• Diumenge 27 de desembre: INDEPENDÈNCIA

    Independentisme o no independentisme. Aquesta és la qüestió

    Com es podrien resumir les posicions que es confrontaran aquest diumenge dia 27 de desembre a l’assemblea de la CUP-CC? Moltes lectores i lectors ho demanen aquests dies amb un gran interès, conscients que aquest dia ens hi juguem molt, com a CUP i com a poble.

    Si haguéssim de dir un mot de síntesi per a resumir els nombrosos articles i preses de posició que s’han rebut en aquest mitjà diria que el debat d’aquests dies i el que es decidirà diumenge és en resum sobre la independencia.

    Si hi ha acord entre la CUP-CC i JuntsxSí, continua la confrontació amb l’Estat espanyol i s’aprofundeix la crisi d’aquest estat: és la via de la Independència i la que permet avançar cap a canvis polítics i socials.

    Si no hi ha acord, l’Estat espanyol resta intacte, és l’immobilisme; un immobilisme contrari a la independència perquè d’aquesta manera es trenca el bloc independentista i s’ajuda a reforçar una tercera via en unes eleccions del mes de març que es farien en clau autonòmica i espanyola.

    És una via que no és independentista. Això és el que, en síntesi, es discuteix dins la candidatura de la CUP-CC diumenge que ve. El debat és clar, doncs: Independentisme o no independentisme. Aquesta és la qüestió.

    Font: Carles Benítez (Llibertat.cat)
    Imatge: Manifestació contra la LOAPA (1982)

  • Un centenar de regidors de la CUP, a favor d’un acord amb Junts pel Sí

    Representants municipals de la CUP-Poble Actiu destaquen la “urgència” de facilitar la investidura en un manifest

    Els signants demanen a les dues formacions “generositat, flexibilitat i empatia”

    La CUP reflexiona en un document sobre els escenaris d’investir o no Mas

    Un centenar de regidors de la CUP han signat un manifest a favor d’arribar a un acord amb Junts pel Sí que faci viable una investidura i que permeti la formació del Govern per poder iniciar la desconnexió amb l’estat espanyol “de manera immediata”.

    Els signants formen part de la plataforma CUP-Poble Actiu i s’adrecen tant a Junts Pel Sí com a la CUP-Crida Constituent perquè siguin “molt conscients” que el futur del país està “en bona part” a les seves mans. Per això els reclamen que siguin “dignes” de “l’esperança d’aquest poble” i de les persones que “han deixat la vida” defensant-ne la “dignitat” i la “llibertat”.

    Els signants del manifest demanen a les dues formacions “generositat, flexibilitat i empatia” i recorden les “manifestacions més multitudinàries que es recorden”. En aquest sentit consideren que el suport social “ampli” a la independència actual és un “bé col·lectiu” que cal “preservar i fer créixer encara més”. Per això alerten que “de cap de les maneres” s’hauria de posar “en perill” ni “dilapidar” per “manca de l’esforç polític necessari”.

    Els membres de CUP-Poble Actiu consideren que el camí cap a la independència comportarà un “aprofundiment” de la democràcia i una “possibilitat real” de dur a terme “conquestes socials rellevants”. Per això exigeixen un “esforç màxim” per poder fer “efectiva aquesta oportunitat”.

    També insten la CUP-CC a aprofitar la “força” que li han donat les urnes del 27 de setembre per “introduir” al país un “alt contingut transformador” de les estructures socials i econòmiques “al servei de les classes populars i respectuoses amb el territori”. També per “garantir” fermesa en el “procés d’alliberament”.Finalment, els signants rebutgen la possibilitat d’haver d’anar a unes eleccions avançades el mes de març vinent, una eventualitat que consideren “molt negativa”.

    Algunes assemblees territorials també han fet públic el seu posicionament. Per la seva banda, el partit estratègic Poble Lliure -procedent de l’antic Moviment de defensa de la Terra (MDT)- i el Col·lectiu Drassanes defensen l’acord amb Junts pel Sí per impulsar el procés i “afeblir” CDC i les aspiracions electorals d’En Comú Podem. Opinió totalment contrària a la que prenen Lluita Internacionalista, Corrent Roig i l’Alternativa d’Esquerres del Prat, que creuen que acceptar Mas posaria en qüestió la continuïtat de la CUP com a força rupturista i anticapitalista.

    Investir o no Mas

    El manifest arriba quan només queden dos dies perquè 3.577 militants i simpatitzants de la CUP decideixin quina és la posició de l’organització sobre la proposta de Junts Pel Sí i acceptin o no la investidura de Mas. En un un document fet públic aquest dijous, la formació de l’esquerra independentista analitza les conseqüències de l’acord i del desacord -i la conseqüent convocatòria d’eleccions- per tal de fomentar la reflexió entre la militància.

