Espanya que tant ens estima ha aturat trameses de material sanitari, ja adquirides, que havien d’arribar als hospitals catalans; ha impedit, arran de la centralització de l’Estat amb motiu de la declaració de l’estat d’alarma, que les empreses venguessin directament aquest material a Catalunya; ha retardat amb processos burocràtics interminables l’homologació de respiradors que s’haurien pogut posar en funcionament molt abans al nostre país; ha posat pals a les rodes constantment a les decisions que prenia la Generalitat, les quals sempre estaven basades en l’opinió dels experts sanitaris; ha muntat campanyes de linxament mediàtic –a les quals s’han sumat amb entusiasme alts dirigents dels socialistes i els comuns–, tant als mitjans de comunicació com a les xarxes socials, contra el president Torra i contra tothom que des de Catalunya gosés qüestionar les decisions preses a Madrid, tot exigint unitat d’acció, una unitat d’acció espanyola que ha contribuït a causar milers i milers de morts… En fi, la pandèmia ha propiciat que l’Estat tornés a ensenyar les seves vergonyes; ha deixat clar que el primer que fa Espanya quan ha de fer front a un problema d’enorme magnitud és treure competències a aquells que poden treballar i lluitar directament sobre el terreny, centralitzar tot el poder a Madrid i buidar encara més de contingut les comunitats autònomes per deixar en mans no pas dels experts sanitaris les decisions, sinó en les dels militars, la Policía Nacional i la Guàrdia Civil –veure uniformats plens de condecoracions a les rodes de premsa on s’havia d’informar la població sobre actuacions sanitàries és propi de dictadures–, i també en les dels lobbies econòmics, que, sens dubte, van tenir molt a veure en la decisió de retardar tant com van poder el confinament total de la població (dues setmanes tard) i en la d’aixecar-lo molt més aviat del compte, malgrat l’opinió de la gran majoria d’experts sanitaris. I després, a més, el govern espanyol encara té la barra de responsabilitzar els treballadors, les empreses i els autònoms dels possibles nous contagis.

    A Catalunya ha estat especialment lamentable la posició dels comuns i dels socialistes, els quals han apuntalat de totes les maneres imaginables un govern espanyol que prenia una decisió equivocada darrere una altra, i que han intentar desgastar tant com han pogut un govern català, amb competències encara més retallades, que s’ha esforçat a posar de manifest, aquí i en l’àmbit internacional, els obstacles que ha trobat a Madrid a l’hora d’actuar. La sensació que molts hem tingut aquests dies és que els membres d’aquests dos partits estaven més preocupats per un desplegament efectiu de l’exèrcit espanyol a Catalunya que no pas per aturar l’expansió de la pandèmia. No us equivoqueu, si l’exèrcit espanyol acaba fent –més malament que bé– determinades funcions en moments de crisi és perquè l’Estat inverteix en Defensa el que no inverteix en àrees que justament ara haurien de disposar de molts més recursos per poder fer en millors condicions la seva feina. Blanquejar els militars espanyols a Catalunya ha estat el principal objectiu dels Iceta, Albiach, Granados, Colau, Zaragoza, etc. Esperem que el poble català tingui memòria quan calgui respondre a tanta deslleialtat.

    En definitiva, l’Estat ha volgut fer front a la Covid-19 amb militars, amb crides a la unitat d’Espanya i amb fervor patriòtic i banderes espanyoles. No és cap casualitat que en alguns barris de Madrid i altres poblacions els aplaudiment de les 8 del vespre als professionals sanitaris hagin estat substituïts per visques a Espanya i càntics patriòtics, com tampoc ho són les desfilades de soldats i de les forces de seguretat per alguns carrers de municipis dels Països Catalans o d’Euskal Herria al so de l’himne espanyol. Ens venen a “ajudar” o a deixar-nos clar que som una colònia espanyola? La pandèmia “no entiende de territorios”, diuen els líders espanyols a tothora, però a Portugal la xifra de morts no ha arribat a 500, de moment, i a Espanya ja s’han superat les 15.000. Deu ser cert que l’autonomia que ens cal és la de Portugal…

    Però a Espanya la cosa no acabarà aquí, ara arriba la segona part, que és la de continuar aprofitant políticament l’epidèmia i la crisi sanitària per espanyolitzar, per reforçar el règim del 78 i per intentar liquidar l’independentisme català, un independentisme que havia aconseguit posar aquest règim entre l’espasa i la paret i evidenciar la seva manca de fonaments democràtics a ulls d’Europa i del món. Serem tan ingenus i tan inconscients de participar-hi, de blanquejar un règim que és hereu directe del franquisme? No us enganyeu, només hi ha un camí, el de la independència i el de la República Catalana, ara més que mai per una qüestió de supervivència.

