• El raper Pablo Hasél espera “qualsevol dia” l’ingrés a presó per enaltiment del terrorisme

    En només vuit dies, la judicatura va notificar al raper lleidatà tres condemnes acumulatives que van des dels nou mesos fins als dos anys i mig de presó. La defensa de Pablo Hasél ha demanat un recurs d’empara al Tribunal Constitucional mentre l’Estat espanyol es troba al punt de mira de diverses organitzacions de drets humans, que observen amb preocupació la restricció sobre la llibertat d’expressió que es fa mitjançant l’ús del delicte d’enaltiment del terrorisme

    – ¿Jura decir toda la verdad?
    – Estoy aquí por decir la verdad.

    Aquest diàleg resava en una vinyeta satírica de l’il·lustrador Quim Sosa que es va fer viral durant el judici del raper Pablo Hasél a l’Audiència Nacional (AN) espanyola, el març de 2018. És, alhora, l’argument de la seva defensa per provar de suspendre la condemna. Qualsevol dia, i a qualsevol hora, Hasél pot ingressar a un centre penitenciari: en només vuit dies la judicatura li va notificar tres condemnes acumulatives que van des dels nou mesos fins als dos anys i mig de presó. “M’estic fent càrrec d’aquesta situació, amb la mentalitat que vaig a la presó. En realitat són dues condemnes, la penal i la psicològica”, explica Hasél.

    La seva defensa havia recorregut al Tribunal Suprem una sentència de l’AN, del 2 de març de 2018, per la qual el condemnaven a vuit mesos de presó per injúries a la corona i a les institucions de l’Estat i per enaltiment del terrorisme. Els delictes que li imputen han estat extrets de 64 missatges del cantant publicats a Twitter i de la cançó Juan Carlos el Bobón. L’alt tribunal va confirmar el 8 de juny la sentència de l’AN amb dos vots particulars que en demanaven l’absolució. “Paradoxalment”, en paraules de l’advocat d’Hasél, Diego Herchhoren, aquell mateix dia la Fiscalia del Suprem va iniciar una investigació sobre l’origen de la fortuna del Rei emèrit. La defensa d’Hasél ha interposat un recurs d’empara al Tribunal Constitucional i demanarà la suspensió de l’ordre d’ingrés a presó quan s’executi.

    El lleidatà ja havia estat condemnat el 2015 a dos anys de presó per enaltiment del terrorisme amb la difusió dels temes Libertad presos políticos i Muerte a los Borbones, entre altres fets. L’ingrés no es va fer efectiu perquè no tenia antecedents, un supòsit que en l’actualitat ja no es compleix.

    Tres articles de rang constitucional vulnerats a la condemna

    Herchhoren esgrimeix que amb la decisió de l’AN s’han vulnerat tres articles de rang constitucional: el dret a l’exercici de la llibertat ideològica (article 16), la difusió d’idees (20.1) i el dret a una tutela judicial efectiva (24). “El delicte d’injúries i calúmnies que li imputen té exceptio veritatis quan s’acredita la veracitat dels fets que es descriuen sobre els funcionaris públics en l’exercici del seu càrrec. Se l’ha condemnat per fer un judici de valor sobre uns fets que són públics”.

    El lletrat es refereix l’homicidi de quinze migrants a mans de la Guàrdia Civil a la platja de Tarajal o a la mort d’Iñigo Cabacas a mans de l’Ertzaintza, casos difosos als mitjans de comunicació i que Hasél va reprovar a les seves xarxes socials. Aquesta tesi s’estén a la cançó Juan Carlos el Bobón, de la qual el raper sempre ha defensat que va ser composta a partir de notícies sobre els casos de corrupció que planen sobre la monarquia espanyola.

