L’Audiència de Girona desestima el recurs de Cs i confirma l’absolució de l’ex-regidor cupaire Robert Huertas
L’ex-regidor de la CUP al municipi de Torroella ja va ser absolt en primera instància de les acusacions per suposades amenaces a un membre del partit Ciudadanos, i ara l’Audiència de Girona tomba el recurs a la sentència que hi presentà Cs
Els fets es remunten al passat 26 de gener de 2019, quan un militant de Ciutadans es van traslladar a Torroella de Montgrí per realitzar una roda de premsa. A l’hora i el lloc indicat es van trobar amb una manifestació de com a mínim dues-centes persones que protestava per la posició política reaccionària, repressiva i anticatalana de l’esmentat partit polític. En aquell context, el coordinador de Ciutadans al municipi, Pere Cuadros, afirma haver rebut amenaces per part dels manifestants, concretant en el llavors regidor cupaire Robert Huertas la realització d’aquestes manifestacions. La Guàrdia Civil va incoar un atestat per delicte d’odi contra Robert Huertas, que la formació cupaire ja va denunciar com un exemple més d’utilització de la justícia contra els electes dels partits polítics independentistes i el fet que s’intentés fer servir la tipificació de “delictes d’odi”, una figura penal que té la seva raó de ser en protegir grups i minories discriminades que es troben en una situació en la qual els seus drets estan essent objecte de discriminació, agressió i/o violència, com una eina per reprimir el moviment independentista.
El judici es va acabar celebrant per un delicte lleu d’amenaces el passat desembre. El jutjat d’instrucció número 1 de la Bisbal d’Empordà el va absoldre, i Cs va presentar recurs com acusació particular. Finalment, l’Audiència de Girona ha desestimat el recurs i ha confirmat l’absolució de l’exregidor independentista.
Comunicat oficial de la CUP Nord Oriental
El projecte de l’autopista fins a Lloret “ha perdut el poc sentit que tenia”
Aturem la C-32 reclama a la Generalitat aturar definitivament l’ampliació de l’autopista fins a Lloret de Mar perquè el projecte “ha perdut el poc sentit que tenia”. Un dels portaveus de la plataforma, Joan Mora, argumenta que “fa molt de temps que reclamem alternatives”.
Assenyala que “aquesta autopista neix amb poc trànsit, amb 9.000 vehicles diaris, és una infraestructura que serveix per resoldre problemes puntuals de l’estiu, en som conscients, però defensem millorar la xarxa viària existent“.
L’entitat afegeix que la pandèmia de la COVID-19 obliga a canviar el model de la Costa Brava Sud basat en “la destrucció del paisatge, l’especulació i els peatges a l’ombra”. Sosté que, arran de la crisi sanitària, caldrà buscar un model turístic que prioritzi “els espais naturals i entorns saludables” i aposti per una “”mobilitat sostenible i el transport públic”.
Per això, Aturem la C-32 reclama a la Generalitat “enterrar d’una vegada per totes” el projecte per allargar l’autopista entre Blanes i Lloret de Mar. “Les eines hi són, a voluntat de la ciutadania també i ara, el que cal és la voluntat política”, sosté la plataforma.
Per això, l’entitat insta el Govern a apostar per un model de mobilitat sostenible “que abandoni definitivament l’amenaça” d’allargar la C-32 i crear “una cicatriu irreparable de grans dimensions al paisatge”. A més, reclama millorar les carreteres existents i adaptar-les a les necessitats de mobilitat dels habitants de la Costa Brava Sud, ara que arran de la covid-19, “segurament el trànsit de turistes es reduirà notablement”.
Publicat a Nova Ràdio Lloret
Aturem la C-32 demana que es desestimi el projecte d’ampliació de l’autopista
Des de la plataforma s’insta a que en el context actual hi hagi un canvi de model per la Costa Brava Sud en el que hi quedi fora la destrucció del paisatge, l’especulació i els peatges a l’ombra
La crisi sanitària conseqüència de la pandèmia de la COVID-19 està afectant la nostra salut i la nostra vida en general. Aquesta crisi ens ha donat l’oportunitat de reflexionar sobre els nostres sistemes (polítics, econòmics, sanitaris, d’organització comunitària) i sobre la seva fragilitat. En aquest sentit, des d’Aturem la C-32 tenim clar que és totalment innecessària una autopista que destrueixi el nostre Patrimoni Natural i Cultural, i els paratges més estimats per blanencs i lloretencs. des de les entitats del territori estarem vigilant qualsevol moviment de la Generalitat per evitar que es segueixi perpetuant un model de mobilitat i viari basat en la construcció de grans infraestructures viàries impulsades amb peatges explícits o a l’ombra que porten dècades castigant les nostres butxaques.
