• L’any perdut

    De ser el punt d’inflexió en la recuperació a l’inici d’una profunda recessió

    Ens preguntarem com ha estat possible, que el 2020 es preveiés fa un any com un punt d’inflexió en la recuperació de la indústria turística a casa nostra i finalment acabarà sent l’any perdut. Absolutament perdut. Els establiments i els operadors han perdut tot marge de maniobra en un mercat tancat i completament confinat. Els auguris per aquesta temporada són decebedors i imprevisibles: sense data d’obertura, amb una ocupació mitjana prevista rondant el 50% inferior a temporades anteriors i amb la perspectiva d’haver de ser molt imaginatius per atraure els pocs clients que “s’aventuraran” a fer unes vacances clàssiques de sol i platja. Es preveuen estades molt més curtes i concentrades en pocs mesos.

    Com veiem, una temporada molt curta, que castigarà, per sobre tot, a la classe treballadora. Una classe molt maltractada per les polítiques neoliberals dels darrers anys, amb congelació de salaris, un conveni laboral desfasat i darrerament, les noves lleis permeten la intrusió d’empreses de serveis dins el sector, fent créixer la precarietat en aplicar altres convenis per a les mateixes feines, arribant-se fins i tot a situacions de semi-esclavatge en ple segle XXI (inexistència d’horaris, incompliment salarial i manca de jornades de descans… entre d’altres).

    I amb tot aquest panorama, què han fet les administracions? Grans campanyes de màrqueting per atraure més visitants i poc més, tot per continuar fent el mateix, polítiques d’especulació sobre els escassos recursos naturals que queden al nostre litoral: més sobre-ocupació amb més construccions, més infraestructures viàries innecessàries… Una nova versió actualitzada de la ‘política del totxo’ del darrer segle.

    Darrera aquesta primera línia, existeix tota una segona línia dedicada al turisme (bars, restaurants, botigues, petits industrials, espectacles, centres culturals i esportius, espais d’oci, logística alimentària, de serveis i subministres) que queden molt malparats amb el cessament d’activitat i sense cap mena de previsió realista per enguany. I els que seran més afectats, un cop més, seran els treballadors d’aquests sectors.

    Tota una classe treballadora que depèn d’uns mesos de treball per a sobreviure tot l’any i que ara, en funció del seu contracte, es troben sense data d’inici de treball o immersos en un ERTE. Sense ingressos o amb ingressos limitats.

    I tot perquè de sobte, tot es va aturar. Inexplicablement la “espècie dominant” es veu immersa en una guerra contra uns insignificants virus. El com es dur la resposta a aquesta situació està sent diferent, en funció de l’estat que l’aplica i temps tindrem en un futur per analitzar cada cas.

    El que revela aquesta crisi és la nostra total dependència de la natura i n’hauríem d’aprendre de cara a com ha de ser el nostre model turístic en el futur immediat. Ens cal respecte per l’entorn. El nostre entorn és allò que ens diferencia d’altres indrets i que atrau els nostres visitants. El respecte pel nostre entorn només s’aconseguirà amb polítiques orientades a una indústria turística sostenible: limitació de la sobre-explotació, potenciació de l’economia i indústria de proximitat, formació de la classe treballadora, implantació d’energies renovables i/o de proximitat, prioritzar la qualitat vers la quantitat, polítiques de reutilització i reciclatge continuades i establiment d’uns salaris dignes per a viure (no per a sobreviure).

    L’any 2020 pot ser l’any perdut… o no. Podria ser l’any en que vam repensar i vam començar a canviar el nostre model per prioritzar les persones davant el mercantilisme capitalista que hem arrossegat fins aquí. Tenim encara marge de maniobra, som a prop de l’abisme, però si tenim l’empenta necessària serem capaces de superar totes les limitacions que ens han imposat.

  • Roda de premsa de la PAC-32

    Serà avui a les 20 hores a la Biblioteca Comarcal de Blanes que la Plataforma Aturem la C-32 informarà oficialment del seu posicionament arran de que tant la Generalitat com els ajuntaments de Blanes i Lloret han fet públic un acord per tirar endavant el projecte de perllongament de la C-32 fins a Lloret.

