• Guillem Agulló: Ni oblit, ni perdó!

    24 anys han passat de l’assassinat del company Guillem Agulló i Salvador a mans del feixisme aquell 11 d’abril de 1993 a Montanejos. 24 anys que han fet que la impunitat de la qual gaudeixen ara els seus assassins i la ràbia que la seva mort va despertar i encara desperta, es transformen per nosaltres en força i coratge per continuar endavant i assolir els mateixos objectius pels quals ell va donar la vida: uns Països Catalans lliures de qualsevol forma d’opressió.

    No hi ha doncs, ni hi haurà, cap militant de l’Esquerra Independentista que no conegui la seva història, que no necessiti recuperar la seva memòria, la dignitat i l’empenta de les que lluiten fins a les últimes conseqüències, de les que mai es rendeixen. Es més que palpable el fet que avui continuen vigents les lluites d’aquelles que a començaments dels anys 90 entenien la importància i la necessitat de l’organització en clau juvenil. Doncs avui, lluny d’aturar-se, les ofensives capitalistes i patriarcals no han fet més que reforçar-se.

    El procés de recentralització que seguim patint any rere any arreu dels Països Catalans, la contínua destrucció del territori per a la seva consegüent explotació, la supressió de línies en català al País Valencià, les contínues agressions feixistes als nostres casals per part de grups neonazis i en el nostre dia a dia de la mà de l’estat capitalista, els feminicidis, les agressions masclistes, la precarietat, l’atur, el racisme, l’homofòbia, la transfòbia. Totes les formes d’opressió per part d’un sistema que es manifesta estructuralment generador de desigualtats no només estan tan presents com als 90 sinó que s’han accentuat.

    És per això que 24 anys després esdevé necessari mantenir viva la flama de la seva lluita, perquè ni oblidem ni perdonem, perquè el combat antifeixista continua i perquè per nosaltres Guillem Agulló és molt més que un jove que ha passat a la història. Per a les joves, parlar del Guillem vol dir parlar de joventut, de consciència de classe, de Països Catalans, de feminisme, d’anticapitalisme, de lluita al carrer i d’antifeixisme.

    Recuperar la memòria de Guillem Agulló i de totes les caigudes en defensa de la llibertat del poble treballador català és molt més que un gest de dignitat, significa avançar en la construcció de la nostra pròpia història, la d’un poble que es nega a desaparèixer, la d’un país que vol ser no només per resistir, sinó com a garant de la llibertat de les persones que l’habiten. 24 anys després, parlar de Guillem Agulló vol dir també parlar de Països Catalans, vol dir, per tant, parlar de socialisme i de feminisme, d’un país que només serà quan la classe treballadora prengui les regnes del seu propi destí.

    Per ell, i per totes les caigudes en combat contra el feixisme. El millor homenatge: continuar fins a la victòria.

    Guillem Agulló: Ni oblit, ni perdó!

  • Desenes de persones es manifesten a Palafolls contra la desfilada de Legionaris

    Al costat dels legionaris s’ha pogut veure militants d’extrema dreta de la Falange Espanyola de les JONS i de Democràcia Nacional amb banderes

    cefg4obw0aafste-115612Més d’una cinquantena s’han manifestat aquesta tarda pels carrers de Palafolls (Maresme) en contra de la desfilada de legionaris que ha tingut al barri Sant Lluís de Palafolls.

    Els manifestants han corejat crits contra el feixisme i les forces d’cupació. Així com també contra Óscar Bermán, regidor del PP del poble que va dir que l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, hauria d’estar fregant terres. Declaracions que no ha volgut rectificar.

    Joves per la Terra han denunciat que els Mossos d’Esquadra han escorcollat a algunes persones que han participat en la Marxa antifeixista a causa de la seva indumentària. Aquesta organització juvenil, una de les entitats convocats també ha rebut amenaces al seu compte de Facebook.

    Segons informa Jordi Borràs al Món, durant la desfilada dels Legionaris s’ha pogut veure militants d’extrema dreta de la Falange Espanyola de les JONS i de Democràcia Nacional amb banderes.
     


     

     

    Font: Llibertat.cat