• La CUP denuncia que continua tenint vigilància policial un any després del 20-S

    Avui fa un any dels fets del passat 20 de setembre i de l’ofensiva de l’Estat espanyol i del seu aparell policial a la seu nacional de la CUP i al Departament d’Economia i Finances i de la clara vulneració de drets civils i polítics a través de detencions, escorcolls i setges policials, amb la finalitat d’exercir la repressió i evitar la celebració del Referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre.

    Avui, en una roda de premsa davant de la seu nacional de la CUP, Mireia Boya, ex diputada i actual portaveu del Secretariat Nacional, ha volgut denunciar el fet de que des de fa més d’un any la seu nacional de l’organització pateix vigilància policial per part d’agents de la Policia Nacional Espanyola de paisà: “Un any després d’aquell 20 S seguim tenint cossos i forces de la policia de l’Estat al voltant de la seu de la CUP que ens espien, que agafen notes de tots els nostres moviments. La repressió no ha acabat”. Davant de la detecció de la vigilància, la CUP es va posar en contacte amb la conselleria d’Interior per informar del seguiment i està a l’espera d’una resposta.

    Núria Gibert, ex portaveu del Secretariat Nacional, també ha volgut posar de manifest que “el 20-S va suposar una jornada històrica gràcies a la gent, que de forma autoorganitzada, va sortir als carrers a defensar la democràcia i la voluntat popular d’exercir el dret a l’autodeterminació, demostrant que a través de mobilitzacions massives i de la desobediència civil no violenta es podria celebrar el Referèndum de l’1 d’octubre”.

    “Aquell dia va suposar una victòria per la gent, que va posar el cos i la intel·ligència col·lectiva i que es va veure més forta i junta que mai. Tot el que es va aprendre aquell dia es va dur a terme també l’1 i el 3 d’octubre, quan l’autoorganització popular va permetre que s’obrissin els col·legis electorals i que se celebrés el Referèndum fent front a la repressió policial i que es dués a terme una vaga general massiva que va aturar Catalunya”, ha assegurat Gibert.

    A més, les portaveus han volgut destacar la “incohèrencia” que suposa que el Jutjat d’Instrucció 13 hagi reconegut que investigava els preparatius del referèndum i que aquest jutjat mentís quan el juliol passat se’ls va negar la possibilitat a la CUP de personar-se com a “coautora” al·legant que no investigava el referèndum. El partit encara està estudiant quines mesures legals interposarà.

    Finalment, la organització ha volgut convidar a totes les veïnes, militants i persones d’arreu que van venir a defensar la seu nacional de la CUP en una jornada d’accions durant tot el dia, reivindicant que l’esperit del 20 de setembre segueix viu i el volem fer present convidant. Sota el lema ‘20-S: obrim la seu, omplim els carrers! Un any després, seguim prenent partit’, s’han preparat activitats com un vermut veïnal, actuacions musicals i una taula rodona de debat amb David Fernández, Mireia Montesinos, Jaume Asens, Marcel Mauri i Carme Sansa. A l’acabar, es farà una marxa fins a la manifestació convocada per Òmnium Cultural i l’ANC al Departament d’Economia i Finances.

  • Convoquem Assemblees obertes arreu del territori per abordar debats estratègics

    L’objectiu és compartir crítiques i propostes per encarar la tardor que comença i treure els debats dels despatxos

    La CUP inicia un procés participatiu d’Assemblees Territorials obertes a tota la població, convocades a partir del 20 de setembre i fins el 29 de setembre, per tal de traslladar els debats estratègics fora dels despatxos un any després dels fets de la tardor passada.

    En els debats, es parlaran temes com la verticalitat i opacitat en la presa de decisions per part dels partits de l’independentisme hegemònic, la renuncia a desobeir la legalitat espanyola per part de les institucions o la gestió neoliberal i empitjorament de les condicions de vida de les classes populars, així com aprofundir en l’anàlisi de l’octubre del 2017 i en tot allò que va fallar.

