• SOS democràcia!

    lloret20092017

  • Sobre les sobiranies i el propi cos

    Quin lloc ocupa la sobirania del cos en la construcció de la democràcia? L’autora assenyala les limitacions de la concepció liberal de les llibertats reproductiva i sexual i els reptes que planteja a l’agenda política actual

    El primer i principal repte de les sobiranies és la sobirania sobre el propi cos: recuperar el poder sobre les nostres vides i la facultat de decidir lliurement i sense pors què volem fer i qui volem ser: jo decideixo, jo sóc.

    Per raons de legitimitat democràtica, les dones també som subjectes polítics, jurídics i sobirans i, per tant, amb llibertat i capacitat per al ple exercici dels nostres drets sexuals i reproductius, sense imposicions, coercions ni violències, perquè els drets no són una imposició sinó una opció que l’Estat ha de defensar i garantir.

    El dret a l’avortament és central en la construcció democràtica d’una societat, és un dret imprescindible per aconseguir que les dones formem part del pacte constitutiu. Les dones reclamem el dret a exercir el control i a decidir lliurement i responsable sobre les qüestions relatives a la nostra sexualitat, reivindiquem que el plaer, les coincidències amoroses o sexuals i la maternitat siguin qüestions privades i que ens tornin el poder per decidir o impedir els naixements que ens ha estat arrabassat pel patriarcat i que s’ha transmès socialment amb la construcció de prejudicis, mites, costums i normes que tenen una força extraordinària.

    Cal dotar de contingut la llibertat en matèria de drets reproductius i sexuals perquè no quedin en meres formulacions liberals

    Tot i que els conflictes jurídics sobre la interrupció voluntària de l’embaràs es presenten com a conflictes ètics sobre l’origen de la vida humana, són conflictes sobre sobiranies, sobre la legitimitat dels sistemes democràtics i, bàsicament, sobre la discriminació i la subordinació social i sexual de les dones. Quan parlem del dret a la lliure interrupció de l’embaràs, estem parlant de com el Dret regula el cos femení, de com construeix la dona i la relació entre ambdós sexes i, en últim terme, de com concep la ciutadania sexual.

    Cal dotar de contingut la llibertat en matèria de reproducció, repensar de quins drets, de quines llibertats estem parlant quan invoquem els drets sexuals i reproductius, perquè no quedin en meres formulacions liberals. El sistema polític i jurídic ha configurat el dret a la lliure decisió i el dret a la intimitat com drets individuals emmarcats en els drets civils i polítics. Són drets descontextualitzats, que tenen la funció de limitar la intrusió de l’Estat a la vida privada i que es formulen en neutre, no fan referència a un ésser sexuat, sinó a persones autònomes que actuen en condicions d’igualtat. Els paràmetres són individualistes i no tenen en compte la complexitat social ni la subordinació històrica de les dones.

    Un element central del discurs feminista és l’afirmació de què el cos i la sexualitat conformen el nucli de les relacions de poder, i que el control del cos de les dones és una qüestió econòmica i política de primer nivell. El patriarcat, històricament, ha intentat dominar i controlar el cos de les dones; des de la barbàrie s’ha passat a mètodes més subtils de dominació que, tanmateix, coexisteixen amb els anteriors. La vaga internacional de dones del 8 de març d’enguany ha anat en aquest sentit: reivindicar l’avortament lliure i gratuït, el dret a decidir la nostra sexualitat, i una societat lliure d’opressions, d’explotacions i de violències masclistes, on les dones puguem transitar i viure segures.

    Els paràmetres són individualistes i no tenen en compte la complexitat social ni la subordinació històrica de les dones

    Simone de Beauvoir a El segon sexe va dur a terme una revisió dels discursos entorn la sobirania del cos femení, i va afirmar que l’avortament legal permetria a les dones recuperar la facultat de decisió i empoderament del nostre cos. Malgrat el temps transcorregut, el seu manifest per l’avortament legal (1971) continua totalment vigent: “L’avortament lliure i gratuït no és l’única plataforma de lluita, aquesta demanda és simplement una plataforma elemental, si no se la té en compte, el combat polític no pot ni tan sols començar. Recuperar, reintegrar el nostre propi cos constitueix per a nosaltres, les dones, una necessitat vital. Enfront de la història, la nostra situació és prou singular: en una societat moderna com la nostra, som éssers humans a qui se’ls prohibeix disposar dels seus cossos: Una situació que en el passat només han conegut els esclaus.”

