• La CUP denuncia que continua tenint vigilància policial un any després del 20-S

    Avui fa un any dels fets del passat 20 de setembre i de l’ofensiva de l’Estat espanyol i del seu aparell policial a la seu nacional de la CUP i al Departament d’Economia i Finances i de la clara vulneració de drets civils i polítics a través de detencions, escorcolls i setges policials, amb la finalitat d’exercir la repressió i evitar la celebració del Referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre.

    Avui, en una roda de premsa davant de la seu nacional de la CUP, Mireia Boya, ex diputada i actual portaveu del Secretariat Nacional, ha volgut denunciar el fet de que des de fa més d’un any la seu nacional de l’organització pateix vigilància policial per part d’agents de la Policia Nacional Espanyola de paisà: “Un any després d’aquell 20 S seguim tenint cossos i forces de la policia de l’Estat al voltant de la seu de la CUP que ens espien, que agafen notes de tots els nostres moviments. La repressió no ha acabat”. Davant de la detecció de la vigilància, la CUP es va posar en contacte amb la conselleria d’Interior per informar del seguiment i està a l’espera d’una resposta.

    Núria Gibert, ex portaveu del Secretariat Nacional, també ha volgut posar de manifest que “el 20-S va suposar una jornada històrica gràcies a la gent, que de forma autoorganitzada, va sortir als carrers a defensar la democràcia i la voluntat popular d’exercir el dret a l’autodeterminació, demostrant que a través de mobilitzacions massives i de la desobediència civil no violenta es podria celebrar el Referèndum de l’1 d’octubre”.

    “Aquell dia va suposar una victòria per la gent, que va posar el cos i la intel·ligència col·lectiva i que es va veure més forta i junta que mai. Tot el que es va aprendre aquell dia es va dur a terme també l’1 i el 3 d’octubre, quan l’autoorganització popular va permetre que s’obrissin els col·legis electorals i que se celebrés el Referèndum fent front a la repressió policial i que es dués a terme una vaga general massiva que va aturar Catalunya”, ha assegurat Gibert.

    A més, les portaveus han volgut destacar la “incohèrencia” que suposa que el Jutjat d’Instrucció 13 hagi reconegut que investigava els preparatius del referèndum i que aquest jutjat mentís quan el juliol passat se’ls va negar la possibilitat a la CUP de personar-se com a “coautora” al·legant que no investigava el referèndum. El partit encara està estudiant quines mesures legals interposarà.

    Finalment, la organització ha volgut convidar a totes les veïnes, militants i persones d’arreu que van venir a defensar la seu nacional de la CUP en una jornada d’accions durant tot el dia, reivindicant que l’esperit del 20 de setembre segueix viu i el volem fer present convidant. Sota el lema ‘20-S: obrim la seu, omplim els carrers! Un any després, seguim prenent partit’, s’han preparat activitats com un vermut veïnal, actuacions musicals i una taula rodona de debat amb David Fernández, Mireia Montesinos, Jaume Asens, Marcel Mauri i Carme Sansa. A l’acabar, es farà una marxa fins a la manifestació convocada per Òmnium Cultural i l’ANC al Departament d’Economia i Finances.

  • Contra les detenciones de Reus

    Novament, l’urpa repressora de l’estat espanyol ha actuat. Ens mostra novament el seu tarannà autoritari i repressor.

    Per això, ara, davant de la detenció de la Marta Llorens i de l’Oriol Ciurana, dos càrrecs electes, de la CUP de Reus, amb l’únic motiu d’haver expressat públicament la seva ideologia, posició i conviccions, en relació amb la repressió brutal de la policia el passat dia 1 d’octubre, MANIFESTEM el nostre rebuig més rotund davant de la persecució, totalment abusiva, que pateixen.

    Denunciem que el delicte d’odi que els volen atribuir no té res a veure amb els fets de l’octubre ni amb la realitat d’aquests dies: aquest delicte no pot servir mai per protegir la impunitat de la policia, ni per impedir-ne les crítiques, ja que únicament pot i ha de protegir els grups socials que pateixen discriminació, (per raó d’origen, ètnia, ideologia o condició sexual) però en cap cas pot emparar la impunitat de cap policia ni la prohibició de les protestes. En aquests casos ha de prevaler sempre el dret democràtic a la llibertat d’expressió.

