• 1-O ni oblit ni perdó

    Ahir es va commemorar el primer aniversari de la jornada històrica de l’1-O al nostre municipi. I es va celebrar davant de la Casa de Cultura, que va ser punt de votació. Amb el lema “Aquí vam votar, aquí vam guanyar”, prop d’un miler de persones es van donar cita en l’acte organitzat pel CDR local amb el recolzament de les principals forces polítiques democràtiques locals i un seguit d’associacions i entitats del municipi.

    En l’acte va intervenir el politòleg i escriptor Ramon Cotarelo i van actuar la Neus Dalmau i el Josep Soto. Es va fer una botifarrada popular i vam gaudir d’un concert a càrrec dels grups RainyDay i Scaramouche. Una nit per denunciar el sistema repressiu que patim on es persegueixen persones per les seves idees i on la manca de llibertat d’expressió es cada cop més patent sobre polítics, artistes i qualsevol que manfesti públicament la seva disconformitat amb el règim del 78.

    El CDR va llegir el manifest de l’acte:

    Ara fa un any, l’1 d’octubre de 2017, vam viure un dels moments més transcendents de la història del nostre país; una de les expressions d’apoderament ciutadà, de resistència civil no-violenta i d’exercici de la democràcia més importants de la història recent.

    Ara fa un any vam votar en referèndum la independència de Catalunya, que és la millor manera que té qualsevol poble sobirà per decidir com vol que sigui el seu futur polític.

    Un referèndum que ho va canviar tot. Ens vam unir per fer-ho possible i vam demostrar que la sobirania del poble sempre podrà fer front a qualsevol intent de reprimir-la. Perquè, malgrat la repressió de l’estat espanyol, els centenars de persones atonyinades, les urnes confiscades, la intimidació de la policia espanyola i les constants i infames amenaces, res no va poder aturar la ferma voluntat d’autoorganitzar-nos per aconseguir la lliure expressió del nostre vot.

    No va ser un referèndum normal, tranquil i serè, com hauria d’haver estat en un estat que pertany a l’Europa que, suposadament, garanteix els drets civils i polítics dels seus ciutadans i ciutadanes. Va ser un referèndum que va demanar un enorme esforç de molta gent per fer-lo possible. Un esforç que cal reconèixer-nos i agrair-nos.

    Des de les persones que van organitzar tots els preparatius fins a les que van traslladar i custodiar urnes i paperetes, passant per les que van estar organitzant activitats durant tot el cap de setmana per mantenir i assegurar que els col·legis electorals estiguessin oberts, les que van desenvolupar la plataforma digital i la van defensar dels atacs informàtics, les que van ser membres de les meses electorals, les que van formar part de l’administració electoral, les que van col·laborar voluntàriament durant tota la jornada, les que es van quedar a les portes dels col·legis per defensar les urnes amb els seus cossos quan va ser necessari i, finalment, tota la gent que va exercir lliurement el dret de vot.

    Després de l’1 d’octubre, la repressió de l’estat espanyol va continuar amb l’aplicació injustificable del 155 i l’obertura d’una causa absolutament injusta que afecta més d’un miler de persones i, molt especialment, les exiliades i les preses polítiques. No deixarem de lluitar ni un segon per la vostra llibertat, que és també, indissociablement, la nostra llibertat com a poble.

    Ara fa un any vam votar dos milions dues-centes vuitanta-sis mil dues-centes disset (2.286.217) persones en condicions molt adverses. No ens cansarem de reconèixer l’esforç i la voluntat de tothom qui hi va participar. Tots elles, les del SÍ, les del NO, les del vot en blanc o nul, són les que atorguen tota la legitimitat al referèndum, davant la negació de l’unionisme per acceptar que Catalunya té tot el dret d’autodeterminar-se. El primer d’octubre va ser el dia que van guanyar la democràcia i la llibertat, el dia que tot va canviar.

    I, ara fa un any, el SÍ a la independència va aplegar dos milions quaranta- quatre mil trenta-vuit (2.044.038) vots. I dies després es va proclamar la República Catalana. Tanmateix, la República Catalana no es va fer efectiva. El 155, la presó, l’exili, la constant vulneració de drets fonamentals, el creixent nombre de persones represaliades, però també el desacord entre les forces sobiranistes sobre l’estratègia i els passos a seguir a partir d’aquell moment no n’han permès la implementació. Arribar fins al referèndum va ser molt difícil, però el que ha vingut després encara ho està sent més.

    Com a poble sobirà ens comprometem a seguir mobilitzant-nos, a perseverar en la defensa del resultat del referèndum, a mantenir la fermesa en la resistència i la desobediència no-violentes, a participar en la construcció de la República Catalana vetllant per garantir una vida digna per a tothom, a trencar amb el règim del 78, a lluitar constantment per l’alliberament de totes les persones encausades en aquest procés politicojudicial absurd i injust. I exactament el mateix us demanem a les persones que ens representeu a les nostres institucions.

    Recuperem tot allò que va catapultar l’èxit de l’1 d’octubre: voluntat, compromís, intel·ligència, estratègia, fermesa, perseverança, desobediència, no-violència, esperança, autoorganització popular i, molt especialment, unitat. La unitat del sobiranisme és imprescindible si volem assolir la República Catalana.