    El document presenta Mas com un “oportunista” que va saber “llegir” la situació, però que es va “precipitar”, perquè “tenia damunt el cap l’espasa de la corrupció del partit i el malestar social rebotava contra les muralles de la Ciutadella des del 15-M”. La CUP apunta que aquest oportunisme no li va servir per assolir la majoria absoluta que “pretenia”, però va aconseguir que “ERC, incapaç de fer-se càrrec de la marea independentista, es refugiés en el còmode expedient de fer d’oposició integrada en les polítiques del govern”.

    Font: Nació Digital
    Imatge: Un moment del debat nacional de la CUP a Manresa | Adrià Costa

  • Bones festes!

  • Recurs per l’arxivament de la causa contra l’exconsellera d’Educació de les Illes

    L’Assemblea de Docents ha interposat un recurs de reforma contra la interlocutòria del 21 de desembre del Jutjat d’Instrucció número 4 de Palma, on es va acordar el sobreseïment de les diligències prèvies i l’arxivament de la causa contra l’exconsellera d’Educació, cultura i Universitats de l’anterior Govern, Joana Maria Camps, per presumpta malversació de fons públics en els desplaçaments a Menorca on té la seva residència.

    Segons han informat els docents, han recorregut l’arxivament del cas perquè «la diligència està pendent de completar». Camps va declarar per videoconferència en qualitat d’imputada, i assumint ella mateixa la defensa, el passat 18 desembre 2015 davant l’Advocacia de comunitat i l’advocat de l’Assemblea, sense haver-se personat el Ministeri Fiscal.

    L’auto de 30 de setembre de 2015 acordava lliurar la relació comprensiva de tots els viatges realitzats per Camps, a càrrec del pressupost públic des del seu nomenament com a càrrec públic de l’administració del CAIB. I en l’auto dels docents s’afirma que l’administració no va aportar tots els documents exigits. Per això, l’Assemblea entén que no és ajustat al Dret acordar el sobreseïment lliure sense completar la diligència que va ser interessada, no denegada, i la pràctica de la qual ha esdevingut ferma en tant l’Auto que l’acordà no fou recorregut per cap part.

    Documentació pendent d’analitzar i justificacions invàlides

    El col·lectiu docent considera que la documentació que suposadament justifica «de forma detallada» el motiu dels desplaçaments en un acte oficial o una reunió de treball en l’àmbit de la seva competència no ha estat analitzada amb prou detall.

    Recorden que un dels documents aportats per justificar els viatges va ser la còpia d’un fax en el qual s’envia un correu electrònic on es veu clarament com la data que figurava al text va ser tatxada i substituïda a mà per la inscripció «19 maig 13.15 h.». Aquest document, «aparentment manipulat de forma basta», pretén venir reforçat per una fotografia que «no té cap altra credibilitat respecte de la data en què fou presa que la mateixa manifestació de la querellada».

    A més, l’exconsellera Camps va justificar les factures afirmant que «les raons per aquesta aparent descompensació institucional es corresponen amb les línies polítiques que han marcat els distints governs, siguin del signe que siguin». Per això, els docents asseguren que «aquesta suposada generalització no és un argument legal de justificació d’una conducta indiciàriament reprovable des de la perspectiva del delicte de malbaratament de cabals públics».

    Font: Llibertat.cat

  • Com serà l’assemblea de la CUP per decidir si s’investeix Mas?

    Els 3.577 cupaires amb dret a vot es reuniran a Sabadell i decidiran, abans de començar el debat, si voten a mà alçada o prefereixen fer-ho en secret, a través de 50 urnes

    Tots els ulls estaran posats diumenge, 27 de desembre, sobre els militants de la CUP i de les altres formacions de la Crida Constituent. Seran ells els que decidiran si hi ha acord amb Junts pel Sí i s’investeix o no Artur Mas com a president de la Generalitat. Aquesta tarda els membres del secretariat nacional de la CUP Xevi Generó i Natàlia Sànchez han explicat els detalls d’una assemblea extraordinària decisiva. Potser la més decisiva que ha tingut mai la CUP.

    On serà l’assemblea?

    El nombre d’inscrits força un segon trasllat: serà a Sabadell

    La CUP celebrarà finalment l’assemblea extraordinària a la pista d’atletisme coberta de Sabadell. Primer es va anunciar que es faria al teatre de La Passió d’Esparreguera, però per falta d’espai la van traslladar al Pavelló Palau 2 de Girona. El nombre d’inscrits s’ha enfilat fins a 4.022, molt per sobre de les previsions inicials, i ha acabat forçant un segon trasllat, en aquest cas a Sabadell.