Ara, més que mai, volem un present i un futur on puguem continuar gaudint dels boscos i del paisatge, veritables senyals d’identitat de la Costa Brava. Durant aquests dies de confinament i d’inici de desescalada s’ha posat de manifest la necessitat dels ciutadans i les ciutadanes de poder estar en contacte amb espais naturals i espais oberts, i les mancances (pocs espais destinats a vianants i ciclistes, alta freqüentació, espais naturals degradats…) que presenten les ciutats catalanes, i també de la Costa Brava Sud. En aquest territori on fa tants anys que es parla de canviar el model turístic, ara hi haurem de fer front a la veritat. El model turístic que s’haurà de buscar arran de la pandèmia serà aquell que prioritzi els espais naturals i els entorns saludables, fugint del model low-cost basat en la concentració de persones i en la destrucció de territori en forma d’urbanitzacions fantasmes que donen un gran rèdit, això sí, només als especuladors.
És l’hora de lluitar per la Costa Brava autèntica, la que ens representa, i per això hem d’aturar la seva destrucció amb:
- un model de mobilitat sostenible que abandoni definitivament l’amenaça de la construcció d’una nova autopista que suposaria un gran impacte ambiental i una cicatriu en el paisatge de grans dimensions i irreparable.
- una adequació de les vies existents. Ara que segurament a les carreteres el trànsit turístic es reduirà notablement, s’ha d’aprofitar l’oportunitat per a la seva millore, veritable alternativa a l’autopista i veritable solució a les necessitats de mobilitat de la majoria dels habitants de la Costa Brava Sud.
- una aposta ferma per al foment i la inversió en transport públic, de qualitat i assequible, és a dir, una aposta per la mobilitat sostenible, un element clau per mitigar els efectes de la crisi climàtica.
- un Pla Director Urbanístic de la Costa Brava valent, que aturi l’especulació del totxo.
Per tot això, des d’Aturem la C-32 exigim a la Generalitat de Catalunya que d’una vegada per totes desisteixi d’ampliar l’autopista de la Costa Brava Sud, i que el nou Pla Director Urbanístic de la Costa Brava aturi la degradació del paisatge i deixi de fomentar l’especulació. Les eines hi són, la voluntat de la ciutadania també, ara cal voluntat política i que la Generalitat compleixi amb fets les lleis reguladores en matèria de medi ambient com la: Llei del Canvi Climàtic o l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya. Que vetlli per la preservació de la Costa Brava i l’equilibri dels ecosistemes en els que vivim.
Nota de premsa de la Plataforma Aurem la C-32, maig de 2020
La CUP hi forma part de la Plataforma Aturem la C-32 i recolza íntegrament aquest comunicat.
Tot el poder per a la classe treballadora
Tot el poder per a la classe treballadora.
Una altra manera de viure és possible.
El primer de maig de 2020 serà recordat com aquell que vam viure confinades, a casa, sense manifestació ni protesta al carrer. Tot i això, també hem de fer que sigui recordat com el primer de maig que vam començar a recuperar la consciència, que vam obrir els ulls, que vam fer un cop sobre la taula i vam alçar el puny.
La crisi de la Covid-19 està marcant profundament la vida de totes, estem confinades a casa, fent teletreball, anant a treballar amb el risc que això suposa, o bé hem estat afectades per un ERTO, la suspensió del nostre contracte o per un acomiadament. A hores d’ara les dades ens diuen que hi ha aproximadament un 30% d’atur encobert als Països Catalans, les veus més catastrofistes, encapçalades per l’FMI, el Banco de España i el Banque de France, parlen que ve la crisi més gran des del crack del 29. Però, què demostra tot això? No fa veure cap altra cosa que qui movem l’economia son les treballadores, que som nosaltres les imprescindibles i que sense nosaltres no tenen res, així doncs, per què hem de renunciar a res? Per què no hem de tenir el poder de decidir sobre allò que produïm? Per què no podem decidir sobre les nostres vides? No podem tornar a permetre que s’intentin socialitzar les pèrdues quan mai socialitzen els beneficis!
