Mor l’economista i expresident de Justícia i Pau Arcadi Oliveres als 75 anys. Activista de nombroses causes socials, va fundar també el moviment Procés Constituent
Arcadi Oliveres, amb la barba blanca mal retallada, jaqueta i sabates gastades, dempeus, micròfon en mà, davant de milers de joves a la plaça de Catalunya de Barcelona: «Heu de perdre la por». Sí, era el 15-M i allà va esclatar per a l’anomenat gran públic tota l’experiència vital acumulada per aquest economista tan particular que va proclamar com a principi i amb un somriure decidit que «cal abolir el capitalisme perquè crec que és un sistema pervers que mata vides». Ha mort Arcadi, l’activista, el pacifista, l’incansable lluitador pels drets humans des de l’antifranquisme, el nen de 12 anys que li robava ja al seu pare el diari per llegir l’actualitat política, i que sense entrar mai en un partit ha influït més que ningú en l’esquerra catalana dels darrers anys, des d’un pensament amb profundes conviccions ètiques, de cristianisme de base que li han generat el respecte de gairebé totes les latituds polítiques i intel·lectuals.
Vist pel seu net Pol: «L’avi sempre parla molt i imparteix xerrades, i també a les escoles, i parla d’economia i de pau». Un altre net, Marc, afegeix: «I explica que el món està regirat». Les milers d’intervencions d’Arcadi en instituts, ateneus i places han estat el combustible amb el qual ha mantingut intacta la seva fe i el seu optimisme antropològic.
Oliveres (Barcelona, ?1945) feia servir la ironia i amb ella va atrapar diverses generacions de catalans. Per exemple, deia que era col·leccionista d’oxímoron, com intel·ligència militar o banca ètica. I no s’amagava en les seves xerrades a l’hora de denunciar amb noms i cognoms els secrets del poder militar, polític, empresarial i financer. Als joves del 15-M els va demanar que si creien en alguna cosa fossin fins al final, amb una caixa de resistència si calia pagar per això. I a tothom que li demanava què podia fer per canviar el món li contestava, sempre amb un somriure: molt senzill, treu els diners dels bancs, informa’t des de mitjans de comunicació alternatius al poder financer, no consumeixis a establiments depredadors, vota en consciència. Ell ho feia. I va ser dels primers a fer objecció fiscal a les despeses militars.
Oliveres es va llicenciar i doctorar en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona (UB), va ser professor de l’Escola d’Estudis Empresarials de Sabadell, però sempre va preferir les xerrades als títols. En els seus anys com a estudiant, en plena dictadura franquista, es va implicar activament en les assemblees clandestines del Sindicat Democràtic d’Estudiants, participant activament en la Caputxinada de l’any 1966.
Va militar a Cristians pel Socialisme i va conviure amb amabilitat amb la diòcesi de Barcelona en l’organització Justícia i Pau, que va arribar a presidir i que va ser un martell de valors ètics molts anys en la discreció i la convicció de les posicions minoritàries.
O revoltes o feixismes
Arcadi, en una xerrada amb aquest cronista el 2013, dos anys després de l’inici del 15-M, ja vaticinava que la crisi i les desigualtats podien portar a revoltes socials «importantíssimes» o un increment de «feixismes i populismes que es vulguin aprofitar del desencant actual». Va fundar Procés Constituent, que va intentar sense èxit unir tota l’esquerra més a l’esquerra. L’intent es va quedar en això, però sens dubte els ponts entre les famílies progressistes existeixen, en gran mesura, gràcies al seu missatge: «El que ens uneix és molt més que el que ens separa». I ho va practicar, donant suport a Ada Colau, la CUP o l’ANC, sense perdre la seva independència de criteri per defensar l’independentisme però afegint que no era en cap cas la seva prioritat.
Ha afrontat la mort com la vida: en pau, amb agraïment i dignitat. Portava anys amb xacres. Va veure morir un fill. I no va deixar d’anar a les xerrades, i d’atendre a tothom. Si algú vol accedir al seu ordinador, la paraula clau és: coherència. «Tenim prou capacitat (…) només falta voluntat. Voluntat generalitzada i voluntat individual per combatre l’egoisme i caminar cap a una dignitat global», va sostenir Arcadi. Sosté Arcadi.
