• L’independentista Jordi Puig emprèn el camí per la República al llarg dels Països Catalans

    L’ex-represaliat independentista Jordi Puig, establert a les Illes des fa anys, ha emprès el camí per la República en cadira de rodes que recorrerà els Països Catalans

    El militant independentista i represaliat en diverses ocasions, Jordi Puig, va iniciar el passat 19 de desembre una ruta en cadira de rodes que recorrerà els Països Catalans.

    Jordi Puig piula cada dia des del compte @Cami_Republica explicant l’itinerari, les rebudes i acolliment a diferents poblacions, i exposant-hi reflexions personals i polítiques. I porta a terme aquesta iniciativa per difondre la reivindicació de la República Catalana arreu dels Països Catalans, així com per dinamitzar la reivindicació dels presos polítics.

    Entre les piulades inicials va destacar que, des Cas Concos i passant per Campos i Porreres, en arribar a Montuïri va recordar el company traspassat fa poc més d’un any: “Sortint de Porreres cap a Montuïri, amb Macià Manera al cor.”

    Publicat a Llibertat.cat

     

  • Jordi Puig roda els Països Catalans per la república

    Ha inciat a Mallorca un recorregut en cadira de rodes, en solidaritat amb els presos polítics

    Jordi Puig, un dels noms de referència de l’independentisme dels anys vuitanta, ha iniciat el que defineix com una particular mostra de solidaritat amb els presos polítics: està fent la volta als Països Catalans en cadira de rodes i ho esta explicant a través del compte de twitter @Cami_Republica.

    El seu viatge va començar el 19 de desembre a Cas Concos, a Mallorca, i el portarà els pròxims mesos per tot el país. Avui arribarà a Manacor. Puig fa aquest recorregut en cadira de rodes i ha dit a VilaWeb que sentia la necessitat de fer alguna cosa per la república i els presos polítics i va decidir que volia convertir la seva limitació física en un estímul per a portar el missatge de la independència arreu dels Països Catalans.

    Puig va estar a la presó 1.663 dies per una condemna a vuit anys de presó dictada per un tribunal militar per l’assalt fallit a la caserna de Berga, el 15 de novembre de 1980, assalt que va ser atribuït a ETA politicomilitar. Va sortir en llibertat condicional el 1985. El 1992 el Tribunal Constitucional li va concedir l’empara d’acord amb el fet que els tribunals militars que el van jutjar van violar el principi de la presumpció d’innocència. El seu judici va ser anul·lat i finalment el Tribunal Europeu dels Drets Humans va condemnar l’estat espanyol per no haver respectat el seu dret a la pressumpció d’innocència.

    A Jordi Puig li van haver d’amputar les dues cames en explotar-li el 21 de març de 1990 un artefacte que manipulava al costat dels jutjats de Santa Coloma de Farners, cinc anys després de quedar en llibertat condicional en la condemna per l’assalt a la caserna de Berga.

    Publicat a Vilaweb

  • L’únic desllorigador és l’autodeterminació

    L’Esquerra Independentista (Alerta Solidària, Arran, COS, CUP, Endavant i SEPC) volem donar a conèixer diverses consideracions després de la celebració del Consell de Ministres ahir a Barcelona

    En primer lloc, volem subratllar el fet que l’Estat espanyol va necessitar militaritzar la ciutat amb més de 9.000 policies i, ni tan sols així, van aconseguir que la reunió es desenvolupés amb normalitat. Tal com vam fer l’1-O i el 3-O, un poble mobilitzat és un poble que guanya, i així ho va tornar a demostrar ahir el poble català amb talls de carretera des de bon matí, concentracions de rebuig als voltants de la Llotja de Mar i arreu del territori i, el vespre, donant suport a les persones detingudes.

    En segon lloc, des de l’Esquerra Independentista evidenciem que el Govern de JxCat i ERC està intentant tancar per dalt –amb un pacte autonòmic—el que el poble està obrint des de baix. En els darrers dies trobem alguns exemples que constaten això: la reunió de dijous a Pedralbes, amb comunicat conjunt inclòs, el sopar del govern Espanyol amb representants del Govern i la patronal, l’actuació dels Mossos el 21D o la criminalització de les protestes i les diverses formes de lluita, argumentat un fals esperit de diàleg i la necessitat de criticar tota expressió de protesta que ells no liderin. Dit d’una altra manera, els pactes que comporten les renúncies a què ens volen dur necessiten d’una escenificació simbòlica independentista que contrasta directament amb els fets materials i concrets que duu a terme el govern: repressió i criminalització de tothom qui se surt del guió escrit.

    Per tot això, des de l’Esquerra Independentista denunciem com, a partir de la política de despatxos, ambdós governs aposten per un pacte autonòmic. Tenim clar que cap tipus de negociació amb l’estat és possible, sinó que el camí va en la línia que marquen les mobilitzacions d’ahir. És amb l’organització popular i la mobilització sostinguda que podrem lluitar per fer efectius els nostres drets polítics i socials així com exercir una veritable autodeterminació per tal que, efectivament, Tombem el Règim. Així mateix, considerem que l’actuació policial d’ahir va estar marcada, com ve sent habitual, per irregularitats i brutalitat; es tracta, doncs, d’un nou episodi de violència institucional que també buscat inocular la por al poble i desmobilitzar la gent.