    “En aquests delictes és important no només la literalitat de les paraules, sinó el sentit o la intenció amb què han sigut utilitzades: el llenguatge admet interpretacions diverses”, conclou Herchhoren per determinar que les paraules d’Hasél no suposen cap perill real: “Ha plasmat en l’art allò que està en boca de tothom”. “Pots combregar o no amb les meves idees, et poden agradar més o menys les cançons, però són fets provats el que estic cantant”, diu Hasél.

    Dues sentències més sobre les seves espatlles

    La defensa d’Hasél també ha recorregut les dues sentències a l’Audiència de Lleida. Sobre aquests fets, Hasél ens admet que “hi pot haver confusió” amb els casos d’injúries a la corona i de lesions a un periodista. “En definitiva, però, considero que totes són condemnes polítiques, perquè els fets es van donar en un marc de lluita social”, explica.

    Hasél va declarar el març de 2018, poc abans que Valtonyc s’exiliés a Brussel·les per evitar el seu empresonament. En aquella data, assumien que la condemna suposava un sotrac en les seves vides, però que “quan posen en joc la presó i veuen que ni claudiquem ni demanem perdó per haver expressat les nostres idees, el que esperen és que la resta us autocensureu”. Aquests dies, Hasél adverteix que “l’Estat continua la repressió perquè en treu un rèdit, hi ha gent que té por a les seves conseqüències. Amb la crisi capitalista que s’aguditza voldran criminalitzar l’organització de la gent”.

    L’Estat espanyol, advertit

    Especialment arran de l’empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez el 14 d’octubre de 2017, l’Estat espanyol es va situar al punt de mira de diverses organitzacions de drets humans pel seu clima restrictiu sobre la llibertat d’expressió. El gener de 2019, el PEN Internacional va emetre un manifest en el qual exigia retirar els càrrecs contra els Jordis per “excessius” i va incloure el cas de Valtònyc a l’informe anual sobre vulneracions del dret a la llibertat d’expressió arreu del món.

    El març de 2019, Amnistia Internacional va fer públic l’informe Tuiteja, si t’atreveixes, en el qual reprovava l’ús del delicte d’enaltiment del terrorisme “per no tolerar certes formes de discrepància, així com el qüestionament de perspectives alternatives” i recordava a l’Estat espanyol que, com a signant de diversos tractats europeus i internacionals de drets humans, ha de garantir especialment la llibertat d’expressió.

    En l’àmbit de la llibertat artística, Freemuse va relatar al seu informe anual de 2019 que un total de catorze artistes s’han vist afectats per “les ambigües definicions de terrorisme al Codi Penal que permeten investigar artistes amb acusacions d’enaltiment” i posava l’Estat espanyol al costat de Turquia. Pablo Hasél, Valtònyc, La Insurgencia, els titellaires de Madrid, César Strawberry, Casandra Vera… Una llista que es fa llarga des de l’enduriment del Codi Penal l’any 2015, amb el qual s’han multiplicat per quatre les sentències per aquests delictes (especialment a Internet), d’acord amb les dades del Consell General del Poder Judicial. “El procediment contra Hasél i tants d’altres no s’haurien d’haver iniciat mai”, sentencia el seu advocat.

    “Pràcticament, a cap de les condemnes per enaltiment del terrorisme es pot acreditar un risc real perquè senzillament no s’han comès actes terroristes a partir de la publicació dels missatges. De fet, a l’Estat espanyol li ha caducat el termini per incorporar a l’ordenament jurídic una directiva europea contra el terrorisme, que exigeix acreditar el risc objectiu de l’investigat en aquests delictes”, conclou Diego Herchhoren.