    D’entrada els alcaldes dels dos municipis s’han passat pel forro els acords dels respectius consistoris on van aprovar en ple una moratòria del projecte fins el pronunciament de la ciutadania en una consulta. A més de ser unes pràctiques (aquestes de consultar a la població) a les que no estan acostumats, excepte durant les campanyes electorals que recorden que és allò que la ciutadania demanda i se li ha de prometre en el programa electoral, entrevistes, etc… Total la campanya dura poc i després ja poden tornar a fer el que volem… com sempre han fet.

    Aquests alcaldes s’haurien de replantejar la seva estratègia política al capdavant dels consistoris, on aproven “temes” de vital importància a la població sense que aquesta sigui consultada contravenint la pròpia paraula. Llavors, que podem esperar d’aquí endavant?

    Concretament a Lloret de Mar es va aprovar en ple municipal el dia 20 d’abril de 2015 instar a la Generalitat una moratòria en el projecte fins que s’hagués pronunciat la població en una consulta. Fins i tot els candidats que ara formen part del govern local van dir per activa i per passiva durant la campanya que farien la consulta respectant els acords del ple municipal, que consideren sobirà.

    Un altre cosa és que, arribat el moment, facin campanya favorable a la infrastructura, però el que no poden ara es obviar aquests acords, els seus propis programes i tirar pel dret amb la connivència del conseller Vila, que tot i estant en funcions es veu legitimat per aprovar partides pel 2018 de 100 milions d’euros per fer la segona fase del projecte: la circumval·lació de Lloret. Ja sap el Sr.Vila que no hi serà al 2018 i llavors no haurà de respondre si no hi ha liquiditat, tal i com ha passat amb el reclamat desdoblament de la GI-682 (carretera de Lloret a Blanes), projectat, pressupostat i aprovat per la Generalitat i a l’espera de la dotació econòmica efectiva per realitzar-lo.

    Cada vegada resulta més evident que aquest projecte ha de tirar endavant “com sigui”. I és que a l’amic Abertis se li acaba la concessió de la C-32 i hem de garantir uns quants lustres més de negoci, no sigui que els nostres governants no puguin accedir als seus finançaments per les seves campanyes.

    L’equip de govern local a Lloret el formen CiU amb 6 regidors i ERC-Avancem amb 2 regidors. Totes dues formacions s’han mostrat sempre favorables a aquest projecte “tal i com està”, però han acceptat (CiU de mala gana) que es consulti la població abans d’iniciar-se. I això han defensat en els seus programes electorals i ara els reclamem que ho compleixin. Així de senzill.

    Extracte del programa electoral de CiU, que en quan a consultes sobre temes importants per la ciutat deuen entendre que no s’inclou el perllongament de la C-32 ni el camp de golf de l’Àngel.
    ciu_eix2b

    Intervencio del Sr.DULSAT sobre la C32 al mes de maig (escoltar sencera)

     

    Extracte del programa electoral d’ERC-Avancem on clarament defensaran la celebració de la consulta. Es veu que ara deuen haver canviat d’opinió.
    erc1

    Intervencio del Sr.OROBITG sobre la C32 al mes de maig, on a més ens comprometen a que sigui vinculant (escoltar sencera)

    Imatges: Roda de premsa | PAC32; Extractes dels programes electorals de CiU i ERC-Avancem per les Municipals.
    Àudio: Intervencions durant la campanya electoral a Nova Ràdio Lloret

    Més informació:

    Tot segueix igual
    Volem una consulta

    Jesús Elias, militant de la CUP Lloret

  • Tot segueix igual

    Canvien els noms, canvien els lemes, canvien les promeses i fins i tot les sigles però al final sempre tenim la mateixa manera d’actuar

    D’esquenes a la població, així és com segueixen actuant els nostres governants. D’esquenes a les necessitats dels ciutadans, d’esquenes a les seves sensibilitats i demandes. El poble no te ni veu ni vot, llevat dels períodes electorals que són aquells oasis quan ens prometen tot el que precisament no faran: una nova manera de fer política amb la participació dels ciutadans.

    Avui s’ha fet públic que els nostres alcaldes han acordat amb el conseller Vila la Ronda Costa Brava Sud. I és que ara li diuen així al perllongament de la C32 i a la seva continuïtat amb la circumval·lació de Lloret des de les Alegries fins a Canyelles.

