• Sobre les sobiranies i el propi cos

    Quin lloc ocupa la sobirania del cos en la construcció de la democràcia? L’autora assenyala les limitacions de la concepció liberal de les llibertats reproductiva i sexual i els reptes que planteja a l’agenda política actual

    El primer i principal repte de les sobiranies és la sobirania sobre el propi cos: recuperar el poder sobre les nostres vides i la facultat de decidir lliurement i sense pors què volem fer i qui volem ser: jo decideixo, jo sóc.

    Per raons de legitimitat democràtica, les dones també som subjectes polítics, jurídics i sobirans i, per tant, amb llibertat i capacitat per al ple exercici dels nostres drets sexuals i reproductius, sense imposicions, coercions ni violències, perquè els drets no són una imposició sinó una opció que l’Estat ha de defensar i garantir.

    El dret a l’avortament és central en la construcció democràtica d’una societat, és un dret imprescindible per aconseguir que les dones formem part del pacte constitutiu. Les dones reclamem el dret a exercir el control i a decidir lliurement i responsable sobre les qüestions relatives a la nostra sexualitat, reivindiquem que el plaer, les coincidències amoroses o sexuals i la maternitat siguin qüestions privades i que ens tornin el poder per decidir o impedir els naixements que ens ha estat arrabassat pel patriarcat i que s’ha transmès socialment amb la construcció de prejudicis, mites, costums i normes que tenen una força extraordinària.

    Cal dotar de contingut la llibertat en matèria de drets reproductius i sexuals perquè no quedin en meres formulacions liberals

    Tot i que els conflictes jurídics sobre la interrupció voluntària de l’embaràs es presenten com a conflictes ètics sobre l’origen de la vida humana, són conflictes sobre sobiranies, sobre la legitimitat dels sistemes democràtics i, bàsicament, sobre la discriminació i la subordinació social i sexual de les dones. Quan parlem del dret a la lliure interrupció de l’embaràs, estem parlant de com el Dret regula el cos femení, de com construeix la dona i la relació entre ambdós sexes i, en últim terme, de com concep la ciutadania sexual.

    Cal dotar de contingut la llibertat en matèria de reproducció, repensar de quins drets, de quines llibertats estem parlant quan invoquem els drets sexuals i reproductius, perquè no quedin en meres formulacions liberals. El sistema polític i jurídic ha configurat el dret a la lliure decisió i el dret a la intimitat com drets individuals emmarcats en els drets civils i polítics. Són drets descontextualitzats, que tenen la funció de limitar la intrusió de l’Estat a la vida privada i que es formulen en neutre, no fan referència a un ésser sexuat, sinó a persones autònomes que actuen en condicions d’igualtat. Els paràmetres són individualistes i no tenen en compte la complexitat social ni la subordinació històrica de les dones.

    Un element central del discurs feminista és l’afirmació de què el cos i la sexualitat conformen el nucli de les relacions de poder, i que el control del cos de les dones és una qüestió econòmica i política de primer nivell. El patriarcat, històricament, ha intentat dominar i controlar el cos de les dones; des de la barbàrie s’ha passat a mètodes més subtils de dominació que, tanmateix, coexisteixen amb els anteriors. La vaga internacional de dones del 8 de març d’enguany ha anat en aquest sentit: reivindicar l’avortament lliure i gratuït, el dret a decidir la nostra sexualitat, i una societat lliure d’opressions, d’explotacions i de violències masclistes, on les dones puguem transitar i viure segures.

    Els paràmetres són individualistes i no tenen en compte la complexitat social ni la subordinació històrica de les dones

    Simone de Beauvoir a El segon sexe va dur a terme una revisió dels discursos entorn la sobirania del cos femení, i va afirmar que l’avortament legal permetria a les dones recuperar la facultat de decisió i empoderament del nostre cos. Malgrat el temps transcorregut, el seu manifest per l’avortament legal (1971) continua totalment vigent: “L’avortament lliure i gratuït no és l’única plataforma de lluita, aquesta demanda és simplement una plataforma elemental, si no se la té en compte, el combat polític no pot ni tan sols començar. Recuperar, reintegrar el nostre propi cos constitueix per a nosaltres, les dones, una necessitat vital. Enfront de la història, la nostra situació és prou singular: en una societat moderna com la nostra, som éssers humans a qui se’ls prohibeix disposar dels seus cossos: Una situació que en el passat només han conegut els esclaus.”

    Si parlem de la relació cos-poder no podem deixar de banda Foucault, qui, tot i que es remet a un cos asexuat i androcèntric, a través de Vigilar i castigar ens aporta eines fonamentals per a la comprensió de l’autonomia del cos. Pel filòsof, el cos és un text on s’escriu la realitat social: “el cos està directament immers en un camp polític; les relacions de poder operen sobre ell una presa immediata; el cerquen, el marquen, el domen, el sotmeten a suplici, el forcen a uns treballs, l’obliguen a unes cerimònies, li exigeixen uns signes”. En aquest sentit, el cos és el principal espai de lluita per la llibertat, és un lloc de repressió però també de resistència, de reivindicació i de sobirania, una situació i una forma de captar el món. Les dones exigim que no es promulgui cap llei regressiva sobre els nostres cossos i defensem el dret irrenunciable a interrompre voluntàriament un embaràs. Per a construir la sobirania del poble, cal construir primer la sobirania del cos, parafrasejant la filòsofa feminista Victòria Sendón: el cos és el territori de la sobirania.