    Publicat a La Directa per Clara Barbal | Imatge de Víctor Serri

  • L’Audiència de Girona desestima el recurs de Cs i confirma l’absolució de l’ex-regidor cupaire Robert Huertas

    L’ex-regidor de la CUP al municipi de Torroella ja va ser absolt en primera instància de les acusacions per suposades amenaces a un membre del partit Ciudadanos, i ara l’Audiència de Girona tomba el recurs a la sentència que hi presentà Cs

    Els fets es remunten al passat 26 de gener de 2019, quan un militant de Ciutadans es van traslladar a Torroella de Montgrí per realitzar una roda de premsa. A l’hora i el lloc indicat es van trobar amb una manifestació de com a mínim dues-centes persones que protestava per la posició política reaccionària, repressiva i anticatalana de l’esmentat partit polític. En aquell context, el coordinador de Ciutadans al municipi, Pere Cuadros, afirma haver rebut amenaces per part dels manifestants, concretant en el llavors regidor cupaire Robert Huertas la realització d’aquestes manifestacions. La Guàrdia Civil va incoar un atestat per delicte d’odi contra Robert Huertas, que la formació cupaire ja va denunciar com un exemple més d’utilització de la justícia contra els electes dels partits polítics independentistes i el fet que s’intentés fer servir la tipificació de “delictes d’odi”, una figura penal que té la seva raó de ser en protegir grups i minories discriminades que es troben en una situació en la qual els seus drets estan essent objecte de discriminació, agressió i/o violència, com una eina per reprimir el moviment independentista.

    El judici es va acabar celebrant per un delicte lleu d’amenaces el passat desembre. El jutjat d’instrucció número 1 de la Bisbal d’Empordà el va absoldre, i Cs va presentar recurs com acusació particular. Finalment, l’Audiència de Girona ha desestimat el recurs i ha confirmat l’absolució de l’exregidor independentista.

    Comunicat oficial de la CUP Nord Oriental

  • Exigim el cessament immediat del comissari Eduard Sallent

    La CUP exigeix el cessament immediat del comissari Eduard Sallent per ordenar manipular les actes de les sancions pel confinament

    La CUP exigeix públicament que el departament d’Interior obri una investigació al voltant dels fets denunciats ahir per diversos mitjans de comunicació, on s’assenyalava que Eduard Sallent, comissari en cap del cos de Mossos d’Esquadra, hauria ordenat a agents policials que fessin constar, en tots els casos, que el denunciat havia desobeït les ordres dels agents. Els anticapitalistes denuncien que la missiva de Sallent podria ser constitutiva d’un delicte de prevaricació, a banda d’ordenar als agents que cometin un delicte de falsedat en document públic en l’exercici de les seves funcions, per imposar una sanció sense base legal. Davant d’aquests fets, la CUP en demana el cessament immediat.

    L’advocacia de l’Estat i diverses juristes ja van advertir fa uns dies que el Reial Decret de l’estat d’alarma no establia un règim sancionador concret en cas d’incomplir les mesures establertes.
    En el comunicat intern publicat a la premsa, Sallent adverteix que davant la manca de base legal de les sancions que s’estan imposant als ciutadans, els agents han de fer constar a l’acta que “malgrat l’infractor obeeixi les instruccions dels agents de policia i retorni al seu domicili i deposi la seva actitud (…) que la persona ha desatès les ordres donades pels agents” i d’aquesta manera assegurar que se’ls pot sancionar per desobediència a l’autoritat (infracció greu de la Llei Mordassa) amb imports de fins a 30.000 euros, fins i tot en el cas que hagin obeït als agents.

    La formació anticapitalista entén que el comunicat intern emès pel Comissari Sallent és extremadament greu ja que implica donar ordres als agents dels Mossos per fer constar fets falsos a les actes aixecades, vulnerant el principi de legalitat i la presumpció d’innocència. Cal destacar que aquesta ordre s’emmarca en un context de retallades de drets i llibertats fonamentals, una ofensiva iniciada pel govern espanyol a la que s’ha sumat el Departament d’Interior des del primer dia, tant amb accions de dubtosa proporcionalitat com en una constant campanya pública marcada per l’autoritarisme habitual del Conseller Miquel Buch.