Aquesta situació ens fa veure, a més, que quan diem que les retallades en sanitat maten, no fem una proclama al vent: 60.000 casos positius i més de 10.000 morts als Països Catalans ens donen la raó, les retallades matem i hem d’assenyalar qui les fa, qui posa el benefici privat per sobre de la salut i l’interès comú, com a culpable de la crisi. La pròpia resposta del sistema capitalista neoliberal, a més, té característiques socialistes: mesures de planificació de l’economia, exempció dels lloguers, renda universa… així doncs, per què ens hem de conformar? L’única solució passa per la nacionalització de tots els serveis essencials, la internalització de tot els serveis vinculats amb l’administració pública, la reversió de totes les retallades i reformes laborals que han precaritzat any rere any la classe treballadora i el repartiment del treball i la riquesa, en definitiva, l’única solució exigeix caminar cap al socialisme.
Però hem de tenir-ho clar, ens la voldran tornar a fer pagar. Intentaran imposar les seves mesures de nou, privatitzar cada cop més el sistema, retallades en sanitat i educació en nom del bé comú, deixaran pel camí a les més vulnerables i ens en voldran fer còmplices apel·lant al sentit comú i que en aquesta estem tots junts. Però nosaltres sabem que no, que ja ens estan deixant enrere, que segueixen posant per damunt els seus interessos, que són o ells o nosaltres, i que d’aquesta només ens en sortirem si lluitem juntes, igual que ho vam cridar aquell primer 1r de maig els Màrtirs de Chicago, els vaguistes de la Canadenca, les vaguistes de les residències de Guipúscoa (País Basc) o les nostres companyes d’Emergia que han rebutjat una proposta d’ERTO que pretenia que totes paguéssim la seva reducció de costos.
Nosaltres sabem que aquesta no la pagarem, que no renunciarem a cap més llibertat, que hem obert els ulls, hem fet un cop sobre la taula i hem alçat el puny. Aquest primer de maig estarem a casa, però seguirem lluitant, denunciarem cada vulneració de drets que ens vulguin fer, ens organitzarem per tornar amb més ràbia, més fortes, i estarem preparades per tornar amb els cap ben alt per la lluita que se’ns prepara. Aquest primer de maig cridem:
Tot el poder per a la classe treballadora.
Una altra manera de viure és possible.
Primer de maig de 2020
Aquest 1r de maig, Dia internacional de la classe treballadora, més que mai reivindiquem que “Als Països Catalans, sols el poble salva el poble. Nacionalització de serveis, drets laborals, socials i polítics”.
Reivindiquem:
- Nacionalització serveis públics
- Que els de sempre no paguem la crisi
- Exercir el dret d’autodeterminació
- Model socioeconòmic ecologista i feminista
- Derogació llei d’estrangeria
- Unitat de lluita de la classe treballadora
Degut a la situació excepcional no podem manifestar-nos, per això us proposem una interessant xerrada que podreu seguir aquí el dijous 30 d’abril, a les 18h
Exigim el cessament immediat del comissari Eduard Sallent
La CUP exigeix el cessament immediat del comissari Eduard Sallent per ordenar manipular les actes de les sancions pel confinament
La CUP exigeix públicament que el departament d’Interior obri una investigació al voltant dels fets denunciats ahir per diversos mitjans de comunicació, on s’assenyalava que Eduard Sallent, comissari en cap del cos de Mossos d’Esquadra, hauria ordenat a agents policials que fessin constar, en tots els casos, que el denunciat havia desobeït les ordres dels agents. Els anticapitalistes denuncien que la missiva de Sallent podria ser constitutiva d’un delicte de prevaricació, a banda d’ordenar als agents que cometin un delicte de falsedat en document públic en l’exercici de les seves funcions, per imposar una sanció sense base legal. Davant d’aquests fets, la CUP en demana el cessament immediat.
L’advocacia de l’Estat i diverses juristes ja van advertir fa uns dies que el Reial Decret de l’estat d’alarma no establia un règim sancionador concret en cas d’incomplir les mesures establertes.
En el comunicat intern publicat a la premsa, Sallent adverteix que davant la manca de base legal de les sancions que s’estan imposant als ciutadans, els agents han de fer constar a l’acta que “malgrat l’infractor obeeixi les instruccions dels agents de policia i retorni al seu domicili i deposi la seva actitud (…) que la persona ha desatès les ordres donades pels agents” i d’aquesta manera assegurar que se’ls pot sancionar per desobediència a l’autoritat (infracció greu de la Llei Mordassa) amb imports de fins a 30.000 euros, fins i tot en el cas que hagin obeït als agents.