    Generó ha negat que hi hagi hagut “pressions” per forçar un canvi de lloc i ho ha atribuït al fet que el nombre d’inscrits superava l’aforament permès a Girona.

    Quants inscrits hi ha?

    4.022 inscrits, 3.577 amb dret a votació

    Encara que en el formulari d’inscripció s’hi van apuntar 4.022 persones, finalment tindran dret a participar a la trobada 3.577 persones. És el nombre que ha sortit després del cribatge que s’ha fet per eliminar els noms duplicats, errors al formulari i els noms d’aquelles persones que no tenien l’aval de cap assemblea municipal.

    Segons han explicat en roda de premsa, les assemblees locals han hagut de confirmar que els inscrits en el primer formulari participen activament al projecte municipalista de la CUP, que no té militants a nivell nacional. El mateix s’ha demanat a les altres organitzacions de la Crida Constituent que participaran al debat.

    Generó ha afirmat que l’assemblea estarà formada per “la base de la CUP, el múscul de la CUP”, i ha dit que el secretariat “s’enorgulleix” que 3.577 persones hagin volgut participar al debat.

    No votaran ni els deu diputats de la CUP ni tampoc els alliberats de la formació, entre ells els tres exdiputats cupaires, Quim Arrufat, David Fernàndez i Isabel Vallet.

    Com es votarà?

    Els militants decidiran si es fa a mà alçada o amb urnes

    A l’hora de recollir les acreditacions, els militants de la CUP també hauran de posicionar-se sobre si volen votar a mà alçada o prefereixen vot secret. Si el 25% de l’assemblea demana que sigui secret, la CUP ha descartat “per qüestions tècniques” repartir comandaments a distància com havia dit en un primer moment, sinó que col·locarà 50 urnes per efectuar el vot a través d’unes paperetes que recullen els 4 escenaris.

    Si, en canvi, la militància accepta el vot a mà alçada, voluntaris de totes les assemblees territorials comptaran per trams els vots dels 3.577 militants que es reuniran a Sabadell.

    Com s’estructurarà l’ordre del dia?

    Un debat obert a la militància i fins a tres rondes de votació

    L’assemblea començarà a les 9 h del matí, amb la presentació dels informes de l’equip negociador, que s’enviaran abans a la militància i es publicaran a la web de la CUP. Posteriorment, s’obrirà un torn de debat obert. Es donaran 50 torns de paraula: uns 10 seran per a les organitzacions de la Crida Constituent i els altres 40 seran per als militants de la CUP que vulguin participar en el debat.

    Aquestes 40 intervencions es dividiran entre territorials i gènere, de manera que es reservaran 26 torns (13 dones de cada territorial i 13 homes de cada territorial) i la resta es faran per sorteig aleatori.

    Abans de dinar es farà la primera votació dels quatre escenaris. Després de dinar, es procedirà a la segona ronda i, si s’escau, una tercera. Es preveu que l’assemblea acabi cap a les 20.30 h, i després representants de la CUP faran una breu roda de premsa per anunciar els resultats.

    Quins són els quatre escenaris?

    Dos preveuen investir Mas i dos aboquen a noves eleccions

    La primera idea anunciada pel secretariat nacional ha canviat força. Finalment la militància no haurà de puntuar del 0 al 5 l’eventual acord de Junts pel Sí, perquè no hi ha temps per fer la votació. El que sí que es manté, però, és el sistema de “votacions eliminatòries successives”. Això significa que es votaran d’entrada els quatre escenaris i s’eliminarà l’opció amb menys suports, fins que només en quedi una o fins que una de les opcions obtingui directament el 50% dels vots.

    Els quatre escenaris són aquests:

    1. Amb acord i amb Mas al capdavant: el primer escenari accepta la proposta d’acord a partir d’un full de ruta per a la ruptura democràtica, un pla de xoc d’emergència social i un procés constituent, així com el consell de presidència encapçalat per Mas.
    2.  

    3. Sense acord, sense Mas i buscar un candidat alternatiu: la segona opció proposa refusar el consell de presidència liderat per Mas i la proposta d’acord, però “esgotar el termini de negociació” per a una presidència de consens sobre el pla de xoc, la ruptura i el procés constituent. Si Junts pel Sí no presenta un candidat alternatiu, s’assumiria anar a unes noves eleccions.
    4.  

    5. Amb Mas però sense acord: el tercer plantejament és afavorir la investidura de Mas per “evitar unes noves eleccions” i “desbloquejar la situació actual” però rebutjar la proposta d’acord polític de pla de xoc, procés constituent i ruptura democràtica, de manera que Junts pel Sí ho tindria molt complicat per garantir-se l’estabilitat parlamentària.
    6.  