    Reclamem-ho tot, exigim-ho tot i conjurem-nos per recuperar tot el que va fer possible l’1 d’octubre, i atorguem tota la legitimitat al seu resultat. És d’aquesta manera com podrem trobar una solució democràtica al conflicte polític, i, si la majoria del poble de Catalunya ho desitja, farem efectiva la República Catalana.

  • Cap a un nou model turístic?

    Lloret es caracteritza pel turisme de borratxera, i no pot seguir així. És un municipi on hi ha gent que ve de lluny atreta per les drogues i la prostitució, encara que, com amb tot, no podem generalitzar perquè també hi ve gent que vol gaudir de la Costa Brava.

    Aquest estiu he treballat a un hotel on aposten pel canvi de model de turisme, i sembla que no és l’únic. Són hotelers cansats d’una visió de Lloret que no li fa cap bé, perquè no és només que es vengui, o s’hagi venut, així a l’estranger, sinó que dins del país tenim aquesta mala imatge, i Lloret és més que turistes i alcohol. En aquest hotel, des de la recepció, sempre que podíem oferíem unes activitats o altres segons el perfil. Per altra banda, aquest establiment opta per canviar aquest turisme oferint un producte hoteler més car, però també de qualitat, mostrar les activitats que poden fer al municipi i voltants, oferir cert nombre d’habitacions per un perfil de família amb infants i fins i tot sent estrictes durant la nit amb el soroll, amb una política clara: la festa te la montes fora, dins l’hotel tranquil·litat.

    Sí que és cert que passejar per l’avinguda de Just Marlés, per la riera, és tot un espectacle. Hi trobem botigues de souvenirs, les principals cadenes de menjar ràpid, discoteques, discoteques amb kebab inclòs, il·luminació excessiva, molta gent, turistes ebris, vòmits, persones passant-se droga davant la passivitat policial, … Però Lloret és més que això. Té platges i cales precioses, algunes de difícil accés on, fins i tot a ple agost, hi ha poca gent, un entranyable nucli antic de carrers estrets que contrasta molt amb la zona turística i comercial, diversos jaciments ibèrics i molt més.

    Crec que aquest tipus de turisme sobretot ve marcat per la quantitat d’oferta nocturna que hi ha al municipi. Un altre aspecte que pot propiciar aquest model és l’acohol econòmic i de baixa qualitat. Tot i això, no crec que tancar locals o prohibir certes activitats ens porti a un millor model, però sí incentivant les activitats saludables, com l’esport, que en part ja es fa, i fins i tot fent que el tram del camí de ronda que passa pel municipi sigui més agradable, com han fet a Blanes que els ha quedat fantàstic. Una bona proposta seria la d’acabar-lo completament d’una vegada.

    El municipi també té serveis a la platja com el miniclub per a infants de 3 a 12 anys on es fan diferents activitats durant el dia, l’espai nadó per a infants de 0 a 3 anys i la biblioplatja. Tot i això, segueixo pensant que no és suficient i que s’hauria d’apostar més per activitats familiars, activitats diürnes de carrer, actes culturals, etc. Sobretot visualitzar-les més, ja que caminant pel poble tothom sap quines discoteques hi tenim, però no quines activitats s’hi fan.

    Eric Aràs

  • El punt lila

    Et trobes de festa a Lloret i ets víctima d’una agressió sexual.
    Necessites ajuda i acudeixes al Punt Lila que hi ha disponible a Lloret.
    Bé, o no.

    Perquè no està present en tots els esdeveniments i no es veu fàcilment. La seva falta d’il·luminació contrasta amb l’ambient de festa que hi ha al voltant, al capdavant només hi ha una persona en una taula solitària amb un fullet en el qual adjunta dos telèfons de contacte. Res més.

    La iniciativa és necessària, aquest tipus d’agressions es pateixen, lamentablement, amb massa freqüència i és una campanya que ha de millorar, avançar i almenys, abastar tota la temporada de turisme a Lloret i no només a esdeveniments puntuals. Així mateix, el fullet s’hauria d’ampliar més, amb més informació, més contingut i assessorar tant a dones com a homes per tenir més clar com entaular relacions sanes.

    Haig de fer un esment a les últimes agressions sexuals patides a conseqüència de grups com “la manada” i la necessitat de treballar en un protocol d’actuació i prevenció en cas que es produeixin, així com insistir que l’educació i la informació dirigida tant a dones com a homes, és la base de la prevenció d’aquestes.

    Maribel Ibàñez

  • Infraestructures i mobilitat

    Per a qualsevol municipi la mobilitat tant a l’interior com cap al exterior són elements importants per la vida quotidiana de la seva població, cal tenir unes infraestructures que responguin a les necessitats socioeconòmiques dels seus habitants. Carreteres, avingudes carrers i carrerons con formen la vida urbana i són els elements estructurals que configuren la mobilitat de la gent i la vida de les dones i homes del municipi.

    Actualment, tot i que des de el govern es parla d’infraestructures sostenibles i de respecte per el medi ambient, les grans infraestructures de mobilitat afavoreixen l’ utilització de medis de transport basats en el consum de combustibles fòssils.

