• La traïció

    Gent que aprecio, gent que admiro, gent amb la qual comparteixo causes més enllà de la de la independència, ha arribat a la conclusió que sense la presidència de Mas el procés s’atura. I d’aquests, els de caràcter més passional acusen d’alta traïció els deu diputats de la CUP; l’única formació independentista que no formava part de la llista anomenada Junts pel Sí però que per ser estrictes s’hauria d’haver anomenat Junts per Mas. Les raons per les quals el nom no era aquest, conjuntament amb les que expliquen que no la liderés i les que fan tancar tants ulls i tapar tantes orelles quan s’esmenta la mala grapa, o la mala bava, amb la qual s’ha governat el nostre país en els darrers anys, o l’extens fangar de corrupció damunt del qual xapotegem, formen part d’aquest enorme misteri que impedeix considerar la possibilitat d’una altra presidència que no sigui la de Mas. Opció que, ja que la formació que més o menys el proposava no va obtenir la majoria suficient, no hauria de ser cap insensatesa.

    Si no fos perquè als amics, als admirats i als còmplices no se’ls retreuen ni els dogmes ni els deliris, diria que deu ser una d’aquestes veritats revelades que tenen totes les religions. Però no ho diré, ja que el que m’he proposat és entendre aquest clam majoritari.

    Entendre per què diuen que en Mas se l’ha jugat en l’aspecte personal, on jo només he vist estratègia política per adaptar-se a la transformació que ha experimentat el catalanisme i conservar lideratges. Entendre que esmentin que ens ha portat fins aquí si jo només he vist ambigüitats calculades, dilacions i ritmes sempre interessats i el que guardo a la memòria és la força d’una societat civil organitzada i diversa empenyent amb una extraordinària vitalitat. Entendre quan em diuen que ha acomplert els compromisos i penso quins jocs permet el llenguatge per acceptar que aquella gran manifestació del 9-N de l’any passat fos el referèndum promès el 2012. Entendre que les hostilitats i les brutalitats dels nostres adversaris l’hagin de fer bo quan a mi em sembla que oferir en safata la possibilitat de parlar de seus embargades i tresorers imputats és la més gran debilitat del procés i l’escut ideal per no parlar de la legitimitat d’un poble per decidir el seu destí. Entendre els que afirmen que sense ell determinats sectors s’allunyarien sense reconèixer que ningú en reclama l’expulsió, ni d’ell ni dels seus, sinó que el que es qüestiona és la idoneïtat del lideratge. Entendre com és que no s’hagin adonat encara que Mas no suma les complicitats que necessitem per ser majoritaris i que forçant la CUP a prendre una infusió de cicuta encara se’n sumaran menys. I entendre les apel·lacions al prestigi exterior mentre repasso el mapa i les institucions internacionals i no veig cap gest esperançador. I finalment, entendre com és possible que es gosi acusar la CUP d’alta traïció sense adonar-se que la veritable traïció és la que ha permès subordinar el somni lluminós i engrescador d’una República Catalana a la salvació d’un partit i l’ambició de qui es vol mantenir en el poder a qualsevol preu.

    Font: article d’Enric Ramionet a El Punt-Avui
    Imatge: El diputat de la CUP , Albert Botran compareix davant els mitjans. | EFE

  • La CUP sosté a Blanes que ja no existeixen terceres vies

    Benet Salellas demana el vot de la ruptura per “enfonsar el règim” del 1978
    Adverteix que ja no es pot esperar res de la legalitat espanyola

    El moment de la ruptura per “enfonsar el règim” oligàrquic que s’ha perpetuat després del franquisme i, a la vegada, trencar amb l’Estat espanyol ja ha arribat, tenint clar que ja “no hi ha terceres vies”. Aquest és el missatge clar, contundent i diàfan que va voler transmetre la CUP-Crida Constituent en l’acte central de campanya a Girona, ahir al matí a Blanes, a la plaça d’Espanya –també coneguda com de la Gent Gran.

