• Sense Por, desobeïm per la independència

    Una trentena d’ajuntaments governats per la CUP o en els que la CUP ha donat suport a la moció del 9N han estat requerits per l’Audiència Nacional en el marc d’una campanya de persecució que podria afectar fins a 280 municipis catalans que han aprovat fins avui la moció de suport a la declaració del Parlament del passat 9 de novembre. Aquella declaració donava inici al procés de creació de la República Catalana i a la desconnexió respecte l’Estat espanyol, anunciant la seva no supeditació al Tribunal Constitucional espanyol i l’obediència exclusiva a les institucions dipositàries de la sobirania catalana. Diversos alcaldes de la CUP estan investigats per no despenjar la bandera estelada dels seus consistoris i Joan Coma, regidor de Capgirem Vic, està sent investigat per l’Audiència Nacional per un per un presumpte delicte de sedició per haver expressat en un ple que cal desobeir als tribunals espanyols. La persecució judicial contra l’independentisme també es fa sentir al Parlament quasi setmanalment. La CUP vol fer una crida àmplia a la societat catalana a tancar files al costat del seus càrrecs electes i a no deixar de construir res perquè algú judicialitzi les decisions d’un poble. Sense por.

    Es tracta de impulsar la mobilització popular en defensa dels nostres càrrecs electes, en defensa del dret a decidir del nostre poble, i en contra de la imposició de l’estat i dels seus aparells polítics i judicials.
    La CUP ha de ser un agent protagònic en l’impuls d’aquesta mobilització popular, com a força municipalista i perquè en el context actual és el municipalisme el principal objectiu dels atacs de l’estat espanyol. Però la CUP pretén anar més enllà del seu espai polític i social, i pretén mobiltizar tota la societat catalana. Per aquest motiu es combinarà l’acció política com a CUP, des del municipalisme i des del territori, amb l’emplaçament a altres sectors polítics i socials, a qui oferirà compartir la capçalera i la convocatòria de la mobilització.

    Per tant:

    1. Cal reaccionar davant l’ofensiva de l’estat contra els càrrecs electes que s’estan posicionant en favor de la via unilateral per a l’exercici del dret a decidir i la independència. Aquesta ofensiva afecta ara el municipalisme, com també ha afectat i seguirà afectant totes les institucions catalanes compromeses amb el procés de desconnexió i de ruptura democràtica respecte l’Estat espanyol, també el Parlament de Catalunya, totes les iniciatives del qual estan sent combatudes per l’Estat.
    2.  

    3. Els càrrecs electes tenen el deure d’obeir el mandat popular per sobre de la legalitat espanyola; és preferible la seva inhabilitació, que la seva submissió a aquesta legalitat. L’estat espanyol no podrà resistir la inhabilitació de càrrecs electes catalans, l’únic delicte dels quals és defensar el mandat sorgit de les urnes, i de les seves pròpies institucions. Darrere qualsevol càrrec electe inhabilitat, en vindrà un altre disposat a exercir el dret a l’autodeterminació i desobeir la legalitat espanyola.
    4.  

    5. Cal denunciar davant la comunitat internacional la continuada ofensiva judicial espanyola en contra de les institucions catalanes i en contra dels càrrecs electes catalans, i en contra de l’exercici del dret a l’autodeterminació per part d’aquestes institucions.
    6.  

    7. Cal defensar la Declaració del 9N, això és, la declaració d’inici del procés de construcció d’una república independent, segons la qual les institucions catalanes ja no poden sotmetre’s a la legalitat espanyola, i la primacia dels drets socials i polítics (habitatge, salut, ciutadania, etc.) per sobre d’aquesta mateixa legalitat espanyola.
    8.  

    9. Cal activar la mobilització popular per avançar cap a la República Catalana i el canvi social: sense mobilització popular és impossible la transformació de la societat i assolir la independència.
    10.  

    11. Cal promoure la mobilització i l’autoorganització popular i preparar-nos per l’autodefensa davant dels embats de l’estat; en el context actual, de persecució dels càrrecs electes per respectar i defensar el mandat popular, és la seva responsabilitat promoure l’autoorganització i l’autodefensa popular.