La formació anticapitalista entén que el comunicat intern emès pel Comissari Sallent és extremadament greu ja que implica donar ordres als agents dels Mossos per fer constar fets falsos a les actes aixecades, vulnerant el principi de legalitat i la presumpció d’innocència. Cal destacar que aquesta ordre s’emmarca en un context de retallades de drets i llibertats fonamentals, una ofensiva iniciada pel govern espanyol a la que s’ha sumat el Departament d’Interior des del primer dia, tant amb accions de dubtosa proporcionalitat com en una constant campanya pública marcada per l’autoritarisme habitual del Conseller Miquel Buch.
Per tot això, la Candidatura d’Unitat Popular exigeix al Govern de la Generalitat de Catalunya:
- El cessament immediat de totes les funcions del Comissari Eduard Sallent, l’obertura d’un expedient disciplinari i la seva suspensió cautelar de sou i feina com a agent del Cos de Mossos d’Esquadra.
- La compareixença del Conseller d’Interior, Miquel Buch, al Parlament de Catalunya per donar explicacions de l’ordre del Comissari Sallent, les mesures adoptades i la gestió general dels expedients sancionadors incoats arran de l’estat d’alarma per la Covid-19.
12 mesures pel Rescat Urgent
12 mesures pel Rescat Urgent, el control democràtic dels recursos, la planificació de l’economia i l’autodeterminació
La CUP posa sobre la taula dotze mesures urgents pel Rescat Urgent dels Països Catalans, centrats en els eixos polítics, socials i econòmics necessaris pel control democràtic dels recursos, la planificació de l’economia i per l’autodeterminació i la sobirania nacional.
- L’emergència sanitària s’ha de gestionar des dels mateixos Països Catalans. Cal bastir alternatives a la crisi del sistema capitalista i acabar amb la militarització de l’espai públic que el govern de l’estat ens ha imposat arran de la declaració d’estat d’alarma.
- Establiment d’una Renda Bàsica Universal i Incondicional.
- Derogació de l’article 135 CE i de la LRSAL i la resta de lleis d’austeritat, que prioritzen el pagament del deute, per alliberar recursos i invertir-los en sanitat pública, tota la xarxa sociosanitària i serveis socials amb l’objectiu de pal·liar els efectes de la Covid19, reforçant també la resposta des del conjunt de municipis dels Països Catalans. Suspensió temporal del pagament del deute dels Governs Català, Valencià i Balear.
- Implementació d’un sistema sociosanitari de gestió, titularitat i control 100% públic, garantint els recursos necessaris a treballadores i usuàries, així com els recursos farmacèutics essencials.
- Garantir drets socials, sanitaris i ciutadans per a tota la població, regularitzant a totes les persones migrades i garantint igualtat de tracte i un accés just als serveis públics.
- Reconeixement de l’alta al sistema de la seguretat social de les treballadores de la llar, amb efectes retroactius i dret al subsidi en aquests moments d’estat d’alarma, així com remuneració dels treballs reproductius com les cures i l’assistència a les persones que ho necessiten.
- Els Instituts Català i Valencià de Finances com a instrument central de promoció econòmica: avançar cap a una banca pública de promoció que permeti a cooperatives, PIMES i autònoms adaptar-se a un model més sostenible ecològicament i que permeti un control democràtic de l’economia.
- Suspensió de pagaments de lloguers i hipoteques, en funció de les rendes, i regulació immediata dels preus del lloguer.
- Suspensió de pagament de subministraments bàsics (aigua, electricitat i gas), en funció de les rendes, mentre duri la situació d’alarma i en un temps transitori posterior.
- Nacionalització i control públic i democràtic dels sectors estratègics i de les grans empreses de serveis bàsics, i intervenció pública dels preus dels béns essencials (alimentació, habitatge, higiene, salut, educació,…) i dels subministraments bàsics (aigua, electricitat i gas).
- Màxima protecció als treballadors i treballadores, prohibició efectiva dels acomiadaments i, transitòriament, garantir el 100% de sou en cas d’ERTO o en cas de reducció de jornada per fills o dependents confinats mentre duri el tancament escolar. Ampliació dels supòsits de la prestació relativa a autònomes i persones vulnerables i condonació de les quotes d’autònomes i PIMES mentre duri la situació d’emergència sanitària.
- Mantenir l’acció política per a l’Autodeterminació i la Sobirania Nacional com a única forma per construir una república que posi la vida al centre des de la plena sobirania.
7,5 milions de futurs?