    A Lloret les vies que ens comuniquen amb el territori són: La carretera C-63 Que ens uneix amb l’interior fins Olot, popularment coneguda com la “carretera de Vidreres”, la GI-682 que des de l’enllaç a la N II a Malgrat va fins Sant Feliu de Guíxols, coneguda popularment, segons el tram, com a “carretera de Blanes” o “carretera de Tossa”. Darrerament aquestes vies són polèmiques per diferents qüestions: la carretera C-63 és la via que ens uneix amb el rerepaís, i amb altres importants infraestructures com són l’AP-7 i l’A-2, Per una banda a través d’aquesta via arriben molts de turistes a Lloret, tant en vehicles particulars com amb autobusos, a la vegada que és una important via d’entrada dels subministres que necessitem ja que Lloret actualment és una vila que no és autosuficient en cap dels productes de subsistència bàsics, el transit pesat alenteix molt la circulació. A part del alt volum de transit un altre problema és la multitud de sortides d’urbanitzacions que enllacen amb la carretera, moltes d’aquestes entrades i sortides no tenen cap carril accés contribuint a l’augment de perillositat del transit. Arrel dels malaurats accidents que han tingut lloc darrerament, la C-63 és una via amb un alt potencial de sinistralitat, malgrat diverses accions que s’han pres per tal d’evitar-los (reducció de velocitat, radars, i accessos a urbanitzacions, La via ha quedat obsoleta per el volum actual de transit que suporta i cal intervenir-hi per facilitar una mobilitat segura. La millor opció és el desdoblament amb uns accessos segurs a les urbanitzacions i acompanyat d’un efectiu transport públic que fes minvar el transit de vehicles privats.

    Pel que fa a la carretera GI-682 la problemàtica és força similar, trànsit molt intens durant tot l’any, hi ha un moviment constant de productes i persones entre Lloret, Blanes i les poblacions del Maresme, com cap a Tordera i el Vallés, transit que s’incrementa a l’ estiu amb els desplaçaments de la població de Barcelona i l’àrea metropolitana cap a la costa, malgrat que la xarxa de transport públic és més … que la que circula per la C-63, encara no està prou optimitzada i el transport privat el supera amb escreix, Aquesta via caldria desdoblar-la atenent criteris d’eficiència i necessitat del territori, ja que la major part del transit habitual és de caràcter local, mentre que el transit que normalment col·lapsa la via és estacional, concentrat els caps de setmana de Juliol i Agost. La proposta de millora de mobilitat per aquesta via és la de la prolongació de la autopista C-32, proposta que creiem inacceptable ja que perjudica el transit de la població del territori, continuarà col·lapsant la via i no afavorirà la fluïdesa de la mobilitat.

    La problemàtica de les infraestructures de mobilitat del nostre territori és l’intensitat de l’us, provocada per un sistema que prioritza el desplaçament privat en front al transport públic.
    En el nostre territori es prioritza l’accés des de l’exterior en front a les necessitats reals de mobilitat dels habitants. A la vegada que s’afavoreixen diferents lobbis empresarials que són els que treuen profit de les problemàtiques que ells mateixos generen en no atendre les demandes que afecten a la població.

    Jaume Ribera

  • La CUP denuncia que continua tenint vigilància policial un any després del 20-S

    Avui fa un any dels fets del passat 20 de setembre i de l’ofensiva de l’Estat espanyol i del seu aparell policial a la seu nacional de la CUP i al Departament d’Economia i Finances i de la clara vulneració de drets civils i polítics a través de detencions, escorcolls i setges policials, amb la finalitat d’exercir la repressió i evitar la celebració del Referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre.

    Avui, en una roda de premsa davant de la seu nacional de la CUP, Mireia Boya, ex diputada i actual portaveu del Secretariat Nacional, ha volgut denunciar el fet de que des de fa més d’un any la seu nacional de l’organització pateix vigilància policial per part d’agents de la Policia Nacional Espanyola de paisà: “Un any després d’aquell 20 S seguim tenint cossos i forces de la policia de l’Estat al voltant de la seu de la CUP que ens espien, que agafen notes de tots els nostres moviments. La repressió no ha acabat”. Davant de la detecció de la vigilància, la CUP es va posar en contacte amb la conselleria d’Interior per informar del seguiment i està a l’espera d’una resposta.

    Núria Gibert, ex portaveu del Secretariat Nacional, també ha volgut posar de manifest que “el 20-S va suposar una jornada històrica gràcies a la gent, que de forma autoorganitzada, va sortir als carrers a defensar la democràcia i la voluntat popular d’exercir el dret a l’autodeterminació, demostrant que a través de mobilitzacions massives i de la desobediència civil no violenta es podria celebrar el Referèndum de l’1 d’octubre”.

    “Aquell dia va suposar una victòria per la gent, que va posar el cos i la intel·ligència col·lectiva i que es va veure més forta i junta que mai. Tot el que es va aprendre aquell dia es va dur a terme també l’1 i el 3 d’octubre, quan l’autoorganització popular va permetre que s’obrissin els col·legis electorals i que se celebrés el Referèndum fent front a la repressió policial i que es dués a terme una vaga general massiva que va aturar Catalunya”, ha assegurat Gibert.

    A més, les portaveus han volgut destacar la “incohèrencia” que suposa que el Jutjat d’Instrucció 13 hagi reconegut que investigava els preparatius del referèndum i que aquest jutjat mentís quan el juliol passat se’ls va negar la possibilitat a la CUP de personar-se com a “coautora” al·legant que no investigava el referèndum. El partit encara està estudiant quines mesures legals interposarà.