    7. Sense acord, sense Mas i buscar altres abstencions: l’últim dels escenaris és rebutjar tant el consell de presidència encapçalat per Mas com l’oferta de Junts pel Sí i buscar una abstenció “més enllà del grup parlamentari de la CUP”, en relació a Catalunya Sí que es Pot, per desbloquejar la situació. Si Junts pel Sí no obtingués més suports, anar a noves eleccions al març.

    Font: Laia Vicens (ARA.cat)
    Imatge: Natàlia Sànchez i Xevi Generó, del secretariat de la CUP, van presentar els detalls de l’assemblea | CÈLIA ATSET
     

  • La CUP denuncia la privatització de l’educació del govern en funcions

    «El model educatiu actual està afavorint escoles concertades d’elit» Josep Manel Busqueta, diputat CUP-CC

    Les darreres setmanes el Departament d’Educació ha anunciat als municipis les línies de P3 que es tancaran al·legant demografia, mentre manté els centres concertats, i innova amb els serveis de menjadors amb un nou acord marc que només deixa espai a multinacionals, per a prestar aquest servei al Maresme i al Vallès Oriental.

    La CUP fa anys que fa pedagogia d’una anomalia única en tots els sistemes educatius del món; els concerts educatius. En aquests moments en què la natalitat descendeix i hi ha menys nombre de matrícules a P3 el departament d’Educació aprofita per tancar línies de P3 de l’Escola Pública. Això, a la llarga, suposa el tancament de centres públics a favor del manteniment de centres de titularitat privada amb concert educatiu. La CUP ha denunciat aquesta pràctica encoberta de privatització del sistema educatiu amb el membre del grup de treball d’Educació i Regidor de la CUP de Tiana Àlex Rosa, la Regidora d’Educació de Berga Mònica Garcia, el Regidor de la CUP d’Esparraguera Pol Valldeperas, el Regidor de la CUP a Molins de Rei Roger Castillo, i el diputat Josep Manel Busqueta, a la seu de la CUP a Berga, el dimecres 23. «El model educatiu actual està afavorint escoles concertades d’elit», ha explicat el diputat Busqueta a l’acte.

    Per altra banda, al Maresme i al Vallès Oriental s’ha implantat un nou acord marc per a les licitacions dels menjadors escolars. Després de l’esclat de la bombolla immobiliària, les grans empreses centren la seva font d’ingressos en els serveis bàsics de les persones – ara toca el menjar dels infant -. Mentre hi ha nens i nenes a Catalunya que no tenen un àpat garantit al dia, el govern pica l’ullet a les multinacionals de serveis per a licitar els menjadors escolars amb un acord marc que limita i impedeix les empreses petites, de proximitat, les cooperatives de consum i, sobretot, a les AMPA. Denunciem també aquesta pràctica amb la regidora de la CUP de Mataró Carme Polvillo.

    Comunicat sobre el tancament de línies:

    El govern en funcions de la Generalitat de Catalunya ha posat la directa en les privatitzacions. Ha accelerat el tancament d’aules a les escoles públiques des de fa dos anys i pensa mantenir la línia per al proper curs.

    El pressupost en educació de la Conselleria d’Ensenyament l’any 2010 va ser de 5.317 milions d’euros i el darrer any, els pressupostos de 2015 xifraven en 4.442 milions d’euros la inversió en educació. Actualment tenim un 16’46% menys de pressupost.

    Pel que fa a concerts educatius el 2010 estaven pressupostats en 1.070 milions d’euros i al 2015 en 1.020 milions d’euros. Si tenim en compte que, a Catalunya, la proporció és d’un 60% d’escoles públiques i un 40% de concertades, podem veure com la diferència en les retallades entres els centres de titularitat pública i els de titularitat privada ens fan afirmar que per a les escoles concertades no hi ha hagut pràcticament retallades. A la pública tenim 825 milions d’euros menys.

    Les xifres dels concerts econòmics a les escoles privades no són públics. No hi ha transparència en aquestes dades i per tant és molt difícil arribar a esbrinar quin és l’abast d’aquesta desproporció. Algunes dades que hem pogut anar definint a través de preguntes a la Comissió d’Educació al Parlament de Catalunya i que ens preocupen són, per exemple:

    • Les escoles de l’Opus Dei que segreguen l’alumnat per qüestió de gènere ha rebut de 2010 a 2014 una quantitat de 100 milions d’euros. Al 2014 es renoven els concerts a aquestes 16 escoles malgrat el Tribunal Suprem prohibeix a la Generalitat de Catalunya subvencionar aquestes escoles a través d’una sentència de 2012 i impedia a la Generalitat de Catalunya renovar els concerts per al 2014.

