• 26A: Trenquem la norma. Les lesbianes no ens sotmetem!

    El 26 d’abril ens visibilitzem. Fer-ho significa plantar cara a la imposició dels rols de gènere, la família nuclear, l’Església i el matrimoni. Perquè significa visibilitzar que la lesbofòbia és violència masclista i que travessa tant els espais públics com privats, laborals i polítics. Ho fem perquè és una pràctica que qüestiona la família nuclear i la parella monògama. Perquè cal combatre els discursos d’odi, perquè cal plantar cara a l’ultracatolicisme i perquè el Dia de la Visibilitat Lèsbica és lluitar pel dret al propi cos, contra l’Estat i l’Església i per a una sexualitat més lliure.

    L’origen de l’opressió la trobem al sistema capitalista i patriarcal que, a través de la família i el binarisme sexual perpetuen i mantenen la reproducció, la divisió social i sexual del treball i els mitjans de producció.

    Quan al segle XIX s’obria el debat sobre la sexualitat dins del moviment feminista, es generaven polaritzacions basades en la idea de perill i violència sexual, d’una banda; i la lluita per a l’alliberament sexual i contra la regulació social de la sexualitat femenina, de l’altre. Dos segles després, els debats en el sí del moviment es mantenen, tot responent a les ingerències teòriques, però també històriques del Capital. Ni volem que se’ns protegeixi, que se sexualitzin les nostres pràctiques com si ho féssim pel plaer dels homes, ni volem ser venudes al capitalisme rosa.

    L’assumpció liberal de “llibertat” mostra el sistema capitalista com un agent progressista, mentre només fa que reforçar el sistema, la qual cosa desactiva el potencial revolucionari de les dones treballadores lesbianes a través d’una falsa “integració”. El capitalisme rosa normalitza tota dissidència i la converteix en un nínxol de mercat. Aquesta estructura és reforçada pels mitjans de comunicació capitalistes, institució que revictimitza les dones i imposa nous límits de la sexualitat.

    És per això que, amb l’entrada de les polítiques neoliberals i el gir conservador de l’Estat capitalista, la defensa de la llibertat sexual esdevé part d’una lògica de mercat centrada en el pla individual i que deixa de banda la crítica de les estructures del capitalisme i el patriarcat. El neoliberalisme incentiva la sexualització del mercat i de la política, tot transformant els valors de la “diversitat” en espais capitalistes a través de la bandera de “llibertat” per tal de blanquejar el règim opressor. Aquesta suposada llibertat omple les portades dels diaris i els canals de televisió, però el discurs de la diversitat neoliberal anul·la el potencial revolucionari. En tota aquesta maquinària, el pinkwashing juga un paper fonamental: empreses i Estats netegen la seva imatge a través d’una falsa inclusivitat mentre precaritzen a les treballadores cada cop més.

    Cal apuntar les nostres eines de lluita contra la repressió sexual i el model normatiu de la família heteropatriarcal, contra la violència masclista i contra el model econòmic capitalista que subordina el sexe a la reproducció. Tampoc podem entendre l‘explotació dels nostres cossos de forma individual, cal qüestionar les relacions socials capitalistes des d’on es reprodueix el model de la família heteropatriarcal normativa. Aquest sistema ha controlat i reprimit històricament la nostra sexualitat, tot limitant els drets reproductius de les dones treballadores i oferint recursos limitats d’educació sexual integral per tal d’imposar una “normalització sexual” a disposició dels valors de la família.

    Sense la superació del capitalisme i el patriarcat no podrem aconseguir l’emancipació total de la dona treballadora i, per tant, tampoc la seva llibertat sexual. És aquí, en la lluita de classes, on les dones lesbianes hem de visibilitzar-nos.

    Per tot això, avui 26 d’abril continuem reivindicant que no volem ser un nínxol de mercat ni una excepció davant la norma, sinó que volem destruir-la. Des de la lluita i amb l’organització desmuntem les entranyes del sistema capitalista per trencar amb les normes sexuals i els models que ens imposen.

    Trenquem la norma. Les lesbianes no ens sotmetem!

    Comunicat d’Arran

  • Manifestació a Madrid

    Judici de la vergonya

    Manifestació a Madrid

  • Aturem-ho tot!

    Judici de la vergonya

    VAGA GENERAL

  • Manifestació a Barcelona

    Judici de la vergonya

    17h Gran Via de les Corts Catalanes

  • Jornada de Mobilitzacions

    Primer dia de judici

    12h Aturada davant dels llocs de treball
    19h Concentracions a tot el país

  • Jornada de Mobilitzacions

    Primer dia de judici

    12h Aturada davant dels llocs de treball
    19h Concentracions a tot el país

  • L’autodeterminació no és un delicte!

