Presentació de la llista gironina del 14-F amb Dani Cornellà i Montserrat Vinyets al capdavant
Ignasi Sabater, Natàlia Sànchez i Non Casadevall ocupen les primeres places
Dani Cornellà i Montserrat Vinyets lideraran la llista de la CUP a la demarcació de Girona en les properes eleccions catalanes del 14 de febrer. Aquest dissabte 2 de gener Cornellà i Vinyets han presentat la resta de la llista de la CUP que ha anunciat que vol “revertir l’esgotament del projecte de govern de JxCat i ERC”. Com a número tres de la llista hi haurà Ignasi Sabater, alcalde de Verges (Baix Empordà), seguidament de Natàlia Sànchez que ha estat diputada al Parlament aquesta legislatura. En cinquè lloc hi haurà Non Casadevall, el candidat gironí en les últimes eleccions espanyoles.
Des de la CUP defensen la llista gironina com un conjunt de persones implicades en múltiples lluites socials, a banda de tenir experiència en el municipalisme. De fet, la majoria dels membres de les llistes són o han estat regidors i alcaldes de diversos municipis de les comarques gironines.
El líder de la llista, Dani Cornellà, ha assegurat que “la república catalana és la meta”, però també ha defensat la importància del “camí” per arribar-hi. Per això ha assegurat que la proposta política de la CUP de cara al 14-F consta de tots els passos per “exercir el dret de l’autodeterminació”.
Publicat a Diari de Girona
Experiència municipal a la llista de la CUP per Girona
Dani Cornellà i Montserrat Vinyets encapçalen la candidatura de les eleccions catalanes de febrer
La CUP va presentar ahir la llista electoral per la demarcació de Girona a les eleccions al Parlament del pròxim 14 de febrer. L’actual alcalde de Celrà, Dani Cornellà, i l’advocada Montserrat Vinyets encapçalen la candidatura. La formació cupaire apunta que la llista, que ha estat ratificada per la militància, compta amb persones «d’arreu de les comarques gironines amb experiència en el municipalisme i implicades en múltiples lluites socials», segons indiquen en un comunicat.
Del cap de llista a la demarcació, Dani Cornellà, la CUP destaca que és «una figura referencial en la defensa del territori, en el moviment independentista de base, i també per la seva experiència en la gestió municipal de Celrà». Sobre Vinyets, remarquen la seva trajectòria «en la lluita contra la repressió del moviment independentista» i també contra «la corrupció».
Els acompanyen, en tercera posició, Ignasi Sabater, alcalde de Verges i professor, seguit per l’actual diputada al Parlament, Natàlia Sánchez. En cinquè lloc es troba Non Casadevall, regidor de Sumem Banyoles i del consell comarcal del Pla de l’Estany. I tot seguit, a la llista, hi ha Anna Alcalà, activista en defensa de la sanitat pública i membre de l’entitat Sanitàries per la República.
A l’acte de presentació de la llista, que es va celebrar ahir a la zona del pavelló de Fontajau de Girona, Cornellà va defensar que «la república catalana és la meta» de la seva proposta política, amb l’objectiu de guanyar-la exercint el «dret a l’autodeterminació».
Publicat a Diari de Girona | Imatge: Marc Martí
Demanem la retirada de la candidatura a reserva de la biosfera de la Costa Brava
Demanem la retirada de la candidatura a reserva de la biosfera de la Costa Brava davant l’avaluació desfavorable del Consell Científic del Comitè Espanyol del programa MaB de la UNESCO
El passat 18 de novembre va tenir lloc a Madrid la 21ena reunió del Comitè espanyol del Programa MaB de la UNESCO1, òrgan pertanyent a l’Organismo Autónomo de Parques Nacionales i dins l’estructura del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.
L’ordre del dia incloïa en el seu punt 3 la presentació dels informes del Consell Científic respecte a noves candidatures a Reserva de la Biosfera, entre les quals la de la Costa Brava.