    Si els regidors van aprovar per amplia majoria la celebració d’una consulta a la nostra població sobre el perllongament de la C32, ara constatem que ho van fer perquè era el final de legislatura, ho van fer perquè s’acostaven eleccions i el poble havia d’estar content.

    Què ha passat ara? Simplement que la ciutadania ja ha votat i ara ja no els necessiten, no cal comptar amb la seva opinió i ja es pot invertir en una infrastructura que genera gran polèmica i enriquirà uns pocs (recordem que suposarà l’ampliació de la concessió actual).

    Mentre canvien les sigles, fins i tot les persones, amb nous lemes, però en el fons amb la mateixa praxi. Res no canvia, seguirem sense urgències nocturnes als nostres CAPs fins que arribi la temporada turística, sense farmàcies de guàrdia nocturna, però disposarem d’un vial ràpid per anar a Barcelona i d’un camp de golf nou.

    Aquí us deixem la nota de premsa que ha publicat la Generalitat avui de la trobada d’aquest migdia que enterra definitivament la promesa de consulta ciutadana i mostra la cara real dels nostres representants.

    Descarrega (PDF, 40KB)

    Més informació:

    Ple municipal del 20 d’abril de l’Ajuntament de Lloret on s’aprova instar a la Generalitat la moratòria del projecte fins que existeixi un pronunciament de la població
    Vídeo Acta del punt on s’aprova en el ple municipal del 20 d’abril
    Nota de premsa oficial de la Generalitat de Catalunya

    Jesús Elias, militant de la CUP Lloret

  • Volem una consulta!

    Un cop més assistim a l’intent dels nostres representants de coaccionar la voluntat popular

    Ahir dimecres es va convocar una roda de premsa a la Sala d’Actes de l’Ajuntament de Lloret per donar resposta a l’ultimàtum del conseller Santi Vila sobre el ramal d’accés a la C32 des de Lloret.

    santi-vila3En les darreres declaracions sobre el tema del conseller Santi Vila va “advertir que si a final d’any no hi ha consens amb els alcaldes, la Generalitat destinarà els diners a altres projectes“. Però tot just un mes abans havia assegurat que “la prolongació de l’autopista fins a Lloret de Mar està a punt i que la infraestructura -tal com està projectada- es farà, malgrat l’oposició d’alguns col·lectius“.

    Només veiem aquestes darreres declaracions com una pressió sobre els municipis, precisament on s’han aprovat mocions en els respectius consistoris per consultar l’opinió de la ciutadania sobre aquesta infrastructura “tal i com està concebuda”. I com a resposta a aquesta nova imposició des de la Generalitat, els alcaldes en la roda de premsa en comptes d’instar al compliment de la voluntat ciutadana (l’Ajuntament de Lloret va aprova una moció per efectuar una consulta en el ple del 20 d’abril –veure vídeo– i l’Ajuntament de Blanes ho va aprovar en el ple del 29 d’octubre –veure vídeo-) el que han expressat en la seva ratificació al projecte i què, a més, no ha de finalitzar on s’ha previst (les Alegries), sinó que han incrementat el recorregut reclamant que finalitzi a Canyelles, completant així la ronda nord.

    12313681_513760732119987_2498235170360647517_nAra entenem que aquesta roda de premsa fos a porta tancada, per evitar que la ciutadania demanés explicacions, de fet, un cop més, s’han esvaït les reiterades promeses de democràcia participativa, regeneració democràtica i d’una nova manera de fer política que tant i tant va predicar-se durant la darrera campanya i que, finalment constatem que canvien les persones però les marques i maneres de fer són les mateixes. Com sempre, nosaltres triem els representants i ells fan “política” a la seva manera.

    Esperem què, per una banda el conseller només hagi “amenaçat” de farol (sempre havia reiterat que la Generalitat no disposava de diners per fer front a la infrastructura i que seria la concessionària la que avançaria el finançament, però vet aquí que o és un préstec que poden gastar on desitgin o poden decidir sobre on ha d’invertir aquesta empresa, que encara seria més preocupant) i que per altre banda els nostres alcaldes compleixin amb allò que s’han compromès amb els seus ciutadans i facin una consulta, amb una pregunta clara i amb una resposta binaria clara perquè tothom ho entengui.

    Jesús Elias, militant de la CUP Lloret