    Si parlem de la relació cos-poder no podem deixar de banda Foucault, qui, tot i que es remet a un cos asexuat i androcèntric, a través de Vigilar i castigar ens aporta eines fonamentals per a la comprensió de l’autonomia del cos. Pel filòsof, el cos és un text on s’escriu la realitat social: “el cos està directament immers en un camp polític; les relacions de poder operen sobre ell una presa immediata; el cerquen, el marquen, el domen, el sotmeten a suplici, el forcen a uns treballs, l’obliguen a unes cerimònies, li exigeixen uns signes”. En aquest sentit, el cos és el principal espai de lluita per la llibertat, és un lloc de repressió però també de resistència, de reivindicació i de sobirania, una situació i una forma de captar el món. Les dones exigim que no es promulgui cap llei regressiva sobre els nostres cossos i defensem el dret irrenunciable a interrompre voluntàriament un embaràs. Per a construir la sobirania del poble, cal construir primer la sobirania del cos, parafrasejant la filòsofa feminista Victòria Sendón: el cos és el territori de la sobirania.

    Parlar de sobirania del cos connecta, de forma inevitable, amb l’anomenada gestació per substitució o ventres de lloguer; de fet, la denominació ja implica un posicionament previ. La qüestió és si hem d’aplicar la tesi de la sobirania del propi cos per a permetre o legalitzar els desitjos de dones i homes de tenir descendència a través de dones portadores, i en quin lloc col·loquem el consentiment i l’autonomia d’aquestes.

    Hauríem d’analitzar si existeix o no un presumpte dret a la reproducció a través de mares portadores i en quin lloc col·loquem el consentiment i l’autonomia d’aquestes

    En primer terme i per coherència intel·lectual, no utilitzarem l’argument de què aquestes pràctiques estan prohibides en la immensa majoria de països del món, perquè també ho estan l’avortament, l’eutanàsia o l’homosexualitat, i les feministes estem a favor de què es reconeguin com a drets. En segon lloc, amb independència de l’hegemonia ideològica i cultural que estan creant els lobbies econòmics, i de què tot pot ser objecte de compravenda en el neoliberalisme, hauríem d’analitzar si existeix o no un presumpte dret a la reproducció a través d’una mare portadora i la resposta ha de ser negativa: no existeix un dret a ser mare o pare a la carta.

    Certament, des d’un punt de vista feminista es pot admetre la col·laboració en la reproducció, que s’empararia en la sobirania sobre el propi cos i el desig d’ajudar a altres dones o famílies, però s’hauria de personalitzar; són casos individuals en què una dona acceptaria contribuir de forma gratuïta a la reproducció social. En el supòsit de regulació s’haurien de protegir els drets de la mare portadora, garantir la seva voluntat i la facultat de revocar el seu consentiment en qualsevol moment del procés (a manera de les persones vives donants d’òrgans), i verificar la manca de contraprestació econòmica. Només així podem compatibilitzar la sobirania sobre el propi cos amb altres drets humans fonamentals.

    Marisa Fernández

    Aquest article forma part d’una col·laboració regular amb Dones Juristes. Marisa Fernández és advocada i membre de l’Associació i ha estat publicat a Directa.cat

  • Manifestació nacional *Sense Por

    12990842_1029692857120145_8172015164971037601_n

  • Assemblea Oberta campanya #SensePor

    AO GIRONA

  • Assemblea Oberta campanya #SensePor

    AO FIGUERES

  • Assemblea Oberta campanya #SensePor

    13043745_10153715486638668_2972740745899204428_n

  • La CUP presenta la campanya #SensePor a les comarques gironines

    La formació independentista anima la ciutadania i els càrrecs electes a participar a les assemblees obertes que se celebraran en el marc de la campanya de suport als municipis perseguits per la justícia espanyola

    Aquest matí la CUP ha presentat en roda de premsa la campanya “Sense Por, desobeïm per la independència” a comarques gironines. La presentació ha comptat amb la presència de les regidores de la CUP Laia Pèlach i Sylvia Barragán, de Girona i Santa Coloma de Farners respectivament, a més de l’alcalde de Celrà, Dani Cornellà. Els electes han explicat que la campanya ha sorgit davant del fet que múltiples ajuntaments que han donat suport a la declaració de ruptura del Parlament han estat requerits per l’Audiència Nacional, en el marc d’una campanya de persecució que podria afectar fins a 280 municipis catalans que han aprovat fins avui l’adhesió al text del Parlament.

    Segons han exposat els cupaires, la campanya vol donar resposta a la judicialització de la política catalana, a la persecució dels representants polítics i les institucions del país, i al bloqueig per part de l’Estat contra qualsevol iniciativa encaminada a l’exercici del dret a decidir i l’avenç cap a la independència. Així doncs, la campanya pretén articular una resposta popular clara en suport als càrrecs electes de qualsevol formació política que es vegin investigats per la justícia espanyola per les seves opinions o actes en defensa del dret a decidir del nostre poble.