Un mes més tard, la Diputació de Girona encara no ha comunicat a les parts interessades el resultats d’aquesta avaluació. Tanmateix, SOS Costa Brava ha tingut accés a l’informe d’avaluació de la candidatura de la Costa Brava i ha rebut una valoració DESFAVORABLE.
Entre els motius d’aquesta avaluació DESFAVORABLE destaquen qüestions estructurals insalvables, derivades de la naturalesa del territori de la Costa Brava com a destinació madura de turisme massiu, com:
- “zonas de transición intensamente pobladas y con tendencias difícilmente reversibles en cuanto a su modelo de desarrollo”.
- “También se valora desfavorablemente la capacidad de la propuesta de cumplir la función de Desarrollo propia de una RB que se ve agravada por la propuesta de un Plan de Acción que no tiene la concreción que debería tener para responder a los retos que plantea el desarrollo sostenible de un territorio tan complejo”.
D’altra banda, també es valora negativament la manca de recolzament d’agents administracions competents del territori, i la poca concreció del Pla d’Accio i de l’estructura tècnica i recursos pel desplegament de RdB.
- “También se presenta una valoración desfavorable a los apoyos recibidos por la propuesta, en los que faltan administraciones que tienen competencias en la gestión de partes importantes de la RB. Por este mismo motivo, la propuesta no deja claro como se podrá ejercer la autoridad para aplicar las políticas necesarias sobre el conjunto de la RB”.
- “Finalmente, tampoco se concreta la dimensión y presupuesto aproximado de la oficina que se piensa crear para la gestión de la RB”.
Els arguments esgrimits pel Consell Científic són coincidents amb els que ha expressat SOS Costa Brava respecte la candidatura des del seu inici. És més, el propi Informe del consell científic cita un escrit de posicionament emès per SOS Costa Brava el 3 d’octubre de 2020, durant la fase de realització de l’Informe d’Avaluació.
En coherència amb l’expressat a l’escrit de posicionament, davant de l’avaluació feta pel Consell Científic SOS COSTA BRAVA DEMANA LA RETIRADA DEFINITIVA DE LA CANDIDATURA.
Tal com posa de manifest l’avaluació, la candidatura a Reserva de la Biosfera mai ha estat una demanda del territori.
D’altra banda, hi ha aspectes essencials de la figura de la Reserva de la Biosfera que a parer de SOS Costa Brava no es donen al territori de la Costa Brava, ans al contrari, les tendències dominants van en direcció totalment oposada.
En primer lloc, el model urbanístic. La majoria dels ajuntaments que volen obtenir el distintiu de Reserva de la Biosfera, a la vegada mantenen unes expectatives de creixement urbanístic desaforat. A data d’avui, cap municipi (excepte Santa Cristina d’Aro per sentència judicial) ha iniciat la revisió del seu planejament per tal d’ apostar pel decreixement i per la revitalització de centres urbans i habitatge en desús, tal com ha plantejat reiteradament SOS Costa Brava des del seu manifest fundacional. És més, alguns ajuntaments s’han posicionat públicament en contra del Pla Director Urbanístic de la Costa Brava (per les reduccions de sòls urbans que promou), com és el cas de Begur i Port de la Selva.
En segon lloc, la conservació patrimonial, ecològica i paisatgística del territori. Tots els espais naturals protegits de la Costa Brava estan infradotats en equips humans i en recursos econòmics, cosa que no els permet garantirne la conservació. La RdB no tindria cap incidència en aquest sentit, mentre generaria una imatge de “territori verd” que no es correspon amb la realitat. En efecte, en aquest àmbit segueixen donant-se problemàtiques com la sobrefreqüentació nàutica i el fondeig en cales, praderies de posidònia i zones protegides en general. Continuen tramitant-se i aprovant-se noves granges de porcs o ampliacions de les existents, malgrat els problemes de contaminació per nitrats que afecten a molts dels aqüífers. Les excessives captacions d’aigua superficials i subterrànies fan que rius com la Muga, el Manol i el Ter circulen amb cabals per sota del nivell de manteniment ecològic la major part de l’any i que el fenomen de la intrusió salina vagi en augment al litoral. I, malgrat les evidències científiques sobre l’emergència climàtica (augment del nivell de mar, regressió de platges sorrenques, increment en intensitat i freqüència dels fenòmens meteorològics extrems…), als fronts marítims continuen les operacions de dragatge i regeneració de platges malmetent sistemes dunars, o instal·lant estructures de protecció que tindran una efectivitat molt reduïda en el temps (fins el proper temporal).