Té gràcia (o no, gens, de fet) veure un anunci del Govern de Catalunya on es parla de “7,5 milions de futurs”.
Ahir van aprovar, gràcies als Comuns, uns pressupostos que són una sentència a les classes populars d’aquest país.
Patirem. Però ens hi trobaran de cara.
26A: Trenquem la norma. Les lesbianes no ens sotmetem!
El 26 d’abril ens visibilitzem. Fer-ho significa plantar cara a la imposició dels rols de gènere, la família nuclear, l’Església i el matrimoni. Perquè significa visibilitzar que la lesbofòbia és violència masclista i que travessa tant els espais públics com privats, laborals i polítics. Ho fem perquè és una pràctica que qüestiona la família nuclear i la parella monògama. Perquè cal combatre els discursos d’odi, perquè cal plantar cara a l’ultracatolicisme i perquè el Dia de la Visibilitat Lèsbica és lluitar pel dret al propi cos, contra l’Estat i l’Església i per a una sexualitat més lliure.
L’origen de l’opressió la trobem al sistema capitalista i patriarcal que, a través de la família i el binarisme sexual perpetuen i mantenen la reproducció, la divisió social i sexual del treball i els mitjans de producció.
Quan al segle XIX s’obria el debat sobre la sexualitat dins del moviment feminista, es generaven polaritzacions basades en la idea de perill i violència sexual, d’una banda; i la lluita per a l’alliberament sexual i contra la regulació social de la sexualitat femenina, de l’altre. Dos segles després, els debats en el sí del moviment es mantenen, tot responent a les ingerències teòriques, però també històriques del Capital. Ni volem que se’ns protegeixi, que se sexualitzin les nostres pràctiques com si ho féssim pel plaer dels homes, ni volem ser venudes al capitalisme rosa.
L’assumpció liberal de “llibertat” mostra el sistema capitalista com un agent progressista, mentre només fa que reforçar el sistema, la qual cosa desactiva el potencial revolucionari de les dones treballadores lesbianes a través d’una falsa “integració”. El capitalisme rosa normalitza tota dissidència i la converteix en un nínxol de mercat. Aquesta estructura és reforçada pels mitjans de comunicació capitalistes, institució que revictimitza les dones i imposa nous límits de la sexualitat.
És per això que, amb l’entrada de les polítiques neoliberals i el gir conservador de l’Estat capitalista, la defensa de la llibertat sexual esdevé part d’una lògica de mercat centrada en el pla individual i que deixa de banda la crítica de les estructures del capitalisme i el patriarcat. El neoliberalisme incentiva la sexualització del mercat i de la política, tot transformant els valors de la “diversitat” en espais capitalistes a través de la bandera de “llibertat” per tal de blanquejar el règim opressor. Aquesta suposada llibertat omple les portades dels diaris i els canals de televisió, però el discurs de la diversitat neoliberal anul·la el potencial revolucionari. En tota aquesta maquinària, el pinkwashing juga un paper fonamental: empreses i Estats netegen la seva imatge a través d’una falsa inclusivitat mentre precaritzen a les treballadores cada cop més.
Cal apuntar les nostres eines de lluita contra la repressió sexual i el model normatiu de la família heteropatriarcal, contra la violència masclista i contra el model econòmic capitalista que subordina el sexe a la reproducció. Tampoc podem entendre l‘explotació dels nostres cossos de forma individual, cal qüestionar les relacions socials capitalistes des d’on es reprodueix el model de la família heteropatriarcal normativa. Aquest sistema ha controlat i reprimit històricament la nostra sexualitat, tot limitant els drets reproductius de les dones treballadores i oferint recursos limitats d’educació sexual integral per tal d’imposar una “normalització sexual” a disposició dels valors de la família.
Sense la superació del capitalisme i el patriarcat no podrem aconseguir l’emancipació total de la dona treballadora i, per tant, tampoc la seva llibertat sexual. És aquí, en la lluita de classes, on les dones lesbianes hem de visibilitzar-nos.
Per tot això, avui 26 d’abril continuem reivindicant que no volem ser un nínxol de mercat ni una excepció davant la norma, sinó que volem destruir-la. Des de la lluita i amb l’organització desmuntem les entranyes del sistema capitalista per trencar amb les normes sexuals i els models que ens imposen.
Trenquem la norma. Les lesbianes no ens sotmetem!
