• L’Audiència de Girona desestima el recurs de Cs i confirma l’absolució de l’ex-regidor cupaire Robert Huertas

    L’ex-regidor de la CUP al municipi de Torroella ja va ser absolt en primera instància de les acusacions per suposades amenaces a un membre del partit Ciudadanos, i ara l’Audiència de Girona tomba el recurs a la sentència que hi presentà Cs

    Els fets es remunten al passat 26 de gener de 2019, quan un militant de Ciutadans es van traslladar a Torroella de Montgrí per realitzar una roda de premsa. A l’hora i el lloc indicat es van trobar amb una manifestació de com a mínim dues-centes persones que protestava per la posició política reaccionària, repressiva i anticatalana de l’esmentat partit polític. En aquell context, el coordinador de Ciutadans al municipi, Pere Cuadros, afirma haver rebut amenaces per part dels manifestants, concretant en el llavors regidor cupaire Robert Huertas la realització d’aquestes manifestacions. La Guàrdia Civil va incoar un atestat per delicte d’odi contra Robert Huertas, que la formació cupaire ja va denunciar com un exemple més d’utilització de la justícia contra els electes dels partits polítics independentistes i el fet que s’intentés fer servir la tipificació de “delictes d’odi”, una figura penal que té la seva raó de ser en protegir grups i minories discriminades que es troben en una situació en la qual els seus drets estan essent objecte de discriminació, agressió i/o violència, com una eina per reprimir el moviment independentista.

    El judici es va acabar celebrant per un delicte lleu d’amenaces el passat desembre. El jutjat d’instrucció número 1 de la Bisbal d’Empordà el va absoldre, i Cs va presentar recurs com acusació particular. Finalment, l’Audiència de Girona ha desestimat el recurs i ha confirmat l’absolució de l’exregidor independentista.

    Comunicat oficial de la CUP Nord Oriental

  • Aturem la C-32 demana que es desestimi el projecte d’ampliació de l’autopista

    Des de la plataforma s’insta a que en el context actual hi hagi un canvi de model per la Costa Brava Sud en el que hi quedi fora la destrucció del paisatge, l’especulació i els peatges a l’ombra

    La crisi sanitària conseqüència de la pandèmia de la COVID-19 està afectant la nostra salut i la nostra vida en general. Aquesta crisi ens ha donat l’oportunitat de reflexionar sobre els nostres sistemes (polítics, econòmics, sanitaris, d’organització comunitària) i sobre la seva fragilitat. En aquest sentit, des d’Aturem la C-32 tenim clar que és totalment innecessària una autopista que destrueixi el nostre Patrimoni Natural i Cultural, i els paratges més estimats per blanencs i lloretencs. des de les entitats del territori estarem vigilant qualsevol moviment de la Generalitat per evitar que es segueixi perpetuant un model de mobilitat i viari basat en la construcció de grans infraestructures viàries impulsades amb peatges explícits o a l’ombra que porten dècades castigant les nostres butxaques.

    Ara, més que mai, volem un present i un futur on puguem continuar gaudint dels boscos i del paisatge, veritables senyals d’identitat de la Costa Brava. Durant aquests dies de confinament i d’inici de desescalada s’ha posat de manifest la necessitat dels ciutadans i les ciutadanes de poder estar en contacte amb espais naturals i espais oberts, i les mancances (pocs espais destinats a vianants i ciclistes, alta freqüentació, espais naturals degradats…) que presenten les ciutats catalanes, i també de la Costa Brava Sud. En aquest territori on fa tants anys que es parla de canviar el model turístic, ara hi haurem de fer front a la veritat. El model turístic que s’haurà de buscar arran de la pandèmia serà aquell que prioritzi els espais naturals i els entorns saludables, fugint del model low-cost basat en la concentració de persones i en la destrucció de territori en forma d’urbanitzacions fantasmes que donen un gran rèdit, això sí, només als especuladors.