    Parlar de sobirania del cos connecta, de forma inevitable, amb l’anomenada gestació per substitució o ventres de lloguer; de fet, la denominació ja implica un posicionament previ. La qüestió és si hem d’aplicar la tesi de la sobirania del propi cos per a permetre o legalitzar els desitjos de dones i homes de tenir descendència a través de dones portadores, i en quin lloc col·loquem el consentiment i l’autonomia d’aquestes.

    Hauríem d’analitzar si existeix o no un presumpte dret a la reproducció a través de mares portadores i en quin lloc col·loquem el consentiment i l’autonomia d’aquestes

    En primer terme i per coherència intel·lectual, no utilitzarem l’argument de què aquestes pràctiques estan prohibides en la immensa majoria de països del món, perquè també ho estan l’avortament, l’eutanàsia o l’homosexualitat, i les feministes estem a favor de què es reconeguin com a drets. En segon lloc, amb independència de l’hegemonia ideològica i cultural que estan creant els lobbies econòmics, i de què tot pot ser objecte de compravenda en el neoliberalisme, hauríem d’analitzar si existeix o no un presumpte dret a la reproducció a través d’una mare portadora i la resposta ha de ser negativa: no existeix un dret a ser mare o pare a la carta.

    Certament, des d’un punt de vista feminista es pot admetre la col·laboració en la reproducció, que s’empararia en la sobirania sobre el propi cos i el desig d’ajudar a altres dones o famílies, però s’hauria de personalitzar; són casos individuals en què una dona acceptaria contribuir de forma gratuïta a la reproducció social. En el supòsit de regulació s’haurien de protegir els drets de la mare portadora, garantir la seva voluntat i la facultat de revocar el seu consentiment en qualsevol moment del procés (a manera de les persones vives donants d’òrgans), i verificar la manca de contraprestació econòmica. Només així podem compatibilitzar la sobirania sobre el propi cos amb altres drets humans fonamentals.

    Marisa Fernández

    Aquest article forma part d’una col·laboració regular amb Dones Juristes. Marisa Fernández és advocada i membre de l’Associació i ha estat publicat a Directa.cat

  • La CUP promou la creació d’un registre de serveis funeraris a nivell de comarques gironines

    La iniciativa permetria identificar possibles desigualtats de gestió entre els diferents municipis

    La Candidatura d’Unitat Popular ha fet públic la seva intenció de promoure un registre de serveis funeraris a nivell de comarques gironines, amb l’objectiu de determinar com s’estan oferint actualment els serveis mortuaris als municipis de la demarcació.

    La formació, que presentarà una moció en aquest sentit al ple de la Diputació del mes d’abril, reclama la implicació de la institució per elaborar aquest informe, que ajudarà a conèixer millor com els Ajuntaments presten els serveis funeraris i gestionen els cementiris.

    Segons la CUP, la realització d’aquest estudi permetrà disposar d’un visió complerta d’un sector que molts cops s’ha acusat de «monopolístic». Amb aquest registre, es podrà disposar d’una «fotografia exacta» de la situació actual, i pot ajudar a molts consistoris a replantejar nous models de gestió. A la vegada, l’elaboració d’aquest registre permetrà analitzar el grau de competència a les nostres comarques, així com determinar les possibles diferències de preus entre municipis per serveis específics, com els enterraments.

    Per Lluc Salellas, diputat provincial de la CUP, l’elaboració d’aquest registre serà de gran utilitat tant per la ciutadania com per les administracions locals, ja que «permetrà veure quins models de gestió són els més òptims i quins els més econòmics». Segons Salellas, els serveis funeraris «són un servei essencial que no tothom es pot pagar, i l’administració s’hi ha d’implicar per solucionar-ho».

  • La CUP-Crida Constituent registra una proposició de llei contra l’abús bancari

    Benet Salellas: “Primer van saquejar les famílies amb hipoteques abusives i després van saquejar la Generalitat reestructurant deute. No podem permetre que continuï la deutecràcia”

    La CUP-Crida Constituent ha registrat al Parlament de Catalunya una proposició de llei contra l’abús bancari. La proposició de llei està centrada en dos àmbits: per una banda, l’abús de la banca sobre el sector públic i de l’altra, sobre el sector privat i els ciutadans.

    Pel que fa al primer àmbit, aquesta llei pretén acabar amb l’abús que fan entitats bancàries en els crèdits a ens públics o quan s’han de renegociar crèdits des d’empreses i administracions públiques, quan des de la banca s’aprofita per imposar condicions properes a la usura.