    Actualment ens trobem que mentre es mantenen els privilegis a la concertada l’escola pública va en detriment. De nou, quan parlem de xifres, aquestes són molt opaques. Estem en situació alarmant i per això denunciem que davant de nous tancaments d’aules ens trobaran treballant per aturar-ho, mobilitzant les famílies i el carrer.

    Ens preocupa la situació actual. Si només agafem una comarca com a exemple podem fer-nos la idea de l’encobriment de privatització que està duent a terme aquest govern. Al Baix Llobregat hi ha hagut el tancament de 25 línies de P3 i per a l’any vinent la previsió de tancament de línies púbiques és 35.

    A hores d’ara encara no destinem el percentatge de PIB que és calcula que seria idoni per a l’educació. Per tant, ens preguntem si, davant l’alegació de baixa natalitat i canvi de demografia no seria millor mantenir les aules, les docents i reduir les ràtios de cara a la millora de la qualitat. Denunciem qualsevol tancament d’una aula pública mentre a la mateixa zona es mantinguin les aules privades.

    Denunciem la voluntat política del Govern d’enfortir els centres de titularitat privada amb determinades actuacions, com per exemple que alguns serveis territorials, davant la davallada de la natalitat, hagin optat per tancar línies de P3 públiques abans de la preinscripció i, en canvi, permetin a les escoles concertades esperar al final de tot el procés d’inscripció abans de retirar-los el concert si no aconsegueixen prou matrícula.

    Estem plenament convençuts que en aquests moments de crisi la millor inversió és enfortir la xarxa de centres de titularitat i gestió públiques, ja que són els únics que ens poden garantir la igualtat d’oportunitats, l’equitat i la qualitat.

    Comunicat sobre menjadors:

    El passat dia 3 de desembre, el Departament d’Ensenyament va anunciar al DOGC la publicació de l’Acord marc de Serveis menjador per a les comarques del Maresme-Vallès Oriental. Aquest acord, afecta el servei de menjador en centres públics de titularitat del Departament d’Ensenyament dels nivells obligatoris i/o segon cicle d’educació infantil i té com a objectiu seleccionar empreses que prestaran servei de menjador a centres públics.

    Els Serveis Territorials (SSTT) Maresme-Vallès oriental són doncs els primers en aplicar aquest acord que afecta 190 centres. Ens consta que hi ha intenció per part del Departament d’estendre l’acord marc a d’altres comarques pròximament.

    El passat 7 de juliol es va publicar per primer cop aquesta licitació just abans de vacances i quan les empreses i les AMPA es trobaven en plena campanya de casals d’estiu. L’ACELLEC (Associació Catalana Empreses de Lleure) va presentar recurs, fet que va aturar el procés. De totes les reclamacions exposades nomes dues van ser resoltes positivament que han estat esmenades amb sorprenent rapidesa i la licitació ha estat novament publicada el passat dia 3 de desembre, una altra vegada amb les vacances de Nadal i els casals de vacances a les portes, amb data límit de presentació dels plecs dia 17 de desembre.

    Moltes de les empreses que actualment presten aquest tipus de serveis no s’han presentat mai a una licitació d’aquest tipus. És més, en molts casos és l’AMPA qui voluntàriament gestiona el menjador escolar o bé contracta a les empreses que ho fan o directament a cuiners i/o monitors atenent a les preferències de les famílies usuàries del servei.

    El menjador escolar, forma part del projecte educatiu de centre, i per tant, considerem molt important que els centres puguin continuar gestionant el menjador amb l’empresa o amb els professionals que ja tenien contractats. Encara més important és que, en aquelles escoles on l’AMPA voluntàriament ha assumit la gestió del menjador, pugui continuar fent-t’ho oferint serveis de qualitat tant pel que fa al menjar, en la majoria de casos de proximitat i ecològic, com pel que fa al projecte educatiu que hi ha al darrera, promovent un model econòmic cooperatiu i social, sense afany de lucre.

    En molts casos les empreses que donen servei a menjadors escolars es fan càrrec també dels serveis d’acollida i casals de les escoles. El fet de no poder tenir continuïtat en el menjador afecta directament els altres serveis que desenvolupen aquestes empreses. Afecta doncs en darrer terme a la feina de les AMPA i al benestar de l’alumnat.

    L’Acord marc fa que qui realitzi la licitació sigui el director dels SSTT per mitjà d’una comissió d’experts que valorarà aquestes empreses.