    És l’hora de lluitar per la Costa Brava autèntica, la que ens representa, i per això hem d’aturar la seva destrucció amb:

    • un model de mobilitat sostenible que abandoni definitivament l’amenaça de la construcció d’una nova autopista que suposaria un gran impacte ambiental i una cicatriu en el paisatge de grans dimensions i irreparable.
    • una adequació de les vies existents. Ara que segurament a les carreteres el trànsit turístic es reduirà notablement, s’ha d’aprofitar l’oportunitat per a la seva millore, veritable alternativa a l’autopista i veritable solució a les necessitats de mobilitat de la majoria dels habitants de la Costa Brava Sud.
    • una aposta ferma per al foment i la inversió en transport públic, de qualitat i assequible, és a dir, una aposta per la mobilitat sostenible, un element clau per mitigar els efectes de la crisi climàtica.
    • un Pla Director Urbanístic de la Costa Brava valent, que aturi l’especulació del totxo.

    Per tot això, des d’Aturem la C-32 exigim a la Generalitat de Catalunya que d’una vegada per totes desisteixi d’ampliar l’autopista de la Costa Brava Sud, i que el nou Pla Director Urbanístic de la Costa Brava aturi la degradació del paisatge i deixi de fomentar l’especulació. Les eines hi són, la voluntat de la ciutadania també, ara cal voluntat política i que la Generalitat compleixi amb fets les lleis reguladores en matèria de medi ambient com la: Llei del Canvi Climàtic o l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya. Que vetlli per la preservació de la Costa Brava i l’equilibri dels ecosistemes en els que vivim.

    Nota de premsa de la Plataforma Aurem la C-32, maig de 2020

    La CUP hi forma part de la Plataforma Aturem la C-32 i recolza íntegrament aquest comunicat.

  • Tot el poder per a la classe treballadora

    Tot el poder per a la classe treballadora.
    Una altra manera de viure és possible.

    El primer de maig de 2020 serà recordat com aquell que vam viure confinades, a casa, sense manifestació ni protesta al carrer. Tot i això, també hem de fer que sigui recordat com el primer de maig que vam començar a recuperar la consciència, que vam obrir els ulls, que vam fer un cop sobre la taula i vam alçar el puny.

    La crisi de la Covid-19 està marcant profundament la vida de totes, estem confinades a casa, fent teletreball, anant a treballar amb el risc que això suposa, o bé hem estat afectades per un ERTO, la suspensió del nostre contracte o per un acomiadament. A hores d’ara les dades ens diuen que hi ha aproximadament un 30% d’atur encobert als Països Catalans, les veus més catastrofistes, encapçalades per l’FMI, el Banco de España i el Banque de France, parlen que ve la crisi més gran des del crack del 29. Però, què demostra tot això? No fa veure cap altra cosa que qui movem l’economia son les treballadores, que som nosaltres les imprescindibles i que sense nosaltres no tenen res, així doncs, per què hem de renunciar a res? Per què no hem de tenir el poder de decidir sobre allò que produïm? Per què no podem decidir sobre les nostres vides? No podem tornar a permetre que s’intentin socialitzar les pèrdues quan mai socialitzen els beneficis!

    Aquesta situació ens fa veure, a més, que quan diem que les retallades en sanitat maten, no fem una proclama al vent: 60.000 casos positius i més de 10.000 morts als Països Catalans ens donen la raó, les retallades matem i hem d’assenyalar qui les fa, qui posa el benefici privat per sobre de la salut i l’interès comú, com a culpable de la crisi. La pròpia resposta del sistema capitalista neoliberal, a més, té característiques socialistes: mesures de planificació de l’economia, exempció dels lloguers, renda universa… així doncs, per què ens hem de conformar? L’única solució passa per la nacionalització de tots els serveis essencials, la internalització de tot els serveis vinculats amb l’administració pública, la reversió de totes les retallades i reformes laborals que han precaritzat any rere any la classe treballadora i el repartiment del treball i la riquesa, en definitiva, l’única solució exigeix caminar cap al socialisme.

    Però hem de tenir-ho clar, ens la voldran tornar a fer pagar. Intentaran imposar les seves mesures de nou, privatitzar cada cop més el sistema, retallades en sanitat i educació en nom del bé comú, deixaran pel camí a les més vulnerables i ens en voldran fer còmplices apel·lant al sentit comú i que en aquesta estem tots junts. Però nosaltres sabem que no, que ja ens estan deixant enrere, que segueixen posant per damunt els seus interessos, que són o ells o nosaltres, i que d’aquesta només ens en sortirem si lluitem juntes, igual que ho vam cridar aquell primer 1r de maig els Màrtirs de Chicago, els vaguistes de la Canadenca, les vaguistes de les residències de Guipúscoa (País Basc) o les nostres companyes d’Emergia que han rebutjat una proposta d’ERTO que pretenia que totes paguéssim la seva reducció de costos.