    Finalment, la organització ha volgut convidar a totes les veïnes, militants i persones d’arreu que van venir a defensar la seu nacional de la CUP en una jornada d’accions durant tot el dia, reivindicant que l’esperit del 20 de setembre segueix viu i el volem fer present convidant. Sota el lema ‘20-S: obrim la seu, omplim els carrers! Un any després, seguim prenent partit’, s’han preparat activitats com un vermut veïnal, actuacions musicals i una taula rodona de debat amb David Fernández, Mireia Montesinos, Jaume Asens, Marcel Mauri i Carme Sansa. A l’acabar, es farà una marxa fins a la manifestació convocada per Òmnium Cultural i l’ANC al Departament d’Economia i Finances.

  • Convoquem Assemblees obertes arreu del territori per abordar debats estratègics

    L’objectiu és compartir crítiques i propostes per encarar la tardor que comença i treure els debats dels despatxos

    La CUP inicia un procés participatiu d’Assemblees Territorials obertes a tota la població, convocades a partir del 20 de setembre i fins el 29 de setembre, per tal de traslladar els debats estratègics fora dels despatxos un any després dels fets de la tardor passada.

    En els debats, es parlaran temes com la verticalitat i opacitat en la presa de decisions per part dels partits de l’independentisme hegemònic, la renuncia a desobeir la legalitat espanyola per part de les institucions o la gestió neoliberal i empitjorament de les condicions de vida de les classes populars, així com aprofundir en l’anàlisi de l’octubre del 2017 i en tot allò que va fallar.

    Davant del nou cicle polític marcat per la repressió i per la desorientació del govern de la Generalitat i del Parlament de Catalunya, els membres del Secretariat Nacional i del Grup Parlamentari de la CUP-CC recorreran el territori per tal d’abordar les línies estratègiques de la CUP en el context actual i escoltar la visió de la gent per donar-li una prespectiva transversal a aquest nou cicle polític que comença. “No podem cedir tota la iniciativa a l’Estat amb els judicis de la tardor, la resolució de la qüestió de la suspensió de diputades exiliades i preses, o amb la falta d’atenció a una sanitat i una escola públiques amb molts problemes”, assegura el portaveu del Secretariat Nacional de la CUP, Lluc Salellas.

    Per aquest motiu, la CUP convoca a tota la gent inquieta per la repressió i per la inacció del govern i dels partits, per compartir crítiques, idees i propostes per donar la volta a la situació, seguint l’esperit de l’1 d’octubre i de l’11 de setembre.

    Assemblees obertes:

    20/09 Rubí / Terrassa (lloc per determinar) | 19.30h amb Sílvia Pagès i Vidal Aragonès
    21/09 Taradell | Centre Cultural Costa i Font | 20h amb Lluc Salellas
    21/09 Arenys de Mar | Centre Cultural Calisay | 19.30h amb Eulàlia Reguant i Natàlia Sànchez
    21/09 Banyoles | Ateneu – Centre municipal d’estudis musicals de Banyoles | 20.30h amb Sílvia Pagès i Carles Riera
    21/09 Lleida | La Baula | 20h amb Mireia Boya i Vidal Aragonès
    21/09 Tortosa | Casal Popular Panxampla | 19h amb Maria Sirvent i Jordi Escoda
    22/09 Cardedeu (lloc per determinar) | 11h amb Joan Miró i Maria Ballester
    25/09 Lliçà d’Amunt | Ateneu l’Aliança | 19.30h amb Núria Alcaraz i Maria Ballester
    25/09 Valls | Casal Popular La Turba | 20h amb Mireia Vehí i Aina Delgado
    26/09 Barcelona (lloc i hora per determinar) amb Eulàlia Reguant i Albert Botran
    26/09 Manresa | Col·legi d’Arquitectes | 20h amb Iñigo Robredo i Núria Alcaraz
    27/09 Calafell (lloc per determinar) | 19.30h amb Aina Delgado i Joan Garriga
    28/09 (lloc i hora per determinar) amb Iñigo Robredo i Maria Sirvent
    28/09 Montgat | Biblioteca Tirant Lo Blanc | 20h amb Eulàlia Reguant
    28/09 Sta Coloma de Farners | Casa de la Paraula | 20h amb Mireia Boya i Silvia Pagès
    28/09 La Seu d’Urgell (lloc per confirmar) | 20h amb Lluc Salellas i Vidal Aragonès
    28/09 La Ràpita (lloc i hora per confirmar) amb Laia Estrada i Natàlia Sànchez
    28/09 Ripoll (lloc per confirmar) | 12h amb Maria Sirvent
    29/09 Igualada | Centre Cívic Fàtima (hora per confirmar) amb Carles Riera i Laia Estrada

  • 25A Prenem la paraula: Pel País Valencià, pels Països Catalans!

    Enguany commemorem que fa 311 anys que resistim a la ocupació i opressió de l’Estat espanyol.