    Davant del nou cicle polític marcat per la repressió i per la desorientació del govern de la Generalitat i del Parlament de Catalunya, els membres del Secretariat Nacional i del Grup Parlamentari de la CUP-CC recorreran el territori per tal d’abordar les línies estratègiques de la CUP en el context actual i escoltar la visió de la gent per donar-li una prespectiva transversal a aquest nou cicle polític que comença. “No podem cedir tota la iniciativa a l’Estat amb els judicis de la tardor, la resolució de la qüestió de la suspensió de diputades exiliades i preses, o amb la falta d’atenció a una sanitat i una escola públiques amb molts problemes”, assegura el portaveu del Secretariat Nacional de la CUP, Lluc Salellas.

    Per aquest motiu, la CUP convoca a tota la gent inquieta per la repressió i per la inacció del govern i dels partits, per compartir crítiques, idees i propostes per donar la volta a la situació, seguint l’esperit de l’1 d’octubre i de l’11 de setembre.

    Assemblees obertes:

    20/09 Rubí / Terrassa (lloc per determinar) | 19.30h amb Sílvia Pagès i Vidal Aragonès
    21/09 Taradell | Centre Cultural Costa i Font | 20h amb Lluc Salellas
    21/09 Arenys de Mar | Centre Cultural Calisay | 19.30h amb Eulàlia Reguant i Natàlia Sànchez
    21/09 Banyoles | Ateneu – Centre municipal d’estudis musicals de Banyoles | 20.30h amb Sílvia Pagès i Carles Riera
    21/09 Lleida | La Baula | 20h amb Mireia Boya i Vidal Aragonès
    21/09 Tortosa | Casal Popular Panxampla | 19h amb Maria Sirvent i Jordi Escoda
    22/09 Cardedeu (lloc per determinar) | 11h amb Joan Miró i Maria Ballester
    25/09 Lliçà d’Amunt | Ateneu l’Aliança | 19.30h amb Núria Alcaraz i Maria Ballester
    25/09 Valls | Casal Popular La Turba | 20h amb Mireia Vehí i Aina Delgado
    26/09 Barcelona (lloc i hora per determinar) amb Eulàlia Reguant i Albert Botran
    26/09 Manresa | Col·legi d’Arquitectes | 20h amb Iñigo Robredo i Núria Alcaraz
    27/09 Calafell (lloc per determinar) | 19.30h amb Aina Delgado i Joan Garriga
    28/09 (lloc i hora per determinar) amb Iñigo Robredo i Maria Sirvent
    28/09 Montgat | Biblioteca Tirant Lo Blanc | 20h amb Eulàlia Reguant
    28/09 Sta Coloma de Farners | Casa de la Paraula | 20h amb Mireia Boya i Silvia Pagès
    28/09 La Seu d’Urgell (lloc per confirmar) | 20h amb Lluc Salellas i Vidal Aragonès
    28/09 La Ràpita (lloc i hora per confirmar) amb Laia Estrada i Natàlia Sànchez
    28/09 Ripoll (lloc per confirmar) | 12h amb Maria Sirvent
    29/09 Igualada | Centre Cívic Fàtima (hora per confirmar) amb Carles Riera i Laia Estrada

  • Contra les detenciones de Reus

    Novament, l’urpa repressora de l’estat espanyol ha actuat. Ens mostra novament el seu tarannà autoritari i repressor.

    Per això, ara, davant de la detenció de la Marta Llorens i de l’Oriol Ciurana, dos càrrecs electes, de la CUP de Reus, amb l’únic motiu d’haver expressat públicament la seva ideologia, posició i conviccions, en relació amb la repressió brutal de la policia el passat dia 1 d’octubre, MANIFESTEM el nostre rebuig més rotund davant de la persecució, totalment abusiva, que pateixen.

    Denunciem que el delicte d’odi que els volen atribuir no té res a veure amb els fets de l’octubre ni amb la realitat d’aquests dies: aquest delicte no pot servir mai per protegir la impunitat de la policia, ni per impedir-ne les crítiques, ja que únicament pot i ha de protegir els grups socials que pateixen discriminació, (per raó d’origen, ètnia, ideologia o condició sexual) però en cap cas pot emparar la impunitat de cap policia ni la prohibició de les protestes. En aquests casos ha de prevaler sempre el dret democràtic a la llibertat d’expressió.