En tercer lloc, grans infraestructures públiques. La Generalitat continua apostant per l’autopista de la Costa Brava, amb el tercer projecte de prolongació de la C32 en tràmit, al qual s’ha afegit recentment el nou pont de la C31 a Ullà -anomenada “variant” de Torroella-, així com el Pla Especial del Port de Palamós per atreure grans creuers en aquest port.
Entenem la bona voluntat amb la qual s’ha promogut la candidatura a Reserva de la Biosfera, però entenem que és una figura que no encaixa amb la realitat de la Costa Brava, motiu pel qual, a més, desvirtuaria la naturalesa d’aquesta designació, per exemple si es compara amb les dues altres RdB catalanes: el Delta de l’Ebre i el Montseny; uns espais naturals i d’alt valor i poc poblats on la RdB és un estímul per a la transició ecològica dels sectors econòmics tradicionals. La Costa Brava és, per contra, un territori densament poblat, sotmès al turisme massiu des de fa més de mig segle, amb la capacitat de càrrega fa temps que ha estat superada, i on, per tant, la prioritat hauria de ser promoure mesures de restauració ecològica i
d’adaptació als impactes de crisi climàtica -la façana marítima, zones inundables i zones d’alt risc d’incendis-.
Per totes aquestes raons, SOS Costa Brava entén que el propòsit de la Diputació de Girona podria orientar-se millor posant en marxa la Càtedra de Gestió Integrada de Zones Costaneres que ja es contemplava crear amb el projecte de Reserva de la Biosfera. Una Càtedra que exerceixi de d’espai de cooperació político-científica per afrontar un futur post-covid sostenible de la Costa Brava, i que la Diputació de Girona hauria de dotar de recursos econòmics ordinaris suficients perquè pogués ser capaç d’afrontar els immensos reptes que té la Costa Brava, per afrontar la transició ecològica, i esdevingués un complement al Conservatori del Litoral que s’hauria d’implantar a Catalunya durant el proper any.
Finalment, SOS Costa Brava valora molt positivament la independència del Consell Científic expressada en l’Informe d’avaluació esmentat, atès que a l’Estat espanyol les Reserves de la Biosfera han esdevingut, en conjunt i lamentablement, una qüestió molt polititzada. Només cal recordar que Espanya ha encapçalat durant els darrers cinc anys en rànquing europeu de sancions per incompliment de normativa ambiental i, alhora, és el país del món amb més Reserves de la Biosfera (més que Brasil o EUA. per exemple).
Que la paguin els rics
Que la crisi la paguin els rics, no les treballadores
La crisi econòmica i social, accelerada per la situació d’emergència sanitària de la COVID-19, està impactant de ple en les vides de les treballadores: els ERTO i l’atur no paren de créixer i cada cop ens trobem en unes condicions més precàries, la violència masclista i LGTBfòbica ha augmentat en tots els sentits i s’aguditza la crisi de cures, la quantitat de desnonaments és elevadíssima i les mesures emprades són totalment insuficients. La situació de les persones racialitzades i migrants és més crua, sense que s’hagi donat cap pas per la tan necessària regularització per accedir als drets bàsics, al contrari, la violència institucional és creixent. Els serveis públics, els que han de garantir unes condicions de vida dignes per tothom, han continuat mancats de recursos i no s’ha aturat la privatització, al contrari.