    El conflicte polític generat per la negació de drets per part de l’Estat espanyol contra el poble català no es resol amb la força policíaca ni amb la imposició política, sinó garantint i exercint drets que garanteixin una vida digna per a tothom: l’únic desllorigador és l’autodeterminació. Per tot plegat, recuperant els aprenentatges de l’1-O i el 3-O, l’Esquerra Independentista mantenim la crida al poble dels Països Catalans: Alcem-nos, contra la repressió, per la llibertat dels presos i preses polítiques. Alcem-nos, pels nostres drets polítics i socials. Alcem-nos, per exercir l’autodeterminació. Alcem-nos, perquè, avui com ahir, la lluita és l’únic camí!

    Països Catalans, 22 de desembre de 2018
    Alerta Solidària, Arran, COS, CUP, Endavant, SEPC

  • Contra les detenciones de Reus

    Novament, l’urpa repressora de l’estat espanyol ha actuat. Ens mostra novament el seu tarannà autoritari i repressor.

    Per això, ara, davant de la detenció de la Marta Llorens i de l’Oriol Ciurana, dos càrrecs electes, de la CUP de Reus, amb l’únic motiu d’haver expressat públicament la seva ideologia, posició i conviccions, en relació amb la repressió brutal de la policia el passat dia 1 d’octubre, MANIFESTEM el nostre rebuig més rotund davant de la persecució, totalment abusiva, que pateixen.

    Denunciem que el delicte d’odi que els volen atribuir no té res a veure amb els fets de l’octubre ni amb la realitat d’aquests dies: aquest delicte no pot servir mai per protegir la impunitat de la policia, ni per impedir-ne les crítiques, ja que únicament pot i ha de protegir els grups socials que pateixen discriminació, (per raó d’origen, ètnia, ideologia o condició sexual) però en cap cas pot emparar la impunitat de cap policia ni la prohibició de les protestes. En aquests casos ha de prevaler sempre el dret democràtic a la llibertat d’expressió.

    Denunciem a més que ara els estan aplicant un càstig anticipat, abans del judici, de manera totalment desmesurada i sense cap justificació. Res no empara una detenció abusiva que es produeix, fins i tot, moltes hores abans de l’hora prevista per a la declaració.

    Denunciem que la pretesa “justícia” espanyola que ara ordena aquestes detencions entra en manifesta contradicció amb els seus propis tribunals espanyols, que repetidament han fet esment de la llibertat d’expressió per garantir la impunitat de l’extrema dreta i dels racistes, davant d’actuacions clares de propagació de l’odi xenòfob, i que han protegit tossudament aquest tipus de conductes permetent la seva total impunitat.

    Hi ha dues mesures, dues maneres d’actuar, segons quina sigui la ideologia de les persones encausades: a unes se’ls permet qualsevol cosa: fins i tot agredir i atacar impunement; als altres, sovint, se’ns priva dels drets democràtics: sense motius, i sense ni donar cap mena d’explicació.

    Així mateix, reiterem el nostre total suport a la resta de persones represaliades injustament: LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS ! PROU REPRESSIÓ A LES PERSONES EXILIADES!

    Per això, DIEM que no reconeixem aquesta suposada justícia espanyola que persegueix les idees legítimes i les conviccions, i que empresona les aspiracions democràtiques del nostre poble.

    Per això, MANIFESTEM que només obeirem el mandat democràtic que vam rebre del poble català el passat dia 1 d’octubre.

    Per això DIEM que ens mantindrem fidels, novament, tossudament alçats, al mandat democràtic del nostre poble.

    LLIBERTAT REGIDORES DETINGUDES!
    VISCA LA TERRA!

     

    Descarrega (PDF, 28KB)

  • Campanya per a reivindicar el dret i el deure a parlar català a Catalunya Nord

    L’inici de la campanya coincideix amb el 316è aniversari que el rei Lluís XIV signava l’edicte que prohibia l’ús oficial de la llengua catalana. Un edicte aplicat per la République

    A Catalunya Nord unes quantes entitats i persones preocupades per la situació de la llengua catalana faran una recollida de signatures a diverses localitats.

    Les entitats recolliran postals firmades per a recordar que tots tenim el dret i el deure (quan ho sabem) de parlar català i seran entregades als responsables de les institucions nord-catalanes que s’han compromés a favor de la llengua catalana:

    • La Presidenta del Consell Departamental per a ser la màxima responsable de l’aplicació de la Carta a Favor del Català del 2007
    •  

    • El batlle de Perpinyà per a ser el màxim responsable de l’aplicació de la Carta a favor del Català aprovada el 2010
    •  

    • El president del SIOCAT Sindicat de batlles i tinents a favor de les llengües catalana i occitana, sindicat creat recentment i del qual sabem poca cosa.

    Els impulsors de la campanya han decidit d’emprar-ne el llaç quatribarrat, símbol d’Enllaçats per la Llengua.

    2 d’abril de 1700

    L’inici de la campanya coincideix amb el 316è aniversari que el rei Lluís XIV signava l’edicte que prohibia l’ús oficial de la llengua catalana. Un edicte aplicat per la République.

    A tot això cal recordar que el 1992 l’Estat francès signava la Carta Europea de les llengües dites regionals. D’ençà regularment l’Estat en refusa l’aplicació

    Fa 9 anys el Consell General aprovava una Carta a favor del Català. Carta que no s’aplica pas i fa 6 anys el consistori de Perpinyà aprovava una Carta a Favor del català. Carta que no s’aplica pas.

    Publicat a Llibertat.cat

  • Diada internacional de la dona treballadora

    1ecb5dc6-6a0f-4210-bb79-b4a841709e2e