Dues hores i quaranta-cinc minuts. Els portaveus de tots els partits intervenint i debat de fons en alguns temes transcendents per la institució com ara les direccions, la transparència o subvencions d’equipaments municipals esportius. Aquesta va ser la dinàmica del Ple de la Diputació de Girona d’abans d’ahir. Deu mesos de sessions ordinàries que han anat mutant gràcies especialment a la tasca constant que la CUP ha fet a la Diputació. De formigueta. Lluny queden les sessions com les del 2011 en què tan sols es llegia i s’aprovava l’acta anterior, el ple durava tan sols cinc minuts però els diputats cobraven igualment a final del mes.
Ara bé, canviar la carcassa o la durada de les sessions no pot ser un objectiu en sí mateix. El punt final de cap camí. Sinó que cal anar més enllà. No pas per defensar el model de les Diputacions, caduc i sense futur en una República Catalana anhelada, sinó per garantir els mínims d’una pràctica política democràtica mentre aquestes institucions existeixin. I precisament és això el que vam reivindicar abans d’ahir al ple i dilluns en una roda de premsa. Perquè ens trobem amb una situació molt greu. Cap un 30 per cent de les preguntes entrades per registre que hem fet com a CUP o no han tingut resposta o se’ns ha denegat còpia de la informació o directament no hem pogut ni consultar els expedients.
Aquesta és la realitat que avui pateix el grup de la CUP a la Diputació de Girona. El motiu? Que hem demanant accedir a informació com ara «targetes de crèdit» o contractacions que ens generen dubtes i des de Presidència es considera que primer «han de revisar-ho ells». Quin tipus de revisió han de fer si es tracta d’expedients tancats i avalats en el seu moment? I com és que es busca la fórmula perquè no hi tingui accés un diputat electe quan la Comissió de Garantia de l’Accés a la Informació Pública, organisme independent creat per la Generalitat, marca clarament que hi hem de tenir accés pel bon desenvolupament de la nostra tasca? De fet, si es tracta d’informació pública, l’accés hauria de ser garantit a qualsevol ciutadà tal i com també preveuen els marcs normatius més avançats en transparència a Catalunya.
Ja veieu que la realitat sovint supera les suspicàcies que poguéssim tenir. Perquè aquí parlem de la bàsica de la geometria política. La suma i la resta. La transparència. L’accés a la informació per poder complir la tasca política amb qualitat, el compromís amb els electors. I és que mentrestant la màquina de la Diputació no s’atura. Ni canvia el seu modus operandi. Així, per exemple, es manté que la direcció del Patronat de Turisme no s’esculli a través d’un concurs tal i com marca la llei perquè al març passat els Diputats del moment ja es van encarregar prou bé de formular una excepció. D’aquesta manera, el senyor Ramon Ramos, amb connexions evidents a CiU i un salari de 84.000 euros, podrà continuar dirigint una institució amb més de 5 milions d’euros públics de pressupost sense haver passat cap procés públic. I tan amples. Però aquesta no és l’única decisió controvertida de la jornada. Ahir vam aprovar la creació d’una partida de 150.000 euros perquè els municipis puguin presentar-se a una subvenció per millores a equipaments esportius. La sorpresa? Doncs que a l’apartat de decrets vèiem com Port de la Selva i la Cellera de Ter havien aconseguit pressupost per valor de més de 77.000 euros per obres en instal·lacions esportives fora de concurrència. I que consti que no poso en dubte la necessitat de les obres en aquests dos municipis sinó la fórmula «de vendre» que creem subvencions públiques per prendre decisions equànimes i per la porta de darrere mantenim el vell model de premiar un municipi veí de la localitat presidencial que és comandat pel grup que mana a la Diputació. És a dir, CiU.
Per motius com aquests des de la CUP continuem treballant en explicar allò que ens passa i que afecta el funcionament dels municipis locals. Com ara les decisions que es prenen a la Junta de Govern de la Diputació on, per exemple, en tres mesos s’han decidit subvencions nominatives per valor de prop de 800.000 euros. Subvencions que es donen sense gaire raons més que l’argumentació política de l’equip de Govern que les considera «primordials». I així anem fent mentre la vessant social mai és percebuda com una prioritat. Només cal que mireu la relació de les mateixes i veureu que comunicació i grans esdeveniments s’enduen la bossa gran. Per la resta, les molles. Perquè no sigui dit. La nostra feina, més enllà de criticar-ho, serà proposar alternatives, reversió de subvencions i línies prioritàries per les quals apostar. I ja em perdonareu però gastar-nos 12.000 euros en publicitat amb una televisió perquè retransmeti la senyal del torneig MIC no ens sembla que sigui el que toqui fer ara mateix.
per Lluc Salellas, diputat per la CUP-PA a la Diputació de Girona