    Nosaltres sabem que aquesta no la pagarem, que no renunciarem a cap més llibertat, que hem obert els ulls, hem fet un cop sobre la taula i hem alçat el puny. Aquest primer de maig estarem a casa, però seguirem lluitant, denunciarem cada vulneració de drets que ens vulguin fer, ens organitzarem per tornar amb més ràbia, més fortes, i estarem preparades per tornar amb els cap ben alt per la lluita que se’ns prepara. Aquest primer de maig cridem:

    Tot el poder per a la classe treballadora.
    Una altra manera de viure és possible.

     

  • 12 mesures pel Rescat Urgent

    12 mesures pel Rescat Urgent, el control democràtic dels recursos, la planificació de l’economia i l’autodeterminació

    La CUP posa sobre la taula dotze mesures urgents pel Rescat Urgent dels Països Catalans, centrats en els eixos polítics, socials i econòmics necessaris pel control democràtic dels recursos, la planificació de l’economia i per l’autodeterminació i la sobirania nacional.

    1. L’emergència sanitària s’ha de gestionar des dels mateixos Països Catalans. Cal bastir alternatives a la crisi del sistema capitalista i acabar amb la militarització de l’espai públic que el govern de l’estat ens ha imposat arran de la declaració d’estat d’alarma.
    2. Establiment d’una Renda Bàsica Universal i Incondicional.
    3. Derogació de l’article 135 CE i de la LRSAL i la resta de lleis d’austeritat, que prioritzen el pagament del deute, per alliberar recursos i invertir-los en sanitat pública, tota la xarxa sociosanitària i serveis socials amb l’objectiu de pal·liar els efectes de la Covid19, reforçant també la resposta des del conjunt de municipis dels Països Catalans. Suspensió temporal del pagament del deute dels Governs Català, Valencià i Balear.
    4. Implementació d’un sistema sociosanitari de gestió, titularitat i control 100% públic, garantint els recursos necessaris a treballadores i usuàries, així com els recursos farmacèutics essencials.
    5. Garantir drets socials, sanitaris i ciutadans per a tota la població, regularitzant a totes les persones migrades i garantint igualtat de tracte i un accés just als serveis públics.
    6. Reconeixement de l’alta al sistema de la seguretat social de les treballadores de la llar, amb efectes retroactius i dret al subsidi en aquests moments d’estat d’alarma, així com remuneració dels treballs reproductius com les cures i l’assistència a les persones que ho necessiten.
    7. Els Instituts Català i Valencià de Finances com a instrument central de promoció econòmica: avançar cap a una banca pública de promoció que permeti a cooperatives, PIMES i autònoms adaptar-se a un model més sostenible ecològicament i que permeti un control democràtic de l’economia.
    8. Suspensió de pagaments de lloguers i hipoteques, en funció de les rendes, i regulació immediata dels preus del lloguer.
    9. Suspensió de pagament de subministraments bàsics (aigua, electricitat i gas), en funció de les rendes, mentre duri la situació d’alarma i en un temps transitori posterior.
    10. Nacionalització i control públic i democràtic dels sectors estratègics i de les grans empreses de serveis bàsics, i intervenció pública dels preus dels béns essencials (alimentació, habitatge, higiene, salut, educació,…) i dels subministraments bàsics (aigua, electricitat i gas).
    11. Màxima protecció als treballadors i treballadores, prohibició efectiva dels acomiadaments i, transitòriament, garantir el 100% de sou en cas d’ERTO o en cas de reducció de jornada per fills o dependents confinats mentre duri el tancament escolar. Ampliació dels supòsits de la prestació relativa a autònomes i persones vulnerables i condonació de les quotes d’autònomes i PIMES mentre duri la situació d’emergència sanitària.
    12. Mantenir l’acció política per a l’Autodeterminació i la Sobirania Nacional com a única forma per construir una república que posi la vida al centre des de la plena sobirania.

  • 26A: Trenquem la norma. Les lesbianes no ens sotmetem!