    Benet Salellas, cap de cartell a Girona, ben secundat per Antonio Baños i Gabriela Serra, el cap de llista i la número 4 per la circumscripció de Barcelona, respectivament, va voler deixar clar davant de més de 400 persones que havia arribat el moment de la revolta per construir un país nou, més just i solidari. Però que la construcció d’aquest país s’havia de fer trencant les dinàmiques que s’han perpetuat des de la transició. “Estem en un moment en el qual pensem que ha arribat ja el moment d’enfonsar l’antic règim i no d’ajudar-lo”, va destacar Salellas, advertint, a més, que en aquest context històric en què alguns partits estan a punt de desaparèixer, CDC “s’ha hagut de reinventar”, en al·lusió a Junts pel Sí.

    Salellas també va dir que “aquesta aposta per la ruptura” seria també necessària que es produís en altres territoris de l’Estat, però que això que passa a Catalunya “no existeix a Espanya”. En aquest sentit, i en clara al·lusió a Catalunya Sí que es Pot –que ahir també va fer el seu acte central a Blanes– o UDC, Salellas va voler deixar clar que per a la seva formació ja “no existeixen terceres vies” perquè “no podem esperar res de la legalitat espanyola”.

    Proclamar la DUI

    Antonio Baños, per la seva banda, va dir que havia arribat l’hora de prémer l’accelerador cap a la creació d’un nou estat amb una declaració unilateral d’independència (DUI), íntimament lligada a un pla de xoc de rescat per a la ciutadania per retornar-li la dignitat que s’ha perdut en un període de retallades, i, finalment, l’inici d’un procés constituent.

    Aquests són els tres eixos principals que s’han d’impulsar en un moment clau, segons Baños, perquè ja no es tracta ni tan sols de la independència, com a debat de fons, sinó d’un moment històric en què s’ha de “triar entre els Borbons i la república”. Un moment en què el paper de la dona és clau, “com en tots els processos”, i en què, finalment, cal anar directament a la desobediència contra les oligarquies que s’han perpetuat.

    Antonio Baños, com ja ha dit en altres ocasions, va deixar clar que, tot i que en cap cas farà descarrilar el procés, si depèn d’ells, Artur Mas no serà president.

    LA FRASE: Ara s’ha d’escollir entre enfonsar el règim que perviu des del 78 o, per contra, enfonsar-lo

    LA XIFRA: 400 persones van assistir a l’acte central de campanya de la CUP que va tenir lloc a la plaça d’Espanya de Blanes.

    Un gat xinès i una mecànica que ja són un símbol

    Abans de començar l’acte hi havia una animada conversa entre militants i simpatitzants que es lamentaven divertidament de no haver pogut posar a la tarima una furgoneta com la simbòlica i, de fet, ja gran protagonista del seu vídeo de campanya. Es van haver de conformar amb el gat daurat xinès. Antonio Baños va dedicar-li unes paraules dient que era un símbol, si es vol una metàfora, d’allò que no s’atura, la feina constant de la CUP, i que, a més, va amb el puny ben alt. “De fet, si en l’anterior campanya van ser les formiguetes, ara toca el gat”, va dir per complementar la metàfora.

    Abans Gabriela Serra havia dit: “Sí, jo sóc la de la roda”, referint-se també al vídeo, aprofitant per advertir: “Venim rodant des que ens van encolomar una ‘transacció′ en comptes d’una transició i no una ruptura.” Serra va destacar que es

    neguen als catalans drets com ara el manteniment de la vida, la dignitat i la llibertat, en un moment en què “la por ha canviat de bàndol”, segons Baños.

    Un dels moments emotius, quant a intensitat i també reflexió intel·lectual, el va protagonitzar el militant blanenc Anastasio Pulido, que va voler deixar clar que aquesta ruptura que es demana és “una assignatura pendent
    de les classes populars”.