    Avui múltiples organitzacions polítiques, sindicals, socials i veïnals, entre elles la CUP, han presentat una iniciativa de caràcter popular en defensa dels drets civils, polítics i socials. Uns drets fonamentals que es veuen greument amenaçats per l’inici d’un dels judicis més importants de les darreres dècades que queda emmarcat en aquesta Causa General en contra del dret a l’autodeterminació.

    PRENEM LA PARAULA

    Per aquest motiu prenem la paraula en defensa de la democràcia, i en defensa de drets fonamentals, civils i polítics, però també socials, que entenem que estan en perill. Perquè el fet que es vulgui jutjar, en unes condicions a més de greu vulneració de drets civils i polítics, denunciades per múltiples organitzacions internacionals, de caràcter governamental i no governamental, a les responsables polítics del referèndum de l’u d’octubre, moltes d’elles representants del poble escollides democràticament, d’altres portaveus o activistes d’organitzacions socials, representa, per a nosaltres que el que en realitat es vol jutjar és l’exercici de la democràcia – paradoxalment, en nom d’una democràcia i d’un Estat de Dret – , i que per tant, que del que es tracta és d’un judici contra el poble català, i contra tots els pobles de l’Estat espanyol.

    Prenem la paraula per denunciar que veiem el perill que unes institucions judicials polititzades vulguin castigar de forma exemplar, i d’acord amb uns interessos polítics poc dissimulats, els responsables polítics i governamentals d’organitzar un referèndum per tal que mai ningú no gosi de nou assajar vies polítiques i democràtiques que posin a debat qüestions que determinades elits, polítiques, econòmiques o judicials, puguin considerar fora de la llei.

    L’AUTODETERMINACIÓ NO ÉS UN DELICTE

    Però la democràcia no pot estar mai fora de la llei.
    La possibilitat de debatre i de decidir no poden estar mai fora de la llei.
    Un referèndum no pot estar mai fora de la llei.
    Les mobilitzacions ciutadanes i la llibertat d’expressió no poden estar mai fora de la llei.
    Decidir no és un delicte, i ni un referèndum, ni l’autodeterminació, no es poden jutjar i encara menys condemnar.

    Per això prenem la paraula avui contra la raó d’Estat. Per defensar drets civils i polítics, i perquè aquests són la clau per poder defensar altres drets. Perquè sense drets civils i polítics no hi ha democràcia, i igual com sense drets socials no hi pot haver una democràcia plena, sense drets civils i polítics, tampoc no hi pot haver una democràcia.
    Pel dret a decidir-ho tot.

    JORNADES DE MOBILITZACIÓ POPULAR

    1. Convertim el primer dia de judici, el proper 12 de febrer, en una jornada de lluita!
    2. El proper dissabte, 16 de febrer, amb una gran manifestació a la Gran Via de Barcelona, on cridem de nou a mobilitzar-se massivament. Davant d’un judici polític que intenta judicialitzar l’exercici de drets fonamentals com la llibertat de manifestació o el dret a l’autodeterminació, convoquem a tota la ciutadania del país a participar-hi. Volem que aquest nou cicle històric de mobilitzacions arribi a tots els àmbits de la societat catalana, des de l’economia i el treball, fins els nostres barris i els nostres pobles.
    3. El 21 de febrer, Vaga General que, en defensa dels drets socials i laborals han convocat alguns sindicats. Com dèiem, quan els drets civils i polítics estan en perill, també ho estan, automàticament, els drets socials i laborals. I davant l’exepcionalitat del moment, el proper dissabte, 16 de març tornarem a mobilitzar-nos, aquesta vegada amb el Madrid solidari.

  • L’independentista Jordi Puig emprèn el camí per la República al llarg dels Països Catalans

    L’ex-represaliat independentista Jordi Puig, establert a les Illes des fa anys, ha emprès el camí per la República en cadira de rodes que recorrerà els Països Catalans

    El militant independentista i represaliat en diverses ocasions, Jordi Puig, va iniciar el passat 19 de desembre una ruta en cadira de rodes que recorrerà els Països Catalans.

    Jordi Puig piula cada dia des del compte @Cami_Republica explicant l’itinerari, les rebudes i acolliment a diferents poblacions, i exposant-hi reflexions personals i polítiques. I porta a terme aquesta iniciativa per difondre la reivindicació de la República Catalana arreu dels Països Catalans, així com per dinamitzar la reivindicació dels presos polítics.

    Entre les piulades inicials va destacar que, des Cas Concos i passant per Campos i Porreres, en arribar a Montuïri va recordar el company traspassat fa poc més d’un any: “Sortint de Porreres cap a Montuïri, amb Macià Manera al cor.”

    Publicat a Llibertat.cat

     

  • Jordi Puig roda els Països Catalans per la república

    Ha inciat a Mallorca un recorregut en cadira de rodes, en solidaritat amb els presos polítics

    Jordi Puig, un dels noms de referència de l’independentisme dels anys vuitanta, ha iniciat el que defineix com una particular mostra de solidaritat amb els presos polítics: està fent la volta als Països Catalans en cadira de rodes i ho esta explicant a través del compte de twitter @Cami_Republica.