    Escrit de la comissió de juristes

    L’obstinació de la Fiscalia per judicialitzar el procés independentista intentant obrir vies per atemorir, a través de l’amenaça d’un procés judicial, als regidors i regidores dels nostres Ajuntaments s’ha vist emparada
    pel Magistrat Ismael Moreno del Jutjat Central d’Instrucció 2 de Madrid amb l’excusa de les resolucions aprovades en suport a la Resolució del 9N del Parlament de Catalunya.

    Així, tal i com hem vist en els darreres dies, mentre que altres magistrats, com De la Mata, han optat per considerar que de cap manera podia considerar-se com a constitutiu dels delictes de sedició o rebel·lió els actes de suport a la Resolució del Parlament per part dels regidors amb arguments tant contundents com que la mateixa fiscalia no havia denunciat als parlamentaris promotors de la Resolució del 9N, el Magistrat Ismael Moreno, -cèlebre pel cas dels titiriteros-, no només manté oberts tres procediments concrets contra els Ajuntaments de Vic, Girona i Deltebre sobre les mocions de suport al 9N sinó que, a més, resulta que és el responsable d’una ordre genèrica als Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat per tal que es dirigeixin als Ajuntaments del país que han aprovat mocions de suport per tal que li aportin tota mena d’informació.

    Davant aquest escenari, des de la Candidatura d’Unitat Popular emplacem als Ajuntaments a desatendre les peticions d’informació que estan arribant per part dels Mossos d’Esquadra i, al mateix temps, exigim al Conseller d’Interior, Sr. Jordi Jané, que ordeni als Mossos d’Esquadra que deixin de dirigir-se als Ajuntaments i s’abstinguin d’obeir qualsevol altre requeriment que els arribi per part de l’Audiència Nacional en relació a la criminalització de l’activitat democràtica dels nostres ajuntaments.

    Entenem que les peticions d’informació de Mossos d’Esquadra s’han de desatendre perquè la seva complementació persegueix acusar a persones concretes dels delictes de rebel·lió, sedició, malversació de fons públics quan ja existeixen pronunciaments judicials d’altres Jutges Instructors que consideren que no estem davant de cap delicte i pertanyen a investigacions prospectives prohibides en el nostre ordenament jurídic. Som conscients que la falta de resposta a les peticions d’informació poden donar lloc a la incoació d’un procés judicial per possible delicte de desobediència a l’autoritat però entenem que políticament és l’opció més correcta.

    Tot i això, l’article 410 del Codi Penal (el referent a la desobediència) clarifica quines són les penes d’aquests delictes, multa i inhabilitació, però no així de presó. El mateix article, en el segon paràgraf, inclou la possibilitat de la desobediència quan hi hagi un mandat en sentit contrari al de l’ordre que s’ha de complir. És a dir, a diferència del que passa en relació a la desobediència a agents de l’autoritat comesa per ciutadans, quan qui ho comet és un funcionari s’admet una mena de causa de justificació relativa al xoc de legalitats i legitimitats.

    En les darreres hores, l’AMI ha pres el posicionament de recomanar als ajuntaments no donar tota la informació
    requerida però sí les actes de les sessions dels Plens. Entenem però que entregar allò que ja és públic té els mateixos efectes jurídics que no entregar res ja que el que es persegueix és trobar «material» extraordinari per justificar imputacions contra càrrecs electes locals. És per això mateix que entenem que cal mantenir-nos ferms en l’exercici de la desobediència a les institucions espanyoles, no reconeixent la competència de l’Audiència Nacional espanyola i no entregar cap documentació de les requerides.

    Calendari de campanya

    Us convidem a assistir i participar de les següents convocatòries en defensa dels nostres legítims representants que lluiten per assolir el procés de ruptura i desconnexió amb l’estat espanyol seguint el mandat popular emanat del 27S i de la declaració del 9N.
     

    Assemblea Oberta a Blanes

    dilluns 25 d’abril a les 8 del vespre
    més informació
     

    Assemblea Oberta a Figueres

    dimarts 26 d’abril a les 8 del vespre
    més informació
     

    Assemblea Oberta a Girona

    divendres 29 d’abril a les 8 del vespre
    més informació
     

    Mobilització nacional a Barcelona

    dissabte 7 de maig a les 5 de la tarda
    més informació

Comments are closed.