Les autores, membres de l’organització Arran, defensen la seva praxi política davant de la criminalització de què són objecte per part de l’”aparell de propaganda del règim” i argumenten la legitimitat de l’”autodefensa popular” davant de la “violència institucionalitzada“
El règim necessita el PSOE per autolegitimar-se intentant vendre algunes de les seves polítiques com socialdemocràcia, perquè la classe treballadora les creguem com victòries quan realment ens lleven tota possibilitat de tenir vides dignes
Aquest divendres hi ha la intenció per part del Consell de Ministres de reunir-se a Barcelona, i fa poc, s’ha fet pública la reunió prèvia a aquest entre el president del Govern espanyol i el de la Generalitat de Catalunya. Ambdues reunions estan plantejades per fer una demostració de força per part del govern estatal, tant com per tot allò que impliquen simbòlicament com per l’acompanyament a aquestes de milers de policies, evidenciant així com el règim del 78, del qual el PSOE n’és partícip, trontolla per totes bandes.
N’és partícip perquè el règim el necessita, per autolegitimar-se intentant vendre algunes de les seves polítiques com socialdemocràcia, perquè la classe treballadora les creguem com victòries quan realment ens lleven tota possibilitat de tenir vides dignes. Queda palès quan veim com es consolida un sistema que ens deixa sense casa, sense feina o en condicions de precarietat extrema negant-se a derogar la reforma laboral del PP; que manté murs i reixes tacades de sang a la frontera sud i tanca persones en CIEs pel fet de ser migrants, desposseint-les de la dignitat inherent a tot ésser humà; que gira l’esquena a la violència masclista i sustenta una justícia patriarcal que deixa violadors en llibertat i tanca els ulls davant les agressions que pateixen les temporeres a Huelva; que es lucra de vendre armes a aquells que financen Daesh; que participa de l’imperialisme de l’OTAN i –sobretot– s’evidencia quan li fa el joc a la dreta espanyola.
Va fer-ho durant la transició i segueix fent-ho ara, amb el pacte amb el PP per aprovar la reforma de l’art. 135 de la Constitució espanyola, quan varen acordar l’aplicació del 155 i van criminalitzar a les independentistes que l’1 d’Octubre vam sortir a votar, mantenint a les preses polítiques a la presó i segueixen fent-ho quan legitimen a la dreta més rància de l’Estat espanyol en els seus atacs més flagrants contra l’organització popular i aquells col·lectius que són capaços de jugar un pols al poder, clamant als mitjans la nostra il·legalització.
Per tot l’esmentat, en reacció a la presència del Govern socialista a Catalunya, des de l’autoorganització popular s’han convocat, conjuntament amb diferents agents socials i polítics d’arreu del territori, mobilitzacions de rebuig, perquè encara que intentin que se’ns oblidi, el PSOE és un dels pilars polítics essencials pel sosteniment del Règim i la nostra obligació com a poble és no restar callades davant dels seus atacs.
La història ens ha ensenyat molts exemples de lluita, ja que una vegada darrere l’altra, la classe treballadora s’ha rebel·lat contra les opressions i aquell qui l’oprimeix. Als Països Catalans trobam nombrosos exemples d’aquesta cultura revolucionària: des de la lluita antifranquista dels maquis a les muntanyes, a les milicianes que s’aixecaren contra el feixisme amb tots els mitjans al seu abast; des de les obreres de les selfactines alcoianes a les obreres de la Setmana Gloriosa (mal anomenada Setmana Tràgica), sense oblidar els maulets i tantes altres que ens precediren en la lluita. I tot i que la classe dominant ha volgut amagar aquesta tradició per fer-nos-la oblidar, als Països Catalans veim com l’organització i l’empoderament col·lectiu s’enforteixen i avancen.
Darrerament, hem vist la lluita combativa exemplificada amb el moviment Armilles Grogues, que ens ensenya que de les revoltes populars en surten victòries, tot i el grau de repressió i la força i control que actualment tenen els estats capitalistes. Hem vist la utilitat de la lluita combativa, de la força del poble per crear inestabilitat en un sistema que l’oprimeix. Així doncs, tancar les portes a la combativitat és descartar una eina per aconseguir la victòria, és desposseir-nos –nosaltres mateixes– de possibilitats per fer front aquells qui precaritzen les nostres vides i, en definitiva, d’opcions per guanyar.
És per això que exercir l’autodefensa popular per protegir-se de la violència institucionalitzada ja no és que sigui legítim, que naturalment ho és, sinó que és necessari. I és necessari defensar-la, aconseguir fugir de la moral burgesa que ens fa renegar d’allò que ens és útil com a classe treballadora, que ens fa condemnar la que segurament és una de les nostres millors eines. Així doncs, hem de saber jugar les eines de lluita, les hem de saber aplicar, organitzar i construir. Hem de saber teixir victòries malgrat que l’enemic estigui preparat, tot combinant manifestacions, accions esporàdiques i okupacions, pintura, pancartes i barricades, casals, ateneus i festes populars, independència, socialisme i feminisme. En definitiva: organitzar-nos i guanyar.
Sabem que, tant el 20 com el 21 de desembre, el poble català s’alçarà contra un govern estatal opressor que mai ha tengut com a objectiu la millora de les condicions de vida de la classe treballadora. També sabem que les mobilitzacions que hi hagi durant aquestes jornades seran combatives, així com el macrodispositiu policial que assetja Barcelona ens fa saber que seran fortament reprimides. Però com hem vist amb el recent exemple de l’Estat francès, no es pot exigir a un poble que resti passiu davant d’unes condicions de vida de misèria, davant d’un règim que manté entre reixes les preses polítiques i lluny de casa les exiliades, que atempta cada dia amb menys pudor contra qualsevol mena de llibertat d’expressió mentre empara l’extrema dreta en el seu discurs d’odi, que reprimeix qualsevol mostra d’organització i lluita. No ens podem quedar quietes ni podem renunciar a defensar-nos.
El poder, a través dels mitjans de comunicació que formen part de l’engranatge de propaganda, ens criminalitzarà i intentarà fer creure al món que nosaltres som les violentes, que nosaltres mereixem la repressió, que som qui atacam en lloc de ser qui es defensa, i ho farà en un estèril intent d’alliçonar a tot un poble en la submissió, però nosaltres no ho hem estat mai de submises. No deixarem de lluitar i de fer servir les eines que calgui per fer-ho, perquè si amb la repressió busquen que continuem oprimides, no els cedirem mai aquesta victòria. No podem deixar que ens confonguin d’enemics, perquè l’important és per què lluitem i no si ho fem amb la cara tapada o no. De les barricades d’ahir construirem les victòries de demà. Som poble rebel: tombem el règim!
Per Adriana Roca i Núria Martí | @Arran_jovent
Publicat a LaDirecta