    Publicat per Carles Bonaventura a Llibertat.cat

  • Instem al Govern a desobeir i anar més enllà de les queixes

    La CUP insta al Govern de la Generalitat a desobeir i anar més enllà de la queixa davant un estat espanyol que ha triat l’economia enfront la vida

    Donada la situació de crisi sanitària i social que estem vivint, entenem que la Generalitat de Catalunya ha de vetllar per la seguretat de la població del nostre país. No podem entendre que davant el desconfinament parcial decretat pel govern de l’estat a partir del dilluns 13 d’abril, el Govern de Catalunya resti immòbil i no plantegi el desplegament d’un full de ruta propi. A tal fi, la CUP de comarques gironines proposem un seguit de mesures per garantir el benestar de la ciutadania

    L’Estat espanyol, amb el seu govern, patronals i sindicats del règim ha triat l’economia, l’IBEX 35. El govern de la Generalitat tot i realitzar un discurs pretesament correcte en alguns aspectes, que podem arribar a compartir, no va més enllà de la protesta davant la usurpació de competències per part del govern espanyol. Ara toca desobeir, establint un ordre de prioritats a favor de la vida, de les persones, de retornar a les coses realment importants, de vetllar d’entrada pel benestar material bàsic de tothom; cosa que no està fent l’estat espanyol:

    1. Recuperar les competències que el govern de l’estat ens ha manllevat arran de la declaració d’estat d’alarma.
    2. Decretar el confinament de totes les persones treballadores en serveis no essencials durant 14 dies més.
    3. Decretar el retorn de tots els diners públics destinats a la Banca en la passada crisi i posar els serveis bàsics (aigua, gas i electricitat) al serveis de la ciutadania prohibint el benefici privat en aquest àmbit. Alhora redactar una llei d’habitatge que reguli els preus i no els deixi en mans del lliure mercat.

    I desobeir ha d’anar de la mà també, necessàriament, amb posar la vida al centre també en aquelles àrees en les que la Generalitat encara té marge d’actuació. En àmbits com educació, sanitat, drets laborals l’actuació de la Generalitat s’ha mostrat incongruent en les seves pràctiques de les últimes setmanes. Cal aprofundir en polítiques pròpies que ens distanciïn cada cop més d’un estat demofòbic i apostin per vetllar per a totes les persones residents en el territori, en especial per a les persones més vulnerables, garantint tots els drets (educació, sanitat, prestacions…) i en especial als col·lectius més vulnerables (persones migrades, infants i adolescents en risc, aturats/des…)

    Per això, la CUP proposa un seguit de consideracions i propostes per avançar cap a la construcció nacional basada en els drets socials i polítics:

    1. Pel que fa a educació, el Departament d’Educació serà el responsable de desplegar el model educatiu d’aquest darrer trimestre (a tots nivells). Considerem que l’avaluació
      de l’alumnat no ha de ser una prioritat donada la situació actual i degut a la falta de garanties d’aconseguir un model que no incrementi encara més les desigualtats socials. En tot cas l’avaluació o sistema alternatiu s’ha de valorar prioritàriament per l’alumnat dels cursos de finalització d’etapa (6è de primària, 4t d’ESO, 2n de Batxillerat i fi de cicles formatius).
    2. Pel que fa a la sanitat, el Departament de Salut ha de garantir obligatòriament el subministrament de material sanitari a les residències geriàtriques, centres d’atenció primària i a la resta els equipaments sanitaris. Alhora cal enfortir el sistema públic, debilitat els darrers anys per les retallades, per mantenir la proximitat a la ciutadania i uns equipaments que donin resposta real a les necessitats de cada moment. En aquest sentit és especialment important revertir la tendència de tancament de CAPs engegada les darreres setmanes (segons un recompte oficial de dimarts passat, a Catalunya ja s’han tancat 490 CAP i consultoris locals dels 930 que hi ha a Catalunya).
    3. Un aspecte clau és la garantia d’una Renda Mínima Garantida. El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies haurà de prendre totes les mesures adients per garantir-la a aquelles persones que estan patint les conseqüències econòmiques de la crisi sanitària, fent especial atenció a les persones autònomes i productores agrícoles.
    4. En relació al col·lectiu migrant, exigim que s’avanci cap a mesures semblants a les dutes a terme per Portugal, regularitzant extraordinàriament de manera immediata totes les persones migrades davant la crisi sanitària i social originada per la Covid-19, tal i com reclamen entitats com la Coordinadora Obrim Fronteres, entre d’altres. Alhora, cal rebutjar de manera ferma les mesures racistes i utilitaristes aprovades pel govern espanyol de regularitzar joves migrants només de manera temporal mentre treballin en la campanya de recollida de fruita.
    5. En l’àmbit econòmic ens trobem en un context d’enorme afectació a la petita i mitjana empresa, tancament d’empreses i comerços, iniciatives de venta directa, canvi d’hàbits necessari i per llarg temps degut a la continuïtat de certa anormalitat (possibilitats de més confinaments, persones aïllades, brots locals…). Cal, per tant, repensar el model econòmic. En aquest sentit apostem per dur a terme mesures de promoció econòmica que promoguin especialment la producció i el consum de proximitat, realitzant una campanya institucional des de la Generalitat de foment del consum de proximitat per ajudar als pagesos i ramaders, i de promoció del petit comerç. En relació al teixit econòmic, també cal activar mesures immediates de suport a les PIMES i els autònoms, facilitant ajudes per a poder pagar les nòmines dels mesos en que es vegin afectats fins que duri la situació d’excepcionalitat.