    Per tot això, la Candidatura d’Unitat Popular exigeix al Govern de la Generalitat de Catalunya:

    • El cessament immediat de totes les funcions del Comissari Eduard Sallent, l’obertura d’un expedient disciplinari i la seva suspensió cautelar de sou i feina com a agent del Cos de Mossos d’Esquadra.
    • La compareixença del Conseller d’Interior, Miquel Buch, al Parlament de Catalunya per donar explicacions de l’ordre del Comissari Sallent, les mesures adoptades i la gestió general dels expedients sancionadors incoats arran de l’estat d’alarma per la Covid-19.
  • Exigim que s’aturin les actuacions policials racistes

    La CUP envia una carta exigint que s’aturin les actuacions policials racistes, a Torra, Colau i Cunillera

    Joaquim Torra i Pla, President de la Generalitat de Catalunya
    Teresa Cunillera i Mestres, Delegada del Govern espanyol a Catalunya
    Ada Colau i Ballano, Alcaldessa de Barcelona

    Senyores i senyor,
    Els adrecem aquesta carta de forma conjunta en qualitat de màxims responsables polítics ens les respectives administracions dels cossos policials i, en particular, del Cuerpo Nacional de Policia a Catalunya, del Cos de Mossos d’Esquadra i e la Guàrdia Urbana de Barcelona. El motiu de la present és mostrar el profund desacord i l’enèrgica indignació i rebuig a les operacions policials que des de fa massa temps la policia espanyola, els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona duen a terme, sota diferents pretextos i excuses, amb l’únic objectiu d’identificar a veïns i veïnes per tal d’iniciar els seus tràmits d’expulsió per l’únic motiu de no complir amb els requisits administratius de la racista llei d’estrangeria, i que sovint acaben amb ingressos als Centres d’Internament d’Estrangers i amb deportacions.

    Com dèiem, aquestes actuacions no són noves, però l’operatiu conjunt dels tres cossos policials desplegat al barri del Raval de Barcelona el matí del 17 d’abril ens obliga a donar una resposta clara per la seva especial gravetat. Entenem que les tres administracions, estatal, autonòmica i municipal, estan utilitzant el marc d’excepcionalitat que imposa la declaració de l’estat d’alarma per la crisi de la Covid-19 amb finalitats totalment il·legítimes i pròpies del racisme i la xenofòbia institucional. Si aquests tipus de dispositius són de per si una vulneració dels drets humans i un instrument repressiu que persegueix l’expulsió dels nostres veïns i veïnes, fer-ho aprofitant l’estat d’alarma i en el context d’una pandèmia i crisi sanitària és contrari a la més mínima ètica i humanisme exigible a qualsevol govern que pretengui respectar els drets fonamentals, ni que sigui en mera aparença. Els exigim, doncs, que aturin de manera immediata i definitiva amb aquest tipus d’operatius policials contra la gent dels nostres barris, viles i ciutats.

    Cal posar de relleu que dur aquestes operacions en determinades poblacions o barris i convertir-los en autèntics espectacles mediàtics és una estigmatització institucional, des del poder de l’estat, que denota un profund menyspreu classista totalment inacceptable. Però encara més preocupant és el fet que aquests operatius en forma d’espectacle persegueixin atemorir a les persones que, no podent regularitzar la seva situació administrativa per unes lleis injustes i racistes, no poden sortir de les seves llars per por de ser detingudes, que se’ls obrin expedients d’expulsió o se’ls deporti. Així doncs, dispositius com el del barri del Raval redoblen l’angoixa i les dificultats que comporta el confinament, fins al punt de privar a llars senceres de poder sortir al carrer per tal d’abastir-se dels productes de primera necessitat com el menjar, productes d’higiene o farmacèutics.

