Que no ens robin la vida
Fem crida a desobeir de manera coordinada i conjunta
Saber més
Prou repressió!
Volem una comissió d’investigació sobre les actuacions policials
Saber més
Hi ha una altra manera de viure!
10 propostes que van a l’arrel dels problemes de les classes populars dels Països Catalans
Saber més
Previous
Next

Manifest de l’Esquerra Independentista per la diada del 25 d’abril del País Valencià

Share on facebook
Share on twitter
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on email
Share on facebook
Share on twitter
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on email

Per primer cop en molts anys, la ciutat de València acull una diada del 25 d’abril sense el PP a les institucions. Les valencianes hem travessat uns anys de foscor que per sempre es recordaran per l’especulació i la destrucció del patrimoni, per la corrupció i l’enriquiment desmesurat dels poderosos, per la persecució a la llengua pròpia i a la cultura, per les agressives polítiques neoliberals en contra dels serveis públics i de la classe treballadora. Tot això sembla que s’ha acabat. O com a mínim és el que ens volen fer creure.

Tant al País Valencià com a les Illes, o fins i tot al Principat estem vivint un període de canvi en què se’ns assegura que a través de les institucions podrem transformar d’arrel la nostra societat, podem aconseguir una vida que valga la pena ser viscuda per la classe treballadora. I és cert que s’han aturat algunes agressions a les persones, al patrimoni i a la cultura. Però aquests simples canvis institucionals ràpidament poden reconduir-se a processos de reforma de l’Estat Espanyol i del capitalisme perquè no plantegen acabar amb les tres relacions de coerció bàsiques que ens degraden a la misèria a la classe treballadora; l’estat espanyol, el patriarcat i el capitalisme.

I és que voler canviar-ho tot només des de les institucions té molts límits, per això, en tots aquests anys, però, l’Esquerra Independentista no hem abandonat mai els carrers. Ni durant els convulsos anys huitanta; ni durant la desfeta ideològica de l’esquerra dels anys noranta, ni durant l’ofensiva espanyolista del principi de 2000, ni amb l’esclat de la crisi. Sempre hem estat ací i sempre hi estarem.

En aquesta i en qualsevol altra diada, siga l’1 de maig, el 8 de març, el 25 novembre o el 28 de juny. Siga una vaga general o una manifestació pel territori. Si alguna cosa ens caracteritza a l’Esquerra Independentista, és que sempre estem al carrer.

És cert que arreu dels Països Catalans s’ha aconseguit un canvi en les administracions que omple d’esperança a molts sectors de la societat. Al País Valencià, s’ha desallotjat el PP després de dècades d’autoritarisme, espanyolisme ranci, corrupció i neoliberalisme extrem. Els caps de Fabra, Camps o Rita són, sens dubte, uns grans trofeus del poble els quals l’Esquerra Independentista hem contribuït a guanyar amb el nostre treball diari dins i fora les institucions. Però un canvi de color a les institucions no es garantia de canvis profunds a la societat.

Cap administració que es mostre submisa a la Constitució espanyola podrà governar a favor del poble oprimit, ni legislar en favor de les classes populars; cap administració que no trenque amb el sistema capitalista podrà acabar amb la creixent desigualtat o amb les injustícies socials. Per fer-ho, cal alguna cosa més que bona voluntat. Un finançament just, un nou encaix amb Espanya o una regeneració del sistema democràtic són només pedaços o miratges que, a tot estirar, alleugeriran la nostra agonia fins que es torne a girar la balança i l’espanyolisme ultraliberal torne a la càrrega.

L’Esquerra Independentista estem ací per recordar que el problema és el sistema capitalista; el problema és el patriarcat que impedeix una societat igualitària; el problema és l’opressió espanyola i francesa que patim els Països Catalans. I estem ací per recordar que anem a lluitar fins a aconseguir uns Països Catalans, lliures, feministes i socialistes. I res no ens aturarà.

No acceptem les polítiques burgeses del pacte i del possibilisme. Sabem massa bé que significa el peix al cove. Al País Valencià, encara estem esperant tindre mitjans en la llengua pròpia; encara estem esperant el requisit lingüístic a l’administració pública; estem esperant poder acollir les persones refugiades siga pel motiu que siga; estem esperant econòmiques i d’infraestructures que respecten la classe treballadora i que vertebren el territori; estem esperant que s’aturen els desnonaments; i estem esperant una cosa tan senzilla com que es recupere el nom que ens dóna dignitat: País Valencià.

Cadascú des del nostre àmbit, anem a lluitar per allò que no és un somni, sinó una necessitat. El SEPC, la COS, la CUP, Arran i Endavant OSAN, com a Esquerra Independentista, no anem a cedir ni un pam, i anem a continuar lluitant per fer realitat els nostres anhels. Totes juntes als carrers, a les aules, als llocs de treball, a les institucions, des dels espais juvenils, a les cases okupades, a les plataformes unitàries, les assemblees d’aturades, als casals i ateneus populars, als barris i al territori.

La nostra lluita no entén de tacticisme, de cauteles políticament correctes ni de campanyes publicitàries. Som el que som i no ens n’amaguem.

Per això diem ben alt: el País Valencià no serà sense els Països Catalans; ni les Illes, ni la Catalunya Nord, ni la Franja ni el Principat. No som, no serem, si no estem junts, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar. S’ha repetit mil vegades i ho tornarem a fer tantes com calga!

Diem ben alt que no acceptem pactes ni renúncies que qüestionen la nostra nació o els drets de la classe treballadora. Cal trencar d’un cop per totes amb la Unió EuropD7FKxeHlea, que amb el TIPP o amb el pacte amb Turquia per a l’expulsió de les refugiades ha mostrat el seu profund caràcter antidemocràtic i inhumà. Cal denunciar l’imperialisme que practica occident i que aboca milers de persones a la misèria i a la guerra. Cal denunciar la democràcia burgesa que perpetua les desigualtats i el domini d’una classe sobre l’altra. No valen mitges tintes; després de més de 300 anys ja no ens creiem els cants de sirena. Cal ser valent i anar de cara.
 

Pel País Valencià, pels Països Catalans: independència, socialisme, feminisme.
Esquerra independentista dels Països Catalans:
CUP, Arran, SEPC, COS, Alerta Solidària, Endavant OSAN

 

Contacta amb nosaltres
Quins són els teus interessos?
Com podem contactar-te?
Què t'agradaria dir-nos?
Apunta't al nostre butlletí!
On vols rebre el butlletí?