    El seu viatge va començar el 19 de desembre a Cas Concos, a Mallorca, i el portarà els pròxims mesos per tot el país. Avui arribarà a Manacor. Puig fa aquest recorregut en cadira de rodes i ha dit a VilaWeb que sentia la necessitat de fer alguna cosa per la república i els presos polítics i va decidir que volia convertir la seva limitació física en un estímul per a portar el missatge de la independència arreu dels Països Catalans.

    Puig va estar a la presó 1.663 dies per una condemna a vuit anys de presó dictada per un tribunal militar per l’assalt fallit a la caserna de Berga, el 15 de novembre de 1980, assalt que va ser atribuït a ETA politicomilitar. Va sortir en llibertat condicional el 1985. El 1992 el Tribunal Constitucional li va concedir l’empara d’acord amb el fet que els tribunals militars que el van jutjar van violar el principi de la presumpció d’innocència. El seu judici va ser anul·lat i finalment el Tribunal Europeu dels Drets Humans va condemnar l’estat espanyol per no haver respectat el seu dret a la pressumpció d’innocència.

    A Jordi Puig li van haver d’amputar les dues cames en explotar-li el 21 de març de 1990 un artefacte que manipulava al costat dels jutjats de Santa Coloma de Farners, cinc anys després de quedar en llibertat condicional en la condemna per l’assalt a la caserna de Berga.

    Publicat a Vilaweb

  • L’únic desllorigador és l’autodeterminació

    L’Esquerra Independentista (Alerta Solidària, Arran, COS, CUP, Endavant i SEPC) volem donar a conèixer diverses consideracions després de la celebració del Consell de Ministres ahir a Barcelona

    En primer lloc, volem subratllar el fet que l’Estat espanyol va necessitar militaritzar la ciutat amb més de 9.000 policies i, ni tan sols així, van aconseguir que la reunió es desenvolupés amb normalitat. Tal com vam fer l’1-O i el 3-O, un poble mobilitzat és un poble que guanya, i així ho va tornar a demostrar ahir el poble català amb talls de carretera des de bon matí, concentracions de rebuig als voltants de la Llotja de Mar i arreu del territori i, el vespre, donant suport a les persones detingudes.

    En segon lloc, des de l’Esquerra Independentista evidenciem que el Govern de JxCat i ERC està intentant tancar per dalt –amb un pacte autonòmic—el que el poble està obrint des de baix. En els darrers dies trobem alguns exemples que constaten això: la reunió de dijous a Pedralbes, amb comunicat conjunt inclòs, el sopar del govern Espanyol amb representants del Govern i la patronal, l’actuació dels Mossos el 21D o la criminalització de les protestes i les diverses formes de lluita, argumentat un fals esperit de diàleg i la necessitat de criticar tota expressió de protesta que ells no liderin. Dit d’una altra manera, els pactes que comporten les renúncies a què ens volen dur necessiten d’una escenificació simbòlica independentista que contrasta directament amb els fets materials i concrets que duu a terme el govern: repressió i criminalització de tothom qui se surt del guió escrit.

    Per tot això, des de l’Esquerra Independentista denunciem com, a partir de la política de despatxos, ambdós governs aposten per un pacte autonòmic. Tenim clar que cap tipus de negociació amb l’estat és possible, sinó que el camí va en la línia que marquen les mobilitzacions d’ahir. És amb l’organització popular i la mobilització sostinguda que podrem lluitar per fer efectius els nostres drets polítics i socials així com exercir una veritable autodeterminació per tal que, efectivament, Tombem el Règim. Així mateix, considerem que l’actuació policial d’ahir va estar marcada, com ve sent habitual, per irregularitats i brutalitat; es tracta, doncs, d’un nou episodi de violència institucional que també buscat inocular la por al poble i desmobilitzar la gent.

    El conflicte polític generat per la negació de drets per part de l’Estat espanyol contra el poble català no es resol amb la força policíaca ni amb la imposició política, sinó garantint i exercint drets que garanteixin una vida digna per a tothom: l’únic desllorigador és l’autodeterminació. Per tot plegat, recuperant els aprenentatges de l’1-O i el 3-O, l’Esquerra Independentista mantenim la crida al poble dels Països Catalans: Alcem-nos, contra la repressió, per la llibertat dels presos i preses polítiques. Alcem-nos, pels nostres drets polítics i socials. Alcem-nos, per exercir l’autodeterminació. Alcem-nos, perquè, avui com ahir, la lluita és l’únic camí!

    Països Catalans, 22 de desembre de 2018
    Alerta Solidària, Arran, COS, CUP, Endavant, SEPC

Pàgina 1 de 212