    No ens passa per alt que la comissió d’experts que valorarà els criteris d’aquestes licitacions que depenen d’un judici de valor estigui formada, per entre d’altres membres, per dos directors d’escoles i que el director de SSTT hagi delegat aquesta tasca a dues directores de la seva pròpia ciutat, una d’elles directora d’una escola a Tiana i l’altra a Mataró, atenent a uns criteris que desconeixem però que fan pensar que no ha estat el resultat d’un sorteig a l’atzar d’entre els molts directors i directores d’escoles d’ambdues comarques.

    L’Acord marc estableix que l’elecció de l’empresa vindrà determinada en un 60% per les valoracions d’aquest comitè i en un 40% pel preu. Considerar el preu com a criteri de valoració, alhora de concedir un servei menjador de ben segur que beneficia a grans empreses que poden ser més competitives en aquest aspecte i va en detriment de la qualitat del menjar que s’hi ofereix. No passa desapercebut que sigui al Maresme-Vallès oriental, seu de l’empresa SERHS, qui per cert inaugura seu a Mataró ben aviat, on es faci aquesta prova pilot.

    Intuïm que rere la publicació d’aquest Acord, la voluntat dels polítics del Departament és la de procedir a la contractació d’aquest servei afavorint les possibilitats d’adjudicació a grans empreses del sector de l’alimentació en detriment de la capacitat d’autogestió de les AMPA i de les petites i mitjanes empreses del sector del lleure educatiu.

    Els SSTT del Maresme-Vallès Oriental amb el senyor Garcia Caurin al capdavant, no són tan sols pioners en la publicació de l’acord marc de menjadors, també ho han estat en l’aplicació del decret de plantilles i en la mort programada d’escoles a través del tancament i/o fusió de línies de P3. Es caracteritzen per actuar al marge de les comunitats educatives, les AMPA, Ajuntaments i Consells Escolars Municipals. El Maresme i el Vallés Oriental, les seves famílies i els seus mestres no mereixen aquest tracte i les escoles afectades per les seves accions ni obliden, ni perdonen. Al llistat d’afectats per aquesta mala gestió s’uneixen ara les petites empreses i les AMPA gestores de menjadors.

    CUP Nacional

  • Blanes insta l’Ajuntament de Lloret a fer la consulta ciutadana sobre l’autopista

    Blanes demana a l’Ajuntament de Lloret que faci la consulta ciutadana sobre la prolongació de la C-32 fins a Lloret. Recordem que dilluns, el ple lloretenc va decidir refusar la consulta perquè la Generalitat s’ha compromès a connectar l’arribada de l’autopista amb una ronda de circumval·lació fins a Canyelles. L’oposició de Blanes (PP, Batega, CUP, C’s, ERC i ICV – EUiA), però, no està d’acord amb què s’hagi anul·lat la consulta i al plenari d’ahir va aprovar que s’insti l’Ajuntament de Lloret a organitzar-la de manera conjunta.

    L’equip de govern, format pel PSC i CiU, està a favor del projecte però l’alcalde ja va anunciar que igualment farà la consulta. Tot i així, al ple d’ahir va demanar que es retirés el punt en què es pretén instar l’Ajuntament de Lloret a fer-la també, però l’oposició no va voler. Ho ha explicat l’alcalde, el socialista Miquel Lupiáñez.

    Lupiáñez ha argumentat que la consulta no serà vinculant perquè el projecte és potestat de la Generalitat i, a més, la llei no permet que sigui vinculant. Així que s’organitzarà un procés participatiu per ampliar el coneixement del projecte i crear debat. En els propers dies es reunirà la respectiva comissió per establir un calendari.

    Pel que fa al perllongament de la C-32 i la circumval·lació de Lloret, l’alcalde blanenc hi està a favor i argumenta, d’una banda, que no està escrit enlloc que el fet que Abertis s’encarregui d’aquesta obra impliqui que la Generalitat li allargui la consessió i, d’altra banda, que la via respectarà el medi ambient.

    Tossa de Mar, també va aprovar una moció fa uns dies al ple municipal, per unanimitat. En aquest cas, l’Ajuntament insta la Generalitat a iniciar de manera immediata les obres perquè considera que és una “infraestructura estratègica irrenunciable per al futur de la població”.

    L’alcaldessa, Gisela Saladich, creu que la variant alliberaria el centre de Lloret de trànsit i, per tant, agilitzaria el trànsit des de i fins a Tossa. Una obra que milloraria la mobilitat, però també la seguretat dels tossencs i visitants.

    Tossa ha reclamat aquesta via des de fa molts anys. L’alcaldessa recorda, però, que fins ara les solucions que es proposaven eren molt salvatges amb el medi ambient, mentre que el projecte actual en té en compte la preservació.