    Finalment, volem aprofitar aquesta carta per posar en valor la tasca que les xarxes veïnals, de suport mutu i dels col·lectius antiracistes que arreu dels Països Catalans treballen per estendre la solidaritat entre els veïns i veïnes, i que planten cara malgrat la repressió als abusos policials i els operatius racistes que denunciem en aquesta carta. En aquest sentit, entenem que front a actuacions abusives dels cossos policials, és imprescindible l’autoorganització popular i veïnal per tal d’exercir l’autodefensa i protegir als nostres veïns i veïnes. Si les administracions i els cossos policials dels què vostès són responsables converteixen l’estat d’alarma en una suspensió de facto dels drets fonamentals, és obligació d’una societat solidària plantar-hi cara i, si cal, desobeir-lo per protegir els drets i necessitats materials de tots i totes.

    Cordialment,

    Candidatura d’Unitat Popular
    Països Catalans, 18 d’abril de 2020

  • Repulsem l’actuació policial d’ahir a La Bisbal

    Comunicat de la CUP de La Bisbal davant dels fets ocorreguts amb la Policia Local a l’Av. Josep Irla del municipi

    Aquesta tarda hem vist horroritzats les imatges de la dura actuació de la Policia Local en una operació a l’Av. Josep Irla. Les imatges, d’una duresa colpidora, mostra dos agents colpejant a un jove i amenaçant amb una arma a la seva mare, fets que condemnem sense pal·liatius.

    Sense prejudici de la presumpció d’innocència de tothom i en espera que les imatges de les càmeres que porta la policia local aclareixin més els fets, des de l’assemblea local de la CUP de La Bisbal volem fer les següents reflexions:

    La Policia Local ha de ser una policia de proximitat, amb una funció encaminada al benestar de la població, i mai ha de ser una font generadora de conflictes.

    Els agents han d’estar formats en mediació i resolució de conflictes. La violència ha de ser l’última opció i només en cas de legítima defensa. Així mateix, entenem que tots els agents de qualsevol cos policial ha d’estar format en temes d’antiracisme i de gènere.

    El problema de la violència policial no és un problema local. Amb la declaració de l’Estat d’Alarma i la militarització consegüent, estem deixant els carrers en mans de cossos i forces de seguretat amb uns nivells d’impunitat perillosos. Hem de prendre consciència com a societat i abordar el problema d’arrel.

    Des de la CUP de La Bisbal ens comprometem a investigar aquest assumpte fins al fons escoltant a les víctimes d’aquesta actuació i exigir les responsabilitats que calguin.

    18/04/2019, CUP La Bisbal

  • Dos policies locals suspesos a La Bisbal per presumpta agressió racista

    L’ajuntament de la Bisbal d’Empordà pren mesures disciplinàries davant l’actuació de dos agents durant la detenció de dos menors

    L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà) ha suspès de sou i feina a dos agents de la policia local del municipi, davant l’actuació realitzada per procedir a la detenció de dos menors. El govern municipal ha anunciat mitjançant un comunicat a la seva pàgina web les mesures disciplinàries dutes a terme, després de fer-se públic a les xarxes socials un vídeo en què queda registrades escenes de la detenció. Durant la mateix s’observa com un dels agents encanona amb una pistola a la familiar d’un dels menors detinguts, mentre l’altre policia clava una puntada de peu al pit a un altre dels menors.

    “L’equip de Govern ha pres aquesta decisió a l’considerar que l’actuació dels agents ha estat desproporcionada, tal com demostren les imatges enregistrades que ja són de domini públic”, ha explicat el consistori en la seva nota de premsa. Els dos menors objecte de la detenció, d’ascendència africana, van ser interceptats pels agents al portal del seu domicili. En el moment en què els agents intenten retenir-los, un familiar d’un dels menors surt de l’portal per intercedir. És llavors quan un dels agents encanona amb una pistola a aquesta familiar i l’altre clava una puntada de peu al pit a un dels menors.

    L’Ajuntament ha comunicat que obrirà expedient i la investigació pertinent per aclarir els fets i decidir les accions legals i disciplinàries pertinents. També ha manifestat que “des de l’Ajuntament de la Bisbal es reitera el rebuig més absolut a qualsevol actitud violenta, racista, xenòfoba, masclista o autoritària”, segons ha expressat en la seva nota.