    El 26 d’abril ens visibilitzem. Fer-ho significa plantar cara a la imposició dels rols de gènere, la família nuclear, l’Església i el matrimoni. Perquè significa visibilitzar que la lesbofòbia és violència masclista i que travessa tant els espais públics com privats, laborals i polítics. Ho fem perquè és una pràctica que qüestiona la família nuclear i la parella monògama. Perquè cal combatre els discursos d’odi, perquè cal plantar cara a l’ultracatolicisme i perquè el Dia de la Visibilitat Lèsbica és lluitar pel dret al propi cos, contra l’Estat i l’Església i per a una sexualitat més lliure.

    L’origen de l’opressió la trobem al sistema capitalista i patriarcal que, a través de la família i el binarisme sexual perpetuen i mantenen la reproducció, la divisió social i sexual del treball i els mitjans de producció.

    Quan al segle XIX s’obria el debat sobre la sexualitat dins del moviment feminista, es generaven polaritzacions basades en la idea de perill i violència sexual, d’una banda; i la lluita per a l’alliberament sexual i contra la regulació social de la sexualitat femenina, de l’altre. Dos segles després, els debats en el sí del moviment es mantenen, tot responent a les ingerències teòriques, però també històriques del Capital. Ni volem que se’ns protegeixi, que se sexualitzin les nostres pràctiques com si ho féssim pel plaer dels homes, ni volem ser venudes al capitalisme rosa.

    L’assumpció liberal de “llibertat” mostra el sistema capitalista com un agent progressista, mentre només fa que reforçar el sistema, la qual cosa desactiva el potencial revolucionari de les dones treballadores lesbianes a través d’una falsa “integració”. El capitalisme rosa normalitza tota dissidència i la converteix en un nínxol de mercat. Aquesta estructura és reforçada pels mitjans de comunicació capitalistes, institució que revictimitza les dones i imposa nous límits de la sexualitat.

    És per això que, amb l’entrada de les polítiques neoliberals i el gir conservador de l’Estat capitalista, la defensa de la llibertat sexual esdevé part d’una lògica de mercat centrada en el pla individual i que deixa de banda la crítica de les estructures del capitalisme i el patriarcat. El neoliberalisme incentiva la sexualització del mercat i de la política, tot transformant els valors de la “diversitat” en espais capitalistes a través de la bandera de “llibertat” per tal de blanquejar el règim opressor. Aquesta suposada llibertat omple les portades dels diaris i els canals de televisió, però el discurs de la diversitat neoliberal anul·la el potencial revolucionari. En tota aquesta maquinària, el pinkwashing juga un paper fonamental: empreses i Estats netegen la seva imatge a través d’una falsa inclusivitat mentre precaritzen a les treballadores cada cop més.

    Cal apuntar les nostres eines de lluita contra la repressió sexual i el model normatiu de la família heteropatriarcal, contra la violència masclista i contra el model econòmic capitalista que subordina el sexe a la reproducció. Tampoc podem entendre l‘explotació dels nostres cossos de forma individual, cal qüestionar les relacions socials capitalistes des d’on es reprodueix el model de la família heteropatriarcal normativa. Aquest sistema ha controlat i reprimit històricament la nostra sexualitat, tot limitant els drets reproductius de les dones treballadores i oferint recursos limitats d’educació sexual integral per tal d’imposar una “normalització sexual” a disposició dels valors de la família.

    Sense la superació del capitalisme i el patriarcat no podrem aconseguir l’emancipació total de la dona treballadora i, per tant, tampoc la seva llibertat sexual. És aquí, en la lluita de classes, on les dones lesbianes hem de visibilitzar-nos.

    Per tot això, avui 26 d’abril continuem reivindicant que no volem ser un nínxol de mercat ni una excepció davant la norma, sinó que volem destruir-la. Des de la lluita i amb l’organització desmuntem les entranyes del sistema capitalista per trencar amb les normes sexuals i els models que ens imposen.

    Trenquem la norma. Les lesbianes no ens sotmetem!

