La rendició de comptes del treball de la CUP AE al Parlament de Catalunya (2012-2015).
Amb les eleccions del 25 de novembre del 2012 la Candidatura d’Unitat Popular – Alternativa d’Esquerres (CUP-AE) entrava al Parlament de Catalunya. Ho feia al primer intent, i després d’haver descartat, en anteriors ocasions, la possibilitat de presentar-se a unes eleccions autonòmiques.
L’emoció pels resultats no podia amagar la necessitat de l’organització (CUP), del moviment polític al qual pertany (l’esquerra independentista) i dels altres actors de l’Alternativa d’Esquerres de cercar una nova eina que fes possible planificar, controlar i decidir des de fora del Parlament la tasca dels tres diputats dins la cambra. Era important tractar les tasques institucionals amb rigor però també calia procurar que la dinàmica parlamentària –que ja s’intuïa frenètica– no col·lapsés els òrgans de debat polític de la CUP. Per això sorgia el Grup d’Acció Parlamentària, el GAP.
Abans però, havia d’arribar la convocatòria anticipada d’eleccions per part d’Artur Mas el 2 d’octubre de 2012. S’habilitava així l’espai de debat pertinent, l’Assemblea Nacional extraordinària de Molins de Rei, només onze dies després, en què una àmplia majoria de la CUP decidia concórrer a les eleccions. Una eina, la de les eleccions, que havia de resultar determinant per afrontar els reptes de país.
Reptes que la CUP va definir com “les tres crisis” que tenia el país en aquell moment i que segueix tenint a dia d’avui: la crisi nacional, la crisi socioeconòmica i la crisi de representació democràtica. L’èxit dels resultats electorals, 126.000 vots i 3 diputats per la circumscripció de Barcelona, fou possible gràcies al bagatge acumulat, a les legitimitats guanyades poble a poble, però també a una campanya electoral innovadora, que va defugir dels paràmetres convencionals i que esbudellava la CUP de dalt a baix: què era, què feia, què faria, com ho faria, quants serien, quant cobrarien, etc. Era la lògica del codi obert que la CUP ha intentat imprimir en cadascuna de les accions de l’aposta política. Com aquest llibre, que vol ser, també, un exercici de transparència.