Comunicat d’Arran
25A: Ni pactes d’estat ni pau social
Comunicat de l’Esquerra Independentista per la diada del 25 d’abril: Contra la reconstrucció del règim, organitzem-nos per canviar-ho tot
Enmig d’una crisi sanitària causada pel virus Covid-19 que ha causat la mort de milers de persones, sovint les persones més vulnerables de la nostra societat per la seua avançada edat i per les condicions de pobresa en les quals viuen. Hem vist un sistema que ha precaritzat i privatitzat durant anys uns serveis públics, amb treballadores que ara ens deixem la vida per tenir cura de les persones malaltes, de les que més necessiten ser ateses, curades i cuidades. Hem vist les mentides dels serveis gestionats per empreses privades que no han dubtat en estafar a persones amb por de contagiar una malaltia que pot ser mortal, que ens han acomiadat a milers de treballadores sociosanitàries en el moment que més falta féiem, que no han posat ni una desena part de l’estructura que exploten al servei de tot el poble.
Enmig d’una crisi social, hem vist com desenes de milers de treballadores érem acomiadades per assegurar que els grans empresaris no perderen els seus privilegis i les seues riqueses obscenes. Hem vist com el sistema econòmic posa en mans dels bancs, una altra vegada, la clau dels recursos econòmics, una vegada més pretenen que les de sempre paguem el cost de la crisi, una vegada més les pèrdues empresarials se socialitzen, quan mai han socialitzat els guanys, perquè els rics continuen sent rics. Hem vist com milers de treballadores hem superat les pors i les traves i seguim treballant en els sectors essencials i organitzant-nos en xarxes de suport mutu, fent una vegada més visible la màxima, que sols el poble salva el poble. Hem vist com l’economia capitalista val més que les vides de les treballadores, per això ens envien a centenars de milers de persones a fer feina en sectors no essencials, posant en perill les nostres vides, les de les persones amb les quals convivim i en definitiva a tot el poble.
Enmig d’aquesta crisi política hem vist com un govern que es defineix d’esquerres és incapaç de plantar cara als dictats de l’IBEX-35 per posar les vides de les persones per damunt dels seus interessos privats. Hem vist la falsedat quan es parlava de posar el sector sanitari privat en mans públiques o de prohibir els acomiadaments. Hem verificat que un govern d’esquerres a l’estat és incapaç de rompre els esquemes que van fundar el règim del 78 i que les solucions que proposen impliquen militaritzar els nostres carrers i defensar la impunitat policial, generar un endeutament que acabarem pagant amb retallades socials i iniciar uns nous pactes d’estat per garantir l’ordre, blindar el poder i mantenir la pau social.
Ja no queden molles a repartir!
El règim del 78 és incapaç de repartir cap riquesa i les estructures de l’estat són incapaces de garantir cap seguretat als sectors més empobrits. Perquè cada dret i cada victòria pel poble, l’haurem d’arrabassar de les mans del règim i del capital. L’única opció per a una eixida d’aquesta crisi a favor dels interessos de la classe treballadora, de la majoria social, és l’autoorganització i la construcció d’un poder popular per trencar amb aquest règim i apropiar-nos col·lectivament dels recursos productius.
Només hi ha una opció. Organitzar-nos per canviar-ho tot
- Organitzem-nos, perquè els estats espanyol i francés són incapaços de garantir drets i vides dignes a les classes populars dels Països Catalans. Perquè la independència és l’única via per recuperar la sobirania econòmica i política. Perquè l’autodeterminació és la via per conquerir el poder per part de les classes populars i construir un futur digne pels Països Catalans.
- Organitzem-nos per construir el socialisme, per posar l’economia al servei de les persones. Per tenir uns serveis públics sense interferències privades, per garantir vida digna a totes les persones. Per posar sota control popular els principals sectors de l’economia. Per repartir el treball i la riquesa i que tothom tinga pa i casa.
- Organitzem-nos per fer una república feminista, perquè el patriarcat és un sistema que oprimeix a les dones, que som més del 50% de la població i que per tant, no som una part del poble, som el poble. Per acabar amb la violència sistèmica que s’exerceix contra les dones. Per socialitzar totes les tasques de cures i fer una economia que estiga al servei de la vida. Perquè el feminisme és per canviar-ho tot i la via per unir a tot el poble i acabar amb totes les opressions.
Perquè cap pacte d’estat ha significat més llibertat dels Països Catalans.
Perquè la pau social només ha empitjorat les vides de les treballadores
Perquè reconstruir el règim significa seguir ofrenant glòries a Espanya
Perquè volem el pa sencer. Organitzem-nos per canviar-ho tot.
25 d’Abril de 2020
Països Catalans