    Comunicat d’Arran

  • 25A: Ni pactes d’estat ni pau social

    Comunicat de l’Esquerra Independentista per la diada del 25 d’abril: Contra la reconstrucció del règim, organitzem-nos per canviar-ho tot

    Enmig d’una crisi sanitària causada pel virus Covid-19 que ha causat la mort de milers de persones, sovint les persones més vulnerables de la nostra societat per la seua avançada edat i per les condicions de pobresa en les quals viuen. Hem vist un sistema que ha precaritzat i privatitzat durant anys uns serveis públics, amb treballadores que ara ens deixem la vida per tenir cura de les persones malaltes, de les que més necessiten ser ateses, curades i cuidades. Hem vist les mentides dels serveis gestionats per empreses privades que no han dubtat en estafar a persones amb por de contagiar una malaltia que pot ser mortal, que ens han acomiadat a milers de treballadores sociosanitàries en el moment que més falta féiem, que no han posat ni una desena part de l’estructura que exploten al servei de tot el poble.

    Enmig d’una crisi social, hem vist com desenes de milers de treballadores érem acomiadades per assegurar que els grans empresaris no perderen els seus privilegis i les seues riqueses obscenes. Hem vist com el sistema econòmic posa en mans dels bancs, una altra vegada, la clau dels recursos econòmics, una vegada més pretenen que les de sempre paguem el cost de la crisi, una vegada més les pèrdues empresarials se socialitzen, quan mai han socialitzat els guanys, perquè els rics continuen sent rics. Hem vist com milers de treballadores hem superat les pors i les traves i seguim treballant en els sectors essencials i organitzant-nos en xarxes de suport mutu, fent una vegada més visible la màxima, que sols el poble salva el poble. Hem vist com l’economia capitalista val més que les vides de les treballadores, per això ens envien a centenars de milers de persones a fer feina en sectors no essencials, posant en perill les nostres vides, les de les persones amb les quals convivim i en definitiva a tot el poble.

    Enmig d’aquesta crisi política hem vist com un govern que es defineix d’esquerres és incapaç de plantar cara als dictats de l’IBEX-35 per posar les vides de les persones per damunt dels seus interessos privats. Hem vist la falsedat quan es parlava de posar el sector sanitari privat en mans públiques o de prohibir els acomiadaments. Hem verificat que un govern d’esquerres a l’estat és incapaç de rompre els esquemes que van fundar el règim del 78 i que les solucions que proposen impliquen militaritzar els nostres carrers i defensar la impunitat policial, generar un endeutament que acabarem pagant amb retallades socials i iniciar uns nous pactes d’estat per garantir l’ordre, blindar el poder i mantenir la pau social.

    Ja no queden molles a repartir!

    El règim del 78 és incapaç de repartir cap riquesa i les estructures de l’estat són incapaces de garantir cap seguretat als sectors més empobrits. Perquè cada dret i cada victòria pel poble, l’haurem d’arrabassar de les mans del règim i del capital. L’única opció per a una eixida d’aquesta crisi a favor dels interessos de la classe treballadora, de la majoria social, és l’autoorganització i la construcció d’un poder popular per trencar amb aquest règim i apropiar-nos col·lectivament dels recursos productius.

    Només hi ha una opció. Organitzar-nos per canviar-ho tot

    • Organitzem-nos, perquè els estats espanyol i francés són incapaços de garantir drets i vides dignes a les classes populars dels Països Catalans. Perquè la independència és l’única via per recuperar la sobirania econòmica i política. Perquè l’autodeterminació és la via per conquerir el poder per part de les classes populars i construir un futur digne pels Països Catalans.
    • Organitzem-nos per construir el socialisme, per posar l’economia al servei de les persones. Per tenir uns serveis públics sense interferències privades, per garantir vida digna a totes les persones. Per posar sota control popular els principals sectors de l’economia. Per repartir el treball i la riquesa i que tothom tinga pa i casa.
    • Organitzem-nos per fer una república feminista, perquè el patriarcat és un sistema que oprimeix a les dones, que som més del 50% de la població i que per tant, no som una part del poble, som el poble. Per acabar amb la violència sistèmica que s’exerceix contra les dones. Per socialitzar totes les tasques de cures i fer una economia que estiga al servei de la vida. Perquè el feminisme és per canviar-ho tot i la via per unir a tot el poble i acabar amb totes les opressions.

    Perquè cap pacte d’estat ha significat més llibertat dels Països Catalans.
    Perquè la pau social només ha empitjorat les vides de les treballadores
    Perquè reconstruir el règim significa seguir ofrenant glòries a Espanya
    Perquè volem el pa sencer. Organitzem-nos per canviar-ho tot.

