• Contra les detenciones de Reus

    Novament, l’urpa repressora de l’estat espanyol ha actuat. Ens mostra novament el seu tarannà autoritari i repressor.

    Per això, ara, davant de la detenció de la Marta Llorens i de l’Oriol Ciurana, dos càrrecs electes, de la CUP de Reus, amb l’únic motiu d’haver expressat públicament la seva ideologia, posició i conviccions, en relació amb la repressió brutal de la policia el passat dia 1 d’octubre, MANIFESTEM el nostre rebuig més rotund davant de la persecució, totalment abusiva, que pateixen.

    Denunciem que el delicte d’odi que els volen atribuir no té res a veure amb els fets de l’octubre ni amb la realitat d’aquests dies: aquest delicte no pot servir mai per protegir la impunitat de la policia, ni per impedir-ne les crítiques, ja que únicament pot i ha de protegir els grups socials que pateixen discriminació, (per raó d’origen, ètnia, ideologia o condició sexual) però en cap cas pot emparar la impunitat de cap policia ni la prohibició de les protestes. En aquests casos ha de prevaler sempre el dret democràtic a la llibertat d’expressió.

    Denunciem a més que ara els estan aplicant un càstig anticipat, abans del judici, de manera totalment desmesurada i sense cap justificació. Res no empara una detenció abusiva que es produeix, fins i tot, moltes hores abans de l’hora prevista per a la declaració.

    Denunciem que la pretesa “justícia” espanyola que ara ordena aquestes detencions entra en manifesta contradicció amb els seus propis tribunals espanyols, que repetidament han fet esment de la llibertat d’expressió per garantir la impunitat de l’extrema dreta i dels racistes, davant d’actuacions clares de propagació de l’odi xenòfob, i que han protegit tossudament aquest tipus de conductes permetent la seva total impunitat.

    Hi ha dues mesures, dues maneres d’actuar, segons quina sigui la ideologia de les persones encausades: a unes se’ls permet qualsevol cosa: fins i tot agredir i atacar impunement; als altres, sovint, se’ns priva dels drets democràtics: sense motius, i sense ni donar cap mena d’explicació.

    Així mateix, reiterem el nostre total suport a la resta de persones represaliades injustament: LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS ! PROU REPRESSIÓ A LES PERSONES EXILIADES!

    Per això, DIEM que no reconeixem aquesta suposada justícia espanyola que persegueix les idees legítimes i les conviccions, i que empresona les aspiracions democràtiques del nostre poble.

    Per això, MANIFESTEM que només obeirem el mandat democràtic que vam rebre del poble català el passat dia 1 d’octubre.

    Per això DIEM que ens mantindrem fidels, novament, tossudament alçats, al mandat democràtic del nostre poble.

    LLIBERTAT REGIDORES DETINGUDES!
    VISCA LA TERRA!

     

    Descarrega (PDF, 28KB)

  • Guillem Agulló: Ni oblit, ni perdó!

    24 anys han passat de l’assassinat del company Guillem Agulló i Salvador a mans del feixisme aquell 11 d’abril de 1993 a Montanejos. 24 anys que han fet que la impunitat de la qual gaudeixen ara els seus assassins i la ràbia que la seva mort va despertar i encara desperta, es transformen per nosaltres en força i coratge per continuar endavant i assolir els mateixos objectius pels quals ell va donar la vida: uns Països Catalans lliures de qualsevol forma d’opressió.

    No hi ha doncs, ni hi haurà, cap militant de l’Esquerra Independentista que no conegui la seva història, que no necessiti recuperar la seva memòria, la dignitat i l’empenta de les que lluiten fins a les últimes conseqüències, de les que mai es rendeixen. Es més que palpable el fet que avui continuen vigents les lluites d’aquelles que a començaments dels anys 90 entenien la importància i la necessitat de l’organització en clau juvenil. Doncs avui, lluny d’aturar-se, les ofensives capitalistes i patriarcals no han fet més que reforçar-se.

    El procés de recentralització que seguim patint any rere any arreu dels Països Catalans, la contínua destrucció del territori per a la seva consegüent explotació, la supressió de línies en català al País Valencià, les contínues agressions feixistes als nostres casals per part de grups neonazis i en el nostre dia a dia de la mà de l’estat capitalista, els feminicidis, les agressions masclistes, la precarietat, l’atur, el racisme, l’homofòbia, la transfòbia. Totes les formes d’opressió per part d’un sistema que es manifesta estructuralment generador de desigualtats no només estan tan presents com als 90 sinó que s’han accentuat.