De nou, els grans actors econòmics amb la complicitat de les institucions carreguen en les treballadores el cost de la crisi sanitària, social i econòmica que estem vivint. El sector financer, que ja va ser rescatat al 2008, ara amb el Pacte de Toledo pretén capturar una part de les cotitzacions socials per imposar les pensions privades. Aquells que durant anys han estat fent negoci a costa dels nostres drets ara veuen l’oportunitat de seguir-se enriquint, empreses com Eulen, Sacyr, Ferrovial, Endesa, Cepsa, Novartis etc…i les administracions no han posat fre als seus beneficis, al contrari, han optat per transferir diners públics a aquestes grans empreses en comptes de respondre als drets i necessitats de la majoria treballadora del nostre país.
No tan sols no s’han pres mesures d’urgència per assegurar uns mínims per garantir la vida en el context actual, sinó que la situació que vivim torna a posar sobre la taula la contradicció entre capitalisme patriarcal i la possibilitat de vides dignes per a la majoria de la població; fet que evidencia la necessitat d’una ruptura real per articular una alternativa per les treballadores.
Avui més que mai forces sindicals, polítiques, populars, veïnals, culturals i dels moviments socials i populars reivindiquem unes mesures urgents i recuperar el carrer des de la premisa que la crisi la paguin, per primera vegada, els que han acumulat beneficis durant aquests darrers anys. Per això, és necessari que tot allò essencial per la vida, en especial la sanitat, l’educació i els sectors estratègics, passin a ser 100% públics i no ens mans privades. La qualitat de vida de les classes populars no pot dependre de la llei del mercat. Repartim el treball i la riquesa, perquè necessitem posar al centre la vida i no el capital. Per això, exigim el retorn del deute bancari i no permetre el xantatge econòmic de la UE.
Avui, plegades, volem passar a l’ofensiva per donar una resposta al context actual i sumar propostes per la majoria que dibuixin un horitzó d’esperança, de solidaritat, de canvi social, de defensa de les classes populars en tota la nostra diversitat, i de redistribució de la riquesa. Per superar la recepta del poder: control social, responsabilitat individual i discursos bèl·lics, nosaltres apostem per respostes col·lectives i solucions per la majoria.
Calendari de mobilitzacions
Adhesions al manifest
6D: Festa del Foc
Aquest diumenge, 6 de desembre, l’estat Espanyol celebra el dia de la constitució espanyola.
Us animem a descarregar-vos els articles de la constitució a: http://laforja.cat/wp-content/uploads/2020/12/Jolacremo.pdf.
Fes una foto i penja-ho a xarxes amb el hashtag #JoLaCremo
Aquest diumenge: #JoLaCremo
Espanya, presó de pobles!
La constitució espanyola de 1978 suposà el recanvi juridicopolític de la remodelació del sistema d’explotació capitalista i de la modernització repressiva de l’estat espanyol. La monarquia reactivava nous dictadors sota una democràcia policial.
Fou el resultat de la dimissió conscientment assumida de les elits dirigents de les forces autoproclamades d’esquerres (PSOE i PCE), que es creien úniques representatives en la lluita contra el franquisme… i resultà que foren les legitimadores de la nova oligarquia resultant d’una falsa reconciliación nacional. O el nou tripijoc de poder transaccionador.
El pacte de 1978 no significà una altra cosa que el fracàs del bloc reformista/autonomista per a democratitzar un estat –una baluerna caduca!– enfrontat tot just, al poder popular, que és el que concreta una realitat democràtica. Fou, doncs, un pacte que volia eternitzar l’antic règim amb la nova cara monàrquica: dues cares de la mateixa moneda nacional i populista espanyola.
No hi hagué treva, però, per a l’independentisme combatiu: la repressió continuà. I no hi hagué treva perquè aleshores, com ara, representa el bloc consolidat de lluita per la ruptura i la denúncia –en paraula i fet– de la pràctica criminal sense aturador d’un estat –sense cap identitat popularment legitimada– contra les nacions, contra les seves llengües nacionals, contra el poble treballador castellà, andalús, gallec, basc i català.