    Així doncs, tot i que ha estat impulsada inicialment per la CUP, l’objectiu de la formació és que la campanya sigui oberta a totes les formacions polítiques i organitzacions socials que defensen el dret a decidir del nostre poble, i és per aquest motiu que la CUP està convidant a organitzacions i càrrecs electes d’arreu del país a implicar-s’hi. Igualment, els tres regidors han fet una crida a participar en la manifestació que s’ha convocat el proper 7 de maig a Barcelona i que serà un dels punts culminants de la campanya.

    A comarques gironines, com a primers actes d’aquesta campanya s’han convocat tres assemblees obertes de caire informatiu, en què participaran regidores i regidors de municipis requerits. La primera serà a Blanes, el dilluns 25 a les 20h al Casal la Cooperativa. La segona a Figueres, el dimarts 26 a les 20h a l’auditori del Caputxins. I la darrera serà a Girona, el divendres 29 a les 20h al Centre Cívic del Barri vell-Mercadal. En aquestes assemblees s’exposaran els principals eixos de la campanya i s’obrirà debat entre tots els assistents sobre quina és la resposta necessària que cal donar des dels municipis a les agressions de l’Estat.

    Aposta per la desobediència

    La CUP ha reafirmat la seva aposta per la desobediència davant dels requeriments de la justícia espanyola. Així, la formació ha recordat que als municipis on governa, comar a Celrà, Viladamat, Verges o Mieres, ja han fet pública la decisió de desoir els requeriments de l’Audiència Nacional. La CUP ha convidat a la resta d’ajuntaments gironins i catalans a actuar amb la mateixa fermesa davant l’ofensiva de l’estat.

  • Convoquem Assemblea Oberta de la campanya #SensePor

    Aquest dilluns 25 d’abril iniciem la campanya #SensePor al nostre territori amb la celebració d’una Assemblea Oberta a la que tothom està convidat per conèixer el contingut i motius de la campanya, el calendari que hem previst fins a la manifestació del 7 de maig i perquè entre totes i tots debatem els camins que hem de seguir en la nostra lluita d’alliberament nacional en aquests moments.

    Es tracta de impulsar la mobilització popular en defensa dels nostres càrrecs electes, en defensa del dret a decidir del nostre poble, i en contra de la imposició de l’estat i dels seus aparells polítics i judicials. I des de la CUP entenem que hem de ser un agent protagònic en l’impuls d’aquesta mobilització popular, com a força municipalista i perquè en el context actual és el municipalisme el principal objectiu dels atacs de l’estat espanyol. Però volem anar més enllà del nostre espai polític i social, i per això pretenem mobiltizar tota la societat catalana.

    13043745_10153715486638668_2972740745899204428_n

  • Mobilització en resposta a la campanya repressiva judicial espanyola

    La formació independentista ha presentat al Fossar de les Moreres la campanya Sense por i fa una crida àmplia a la societat catalana a tancar files al costat del seus càrrecs electes i a no deixar de construir res perquè algú judicialitzi les decisions d’un poble

    12294702_1022051931217571_1596472040116518720_n-115905Ahir diumenge a les 11h, els càrrecs electes de la CUP-CC, alcaldes, regidors i diputats, han realitzat una roda de premsa al Fossar de les Moreres de Barcelona per presentar la campanya Sense por, una proposta de mobilització nacional per respondre a la campanya repressiva judicial espanyola. L’acte ha comptat amb la participació del diputat Benet Salellas; Montserrat Venturós, alcaldessa de Berga; Dani Cornellà, alcalde de Celrà; i Joan Coma, regidor de Capgirem Vic.

    Cal tenir present que una trentena d’ajuntaments governats per la CUP o en els que la CUP ha donat suport a la moció del 9N han estat requerits per l’Audiència Nacional en el marc d’una campanya de persecució que podria afectar fins a 280 municipis catalans que han aprovat fins avui la moció de suport a la declaració del Parlament del passat 9 de novembre.

    12670806_1022052201217544_8904604517991634730_n-115904Aquella declaració donava inici al procés de creació de la República Catalana i a la desconnexió respecte l’Estat espanyol, anunciant la seva no supeditació al Tribunal Constitucional espanyol i l’obediència exclusiva a les institucions dipositàries de la sobirania catalana. Diversos alcaldes de la CUP estan investigats per no despenjar la bandera estelada dels seus consistoris i Joan Coma, regidor de Capgirem Vic, està sent investigat per l’Audiència Nacional per un per un presumpte delicte de sedició per haver expressat en un ple que cal desobeir als tribunals espanyols. La persecució judicial contra l’independentisme també es fa sentir al Parlament quasi setmanalment.