    Denunciem a més que ara els estan aplicant un càstig anticipat, abans del judici, de manera totalment desmesurada i sense cap justificació. Res no empara una detenció abusiva que es produeix, fins i tot, moltes hores abans de l’hora prevista per a la declaració.

    Denunciem que la pretesa “justícia” espanyola que ara ordena aquestes detencions entra en manifesta contradicció amb els seus propis tribunals espanyols, que repetidament han fet esment de la llibertat d’expressió per garantir la impunitat de l’extrema dreta i dels racistes, davant d’actuacions clares de propagació de l’odi xenòfob, i que han protegit tossudament aquest tipus de conductes permetent la seva total impunitat.

    Hi ha dues mesures, dues maneres d’actuar, segons quina sigui la ideologia de les persones encausades: a unes se’ls permet qualsevol cosa: fins i tot agredir i atacar impunement; als altres, sovint, se’ns priva dels drets democràtics: sense motius, i sense ni donar cap mena d’explicació.

    Així mateix, reiterem el nostre total suport a la resta de persones represaliades injustament: LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS ! PROU REPRESSIÓ A LES PERSONES EXILIADES!

    Per això, DIEM que no reconeixem aquesta suposada justícia espanyola que persegueix les idees legítimes i les conviccions, i que empresona les aspiracions democràtiques del nostre poble.

    Per això, MANIFESTEM que només obeirem el mandat democràtic que vam rebre del poble català el passat dia 1 d’octubre.

    Per això DIEM que ens mantindrem fidels, novament, tossudament alçats, al mandat democràtic del nostre poble.

    LLIBERTAT REGIDORES DETINGUDES!
    VISCA LA TERRA!

     

    Descarrega (PDF, 28KB)

  • Guillem Agulló: Ni oblit, ni perdó!

    24 anys han passat de l’assassinat del company Guillem Agulló i Salvador a mans del feixisme aquell 11 d’abril de 1993 a Montanejos. 24 anys que han fet que la impunitat de la qual gaudeixen ara els seus assassins i la ràbia que la seva mort va despertar i encara desperta, es transformen per nosaltres en força i coratge per continuar endavant i assolir els mateixos objectius pels quals ell va donar la vida: uns Països Catalans lliures de qualsevol forma d’opressió.

    No hi ha doncs, ni hi haurà, cap militant de l’Esquerra Independentista que no conegui la seva història, que no necessiti recuperar la seva memòria, la dignitat i l’empenta de les que lluiten fins a les últimes conseqüències, de les que mai es rendeixen. Es més que palpable el fet que avui continuen vigents les lluites d’aquelles que a començaments dels anys 90 entenien la importància i la necessitat de l’organització en clau juvenil. Doncs avui, lluny d’aturar-se, les ofensives capitalistes i patriarcals no han fet més que reforçar-se.

    El procés de recentralització que seguim patint any rere any arreu dels Països Catalans, la contínua destrucció del territori per a la seva consegüent explotació, la supressió de línies en català al País Valencià, les contínues agressions feixistes als nostres casals per part de grups neonazis i en el nostre dia a dia de la mà de l’estat capitalista, els feminicidis, les agressions masclistes, la precarietat, l’atur, el racisme, l’homofòbia, la transfòbia. Totes les formes d’opressió per part d’un sistema que es manifesta estructuralment generador de desigualtats no només estan tan presents com als 90 sinó que s’han accentuat.

    És per això que 24 anys després esdevé necessari mantenir viva la flama de la seva lluita, perquè ni oblidem ni perdonem, perquè el combat antifeixista continua i perquè per nosaltres Guillem Agulló és molt més que un jove que ha passat a la història. Per a les joves, parlar del Guillem vol dir parlar de joventut, de consciència de classe, de Països Catalans, de feminisme, d’anticapitalisme, de lluita al carrer i d’antifeixisme.