    25 d’Abril de 2020
    Països Catalans

  • Exigim que s’aturin les actuacions policials racistes

    La CUP envia una carta exigint que s’aturin les actuacions policials racistes, a Torra, Colau i Cunillera

    Joaquim Torra i Pla, President de la Generalitat de Catalunya
    Teresa Cunillera i Mestres, Delegada del Govern espanyol a Catalunya
    Ada Colau i Ballano, Alcaldessa de Barcelona

    Senyores i senyor,
    Els adrecem aquesta carta de forma conjunta en qualitat de màxims responsables polítics ens les respectives administracions dels cossos policials i, en particular, del Cuerpo Nacional de Policia a Catalunya, del Cos de Mossos d’Esquadra i e la Guàrdia Urbana de Barcelona. El motiu de la present és mostrar el profund desacord i l’enèrgica indignació i rebuig a les operacions policials que des de fa massa temps la policia espanyola, els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona duen a terme, sota diferents pretextos i excuses, amb l’únic objectiu d’identificar a veïns i veïnes per tal d’iniciar els seus tràmits d’expulsió per l’únic motiu de no complir amb els requisits administratius de la racista llei d’estrangeria, i que sovint acaben amb ingressos als Centres d’Internament d’Estrangers i amb deportacions.

    Com dèiem, aquestes actuacions no són noves, però l’operatiu conjunt dels tres cossos policials desplegat al barri del Raval de Barcelona el matí del 17 d’abril ens obliga a donar una resposta clara per la seva especial gravetat. Entenem que les tres administracions, estatal, autonòmica i municipal, estan utilitzant el marc d’excepcionalitat que imposa la declaració de l’estat d’alarma per la crisi de la Covid-19 amb finalitats totalment il·legítimes i pròpies del racisme i la xenofòbia institucional. Si aquests tipus de dispositius són de per si una vulneració dels drets humans i un instrument repressiu que persegueix l’expulsió dels nostres veïns i veïnes, fer-ho aprofitant l’estat d’alarma i en el context d’una pandèmia i crisi sanitària és contrari a la més mínima ètica i humanisme exigible a qualsevol govern que pretengui respectar els drets fonamentals, ni que sigui en mera aparença. Els exigim, doncs, que aturin de manera immediata i definitiva amb aquest tipus d’operatius policials contra la gent dels nostres barris, viles i ciutats.

    Cal posar de relleu que dur aquestes operacions en determinades poblacions o barris i convertir-los en autèntics espectacles mediàtics és una estigmatització institucional, des del poder de l’estat, que denota un profund menyspreu classista totalment inacceptable. Però encara més preocupant és el fet que aquests operatius en forma d’espectacle persegueixin atemorir a les persones que, no podent regularitzar la seva situació administrativa per unes lleis injustes i racistes, no poden sortir de les seves llars per por de ser detingudes, que se’ls obrin expedients d’expulsió o se’ls deporti. Així doncs, dispositius com el del barri del Raval redoblen l’angoixa i les dificultats que comporta el confinament, fins al punt de privar a llars senceres de poder sortir al carrer per tal d’abastir-se dels productes de primera necessitat com el menjar, productes d’higiene o farmacèutics.

    Finalment, volem aprofitar aquesta carta per posar en valor la tasca que les xarxes veïnals, de suport mutu i dels col·lectius antiracistes que arreu dels Països Catalans treballen per estendre la solidaritat entre els veïns i veïnes, i que planten cara malgrat la repressió als abusos policials i els operatius racistes que denunciem en aquesta carta. En aquest sentit, entenem que front a actuacions abusives dels cossos policials, és imprescindible l’autoorganització popular i veïnal per tal d’exercir l’autodefensa i protegir als nostres veïns i veïnes. Si les administracions i els cossos policials dels què vostès són responsables converteixen l’estat d’alarma en una suspensió de facto dels drets fonamentals, és obligació d’una societat solidària plantar-hi cara i, si cal, desobeir-lo per protegir els drets i necessitats materials de tots i totes.

    Cordialment,

    Candidatura d’Unitat Popular
    Països Catalans, 18 d’abril de 2020

  • Repulsem l’actuació policial d’ahir a La Bisbal

    Comunicat de la CUP de La Bisbal davant dels fets ocorreguts amb la Policia Local a l’Av. Josep Irla del municipi

    Aquesta tarda hem vist horroritzats les imatges de la dura actuació de la Policia Local en una operació a l’Av. Josep Irla. Les imatges, d’una duresa colpidora, mostra dos agents colpejant a un jove i amenaçant amb una arma a la seva mare, fets que condemnem sense pal·liatius.