    Denunciem a més que ara els estan aplicant un càstig anticipat, abans del judici, de manera totalment desmesurada i sense cap justificació. Res no empara una detenció abusiva que es produeix, fins i tot, moltes hores abans de l’hora prevista per a la declaració.

    Denunciem que la pretesa “justícia” espanyola que ara ordena aquestes detencions entra en manifesta contradicció amb els seus propis tribunals espanyols, que repetidament han fet esment de la llibertat d’expressió per garantir la impunitat de l’extrema dreta i dels racistes, davant d’actuacions clares de propagació de l’odi xenòfob, i que han protegit tossudament aquest tipus de conductes permetent la seva total impunitat.

    Hi ha dues mesures, dues maneres d’actuar, segons quina sigui la ideologia de les persones encausades: a unes se’ls permet qualsevol cosa: fins i tot agredir i atacar impunement; als altres, sovint, se’ns priva dels drets democràtics: sense motius, i sense ni donar cap mena d’explicació.

    Així mateix, reiterem el nostre total suport a la resta de persones represaliades injustament: LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS ! PROU REPRESSIÓ A LES PERSONES EXILIADES!

    Per això, DIEM que no reconeixem aquesta suposada justícia espanyola que persegueix les idees legítimes i les conviccions, i que empresona les aspiracions democràtiques del nostre poble.

    Per això, MANIFESTEM que només obeirem el mandat democràtic que vam rebre del poble català el passat dia 1 d’octubre.

    Per això DIEM que ens mantindrem fidels, novament, tossudament alçats, al mandat democràtic del nostre poble.

    LLIBERTAT REGIDORES DETINGUDES!
    VISCA LA TERRA!

     

    Descarrega (PDF, 28KB)

  • Guillem Agulló: Ni oblit, ni perdó!

    24 anys han passat de l’assassinat del company Guillem Agulló i Salvador a mans del feixisme aquell 11 d’abril de 1993 a Montanejos. 24 anys que han fet que la impunitat de la qual gaudeixen ara els seus assassins i la ràbia que la seva mort va despertar i encara desperta, es transformen per nosaltres en força i coratge per continuar endavant i assolir els mateixos objectius pels quals ell va donar la vida: uns Països Catalans lliures de qualsevol forma d’opressió.

    No hi ha doncs, ni hi haurà, cap militant de l’Esquerra Independentista que no conegui la seva història, que no necessiti recuperar la seva memòria, la dignitat i l’empenta de les que lluiten fins a les últimes conseqüències, de les que mai es rendeixen. Es més que palpable el fet que avui continuen vigents les lluites d’aquelles que a començaments dels anys 90 entenien la importància i la necessitat de l’organització en clau juvenil. Doncs avui, lluny d’aturar-se, les ofensives capitalistes i patriarcals no han fet més que reforçar-se.

    El procés de recentralització que seguim patint any rere any arreu dels Països Catalans, la contínua destrucció del territori per a la seva consegüent explotació, la supressió de línies en català al País Valencià, les contínues agressions feixistes als nostres casals per part de grups neonazis i en el nostre dia a dia de la mà de l’estat capitalista, els feminicidis, les agressions masclistes, la precarietat, l’atur, el racisme, l’homofòbia, la transfòbia. Totes les formes d’opressió per part d’un sistema que es manifesta estructuralment generador de desigualtats no només estan tan presents com als 90 sinó que s’han accentuat.

    És per això que 24 anys després esdevé necessari mantenir viva la flama de la seva lluita, perquè ni oblidem ni perdonem, perquè el combat antifeixista continua i perquè per nosaltres Guillem Agulló és molt més que un jove que ha passat a la història. Per a les joves, parlar del Guillem vol dir parlar de joventut, de consciència de classe, de Països Catalans, de feminisme, d’anticapitalisme, de lluita al carrer i d’antifeixisme.