    Un Estat que segueix avançant en la repressió del moviment popular i de tota forma de lluita que qüestione els seus fonaments i ho fa per tots els mitjans de que disposa: l’anul·lació de diverses lleis valencianes per part del Tribunal Constitucional (TC), l’empresonament de noves preses polítiques, la brutal violència policial de l’1 d’Octubre en resposta a l’exercici desobedient del dret a l’autodeterminació, els atacs reiterats cap a la nostra llengua o les agressions del 9 d’Octubre per part de feixistes a qui l’estat sempre ha donat impunitat en són alguns exemples.

    Per altra banda segueix augmentant el pes de l’explotació capitalista sobre les treballadores. L’Estat espanyol continua aplicant el paradigma neoliberal provinent de la Unió Europea. Un paradigma establert en base a uns criteris d’eficiència econòmica per al benefici de les classes dominants i no amb uns criteris de qualitat de vida per a la classe treballadora. No sols això, sinó que aquest mateix paradigma neoliberal s’esforça en afiançar la dominació patriarcal sobre les dones treballadores, que estem sotmeses a tota una sèrie de violències econòmiques i socials, alimentades també pels poders fàctics de l’Estat.

    I és que d’això va el Règim del 78. La Constitució del 78 no és més que el marc jurídic que necessitava la burgesia per a fer un llavat de cara a l’Estat espanyol, hereu de la reforma franquista. Per això van negar el dret a les autonomies a confederar-se, per això existeix l’article 155, per això l’exèrcit espanyol “tiene como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional”. I amb el sistema de les autonomies l’Estat sols va pretendre llevar-se de damunt la problemàtica de la qüestió nacional, pel perill que suposava la seua creixent reivindicació social.

    Suposadament enfrontats a aquest model d’Estat trobem els governs del canvi, que proposen un replantejament de les autonomies, al·ludint a problemàtiques com la qüestió de l’infrafinançament per a justificar la seua acció política, que òbviament es troba limitada per les seues pròpies contradiccions i la seua obediència al marc constitucional espanyol. Ho veiem en fets com la seua postura respecte al referèndum de l’1 d’octubre i el premi a la convivència entregat a Societat Civil Catalana, una plataforma que empara el feixisme; el manteniment del monocultiu turístic com a model econòmic; o l’acceptació silenciosa de les impugnacions per part del TC dels Decrets de Plurilingüisme o de Sanitat Universal. Però tot i això el govern autonòmic tracta de fer de la qüestió de l’infrafinançament la seua bandera de reivindicació amb la qual consolidar el seu projecte polític, externalitzant la responsabilitat de no estar millorant la vida de les classes populars valencianes.

    Però ni el centralisme del règim ni l’autonomisme dels governs del canvi són la via per a l’alliberament dels Països Catalans. No podem deixa-nos enganyar amb que la misèria que patim el poble treballador es pot solucionar simplement demanant a l’Estat que ens done un tros més gran del pastís. El vertader problema que patim les classes populars dels Països Catalans no és si a l’Estat governen uns o altres sinó que el problema és el propi Estat espanyol, un Estat profundament antidemocràtic que no és més que l’eina de les classes dominants per reprimir la classe treballadora i les nacions oprimides.

    L’Esquerra Independentista no proposem cap programa d’una nova reforma, com ja es va fer amb el sistema franquista. El nostre és un programa de ruptura, el programa de construcció de la Unitat Popular als Països Catalans; la creació del contrapoder popular treballant colze a colze amb les assemblees de barris i pobles, amb les associacions culturals, amb les assemblees feministes, generant projectes autogestionats, alliberant espais, potenciant el sindicalisme de classe, les violències masclistes, recuperant sobiranies, defensant la nostra llengua, exigint una educació pública i popular i un llarg etcètera de lluites que conformen el moviment popular. Per açò també plantem cara dia a dia al feixisme impune als carrers, recordant amb ràbia i lluita els 25 anys de l’assassinat d’en Guillem Agulló.

    Tot açò passa inevitablement per la ruptura amb l’Estat espanyol i la construcció dels Països Catalans, que lluny d’altres projectes opressors o reformistes és l’únic possible marc d’alliberament per al País Valencià i la resta dels Països Catalans i que mitjançant la Unitat Popular garanteix la construcció de la independència, el socialisme i el feminisme.

    Davant la repressió, l’empobriment generalitzat, l’autonomisme i el centralisme, prenem la paraula:

    PEL PAÍS VALENCIÀ, PELS PAÏSOS CATALANS!

  • L’informe policial sobre els CDR assenyala 22 persones en base a tuits i articles periodístics

    El document, elaborat per la Guàrdia Civil i entregat al jutge Pablo Llarena, detalla els noms dels “responsables” dels Comitès i dedica un ampli apartat a la xarxa En Peu de Pau, creada per garantir el caràcter pacífic de les mobilitzacions

    L’informe s’estava gestant feia mesos, encara que no ho sembli. La Guàrdia Civil ha estat “investigant” els Comitès de Defensa de la República (CDR) i el jutge Pablo Llarena ja té el resultat sobre la taula. El document està signat per la Policia Judicial de la Guàrdia Civil de Catalunya, sota les ordres del tinent coronel Daniel Baena, que s’oculta a les xarxes socials sota el pseudònim de Tácito per increpar persones que investiga, segons va publicar el diari Público. Una vegada més, abans que la investigació arribés a les parts, ja era a la redacció d’un mitjà, en aquest cas d’El Confidencial, que va avançar la llista de les persones assenyalades com a responsables dels CDR. La Directa ha pogut accedir al contingut de l’informe que clou amb una llista de noms, alguns vinculats directament als Comitès i la resta, totes les persones que van participar a la roda de premsa, el 18 d’octubre, de presentació d’En Peu de Pau, una xarxa creada per garantir el caràcter pacífic de les mobilitzacions en defensa de drets i llibertats fonamentals.