    Sense prejudici de la presumpció d’innocència de tothom i en espera que les imatges de les càmeres que porta la policia local aclareixin més els fets, des de l’assemblea local de la CUP de La Bisbal volem fer les següents reflexions:

    La Policia Local ha de ser una policia de proximitat, amb una funció encaminada al benestar de la població, i mai ha de ser una font generadora de conflictes.

    Els agents han d’estar formats en mediació i resolució de conflictes. La violència ha de ser l’última opció i només en cas de legítima defensa. Així mateix, entenem que tots els agents de qualsevol cos policial ha d’estar format en temes d’antiracisme i de gènere.

    El problema de la violència policial no és un problema local. Amb la declaració de l’Estat d’Alarma i la militarització consegüent, estem deixant els carrers en mans de cossos i forces de seguretat amb uns nivells d’impunitat perillosos. Hem de prendre consciència com a societat i abordar el problema d’arrel.

    Des de la CUP de La Bisbal ens comprometem a investigar aquest assumpte fins al fons escoltant a les víctimes d’aquesta actuació i exigir les responsabilitats que calguin.

    18/04/2019, CUP La Bisbal

  • Instem la continuïtat dels mercats setmanals a l’aire lliure

    La CUP insta al Govern a garantir la continuïtat dels mercats setmanals a l’aire lliure com a alternativa al monopoli de les grans cadenes de supermercats

    La diputada de la CUP Crida Constituent, Natàlia Sánchez, ha emplaçat a la resta de forces parlamentàries, avui a la comissió d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, a fer possible, des de la Generalitat i ajuntaments, l’obertura de mercats a l’aire lliure malgrat el govern de l’Estat estudiï tancar-los. Sánchez s’ha referit a la intervenció de la consellera Teresa Jordà, que ha anunciat que l’Estat estaria estudiant dur a terme aquesta mesura per implementar-la properament.

    La CUP ha instat especialment a aquells grups parlamentaris que tenen representació al govern de coalició de l’estat espanyol, PSC i Cat-ECP, a no impulsar la prohibició dels mercats a l’aire lliure, ja que és “una mesura que no tindria cap sentit mentre que supermercats i grans superfícies resten obertes”. En el cas que aquesta mesura finalment es dugués a terme, la CUP considera que caldria assegurar mesures perquè els municipis, amb l’aval de la Generalitat, mantinguin punts presencials i ambulants de distribució d’alimentació amb les mesures de protecció adients. Aquesta mesura l’han reivindicada col·lectius de sobirania alimentària i de pagesia com a solució que aporta més seguretat alimentària i sanitària i que alhora dona sortida als productes de proximitat de cada territori, en contraposició a les grans cadenes de supermercats. Tal com es recull a resolució STL/720/2020 i a les indicacions del Procicat, molts municipis ja estan aplicant sistemes excepcionals per garantir-ho, amb mesures com per exemple reduir o reubicar parades de mercat a espais més segurs, sistemes per evitar aglomeracions o garantint que els productes només els manipulen els paradistes.

    “Cal garantir que hi ha producte de proximitat, sostenible i territorialitzat; la crisi de la Covid19 ha reafirmat que el lliure mercat no ens assegura els béns més bàsics i que ha estat el paper central de la pagesia la que ens ha proveït”, ha assegurat Natàlia Sánchez.

  • Demanem equitat educativa

    La CUP reclama que es doti als centres educatius de prou eines per a poder garantir l’equitat educativa

    La CUP proposa abordar el repte de l’equitat educativa més enllà d’equipaments tecnològics i connectivitat, no centrant la tasca docent únicament en la generació de continguts, sinó d’espais de xarxa i comunicació família-escola que permetin intervenir en el context i prioritzar el benestar i la salut.

    Davant les informacions canviants que arriben des del Departament d’Educació sobre el funcionament o no del tercer trimestre la CUP considera necessari que des de la Generalitat i la societat es vetlli per garantir que la crisi sanitària no tingui efectes devastadors per l’alumnat.