    És per això que 24 anys després esdevé necessari mantenir viva la flama de la seva lluita, perquè ni oblidem ni perdonem, perquè el combat antifeixista continua i perquè per nosaltres Guillem Agulló és molt més que un jove que ha passat a la història. Per a les joves, parlar del Guillem vol dir parlar de joventut, de consciència de classe, de Països Catalans, de feminisme, d’anticapitalisme, de lluita al carrer i d’antifeixisme.

    Recuperar la memòria de Guillem Agulló i de totes les caigudes en defensa de la llibertat del poble treballador català és molt més que un gest de dignitat, significa avançar en la construcció de la nostra pròpia història, la d’un poble que es nega a desaparèixer, la d’un país que vol ser no només per resistir, sinó com a garant de la llibertat de les persones que l’habiten. 24 anys després, parlar de Guillem Agulló vol dir també parlar de Països Catalans, vol dir, per tant, parlar de socialisme i de feminisme, d’un país que només serà quan la classe treballadora prengui les regnes del seu propi destí.

    Per ell, i per totes les caigudes en combat contra el feixisme. El millor homenatge: continuar fins a la victòria.

    Guillem Agulló: Ni oblit, ni perdó!

  • Quan res no canvia

    Malgrat viure en un temps on són les persones les que demanen ser els protagonistes de les preses de decisió que afecten el seu futur, vivim en un municipi on segueix arrelada la vella política, la que fa i desfà des de la poltrona.

    Com sabeu, el nostre país es troba immers en un procés d’alliberament nacional amb l’objectiu inequívoc de decidir el nostre futur immediat. Però aquest dret a l’autodeterminació (o dret a decidir com en diuen alguns) no s’acaba d’estendre al nostre municipi. En lloc de donar la veu al poble perquè agafi les regnes del seu destí, seguim sotmesos a les seves decisions arbitràries sobre els aspectes més importants de la nostra vila. Seguim, mesells, el dictat dels interessos estrictament econòmics de grans corporacions o professionals de la política.

    De res serveixen les promeses electorals per accedir als càrrecs de comandament municipal, que per ells no són res més que això, paraules per aconseguir uns vots que tenen validesa fins la següent jornada electoral. Ho hem vist i ho patim al nostre poble on les formacions que composen el govern municipal van prometre per activa i per passiva efectuar una consulta popular per decidir si calia fer-ne una nova carretera; un ramal de la C-32 que té previst destrossar els nostres boscos i que només beneficia els interessos especulatius i econòmics d’Arbertis (amb tot el que això implica per a certes formacions), tan necessitada d’allargar la concessió dels peatges del Maresme més enllà del 2021. Promesa que, com sabeu, no van trigar a incomplir i, fins i tot, anular la decisió presa en aquest sentit pel consistori en l’anterior legislatura. És aquesta sent la “nova política” d’acostament a les persones que ens van prometre?

    Des del primer moment ens hem mostrat contraris a aquest projecte pensat a tan curt termini i sense cap visió de futur: aquest projecte que només té l’objectiu estratègic de mantenir concessions privades en serveis públics bàsics i perpetuar les relacions d’aquestes corporacions privades amb certes formacions i quotes de poder. Entenem que la defensa del nostre patrimoni natural és un dret de tota la ciutadania i per tant no pot quedar en mans de decisions de persones alienes al nostre territori i que només actuen per interessos merament econòmics.

    Ara que el projecte ha arribat als tribunals i es podria suspendre cautelarment, el nostre consistori ha decidit personar-se com a part interessada per defensar-lo, donant l’esquena als veïns afectats per les expropiacions i destinant-hi recursos públics locals ignorant la voluntat del territori, que en consulta popular auto-organitzada es va mostrar àmpliament (un 80% dels participants) contrari al projecte.

    I quina és la legitimitat que els porta a prendre aquesta decisió? Només les quotes de poder delegades a les urnes amb falses promeses de canvis reals en la manera d’actuar. Això és el que els permet prendre accions com aquesta, menystenint la voluntat del municipi.

    Encara tenim molta feina per fer, des dels àmbits locals. Feina per consensuar un model de poble a llarg termini. Feina per saber què (o qui) som, i què (o qui) volem ser. Només llavors podrem decidir si realment necessitem accions d’aital envergadura.

    Us encoratgem a seguir lluitant, al nostre costat, pel futur del nostre poble!

    Assemblea local CUP Lloret