    Tot l’informe, de 140 pàgines, és un viatge a través del temps de Twitter. S’hi recullen desenes de piulades i alhora, diversos articles publicats als mitjans de comunicació. Pràcticament, res més. De fet, Antonio Baños que és assenyalat, entre moltes altres persones, com a responsables dels CDR, només se cita una única vegada en tot l’informe policial i amb un simple tuit on anima la gent a participar-hi. La Guàrdia Civil llista per a Llarena una vintena de noms i dos representants, sense identificar, del col·lectiu de l’estiba i de la Intersindical.

    Les persones assenyalades com a “fundadores” d’En Peu de Pau són representants del moviment per la pau, d’entitats i moviments socials, com Pepe Beunza, el primer objector de consciència al servei militar per raons polítiques, la filòsofa Marina Garcés, l’actual diputat i exportaveu de Casa Nostra Casa Vostra, Ruben Wagensberg, el periodista i activista David Fernàndez, el vicepresident d’Òmnium Marcel Mauri, el president de la UNESCO de Catalunya Eduard Vallory o l’activista Helena Vázquez. La primera organització que ha reaccionat a l’informe policial mitjançant un comunicat ha estat el Centre Delàs, que denuncia el que considera una “arbitrarietat i un abús absolut” i assegura que si es persegueix l’activisme noviolent “ens autoinculpem com a culpables de contribuir a educar la societat catalana en la desobediència civil noviolenta per a la transformació dels conflictes”.

    A les conclusions, el document policial relaciona les formacions d’En Peu de Pau amb l’impediment de l’exercici de les funcions per part de les Forces i Cossos de Seguretat. També atribueix l’organització de tallers a l’ANC, únicament en base a una captura de Twitter, on des d’una assemblea local en van informar. Però l’informe intenta anar més enllà, i a partir d’una entrevista a una membre d’un CDR, que el descriu com un espai ideològic molt divers i parla de diferents perfils, la Guàrdia Civil anota que “no nega que pugui donar-se el cas de què algun CDR estigui vinculat a un partit polític, com seria el cas de la CUP”.

    La Guàrdia Civil descriu la suposada organització dels CDR i destaca tres reunions “supramunicipals”, especialment la trobada que es va celebrar a Sabadell, perquè reprodueix el contingut d’un article escrit per Alfredo Pascual, periodista d’El Confidencial, que va assistir-hi fent-se passar per un activista. Per descriure l’organització dels Comitès, simplement es reprodueixen tot un seguit de comunicacions públiques: tuits, comunicats dels mateixos CDR o entrevistes publicades a mitjans de comunicació. És en base a això que la Guàrdia Civil conclou que “es parteix de les assemblees locals, deriven en un CDR de coordinació territorial, com per exemple el CDR Nord Oriental (…) i arribant finalment a un CDR central, sent aquest el CDR Catalunya (…) i des del que es centralitza la informació, dirigida a crides a la població per exercir tant la resistència activa i passiva, com la desobediència civil”. Una informació cent per cent pública.

    L’institut armat atribueix als CDR la coordinació de “l’estratègia que van denominar Escoles Obertes” el cap de setmana de la celebració del referèndum, perquè no s’arribessin a tancar els centres, i també crides a la resistència passiva l’1-O, així com a la resistència activa en les posteriors vagues del 3 d’octubre i el 8 de novembre. El text especifica que es van produir “talls de carreteres, carrers, vies del tren, impedint així la circulació dels vehicles i provocant una greu alteració de la seguretat ciutadana”, alhora que, en base a una fotografia d’El Español, destaca que es van “utilitzar menors d’edat”.

    A les conclusions, l’informe també relaciona els CDR amb la Llei de Desconnexió i la necessitat de crear estructures d’Estat en base a dues entrevistes a membres dels Comitès que expressen la importància de desenvolupar el procés constituent i les estructures.

    Gemma Garcia, publicat a LaDirecta | Imatge de Mario Valverde

  • Dijous Sant a Palafolls: neonazis, xenòfobs, falangistes i paramilitars

    Palafolls (Alt Maresme) s’ha convertit en l’epicentre català de la parafernàlia ultracatòlica durant la Setmana Santa. Des de 2014, l’Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios (HACL) de Barcelona hi celebra una processó

    Boines, camises verdes i embalum militar. Per molt que hi hagi un crist crucificat al davant, costa identificar-hi el missatge de pau i amor que predica el cristianisme. Des de 2014, l’Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios (HACL) de Barcelona celebra una processó el dia de Dijous Sant a Palafolls (Alt Maresme). Actes similars se celebraven, amb notable presència d’ultradretanes, en altres localitats com Badia del Vallès o l’Hospitalet de Llobregat.

