Hacer filosofia es confiar en que todos podemos pensar por igual pero que nunca pensaremos todos igual. Marina Garcés (Filosofia inacabada)
M’he esperat a escriure després del Debat Nacional de la CUP perquè aquell era l’espai on em volia expressar. Vaig tenir malastrugança i el meu número no va sortir al sorteig i 24 hores després exploto pel cap o per la pota. Així que parlo.
Sí. Escric des del cor, amb la panxa buida i després d’un dels dies més llargs de la meva vida. Feia temps que no duia aquesta tristor amb mi. 
No pas per no haver parlat ahir sinó per allò que sento. Necessito fer-ho. I escric havent avisat tant sols a una persona dos minuts abans d’asseure’m davant la pantalla. Per tant, parlo per mi i des de mi. Si em llegiu, alguns voldreu etiquetar-me, sectoritzar-me, identificar-me, criminalitzar-me, aprofitar-vos del que escriuré i fins i tot riure-vos-en. El cert és que em preocupa ben poc. Feu el que us sembli. Em ve de gust ser sincer. M’agrada mirar als ulls. I fer-ho amb tots els sentiments possibles.
No serà un escrit de retrets. N’estic fart. Ens els mereixem, sens dubte, però no vull continuar per aquesta banda. I mira que en tindria per a quasi tothom. Per a mi el que més per no haver donat suficient aquestes setmanes per assolir els objectius polítics definits abans de les eleccions, per a la CUP, organització on milito, i també per a Junts Pel SÍ. Perquè aquí tots tenim la nostra responsabilitat. Responsabilitat de ser on som. Amb els graus que vulgueu (jo tinc clar qui exerceix el bloqueig), però aquí res és blanc o negre ni tampoc existeixen posicions impol·lutes i posicions nefastes. D’humilitat, n’he vist poca aquests dies. I ens en manca. De greuges, en canvi, un piló.
Tothom defineix la situació com «complexa» i per això sóc del parer que cal anar a la senzillesa, a la bàsica, als principis, a allò que dèiem quan ens deixàvem endur per la il·lusió i no pel ressentiment. Quan ens deixàvem endur per la gent i no per les reunions. Quan encara recordàvem que estem davant d’un Estat rutinàriament ferotge però que la seva normalitat no és res més que la nostra excepcionalitat. Quan recordàvem que l’estratègia no es pot confondre amb la tàctica. Quan recordàvem que som garantia i acceleració. Que ens adonàvem que qui està assumint més contradiccions des del 2012 no som pas nosaltres. Quan fem el debat sobre el què, el quan i el com. Quan no ens plantegem unes altres eleccions com una sortida d’èxit perquè no són cap altra cosa sinó el final d’un cicle plebiscitari i constituent iniciat al carrer amb les mans de centenars de milers de catalans i és fer simple “electoralisme”. Quan recordem aquella síntesi de l’estiu: independència, pla de xoc, ruptura i procés constituent.
És aquí el debat. I jo aquí em quedo. Ho faré fàcil. Plantejaré 11 propostes per arribar a un acord.
- Aturar tots els processos de privatització existents i garantir accés a la sanitat a qualsevol persona
- Aplicació immediata ILP Emergència Habitacional i Pobresa Energètica i garantir el dret a l’alimentació de totes les famílies
- Desobediència a la LOMCE i aplicació d’un marc normatiu educacional català
- Pla de Xoc des del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya d’aplicació immediata
- Pla de foment de la llengua catalana i coordinació amb la resta de territoris dels Països Catalans
- Garantir el dret a l’avortament i implementar de forma immediata un bloc de polítiques públiques contra el masclisme i les seves violències
- Definició d’un Procés Constituent que comenci 30 dies després de la investidura, que tingui un procediment clar de participació popular, veïnal i comunitària i que acabi amb un referèndum l’abril del 2017
- Desenvolupar en 30 dies després de la investidura la llei d’hisenda pública i la de seguretat social
- Desobediència al Tribunal Constitucional espanyol i aplicació del marc jurídic català tot garantint els drets humans
- Aplicar un sistema d’indicadors que permeti un control trimestral de cadascuna de les propostes i la celebració d’una moció de confiança al cap de 9 mesos de l’investidura on si aquests 9 punts anteriors no s’han complert es voti un canvi de President
- Diversificar el lideratge amb un Consell de Presidència que hagi d’avalar per majoria la convocatòria de noves eleccions amb un termini màxim de 18 mesos
Per mi són 11 propostes per accelerar, garantir i fer efectiu el resultat del 27S. Són també 11 propostes que ens porten a liderar les polítiques socials al Sud d’Europa. Són, finalment, 11 propostes per fer possible un acord. Extretes de documents dels mateixos actors, protagonistes d’aquests dies. Perquè el President que signi aquests 11 punts tindrà el suport de la majoria social del país. Sigui qui sigui. Malgrat penso que tocaria canvi, veig aquests 11 punts com un mínim comú denominador de la societat catalana. I qui no s’atreveixi a signar-los tindrà també un poble a davant que li dirà poruc i no tindrà sentit que esdevingui president. Perquè són condicions de mínims i de retorn de la il·lusió a la gent. Perquè són propostes que estem treballant als municipis i perquè han sortit de les pròpies i múltiples lluites del carrer. De l’11 de setembre a cada dia de l’any.
Julià, no sé si m’he comportat com un simple jesuïta, dels de Girona, però volia fer la meva aportació ;-). I aviso: potser estic totalment equivocat però el cos em demanava explicar-me. Dit això: passi el que passi, continuaré somniant la nostra revolució completa. I treballant per fer-la possible sense haver d’anar a votar el 2016. Bona nit. Ja som més a prop de la sortida del Sol.
Font: Lluc Salellas (Diputat provincial de la CUP)
Imatges: Debat Nacional de la CUP a Manresa el 29N