La Constitució espanyola nasqué morta malgrat la sang que féu vessar a través del terrorisme d’estat. La constitució espanyola garant de la misèria social i, és clar, absolutament permissiva de l’enriquiment d’un nou complex politicofinancer i especulador, no té cap legitimitat en una nació en Lluita.
Setanta anys després de la solidaritat internacionalista amb els ciutadans bascos represaliats al Procés de Burgos la confrontació continua. I si els anys setanta evidenciaren l’hegemonia concloent de la lluita d’alliberament nacional, la conjuntura present torna a mostrar i a evidenciar –L’u d’octubre– que Espanya només és allò que vol ser: una presó de pobles!
És per a culminar la lluita vigent en forma de República Catalana que Poble Lliure i la Forja Jovent Revolucionari, cridem a mostrar el rebuig i la mobilització vers una constitució periclitada, no representativa de cap interès nacional-popular.
No a la constitució espanyola!
Visca La Terra!
Països Catalans, 6 de desembre de 2020
Poble Lliure / La Forja Jovent Revolucionari
Un nou cicle
Un nou cicle
Acte de presentació
Dijous 3 de desembre 19h
Les clavegueres de la Generalitat
L’Esquerra Independentista denúncia l’espionatge per part de la Generalitat de Catalunya
Després de mesos d’investigació ha destapat una trama d’espionatge contra l’Esquerra Independentista i moviments socials que apunta a la Generalitat del principat
Des del gener del 2020, diverses organitzacions i membres de l’Esquerra Independentista han tingut constància de la recepció de correus electrònics falsejats per part d’autors desconeguts amb una clara intencionalitat d’accedir a informacions internes dels diversos col·lectius, tal i com va publicar La Directa a finals d’octubre. Aquesta pràctica s’ha mantingut fins als darrers dies i ha anat afectant a diverses organitzacions i col·lectius no només de l’Esquerra Independentista. Les informacions que intentaven aconseguir anaven des d’organigrames, calendaris de reunions, documents interns, etc.
Arran d’aquesta investigació s’ha constatat que no només han simulat enviar correus des d’organitzacions i col·lectius sinó que els atacants s’han apoderat de diversos correus de diverses organitzacions de l’Esquerra Independentista des dels quals han contactat amb d’altres col·lectius.
Alhora, també s’ha pogut accedir a les IP des d’on es realitzaven aquestes pràctiques i en diversos casos s’ha constatat que aquestes corresponen amb el CTTI, amb el Complex Egara de la Generalitat i amb emplaçaments situats a Madrid i Vic. “Davant la macro operació judicial contra del moviment independentista, no entenem com el govern de la Generalitat, format per JxCat i ERC, propicien aquestes trames d’espionatges pròpies de les clavegueres de l’Estat cap a l’Esquerra Independentista i els moviments socials”, ha assegurat la diputada Maria Sirvent.
Davant d’aquests fets, l’Esquerra Independentista constata:
- Que es tracta d’una operació sens dubte governamental amb una finalitat d’engrossiment de les bases de dades policials de caire ideològic i política per part de, com a mínim, el Govern de la Generalitat i per tant d’una operació de persecució política.
- Que aquesta operació perllonga en el temps, és clara i sistemàtica i per tant no es tracta d’una actuació puntual.
I anuncia:
- Que s’ha presentat una querella per part d’una persona que ha estat suplantada i s’està treballant en dues més que es presentaran de forma imminent per la suplantació d’identitat de dues organitzacions.
- Que és necessària una explicació urgent per part del Govern de la Generalitat respecte a aquests fets, l’assumpció de responsabilitats i la seva depuració.