    Recuperar la memòria de Guillem Agulló i de totes les caigudes en defensa de la llibertat del poble treballador català és molt més que un gest de dignitat, significa avançar en la construcció de la nostra pròpia història, la d’un poble que es nega a desaparèixer, la d’un país que vol ser no només per resistir, sinó com a garant de la llibertat de les persones que l’habiten. 24 anys després, parlar de Guillem Agulló vol dir també parlar de Països Catalans, vol dir, per tant, parlar de socialisme i de feminisme, d’un país que només serà quan la classe treballadora prengui les regnes del seu propi destí.

    Per ell, i per totes les caigudes en combat contra el feixisme. El millor homenatge: continuar fins a la victòria.

    Guillem Agulló: Ni oblit, ni perdó!

  • Quan res no canvia

    Malgrat viure en un temps on són les persones les que demanen ser els protagonistes de les preses de decisió que afecten el seu futur, vivim en un municipi on segueix arrelada la vella política, la que fa i desfà des de la poltrona.

    Com sabeu, el nostre país es troba immers en un procés d’alliberament nacional amb l’objectiu inequívoc de decidir el nostre futur immediat. Però aquest dret a l’autodeterminació (o dret a decidir com en diuen alguns) no s’acaba d’estendre al nostre municipi. En lloc de donar la veu al poble perquè agafi les regnes del seu destí, seguim sotmesos a les seves decisions arbitràries sobre els aspectes més importants de la nostra vila. Seguim, mesells, el dictat dels interessos estrictament econòmics de grans corporacions o professionals de la política.

    De res serveixen les promeses electorals per accedir als càrrecs de comandament municipal, que per ells no són res més que això, paraules per aconseguir uns vots que tenen validesa fins la següent jornada electoral. Ho hem vist i ho patim al nostre poble on les formacions que composen el govern municipal van prometre per activa i per passiva efectuar una consulta popular per decidir si calia fer-ne una nova carretera; un ramal de la C-32 que té previst destrossar els nostres boscos i que només beneficia els interessos especulatius i econòmics d’Arbertis (amb tot el que això implica per a certes formacions), tan necessitada d’allargar la concessió dels peatges del Maresme més enllà del 2021. Promesa que, com sabeu, no van trigar a incomplir i, fins i tot, anular la decisió presa en aquest sentit pel consistori en l’anterior legislatura. És aquesta sent la “nova política” d’acostament a les persones que ens van prometre?

    Des del primer moment ens hem mostrat contraris a aquest projecte pensat a tan curt termini i sense cap visió de futur: aquest projecte que només té l’objectiu estratègic de mantenir concessions privades en serveis públics bàsics i perpetuar les relacions d’aquestes corporacions privades amb certes formacions i quotes de poder. Entenem que la defensa del nostre patrimoni natural és un dret de tota la ciutadania i per tant no pot quedar en mans de decisions de persones alienes al nostre territori i que només actuen per interessos merament econòmics.

    Ara que el projecte ha arribat als tribunals i es podria suspendre cautelarment, el nostre consistori ha decidit personar-se com a part interessada per defensar-lo, donant l’esquena als veïns afectats per les expropiacions i destinant-hi recursos públics locals ignorant la voluntat del territori, que en consulta popular auto-organitzada es va mostrar àmpliament (un 80% dels participants) contrari al projecte.

    I quina és la legitimitat que els porta a prendre aquesta decisió? Només les quotes de poder delegades a les urnes amb falses promeses de canvis reals en la manera d’actuar. Això és el que els permet prendre accions com aquesta, menystenint la voluntat del municipi.

    Encara tenim molta feina per fer, des dels àmbits locals. Feina per consensuar un model de poble a llarg termini. Feina per saber què (o qui) som, i què (o qui) volem ser. Només llavors podrem decidir si realment necessitem accions d’aital envergadura.

    Us encoratgem a seguir lluitant, al nostre costat, pel futur del nostre poble!

    Assemblea local CUP Lloret