    Font: J.Trillas (El Punt Avui)
    Imatge: Benet Salellas, ahir durant la seva intervenció a l’acte central de campanya Foto: J.T.

  • La CUP demana que es revoqui el guardó de Lloret a Franco

    La formació veu “obsoleta” la distinció donada el 1967 al dictador

    El militar va rebre la Fulla de Llorer d’Or

    La CUP de Lloret de Mar, que no té representació en el ple, ha demanat que l’Ajuntament revoqui el guardó concedit el 1967 al dictador Francisco Franco i a tres ministres franquistes. La CUP considera “obsoleta” la distinció que va rebre Franco, la Fulla de Llorer d’Or, segons destaca el responsable de comunicació de la formació independentista, Jesús Elias.

    La CUP reconeix que la primera notícia que el militar espanyol tenia el guardó de la Fulla de Llorer els la va donar un veí fa uns mesos. Una investigació posterior ha permès constatar que Franco i tres ministres havien rebut la distinció. Segons el web dels Quaderns d’Història de Lloret, la Fulla de Llorer és l’equivalent a la medalla de la vila; fins al 1991 se’n van concedir tres d’or i sis de plata, i un títol de fill adoptiu (a l’odontòleg alemany Ernst Adler).

    Franco i els ministres Nieto Antúnez i Fernández de la Mora van rebre la Fulla de Llorer d’Or i el governador de les Balears, Rodríguez de Miguel, la Fulla de Llorer de Plata.

    Municipi “antifeixista”

    Elias considera que la CUP no té ganes de qüestionar “per què se li va donar el premi en el seu moment”, però considera evident que “els mèrits pels quals se li va concedir [a Franco] no tenen res a veure amb l’actualitat”. La CUP també vol proposar que el ple de Lloret declari el municipi “antifeixista, antiracista i antipatriarcal”.

    Elias va ser el cap de llista de la CUP en les últimes eleccions municipals. Andreu Espinosa, l’actual portaveu de la formació, va ser el número 2 de la candidatura.

    LA DATA
    01.02.67 es va concedir la Fulla de Llorer d’Or de Lloret al general Francisco Franco Bahamonde.

    Contactes per al pròxim ple
    Els representants de la CUP han volgut manifestar públicament la voluntat de revocar la distinció al general Franco i ara intentaran que es debati en el ple del dilluns 21. Com que no té cap regidor, la CUP ha començat els contactes amb més d’un grup del ple perquè presentin una moció per demanar que a Franco i els tres ministres franquistes se’ls revoqui la distinció. En les eleccions municipals del 24 de maig, la CUP va aconseguir 375 vots (el 3,62% dels sufragis). Després de l’última assemblea, ja prepara actes per als comicis al Parlament del dia 27.

    Font: J.ferrer (El Punt Avui)

    Imatge: Els cinc primers de la llista de la CUP de Lloret per a les municipals. Elias és al centre (Foto: EL PUNT AVUI)

  • L’autopista i el Lloret del futur divideixen els alcaldables

    Lloret de Mar. DEBAT D'EL PUNT AVUI. A les 19.30 hores, al teatre municipal. Fotos generals i també caretus dels candidats..Els candidats a l’alcaldia de Lloret de Mar defensen en el debat propostes per desestacionalitzar el turisme i diversificar l’economia del municipi

    El model de turisme i la C-32 van centrar el debat dels candidats a l’alcaldia de Lloret de Mar, organitzat per El Punt Avui i Nova Ràdio Lloret. En el bloc dedicat al turisme, la necessitat de diversificació, la definició del model de ciutat i la desestacionalització van ser les necessitats de consens, amb matisos i, en algun cas, visions molt negatives de la situació actual.