Víctimes del nostre sistema
Avui 26 de novembre, quan tot just acabem de celebrar la Diada de l’Erradicació de la Violència vers les Dones, us volem explicar la història de la Sandra, que és la història de moltes dones i de moltes persones de diferents col·lectius que estan sent exclosos del ‘nostre sistema’. Jove, sola, sense feina, a punt de ser desnonada i sense cap ajuda per part dels serveis d’assistència social. Un col·lectiu molt vulnerable i què, per ser dona, invisibilitzat a la societat.
Des que ha començat la pandèmia, amb els diversos confinaments i restriccions que hem patit, ha perdut la precària feina temporal que havia tingut en temporades anteriors, una constant en el sector de la hostaleria a les nostres comarques. Aquest detonant l’ha fet haver de triar entre tenir un poc de menjar a la nevera o mal pagar el lloguer. Tampoc s’ha pogut obtenir mediació amb el propietari, que ni l’ha assistit ni s’ha fet càrrec de les avaries, què, per contracte li corresponen, tot i que les lleis li permeten a certs col·lectius l’ajornament o abaixar els imports dels lloguers.
Acostar-se als serveis socials municipals ha estat la única opció disponible i, gràcies a la labor i dedicació d’aquests professionals en millorar les condicions de les persones en risc d’exclusió social, han aconseguit, en un temps rècord en aquests temps, que el jutjat dictamini que ha de desallotjar el pis on viu el proper dia 20 de desembre. Una gran feina social per part d’aquests serveis i un gran regal de Nadal en aquests temps: quedar-se al carrer.
I no és tot, li han complementat el paquet d’ajudes amb la denegació d’accés al banc d’aliments, argumentant què: en el darrer any al seu compte ha arribat a disposar d’un saldo de 200 euros i que consta una compra a Amazon per un import de 2 euros, tota una activitat capitalista! Tampoc pot optar a un pis social, perquè no hi ha disponibles i a més no té ingressos i no el pot pagar.
Però que no es preocupi, l’estan ajudant a tornar a demanar la Renda Mínima Vital, que en aquesta situació ja li va ser denegada pel govern més progressiu de la història fa un parell de mesos, com a moltes d’altres persones, que encara no entenen com no poden optar si no tenen cap ingrés. A més, també li han ofert una solució màgica, que val per a tot, com que té pares vius, que se n’ocupin ells, que aquest és un sistema capitalista on privatitzem els guanys i socialitzem les pèrdues que origina el sistema i on la independència i dignitat personal no té cap vàlua, però ja serà el problema d’uns altres, no de la societat ni del sistema i molt menys de les administracions.
Aquest és un cas més, com el de molts i moltes persones què, per un motiu o un altres (no tenir papers, no tenir ingressos, no tenir fills i tot un interminable etcètera) són discriminats de l’accés als pocs, ínfims recursos que es destinen i que són àmpliament superats per la propaganda de fake news sobre l’abast de protecció sobre la població vulnerable que els diferents responsables de les administracions ens fan arribar dia si i dia també.
S’acosten temps electorals on tindrem una nova oportunitat de capgirar les polítiques socials, si més no en una part. Això passarà per canviar el sentit del vot, si votem els que hi són, tot seguirà com ells han dirigit fins ara, res no canviarà. Una reflexió, que de ben segur arribarà tard per a la Sandra i per a molta d’altre gent, que avui dia són al límit de les seves possibilitats de supervivència. La situació actual és un autèntic drama d’emergència social amb un nivells de desigualtats i precarietat mai vistes fins ara i són el preludi del que ens ve a sobre.
Moció sobre la violència masclista i l’afectació de la COVID
En aquest darrers mesos s’ha parlat molt de la COVID 19 però massa poc de les conseqüències que tindrà per a les dones. Per exemple, només en el període que va del 16 de març al 30 d’abril, a Catalunya es van incrementar un 88% les trucades per violència masclista.