    Recuperar la memòria de Guillem Agulló i de totes les caigudes en defensa de la llibertat del poble treballador català és molt més que un gest de dignitat, significa avançar en la construcció de la nostra pròpia història, la d’un poble que es nega a desaparèixer, la d’un país que vol ser no només per resistir, sinó com a garant de la llibertat de les persones que l’habiten. 24 anys després, parlar de Guillem Agulló vol dir també parlar de Països Catalans, vol dir, per tant, parlar de socialisme i de feminisme, d’un país que només serà quan la classe treballadora prengui les regnes del seu propi destí.

    Per ell, i per totes les caigudes en combat contra el feixisme. El millor homenatge: continuar fins a la victòria.

    Guillem Agulló: Ni oblit, ni perdó!

  • Un judici polític de manual

    Després de fracassar en la negociació d’un pacte fiscal, Artur Mas va convocar i guanyar les eleccions autonòmiques del 2012 amb una promesa clara: convocar una consulta sobre si Catalunya hauria de ser un estat independent. Més d’un 80% dels diputats catalans va votar a favor d’aquesta consulta.

    Mas va convocar oficialment la consulta per al 9 de novembre del 2014. Després de diverses actuacions judicials, la “consulta formal no referendària” inicial es va convertir en un “procés participatiu no vinculant” d’acord amb la legislació catalana preexistent. El Govern espanyol va trigar ni dues setmanes a impugnar la convocatòria del que aleshores es plantejava ja com un simple procés participatiu sense efectes jurídics. També va plantejar la suspensió de la convocatòria al Tribunal Constitucional, el qual, cinc dies abans de l’obertura de les urnes, la va suspendre. La suspensió es va comunicar telemàticament i genèricament al Govern de la Generalitat.

    No obstant això, el procés participatiu jurídicament no vinculant es va dur a terme en la data prevista, mitjançant la participació de més de 40.000 voluntaris, que es van encarregar d’obrir els col·legis electorals, coordinar el procés, posar en marxa els elements informàtics per poder garantir la realització del procés i donar-ne a conèixer els resultats: més de dos milions quatre-centes mil persones, que suposaven aproximadament el 50% del cens electoral vigent, van votar en la manifestació política no electoral més massiva de la història del país.

    L’alta participació i una roda de premsa el mateix dia 9 de novembre del president Mas van acabar d’arrodonir l’èxit del procés participatiu no vinculant. Això va moure la Fiscalia de l’Estat, a instàncies del Govern espanyol del Partit Popular, que és qui nomena el fiscal general, a impulsar la presentació d’una querella contra Artur Mas (president de la Generalitat), Irene Rigau (consellera d’Educació) i Joana Ortega (vicepresidenta del Govern) per delictes de desobediència administrativa o judicial, prevaricació (ordenar actuacions administratives tot sabent que són il·legals) i malversació de fons públics (gastar diners públics en actes inapropiats).

    La Fiscalia de Catalunya es va negar, inicialment, a formular la querella, ja que va considerar que els fets no eren delictius, però, finalment, per les pressions del Govern central –que produïren fins i tot la caiguda de l’aleshores fiscal general de l’Estat i la seva substitució– la querella es va presentar i tramitar, fins a l’obertura del judici oral d’aquest dilluns, 6 de febrer de 2017.

    Durant la instrucció, la fiscalia va retirar finalment de la querella el delicte de malversació de fons públics. Així, només queda per jutjar el delicte de prevaricació, és a dir, si els querellats varen fer algun acte per acció o omissió que tendís a la celebració del procés participatiu després de la notificació del TC de la suspensió del procés participatiu el dia 4 de novembre del 2014. També s’ha de jutjar si a partir de la mateixa data es va produir el delicte de desobediència d’una resolució judicial, tal com pretén demostrar la Fiscalia.

    Les peticions de la Fiscalia comporten penes d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic i multes. Si fossin condemnats, els acusats no podrien exercir cap càrrec públic executiu o de representació: durant 10 anys el president Mas i durant 9 anys les exconselleres Ortega i Rigau.

    En tractar-se d’un procés que té arrels profundes en decisions polítiques enfrontades entre els governs de Madrid i Barcelona, tot fa pensar que si el TSJC ha permès l’obertura del judici oral, difícilment la sentència podrà ser absolutòria.