  • Exigim la llibertat condicional immediata d’en Charaf i l’Ibrahim i demanem a la Generalitat que en retiri l’acusació particular

    Davant la petició de la Fiscalia espanyola de nou anys de presó a en Charaf i l’Ibrahim, 7.200€ de pena multa i una indemnització conjunta en concepte de responsabilitat civil de 900€, la CUP:

    1. Vol mostrar tot el suport a en Charaf i l’Ibrahim, als seus familiars, amics i els companys del grup de suport.
    2. Denuncia que la Fiscalia i el fiscal general de l’Estat tornen a actuar sobredimensionant fets i demana unes penes altíssimes i totalment injustificades als dos joves, que des del passat mes d’octubre es troben en presó preventiva.
    3. Exigeix a la Generalitat de Catalunya que retiri l’acusació particular i la petició de 3 anys i mig de presó i critica el paper del Govern, que per una banda denuncia la repressió de l’estat espanyol en alguns processos judicials, i per l’altra, es persona com a acusació particular contra el moviment popular a favor del dret a l’autodeterminació i la dissidència política. Per aquest motiu, la CUP demana al departament d’Interior que deixi de ser còmplice de la repressió de l’Estat i de seguir les directrius dels interessos corporatius de part del cos de Mossos d’Esquadra i que la Generalitat deixi de reprimir els moviments socials amb violència policial i retiri la seva acusació particular de totes aquelles causes que reprimeixen i criminalitzen la protesta i la dissidència política.
    4. Exigeix la llibertat condicional immediata d’en Charif i l’Ibrahim mentre no se celebra el judici dels joves i denuncia el racisme institucional que en aquest cas ha imperat en les decisions del poder judicial, ja que en Charif i l’Ibrahim són els dos únics detinguts durant les mobilitzacions en resposta a la sentència dels presos i preses polítiques, que segueixen en presó preventiva.
  • El terratrèmol perpinyanès

    L’acte de masses del passat dia 29 de febrer a Perpinyà, que ha mobilitzat centenars de milers de persones, continua ferint en la contradicció i, en conseqüència, posant en evidència les posicions de fons dels diferents sectors polítics i socials en relació amb la lluita independentista.

    Aquesta gran mobilització, encapçalada pels eurodiputats Puigdemont, Comín i Ponsatí, ha representat, en primer lloc, un factor que ha ajudat a dinamitzar l’independentisme en un moment en què l’espanyolisme (l’estatal i el dels partits) s’ha estat esforçant per desmobilitzar el nostre moviment aprofitant la duresa ininterrompuda de la repressió combinada amb la difusió de consignes confusionàries dels sectors més endarrerits. En la perspectiva de la lluita per la República catalana independent i la dinamització promoguda pel Consell per la República, la massa independentista mobilitzada aquests dies ha pogut percebre i concebre l’inici d’un nou full de ruta no subordinat al marc polític espanyol, una forma d’acumulació de forces que, a causa de la seva configuració nova i lliure, ens pot portar a la victòria.

    Dins aquesta perspectiva mobilitzadora cal incloure, d’una manera especial, el moviment nacional català a Catalunya Nord que ha anat afermant la seva posició en un acció de gran abast que representa una consolidació de la lluita solidària que havia mostrat una important efervescència pels volts del Referèndum de l’1 d’octubre del 2017. Per a l’independentisme de Catalunya Nord hi haurà certament un abans i un després d’aquest 29 de febrer. L’èxit d’aquesta data és, sobretot i principalment, un èxit de la militància independentista a la Catalunya del Nord.