    Tanmateix, l’any passat, els ajuntaments d’aquestes ciutats es van negar a autoritzar-les i el barri de Sant Lluís de la localitat altmaresmenca ha esdevingut el darrer baluard legionari. Aquest fet ha provocat que diferents col·lectius de la comarca s’hagin organitzat entorn de la Plataforma Palafolls Antifeixista per intentar posar punt i final a les exhibicions paramilitars.

    L’HACL va néixer l’any 1966, durant el franquisme, per agrupar els membres de la Legió Espanyola –creada pel militar José Millán Astray, amic personal de Franco, el 1920– després d’acabar els seus anys de servei. Pocs anys després, el 1974, s’integrà dins de la Confederación Nacional de Excombatientes, una organització creada per diverses entitats de caràcter paramilitar i filofranquista com l’Hermandad de la División Azul o l’Hermandad de Excombatientes del Tercio de Requetés. L’objectiu d’aquesta associació, que no es va dissoldre fins al 2011, era lluitar per mantenir vigent l’esperit del règim de Franco.

    El vincle ultra

    Tot i que en l’actualitat el president de l’entitat és José Luís Cordoba, la Setmana Santa del 2017 el màxim responsable de l’entitat i, per tant, l’encarregat de dirigir l’acte de Palafolls era Jesús Cañadas. Conegut per haver ocupat el sisè lloc a les llistes pel PP a la població maresmenca de Premià de Mar durant les eleccions de 2011 i regentar El Mesón del Legionario a la mateixa localitat, en l’actualitat manté molt bones relacions amb Manuel Canduela i Democràcia Nacional (DN), partit amb el qual coincideixen a la plataforma Por Espanya Me Atrevo.

    Aquest grup, que ha estat protagonista de bona part de les convocatòries ultres al voltant del passat 1 d’Octubre, va ser creat el 2017 per fer tasques de seguretat a la processó de Palafolls i congrega, a banda de DN, Generació Identitària, Somatemps i Legión Urbana. Aquest darrer grupuscle, liderat ara per Cañadas, és la translació a l’àmbit civil de l’esperit de l’HACL.

    L’any passat Cañadas va anar acompanyat en tot moment de Fernando Quintilla Manresa, excombatent de la División Azul –mort aquest gener– habitual de diverses concentracions i homenatges ultres. Quintilla era també exlegionario i mantenia vincles estrets amb Democràcia Nacional. Se l’ha pogut veure fotografiant-se amb diferents militants de la formació neonazi a l’interior del local que, malgrat les queixes veïnals, l’HACL encara manté a Sant Andreu de Palomar.

    Qui també era a l’acte era el capellà Carlos Bey. Mossèn de capçalera a les misses que organitza l’HACL i candidat a la demarcació de Lleida per la Falange Española de las JONS durant les eleccions al Parlament de 1980. Als actes de l’HACL també és habitual veure-hi desfilar a Julián Campillo Zafrilla, que el 1988 fou part de les llistes a les eleccions del Parlament català de la formació ultradretana Juntas Españolistas.

    Democràcia Nacional, PxC i Falange

    Més enllà de les files legionàries, a la processó hi havia també altres ultres coneguts. Destaca, sobretot, la presència de membres de Democràcia Nacional entre l’equip de seguretat creat per Por España Me Atrevo o entre el públic, exhibint banderes que els seus companys es van afanyar a demanar que amaguessin. Així doncs, per exemple, es podia veure conversar habitualment amb els organitzadors a Albert Bruguera, Delegat a Catalunya de Democràcia Nacional. També ho feia Juan de Dios Osuna “Juande”, un conegut ultra terrassenc habitual a les files de Democràcia Nacional. Osuna va ocupar el número 16 de la llista del nacionalsocialista Moviment Social Republicà (MSR) a la província de Tarragona.

    Ell no era, però, l’únic assistent a la processó amb passat a les files del MSR. Entre el públic hi havia també el Secretari d’Organització de Plataforma per Catalunya, Jordi de la Fuente, que havia estat cap de files del MSR. Amb De la Fuente hi havia una representació de militants de la xenòfoba PxC, com el regidor de Salt Sergi Fabri o el militant de Mataró Rafael Pérez.

    Entre els presents hi havia també un conegut ultra mataroní que va irrompre, a finals de 2013, a l’acte de presentació de l’associació de castellanoparlants Súmate a la capital del Maresme. La Directa el va identificar aleshores com a part del dispositiu de seguretat de la manifestació convocada el 6 de desembre del mateix any pel PP, Ciutadans i UPyD a favor de la constitució espanyola i contra la independència del Principat.

    El promotor

    Al cor de l’acte, que enguany tindrà lloc el pròxim 29 de març, hi ha la confraria Sant Lluís i Santa Maria de Palafolls. Al capdavant d’aquesta, el regidor palafollenc Óscar Bermán –abans al PP i ara com a no adscrit. Bermán, que és conegut per les seves sortides de to masclistes contra Ada Colau a Alerta Digital, és ara el líder de Nosotros. Aquesta formació, creada per ell, té objectius tals com combatre la multiculturalitat i la “ideologia de gènere” o preservar la unitat de l’Estat espanyol.

    Al nou partit l’acompanya l’expresident del Moviment Cívic Espanya i Catalans (MCEC), Eduardo García González. MCEC va ser la responsable d’organitzar la primera manifestació espanyolista a plaça Catalunya amb motiu del 12 d’octubre de 2012. La marxa va congregar cap a cinc mil persones i comptà amb la presència de nombroses organitzacions d’extrema dreta.