    El candidat de CiU, Jaume Dulsat, va apostar per aplicar estrictament el pla operatiu desenvolupat per la Mesa de Turisme, que recull 39 accions. També va explicar que té intenció de crear un viver d’empreses per fomentar l’emprenedoria. El cap de llista del Millor, Marc Fuertes, va anunciar que pretén doblar el pressupost que es destina a turisme, “d’1,5 fins a 2,5 milions l’any”. La seva aposta per convertir Lloret “en un gran parc temàtic” va donar peu a Enric Martínez (PP) per introduir la seva visió del turisme de Lloret. “El parc temàtic el tenim a la Riera…, però de prostitució, propagandes i venda de droga. Això ho hem d’acabar, baixin vostès aquesta nit a la Riera i veuran més de trenta persones que ofereixen prostitució, i no és que m’ho inventi, és que m’ha passat a mi!”, va explicar. La seva frase va aixecar les rialles del públic, però Martínez va insistir que passejar per la Riera de nit “fa por”.

    El candidat d’ERC-Avancem i actual regidor de Turisme, Jordi Orobitg, va viure algunes de les úniques referències entre candidats. En concret, Jordi Hernández (Ciutadans) va dirigir-s’hi dient que alguns comerciants no van participar en el Lloret Night Shopping perquè ningú de l’Ajuntament s’hi havia posat en contacte; Marc Fuertes va afirmar que es fan poques activitats turístiques i va criticar el cost del Lloret Formula Weekend, i Paulino Gracia (En Lloret Sí, Se Puede) va preguntar a Orobitg si no ha vist “que no hi ha gent a les platges”. Orobitg va defensar “l’èxit rotund” del Lloret Night Shopping i el retorn econòmic del Formula Weekend. Pel que fa a l’ocupació turística, va afirmar que no creu que sigui just “convertir en local un tema general. Qui coneix la realitat econòmica sap que a Lloret, tot i que hi ha gent que ho passa malament, som uns privilegiats”.

    Sobre la C-32
    Pel que fa al ramal de la C-32, els assistents al debat (unes 200 persones) segurament no van sentir ahir res que no hagin dit fins ara els candidats. Tots es van cenyir al guió, amb ERC-Avancem i CiU defensant la necessitat d’una infraestructura davant d’unes alternatives –les que s’han presentat des de plataformes locals– que, segons van dir, no són viables. Xavier Rodríguez Pacios (ICV-EUiA) va recordar que el seu grup és l’únic que s’ha mostrat contrari a aquesta autopista des de sempre, oposició que ara manté també el PP, i en la qual coincideix igualment la CUP. En tot cas, la majoria de forces estaven a favor de consultar la ciutadania si vol o no el ramal (de fet, es va aprovar la moció al ple). A l’hora de parlar de la C-32, però, tots els candidats van introduir propostes del programa no necessàriament vinculades a la mobilitat.

    Dulsat va parlar de crear una regidoria d’equipaments, Fuertes va apostar per fer piscines naturals a la platja i per una reforma integral de l’avinguda Just Marlés i també per fer l’aparcament subterrani al passeig Verdaguer. En aquest sentit, Pacios va criticar que alguns grups –com ara el Millor- hagin criticat tot el mandat obres “faraòniques” i ara en vulguin fer una de faraònica.

    Bandera sí o no
    El procés sobiranista va centrar l’últim tram del debat, però l’elecció del tema no va agradar als candidats del Millor, Ciutadans, En Lloret Sí Se Puede i el PP, que van considerar que era “una cortina de fum”. Mentre que CiU, ERC-Avancem i la CUP es van mostrar plenament favorables a avançar cap a l’estat propi, el candidat de Ciutadans va proposar revocar l’adhesió a l’Associació de Municipis per la Independència i la retirada de l’estelada a l’entrada del poble. Curiosament, el candidat del PP no va compartir aquesta visió. “L’estelada no em molesta perquè representa un sentiment, i els respecto tots. La llei de banderes no ho recull, quan hi passo no la miro”, va concloure.

    Font: El Punt Avui
    imatge: Quim Puig, El Punt Avui

  • Debat electoral

    eleccions-municipals-lloret-2015