    Les qüestions tècniques més transcendentals són aspectes formals de la notificació als acusats de la suspensió del procés participatiu, que contravenen tota la jurisprudència existent fins avui del Tribunal Suprem espanyol, i que haurien d’haver-se resolt en la fase d’instrucció.

    L’absolució suposaria un autèntic fracàs del funcionament del poder judicial, que quedaria profundament tocat en relació a elements essencials: la independència respecte dels altres poders de l’Estat i el respecte als drets fonamentals de la persona, entre els quals hi ha el de no ser sotmès innecessàriament a un procés judicial mediàtic com el que s’està produint.

    Cal tenir en compte que la prova dels elements materials de la concreció dels delictes únicament es pot fer mitjançant proves merament instrumentals, com ara la declaració de testimonis, que eventualment poden tenir interessos o visions personals contradictòries per la mateixa ideologia política, o documentals, com ara l’aparició de factures posteriors a la data de la comunicació de suspensió, cosa que no prova ni que els encàrrecs s’haguessin fet amb posterioritat a aquella data ni tan sols que s’haguessin realitzat amb data anterior o posterior, o que aquelles que es van realitzar ja no les podien aturar els acusats. En aquell moment, tot el procés estava ja en mans dels voluntaris, que han estat absolts de delicte, ja que el 9N no hauria estat possible de cap manera sense la seva participació.

    Aquest fet comporta una situació tan irracional com la de considerar culpables d’un delicte els seus presumptes autors intel·lectuals, mentre que se n’absolen els autors materials.

    Per si no n’hi hagués prou, la notificació al Govern de la Generalitat del dia 4 de novembre no tenia el caràcter de requeriment personal directe a cap dels acusats perquè deixessin de realitzar alguna activitat concreta, ni se’ls advertia personalment de les conseqüències penals que la seva desobediència podia comportar-los. Només això ja hauria d’haver suposat l’arxivament de la instrucció abans del judici.

    Si no ha estat així, només es pot entendre per l’obstinació política d’un Estat que no està disposat a admetre que la seva integritat territorial és discutida per una part dels habitants del seu territori des de fa segles.

    Juristes ANC

  • Sobre els fets del 9 d’octubre a València

    Prou impunitat policial, prou complicitat amb el feixisme!

    Exigim, per tant, que aquestes agressions siguen perseguides i investigades i que la ciutat que va veure néixer una Primavera Valenciana no continue sent, malgrat suposats canvis polítics, un terreny d’impunitat policial i feixista.

    Des de l’esquerra independentista volem posar de manifest que l’aparent normalitat democràtica que el mal anomenat govern del canvi al País Valencià ha volgut vendre dels actes de la diada 9 d’octubre no és real. Així ho evidencia la connivència en la participació d’organitzacions feixistes com España 2000, Alianza Nacional, el GAV o VOX a la processó cívica institucional. I la posterior repressió policial, les identificacions i les agressions feixistes patides pel conjunt del moviment antifeixista a la ciutat de València.

    Així ho demostren també els fets ocorreguts després de la manifestació de la vesprada, la qual es va desenvolupar sense cap incident remarcable i on la militància de l’Esquerra Independentista va patir una greu persecució policial. Va ser una vegada finalitzada aquesta quan dues línies de policia nacional, una per cada costat, feren seguiment al conjunt de les participants que abandonaven la manifestació fins que van arribar a una zona on hi havia quatre furgons de la policia nacional esperant-les. En primer lloc en van identificar i escorcollar a una i després van posar la resta de persones contra la paret per procedir a les corresponents identificacions.

    Durant aquestes, la violència policial va ser una constant, van agredir diverses militants de l’Esquerra Independentista i es van encarar amb una companya tot espentant-la i agafant-la del pit. Una altra militant va ser agafada pel braç i llançada a terra per a després ser escorcollada i identificada a banda del grup i rebre una amenaça verbal d’una possible multa per desobediència. Un nou muntatge policial.

    Al mateix temps, a uns altres carrers de la ciutat de València es produïa una agressió feixista per part d’una colla de neonazis que va assaltar dues persones a crits de “catalufo de mierda” i “guarro”, les quals havien participat de la manifestació de la vesprada. La impunitat de les actuacions dels grups feixistes que lliurement es mouen per la ciutat contrasta amb la vigilància, el control i la persecució policial que hem patit per l’únic fet de manifestar-nos.