    La ronda de circumval·lació de Lloret, que ha d’unir les Alegries amb l’entrada a Cala Canyelles, està previst que es liciti abans de l’any 2019.

    Font: Nova Ràdio Lloret
    Imatge: Ple de Blanes, ahir | NRLL

  • La consulta popular a Blanes sobre la nova C-32, prevista per al març de 2016

    La Junta de Govern va aprovar dotar els treballs del procés amb una partida de 10.000 euros

    La Junta de Govern de Blanes va acordar dotar amb una partida de 10.000 euros els treballs per realitzar la consulta popular sobre el projecte de prolongació de la C-32, que es podria celebrar durant el mes de març de 2016. Després que el passat 29 d’octubre, el ple municipal va aprovar que es fes una consulta ciutadana, ahir es va decidir com s’haurà de realitzar aquest procés que constarà de tres fases principals i que requerirà un mínim de dos mesos.

    Segons va especificar el consistori blanenc, els treballs de coordinació de tots els aspectes relacionats amb el procés el faria una empresa externa amb el suport dels tècnics municipals. Tot i que encara no està decidit com es farà cada fase, sí que es va establir que la primera i més bàsica consistirà a fer arribar la informació a la ciutadania, perquè pugui comptar amb tots els elements «de manera clara i entenedora». La segona fase buscarà conèixer les aportacions i propostes ciutadanes per redactar la pregunta a sotmetre a consulta. La Llei preveu que la duració d’aquesta fase no sigui inferior als trenta dies. Finalment en la tercera etapa, es recolliran els resultats sobre el què opinen els blanencs respecte a les opcions que se’ls planteja sobre la perllongació de la C-32. Per tancar el procés, es redactarà una memòria final en què s’avaluarà el resultat del procés i se sotmetrà a la consideració del plenari municipal.

    Per oficialitzar les fases del procés participatiu, els terminis i la presa en consideració dels resultats que se’n derivin, està previst que s’aprovi mitjançant un Decret d’Alcaldia. La previsió és que a principis de gener, ja estiguin estructurades les fases i que la consulta popular se celebri durant el març del 2016 per portar-ne l’aprovació al plenari d’aquell mateix mes.

    «Frau democràtic»

    Per la seva banda, la plataforma Aturem la C-32 ha dirigit una carta oberta a tots els grups del Parlament de Catalunya per «deixar palès» el seu rebuig a la infraestructura i a la decisió del Ple de Lloret de Mar de deixar sense efecte l’acord sobre la moratòria i la celebració de la consulta popular. «Entenem que és un frau democràtic i un menyspreu envers la ciutadania que demostren alguns partits locals com són CDC i ERC» assegura la Plataforma en la carta oberta.

    Font: Diari de Girona

  • Lloret tomba la consulta de la C-32 enmig de fortes protestes

    El ple va aprovar la moció que considera “irrenunciable” l’anomenada ronda de la Costa Brava Sud i deixa sense efecte l’acord de ple de l’abril que convocava la consulta ciutadana

    La tensió va marcar el ple de dilluns a Lloret, que va començar enmig de xiulets i crits d’una part del públic, es va interrompre al cap de poc perquè l’alcalde va ordenar que es desallotgés la sala, i es va tornar a reprendre mitja hora més tard després d’una intervenció del cap de la policia local, Joaquim Martín.

    El motiu de la protesta era el punt en què es va anul·lar la consulta ciutadana sobre la C-32, acordada pel ple del mes d’abril passat. La realització de la consulta per part del govern es mantenia amb més o menys convenciment fins que fa una setmana el Departament de Territori va fer públic que s’havia acordat ja que les obres es feien i que començaven al maig, perquè així s’havia consensuat amb els alcaldes.

    Una cinquanta de membres de la plataforma Aturem la C-32 es van concentrar a l’entrada de l’ajuntament, però la tensió no va esclatar fins que va començar el ple. Quan va entrar Joan Gou –regidor de Turisme– es van sentir xiulets, que ja no es van aturar. Els regidors van anar entrant enmig de crits de “pantomima!”, “vergonya us hauria de fer!”, i els més malparats van ser l’alcalde, Jaume Dulsat, i el regidor i diputat d’ERC Jordi Orobitg, de qui havien passat una gravació en què se sentien les seves paraules en les eleccions en què prometia la consulta. A la seva taula l’esperava, a més, un cartell amb la frase “Per què no vols consulta?” Enmig de crits de “mentiders!” i “aquesta és la seva democràcia!”, el portaveu d’Aturem la C-32, Jordi Gaitán, va anar llegint promeses electorals sobre la consulta.