    Caldrà veure si aquest cop Bermán aconsegueix repetir la processó. De moment, des de la Plataforma Palafolls Antifeixista han demanat a l’alcalde socialista Valentí Agustí que no l’autoritzi. Remarquen, també, que l’any 2016 el consistori va aprovar una moció a favor d’impedir que els legionaris desfilessin per aquesta població altmaresmenca. Si no s’atura l’acte, des de la plataforma adverteixen que convocaran un acte públic de protesta el mateix dia.

    Carola Antich, publicat a LaDirecta

  • Rèquiem per Sant Quirze, Rèquiem per Lloret

    L’entrada nord a Lloret troben la modesta ermita de Sant Quirze ja d’època romana, envoltada d’un alzinar espontani. Els boscos sagrats eren propis dels temps clàssics. Lloret fa temps que ha oblidat al bo de Sant Quirze, patró dels pobres i dels nens. És la comunitat de religió ortodoxa qui en té cura. En els actes de Festa Major de Santa Cristina la flor i nata de Lloret es dona cops de colzes per ser a primera línia en la Processó. Unes deïtats mereixen un fervor inusitat uns dies a l’any, i d’altres es difuminen en l’oblit. Ens oblidem de qui invocaven pobres i nens? Estrany, doncs Lloret és el penúltim municipi de Catalunya en renda familiar disponible. Sí, el més pobre.

    El cementiri de Lloret i llurs panteons modernistes de bellíssima factura, espiritual i estètica. L’idealisme modernista transcendint i compartint-ho filantròpicament amb l’humil Lloret noucentista. Entreu, si és oberta, a la capella actual, deixada, desacurada. Quin greuge al recolliment dels qui hi acomiaden els seus. Un cementiri per arribar, fer la foto que toca i marxar.

    Rèquiem per Sant Quirze, per més de dos mil anys d’identitat, religiositat, per l’ànima d’un poble. Un bosc autòcton, una ermita mil·lenària, un cementiri monumental. Un conjunt integral, verd, autèntic, per pocs diners. És millor el ciment? És millor l’excavadora en llocs sagrats dels avantpassats? Buiden el turó de Sant Quirze, aixequen Lidl’s i similars, encloten el cementiri entre vials, es treuen equipaments de la màniga, cal justificar la requalificació i l’estraperlo immobiliari. Quina vulgaritat megalòmana.

    Enderrocar singularitats i espiritualitats per crear banals equipaments que trobem clonats arreu. Mentrestant ja hi ha qui té accions pel nou tanatori a construir més lluny. I és que l’important és tenir un tanatori que doni rendiments.

    L’ideal de l’indiano Nicolau Font: compra i rehabilita una antiga ermita, S. Pere del Bosc, contracta notables artistes modernistes (silenci a Lloret sobre l’any Puig i Cadalfach, malgrat que aquest hi participà). En un turó proper, el de Ses Pedres Lluïdores, aixeca el primer monument a Mossèn Cinto Verdaguer, l’Àngel. Un projecte singular excepcional: també un rellotge solar pel poble, com defensa l’artista Neus Dalmau. Les tessel·les (perdudes) de la seva estrella llampegaven just amb el sol de migdia, l’hora de l’Àngelus (el nord) per la gent de pagès i de mar. Crea un aplec popular l’1 de maig a Sant Pere, per anar-hi en processó. S. Pere del Bosc, l’Àngel, un recorregut sagrat per la comunitat. Mossèn Cinto Verdaguer, havia estat hoste del Sr Font. Quina connexió espiritual va haver-hi entre els dos?

    El projecte de la C-32, esbudella tot el conjunt de turons cerimonials. Un infame circuit il·legal de motos erosiona i contamina ara els voltants del monument. L’Àngel, en estat deplorable. Aneu-hi. Urbanísticament el conjunt només catalogat, ni tant sols Bens d’Interès Local. És que així és tant fàcil descatalogar… Uns quants propietaris estan fregant-se les mans amb les requalificacions de terrenys.

    El Sr. Nicolau Font, volia un asil per la gent gran del poble. Els dirigents de Lloret tenen a la gent gran de sociosanitari de Lloret amb un servei de menjador denunciat per deplorable. Una concessió al grup SEHRS de l’ínclit Sr. Ramón Bagó, donant de CiU, patró del Teatre del Liceu. L’alcalde justifica la concessió en base a criteris econòmics i no de benestar.

    Quo vadis, Lloret? Enlloc. On és l’ànima de Lloret? Formigonada i requalificada. Banalitat i mediocritat. Urbanitzacions mig buides, i segueixen construint. Show must go on. Persianes baixades. Traspassos de locals permanents. Hotels obsolets. Barris decadents, desèrtics. Només se salva el que no ha tocat l’ homo economicus dels nostres dies. Rendibilitats en descens continuat. Devaluació econòmica, humana, espiritual. Pregunteu, passegeu, observeu. Pseudogegant amb peus de fang. El Detroit del turisme en la propera generació. O abans. Al temps.

    Roser Vila, publicat al Diari de Girona

Pàgina 1 de 2212345...1020...Última »