    És per això que volem denunciar l’actuació tant dels cossos repressius de l’estat, com dels governs municipal i autonòmic valencians que per la via de la indiferència i sota una aparent normalitat democràtica han emparat indirectament les agressions feixistes i han deixat via lliure a una actuació policial arbitrària.

    Exigim, per tant, que aquestes agressions siguen perseguides i investigades i que la ciutat que va veure néixer una Primavera Valenciana no continue sent, malgrat suposats canvis polítics, un terreny d’impunitat policial i feixista. Reivindiquem com sempre el lema triat pel moviment antifeixista per la diada del 9 d’octubre: els carrers seran sempre nostres! Prou impunitat!

     

    cuvwbx_w8aeq-_6

  • L’AN espanyola imputa el regidor Joan Coma Roura de Capgirem Vic

    Capgirem Vic (CUP) ha fet una crida a la mobilització creant una plataforma de suport i de lluita davant l’ofensiva espanyolista contra l’independentisme i els drets civils

    L’expolicia franquista i actual jutge de l’Audiència Nacional espanyola, Ismael Moreno, ha acceptat la petició del fiscal i ha imputat el company Joan Coma Roura per investigar-lo pel delicte d’incitació a la sedició a causa de les seves paraules apel·lant a la desobediència davant els tribunals espanyols en el ple municipal del 9 de desembre passat. És la primera vegada des que va començar l’anomenada transició que un càrrec electe és investigat per aquest delicte. Se li pot arribar a demanar fins a 8 anys de presó.
    Davant la gravetat d’aquests fets, l’assemblea de Capgirem Vic (CUP) mostra tot el seu suport a en Joan i a la seva família. I demana a la resta de població que se sumi a la proposta més necessària que mai de constituir una plataforma de suport i de lluita davant l’ofensiva judicial espanyolista contra l’independentisme i els drets civils més elementals.

    L’assemblea de Capgirem Vic (CUP), en coordinació amb en Joan Coma Roura i la seva família, un grup de juristes i el suport de la CUP nacional i Alerta Solidària, reunida aquest dimarts al vespre després que es confirmés la imputació del regidor, va decidir impulsar una plataforma antirepressiva de suport que s’obre a tota la societat vigatana, osonenca i catalana que està en favor dels drets civils i nacionals. En els propers dies s’articularan les accions de suport i de lluita, entre les quals s’hi preveu una manifestació a Vic que esperem que sigui multitudinària per mostrar un rebuig ben clar i contundent a l’in crescendo de l’ofensiva espanyolista de l’estat i la seva justícia.

    Un estat i una justícia que una vegada més s’han mostrat còmplices del feixisme més tronat. No cal oblidar que la denúncia, no només contra Joan Coma Roura, que és qui finalment ha acabat sent investigat, sinó contra totes les regidores i regidors de l’Ajuntament de Vic que van votar la moció de suport a la resolució de ruptura del Parlament, va venir de l’expressió vigatana d’aquest feixisme, que va dur la documentació a la Guàrdia Civil.

    Per això aprofita des d’ara per demanar a la resta de forces democràtiques que creïn un cordó sanitari respecte el feixisme, no interactuant-hi més ni a l’Ajuntament ni enlloc. L’opció contrària, de prendre el feixisme com una força més del consistori pel fet que ha estat votada, s’ha mostrat una vegada rere una altra estèril, ja que el feixisme precisament sempre acaba anant contra l’expressió de la democràcia i els drets civils i nacionals.

    Convoca la ciutadania en general, entitats i col·lectius, i a les forces democràtiques en general que lluiten pels drets civils de les persones i els drets nacionals de Catalunya i els Països Catalans a participar de l’assemblea oberta que es farà el dimecres dia 30 de març a les 8 del vespre al centre cívic Can Pau Raba. En aquesta assemblea s’ha de continuar articulant la campanya de suport a les persones represaliades, entre elles en Joan, i de lluita davant l’ofensiva espanyolista contra l’independentisme i els drets civils més elementals.

    Font: Llibertat.cat