    Resoldre la bretxa digital sense abordar la social és crear espais de creixement de la bretxa social a costa de la digital.

    En primer lloc,com a CUP es considera prioritari que des del Departament d’Educació s’abordi la bretxa social. Des del món educatiu s’entén la bretxa social com la desigualtat que hi ha entre el diferent alumnat en el terreny de les oportunitats i les possibilitats de desenvolupament. Aquesta desigualtat pot sorgir per diferents factors, que poden ser l’econòmic, el de caràcter social, el cultural o per Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE) de l’infant, entre d’altres. Dins la bretxa social, per tant, ens trobem diferents causes lligades a múltiples diversitats. De forma intrínseca a la social, hi ha la bretxa digital, lligada a material tecnològic, connectivitat i capacitats de suport en els usos d’aquestes eines.

    Les dues darreres setmanes, s’ha fet notòria la preocupació del Departament d’Educació per resoldre l’accés a les eines digitals i la connectivitat de les famílies com si aquesta fos l’arrel del problema estructural de l’equitat educativa. També podem veure ajuntaments amb iniciatives carregades de bona voluntat, que posen a disposició equips i xarxes wi-fi, amb la mateixa finalitat. Si bé aquestes són bones intencions, els cupaires valoren que l’accés a les eines digitals i la connectivitat de les famílies no és l’arrel ni la solució del repte de l’equitat educativa

    Consideren important partir de la base que l’equitat és un valor que pretén oferir una marc d’igualtat d’oportunitats per a tots els infants i això té a veure amb el context, no amb les eines. Si en el dia a dia, a les escoles, la bretxa social no remet amb la multiplicitat de recursos que hi ha, sense molts d’aquests recursos i sense la relació humana es pot suposar que la bretxa social, no només seguirà el seu curs, custodiat per un sistema econòmic que necessita les desigualtats per sostenir-se, sinó que ho farà molt més àgilment, creixent sense control ni contenció i deixant els més necessitats de recursos més faltats de recursos. I qui a casa té menys acompanyament també serà qui tindrà menys eines per rebre el suport no presencial.

    En conclusió, els cupaires defensen que resoldre la bretxa digital sense abordar la social és crear espais de creixement de la bretxa social a costa de la digital i té un recorregut més mediàtic que educatiu.

    Davant un trimestre no presencial hi ha alternatives necessàries: treball des del claustre amb la comunitat educativa

    En aquesta situació tant atípica, la formació considera que cal generar espais de docència fonamentat en la relació, el vincle i l’acompanyament des de la perspectiva humana i no acadèmica, o no prioritàriament acadèmica. I això és possible només si es bolquen els esforços en treballar des dels claustres en xarxa amb tota la comunitat educativa dels municipis i dels barris, perquè permet que la funció de cohesionar la societat i de generar ciutadania crítica i solidària sigui el pilar que ha de crear teixits i empaties sobre les quals dissenyar les solucions a la posterior crisi social i econòmica que sorgirà d’aquesta situació d’emergència sanitària.

    Des del Departament i des dels municipis s’hauria d’estar apostant per l’’Educació 360, els antics plans de barri o d’entorn, els serveis educatius externs, les comunitats d’aprenentatge i molts projectes i intents de fer de l’escola quelcom més que un subministrador de materials didàctics, que ara prenen més sentit que mai. Les escoles, ara, amb els infants a casa seva, poden ser el termòmetre i l’analgèsic perfecte per mesurar l’estat dels menors d’aquest país en termes de benestar i donar suport a les famílies. Aquí sí que els ajuntaments hi seran, complint amb les seves funcions més essencials, el benestar de la població dels seus municipis i ciutats, fent xarxa amb tots els serveis externs i amb els diversos actors educatius.

    I per garantir el compliment d’aquestes mesures i un abordatge en sintonia, els cupaires abogen perquè la Generalitat actuï en l’àmbit educatiu com ja ho ha fet en àmbits com la Salut: de la mateixa manera que el Departament de Salut ha agafat el control de residències de gent gran i de places d’hospitals privats i concertats, també el Departament d’Educació, ara, hauria d’agafar les regnes de la universalitat del dret a l’educació i la igualtat d’oportunitats i assumir les competències també en aquells centres de titularitat privada.

    CUP Nord-Oriental

Pàgina 1 de 3123