    Per últim, la CUP, com a projecte polític municipalista, volem posar de relleu com els ajuntaments, que són les administracions més properes al ciutadà, són els qui en situacions com l’actual estan donant resposta a les necessitats més immediates dels veïns i veïnes dels seus municipis, i moltes altres competències que en funció del número d’habitants els son o no competència. I aquests s’han trobat poc recolzats per la Generalitat.

    L’administració local està assumint la crisi sanitària i la social ( fent mascaretes pels habitants, pels CAPs, residències, hospitals … incrementant les ajudes socials per garantir productes de primera necessitat o recolzant els autònoms i empreses del territori…

    Però com dèiem, són les administracions qui han de donar resposta de manera més immediata, pel que proposem que tots els consistoris de Catalunya actuïn de manera proactiva, amb la planificació de les següents polítiques públiques, posant especial èmfasi en els col·lectius que han esdevingut més desafavorides en la crisi actual:

    1. Aprovació de plans municipals per garantir que diàriament totes les persones confinades en especials els menors d’edat, joves, persones amb diversitat funcional… puguin sortir a passejar en entorns segurs 1 hora al dia.
    2. Elaboració d’un Pla de reforç dels serveis socials municipals (priorització línies estratègiques, professionals, recursos…) per afrontar la sortida d’aquesta crisi i les dificultats que generarà a la població. Aquest pla haurà de prioritzar el treball comunitari a llarg termini per garantir la cohesió social i la igualtat d’oportunitats; i també haurà de preveure el reforç necessari dels serveis socials mitjançant la contractació de professionals d’urgència per evitar persones desateses.
    3. No permetre cap tipus de retallada de l’estat en les polítiques actives d’ocupació.
  • Guillem, ni oblit ni perdó

    Ens hi sumem a encendre una espelma al balcó, aquesta nit a les 9 del vespre en memòria de l’assassinat del company Guillem Agulló, ara fa 27 anys. Encenem la Flama del Record!
    La nostra Assemblea Local va decidit la suspensió de l’acte de record i homenatge a Guillem Agulló previst per demà al migdia a la Plaça de la Vila a causa de l’actual crisi sanitària. Per això us instem a encendre una espelma pel seu record: NI OBLIT NI PERDÓ.

  • Exigim la llibertat condicional immediata d’en Charaf i l’Ibrahim i demanem a la Generalitat que en retiri l’acusació particular

    Davant la petició de la Fiscalia espanyola de nou anys de presó a en Charaf i l’Ibrahim, 7.200€ de pena multa i una indemnització conjunta en concepte de responsabilitat civil de 900€, la CUP:

    1. Vol mostrar tot el suport a en Charaf i l’Ibrahim, als seus familiars, amics i els companys del grup de suport.
    2. Denuncia que la Fiscalia i el fiscal general de l’Estat tornen a actuar sobredimensionant fets i demana unes penes altíssimes i totalment injustificades als dos joves, que des del passat mes d’octubre es troben en presó preventiva.
    3. Exigeix a la Generalitat de Catalunya que retiri l’acusació particular i la petició de 3 anys i mig de presó i critica el paper del Govern, que per una banda denuncia la repressió de l’estat espanyol en alguns processos judicials, i per l’altra, es persona com a acusació particular contra el moviment popular a favor del dret a l’autodeterminació i la dissidència política. Per aquest motiu, la CUP demana al departament d’Interior que deixi de ser còmplice de la repressió de l’Estat i de seguir les directrius dels interessos corporatius de part del cos de Mossos d’Esquadra i que la Generalitat deixi de reprimir els moviments socials amb violència policial i retiri la seva acusació particular de totes aquelles causes que reprimeixen i criminalitzen la protesta i la dissidència política.
    4. Exigeix la llibertat condicional immediata d’en Charif i l’Ibrahim mentre no se celebra el judici dels joves i denuncia el racisme institucional que en aquest cas ha imperat en les decisions del poder judicial, ja que en Charif i l’Ibrahim són els dos únics detinguts durant les mobilitzacions en resposta a la sentència dels presos i preses polítiques, que segueixen en presó preventiva.
Pàgina 3 de 3512345...102030...Última »