    Favorables i detractors

    Dulsat va intervenir per demanar respecte, i una dona del públic li va etzibar: “I tu cap al bosc de Lloret, criminal!”, intervenció que va contestar un simpatitzant de la infraestructura amb un “criminal, tu!” L’enfrontament no era només entre polítics i plataforma sinó que una part del públic favorable a l’obra també s’hi tornava. El ple es va aturar quan, en el moment que l’alcalde acabava d’enumerar les reunions que havia fet al llarg del mes (el despatx d’alcaldia), un membre de SOS Lloret va saltar des del públic i va cridar: “S’ha saltat la reunió amb el conseller, és fals això!” L’alcalde va aixecar la sessió i va demanar que es desallotgés la sala, però la gent no semblava disposada a marxar. El cap de policia va intervenir al cap d’una estona per explicar que l’alcalde havia decidit reprendre el ple, i demanava calma per no entrar “en dinàmiques que no desitgem”.

    La moció (consensuada per tots els grups excepte En Lloret Sí Se Puede, ICV-EUiA i C’s) valora el que es bateja com a ronda de la Costa Brava Sud (el ramal de la C-32 de Tordera a Lloret i l’enllaç posterior fins a Canyelles) com una solució “irrenunciable” per al futur de Lloret, insta la Generalitat a complir els compromisos adoptats i deixa sense efecte l’acord de ple que aprovava la consulta. Paulino Gracia (En Lloret Sí Se Puede) va afirmar que l’obra és una excusa perquè Abertis allargui les concessions; Enric Martínez (PP) va justificar el canvi de vot del seu partit dient que el projecte no és el mateix, ja que la carretera continuarà i ja no serà un cul-de-sac amb final a Lloret; Jaime Muzas (C’s) va retreure a CDC i ERC que traeixin el seu programa electoral; Xavier Rodríguez (ICV-EUiA) va presentar una esmena a la totalitat (que no es va aprovar) i va tornar a demanar la moratòria de les obres i la consulta, i va insistir en el “dret a decidir” del poble; Antonio Lorente (PSC) va justificar que l’obra era necessària per al creixement econòmic de Lloret, i Marc Fuertes, Millor, va explicar que si no fan el ramal Abertis invertirà en una infraestructura en un altre punt del país i a Lloret continuaran pagant peatges igualment perquè s’allargaran les concessions a Abertis. Dulsat va afirmar que no creu que ningú que els votés en les eleccions es pugui “sentir enganyat” perquè no han amagat mai que eren favorables a l’obra, igual que Jordi Orobitg, que va criticar la manipulació que considera que ha fet la plataforma del seu programa electoral.

    Font: Nuri Forns (El Punt Avui)
    Imatge: El cap de la Policia Local, Joaquim Martín, demanant calma als assistents que no havien marxat de la sala quan ho va dictaminar l’alcalde. | QUIM PUIG.

  • Una regidora de CiU de Tossa s’oposa a la ronda

    Maria Àngela Cuatrecasas es desmarca del seu grup i de la resta del consistori, que vota a favor d’una moció de suport a la infraestructura

    L’Ajuntament de Tossa de Mar ha aprovat una moció que insta la Conselleria de Medi Ambient a complir els compromisos d’iniciar immediatament la construcció de la prolongació de l’autopista C-32 i licitar el projecte constructiu de la ronda de circumval·lació de Lloret. El consistori defensa que la nova infraestructura serà «un salt de qualitat» per la vila ja que reduirà el temps del desplaçament. Per l’alcaldessa Gisela Saladich (TU), els visitants no hauran de suportar «el trànsit complicat» i el trajecte de Tossa a Lloret o Blanes no serà «un suplici» a l’estiu.

    La moció va prosperar amb els vots de tots els regidors (TU, CiU i ERC), a excepció de la convergent Maria Àngela Cuatrecasas, que troba a faltar un estudi de l’impacte que generarà la ronda de Lloret «abans de decidir si ens convé o no». Cuatrecasas recorda que els visitants aprecien de Tossa «l’autenticitat i l’encant de poble petit de la Costa Brava, cosa que correm un risc molt alt que canviï i perdem, havent d’adequar-nos a un turisme massificat de baix cost». La regidora retreu al govern local que no té cap estudi econòmic, de sostenibilitat o de serveis ni cap estratègia respecte al turisme que busca Tossa com per «apostar sense garanties» per la infraestructura. I exposa que hi ha estudis que demostren que infraestructures com aquesta no augmenten la riquesa, ni la qualitat de vida ni una major ocupació dels habitants «si no hi ha un bon pla estratègic al darrere».

    Font: Carles Torramadé (Diari de Girona)
    Imatge: Concentració contra la C-32 a Lloret (NRLL)

Pàgina 20 de 35« Primera...10...1819202122...30...Última »