    Però aquestes no han estat pas les úniques conseqüències immediates perquè les reaccions desesperades de l’espanyolisme (i de sectors de l’independentisme ideològicament espanyolitzats) han mostrat que aquesta gran mobilització queia com un gerro d’aigua freda enmig de tota una tasca de desmobilització que, a l’empara del nou govern espanyol PSOE-Podemos, estava aconseguint tenir encantats i immobilitzats sectors importants del poble català. Sabem, per exemple, que dins l’àmbit polític que es defineix com a independentista, ha provocat concretament reaccions contràries en sectors pròxims a ERC que havien estat difonent la consigna de no assistir a l’acte i que finalment han procurat de minimitzar-ne l’abast, com ho feia també un diari en català, que en reduïa l’assistència a desenes de milers de persones, esborrant així els centenars de milers d’assistents sense cap argumentació o càlcul associat a aquesta idea. La “descarrilada” de la CUP cridant al boicot també ha estat prou significativa, tot i que la posició clara de Poble Lliure, de suport a l’acte i a l’alternativa republicana ha ajudat a clarificar les posicions de l’independentisme d’esquerra.

    Allò que “Perpinyà” ha canviat, ha estat així fer evident, davant uns i altres, que hi ha una part mobilitzada de l’independentisme que no té cap intenció de rendir-se ni de fugir d’estudi, i que, a recer de la tasca de construcció de la República catalana, manté intacta la seva voluntat de combat. Ha estat també fer evident la incapacitat de la repressió espanyola sistemàtica per a evitar la mobilització del poble català, que ha mostrat altre cop la seva capacitat aglutinadora sense sucumbir a la repressió. El poder espanyol ha demostrat, en general, la feblesa de la seva estructura legal i legitimadora, que no ha estat capaç d’impedir aquest acte organitzat al si de la Unió Europea i a quatre passes del territori sota la seva sobirania.

    El que avui ja sabem, després d’una quinzena d’anys de mobilitzacions populars, és que quan tenen lloc aquesta mena de trasbalsos, com hem vist, dins les estructures tradicionals del partits mal arrelats en l’independentisme, és que ens trobem en una nova conjuntura de dinamització del nostre moviment que no trigarà a desenvolupar-se a remolc d’aquest veritable terratrèmol que ho ha sacsejat tot, altre cop.

    Publicat a Llibertat.cat per Carles Castellanos

  • Un altre error estratègic

    I dic un altre error perquè la llista és llarga però ara em refereixo als que jo considero els dos últims errors estratègics de gran pes polític, tots dos vinculats a donar peixet a la política espanyola del PSOE: primer va ser sumar-se a la moció de censura que va descavalcar Rajoy i va convertir Pedro Sànchez en president en funcions d’un PSOE molt desprestigiat, i finalment sumar-se, els d’ERC, a la investidura del PSOE/Podemos en una pirueta abstencionista que jo veig totalment irrellevant quant aconseguir avançar en l’exercici del dret d’autodeterminació dels catalans i en l’acabament del saqueig fiscal I si no ja ho veurem d’aquí un temps. De moment la famosa desjudialització. que es deia que es podia esperar del PSOE i el seu soci minoritari, no únicament no es veu per enlloc sinó que la intervenció arbitrària de tota la maquinària judicial espanyola, ajudada pels cossos repressius de la Guardia Civil i la PN, va avançant els seus tentacles, i els encausaments, els judicis irregulars i les condemnes i les multes brutals estan a l’ordre del dia amb el consentiment d’un govern que es fa la víctima i figurava que no ho havia de consentir ben al contrari havia d’obeir les disposicions internacionals que li marcaven el camí contrari.

    Però situem-nos el maig/juny de 2018, cinc mesos després del referèndum de l’1 d’octubre, que, segons el PP no havia existit, i no obstant, havia mobilitzat milers de Policies Estatals,i milers de Guàrdies Civils ancorats als ports de Barcelona i Tarragona principalment (els piolins famosos) que es van dedicar a atonyinar milions de votants fantasmes, que dipositaven, pel que deien, paperetes fantasmes, en urnes inexistents i amb resultats que no valien res, malgrat produir una gran preocupació a les estructures profundes de l’Estat Espanyol i desencadenar una dura resposta del Borbó i una repressió enorme que encara dura i es planteja de durar anys en forma d’aplicació del 155 i de causa general contra Catalunya.