Una de les raons més evidents d’aquest augment és l’aïllament social que suposa el confinament. Quan es planteja aquesta mesura no es té en compte que això implica conviure únicament amb els nostres agressors i agreujar encara més les situacions de violència que podem patir. La possibilitat de mantenir una xarxa de relacions socials i un teixit amb la comunitat són sovint l’única possibilitat de poder escapar d’aquestes situacions. A més, l’ús del telèfon o les xarxes socials no són igual d’accessibles per a totes.
Cal afegir que la crisi econòmica generada per la COVID ha fet augmentar la precarietat de moltes dones, fet que fa més difícil trencar amb el maltractament. Si no tens una feina digna, amb prou feines arribes a final de mes, no pots accedir o pagar un lloguer sense dependre d’un altre sou o no tens papers, pots veure’t obligada a seguir en aquesta relació de violència.
Els feminicidis i la violència masclista, no estan aïllats de la situació estructural que patim les dones en un sistema capitalista i patriarcal. Més enllà de les violències masclistes que s’han produït des que va esclatar la pandèmia, les dones ens veiem exposades a pitjors condicions de vida agreujades arran de la crisi econòmica i de cures.
Malgrat que el 65% de les persones que han estat a primera línia per fer front a la crisi sanitària són dones, continuem patint pitjors condicions laborals, traduït en salaris més baixos, major temporalitat i una taxa d’atur més alta. A més, seguim assumint, més que mai, la major part de les tasques domèstiques i de cures.
Per la qual cosa aquesta Assemblea Local de Lloret demana als grups amb representació al consistori al ple del nostre consistori l’adopció dels següents acords
Primer: Garantir la intervenció́ integral a les dones en situació́ de violències masclistes, mantenint, sense retallades, tots els recursos previstos pel Pacte d’Estat contra la violència i reforçant els recursos socials de prevenció́, detecció́ i suport a les dones exposades a situacions de violència que, en aquest context, es poden agreujar i que siguin de competència municipal.
Segon: L’empadronament immediat d’urgència de les totes les dones migrades que viuen al nostre municipi per tal que no quedin excloses de sistemes d’ajut, tinguin accés al sistema de salut i al sistema d’atenció́ social. Donant compliment a la Resolució́ de 30 de Gener de 2015 que en el seu article 2.3 insta als municipis a empadronar totes les veïnes i veïns.
Tercer: Demanar la suspensió del pagament de lloguers i subministraments per a totes les dones que es trobin sense ingressos i/o acollides a les mesures d’Emergència Social, mentre duri la crisi sanitària, aturant qualsevol mesura de desnonament sense alternativa habitacional. La suspensió, quan es tracti de petits arrendadors o arrendadores, ha de ser l’Estat, les diferents administracions de les comunitats Autònomes i/o els Municipis qui s’ha de fer càrrec, i quan es tracti de propietaris com els grans fons financers o els Bancs, exigir que ho assumeixin ells.
Quart: Garantir habitatge social immediat per a les dones soles i amb famílies monomarentals que estan vivint en condicions de precarietat habitacional, ampliant les places d’emergència i els recursos de habitatge d’inclusió́ de les entitats socials.
Cinquè: Implementar recursos habitacionals d’urgència específics per a les dones sense llar que suposin una protecció́ real i efectiva a les situacions de violència masclista que s’estan produint.
Sisè: Garantir que els serveis d’atenció a les dones víctimes de violència masclista disposin de psicòlogues, insertors ocupacionals i educadores socials.
Setè: Atorgar una línia de recursos econòmics a les dones en situació de violència per tal de trencar la dependència econòmica d’aquestes vers els seus agressors.
Vuitè: Elaborar campanyes i programes de treball de noves masculinitats i realitzar programes estructurals en l’àmbit educatiu de sensibilització i prevenció de la violència i de la deconstrucció de la normativitat de gènere.
Novè: Ampliar el Servei d’atenció a la infància que sigui víctima de la violència masclista, de manera directa o indirecta.
Desè: Dotar el pressupost municipal dels recursos necessaris per fer front a les propostes aprovades per la moció, així com dels recursos humans necessaris.
A Lloret de Mar, a 23 de novembre de 2020