    El govern del PP, doncs, no passava pels seus millors moments polítics a la qual cosa s’hi sumaven els casos de corrupció que afectaven el cor del partit (entre molts altres el cas Gürtel i el cas Bárcenas. Teníem, per tant, a les mans el gran triomf polític de l’1 d’octubre enfront d’un PP desprestigiat, corruptor i corromput, esgotat políticament. Era, aleshores, el moment de rematar-lo des de l’independentisme apretant per una sortida republicana i autodeterminista i no deixant-lo respirar ni un segon, en una estratègia d’assetjament i debilitament de l’estat espanyol i d’enfortiment cap a la república catalana independent. Enlloc d’això s’opta equivocadament per cedir als cants de sirena del PSOE, i sumar-se a una sortida igualment espanyola, antidemocràtica i antiindependentista, que a sobre es presenta com a renovació política , quan arrossega casos de corrupció i males pràctiques ben recents i en el panorama polític del Principat presenta una nòmina de personatges mediocres, embolicats amb el 155, arrossegats voluntàriament pels partits més retrògrades, carn i ungla amb Cs i altres espècies semblants. Es tracta, al meu parer, d’un enorme error estratègic d’ERC i JxC , acoquinats per les possibilitats reals de tirar endavant els resultats de l’1 d’octubre i, per tant , de veure’s enfrontats als poders de l’Estat. El fet és que amb aquesta estratègia equivocada el resultat és un enfortiment de l’estat i els seus aparells (sigui el partit espanyol que sigui el que ocupi el govern) i el poble català és el que paga els plats trencats, disminuint les seves possibilitats d’avançar cap a la república independent.

    L’excusa aquest cop és doble: el xantatge que si no són els del PSOE, vindrà algú pitjor, com si el PSOE estigués realment interessat en una ruptura amb els aparells judicials d’arrel franquista, amb la monarquia borbònica i amb totes les lleis elaborades pel PP a favor de la unitat de l’Estat i en contra de la plurinacionalitat; i l’etern plantejament que l’Estat espanyol es regenerable i reformable i que només cal que des de Catalunya contribuïm a aquesta regeneració, si cal, patrocinant un cop més una cocapitalitat grotesca.

    Ja fa uns mesos vaig destacar cinc maneres de fer l’Estat espanyol ingovernable, que és l’estratègia que ha de seguir l’independentisme i que, en les circumstàncies de fallida política de l’unionisme arran del referèndum de l’1 d’octubre i la corrupció incessant es presentava més factible que mai. “Ho tornarem a fer” deien reconeguts dirigents de l’independentisme. I la gent ens vam mobilitzar enormement en forma de tsunami democràtic, ocupacions de carrers i assetjament a la central de la policia estatal a moltes ciutats dels Països Catalans per fer alguna cosa més que protestar d’unes sentències brutals. Per fer realment l’estat espanyol ingovernable.

    Per això considero que és un error estratègic colossal que una part de l’independentisme hagi apostat per apuntalar el PSOE i intentar fer governable un estat que continua la repressió, que no mou un dit per rebaixar el saqueig econòmic, a tots els Països Catalans (començant pel maltracte al País Valencià), que se suma a escapçar i a interferir en totes les votacions els resultats de les quals no són del seu gust i que el més probable és que la famosa mesa de trobada es converteixi en 17 trobades i un president de la CAC defenestrat i substituït.

    Apostar per la ruptura d’aquest estat sí que reclama treballar per un procés constituent popular, enfortir el consell per la república fora ja de la constitució espanyola i plantar cara a la repressió.

    per Blanca Serra, publicat a Llibertat

  • Manifestació a Madrid

    Judici de la vergonya

    Manifestació a Madrid

Pàgina 1 de 3123