    El diputat Benet Salellas ha assegurat que “la banca té una responsabilitat en aquest país en l’àmbit privat, evident, però també en l’àmbit públic.” i denuncia el fet que la banca “s’aprofités el moment de més debilitat financera de la Generalitat per reestructurar crèdits”. “Primer van saquejar les famílies amb hipoteques abusives i després van saquejar la Generalitat reestructurant deute. No podem permetre que continuï la deutecràcia” ha reblat el diputat de l’esquerra independentista.

    En la llei es defineix legalment el concepte d’abús per usura, es fixa la nul·litat dels contractes que continguin clàusules abusives i es prohibeixen certs tipus de comissions com la de reestructuració. La voluntat és la d’evitar la transferència directa de fons públics cap a la banca, mitjançant les clàusules i interessos abusius i certes comissions.

    A la segona part de la llei dedicada al sector privat i consumidors , principalment es defineix com a clàusula abusiva tota aquella que no sigui comprensibles per part dels contractants o l’establiment d’índexs d’interès controlats per la banca, com l’IRPH. A més, s’equipara la protecció de pimes, autònoms i entitats sense ànim de lucre a la que ja gaudeixen actualment els consumidors. Per Salellas “la crisi hipotecària ha deixat tantes víctimes i tanta pobresa que necessitem continuar proposant mesures en defensa de les persones afectades.”

    En el preàmbul de la llei s’apunta “no pot -ni pretén tampoc- revertir la totalitat de les polítiques endegades en relació al sector bancari espanyol quant a la gestió de la crisi especulativa i bancària, en què en lloc d’utilitzar aquesta intervenció per transformar els actius rescatats en béns públics al servei de la comunitat creant per exemple una banca pública i un parc d’habitatge social, el que ha passat és que un cop socialitzades les pèrdues d’aquestes empreses a costa dels impostos de la ciutadania, s’han tornat a entregar al sector privat en condicions molt avantatges per tal que en mantingui l’explotació. Però sí que resulta imprescindible, urgent i necessari adoptar algunes mesures per tal d’esmorteir els efectes d’aquesta acumulació per despossessió tant quan l’expoliat és un actor públic com quan ho és un privat.”

  • El XXI Seminari Internacional de Mèxic dóna suport al referèndum d’autodeterminació de Catalunya

    En nom de la CUP-Crida Constituent la diputada Gabriela Serra va defensar en el plenari del seminari internacional l’aprovació de la resolució a favor del dret a l’autodeterminació i el referèndum.

    “Afirmamos nuestra solidaridad con la voluntad ampliamente mayoritaria del pueblo de Cataluña para decidir su marco de soberanía mediante el voto en un referéndum vinculante.”

    El XXI Seminari Internacional “Els partits i una nova societat”, que els passats 23, 24 i 25 de març va reunir a Ciutat de Mèxic més d’un centenar d’organitzacions de l’esquerra d’una quarantena de països, va aprovar una resolució presentada per la CUP i per EUiA de defensa de la lluita del poble català pel seu dret a l’autodeterminació i a la celebració d’un referèndum a Catalunya.

    En nom de la CUP-Crida Constituent la diputada Gabriela Serra va defensar en el plenari del seminari internacional l’aprovació d’aquesta resolució.

    Resolución en apoyo a la lucha del pueblo catalan por su derecho a la autodeterminación

    Los partidos y organizaciones presentes en este XXI Seminario Internacional afirmamos el derecho universal e inealienable de los pueblos a la autodeterminación, eso es, a decidir demócraticamente el marco político de convivencia que libremente elijan.

    En este sentido, afirmamos nuestra solidaridad con la voluntad ampliamente mayoritaria del pueblo de Cataluña para decidir su marco de soberanía mediante el voto en un referéndum vinculante.

    Asímismo, mostramos nuestra preocupación por la constante negativa al diálogo democrático del gobierno de España y su ofensiva judicial contra cualquier iniciativa política desarrollada por la mayoria politica i social catalana dirigida a habilitar la convocatoria y realización del referéndum.

    A la vez, manifestamos nuestro apoyo a las masivas, constantes y pacificas molilizaciones protagonizadas por la sociedad civil catalana alentàndoles a no cejar en la consecución del ejercicio de su derecho a la autodeterminacion.

    Ahora más que nunca, Europa y sus pueblos, así como el resto de pueblos del mundo, merecen ejercer la democracia y el poder constituyente que por derecho les pertenece como sujetos activos de tranformación, para construir sociedades más libres, más justas y más soberanas.

    México DF. 25 de marzo del 2017

  • Guillem Agulló: Ni oblit, ni perdó!

    24 anys han passat de l’assassinat del company Guillem Agulló i Salvador a mans del feixisme aquell 11 d’abril de 1993 a Montanejos. 24 anys que han fet que la impunitat de la qual gaudeixen ara els seus assassins i la ràbia que la seva mort va despertar i encara desperta, es transformen per nosaltres en força i coratge per continuar endavant i assolir els mateixos objectius pels quals ell va donar la vida: uns Països Catalans lliures de qualsevol forma d’opressió.

    No hi ha doncs, ni hi haurà, cap militant de l’Esquerra Independentista que no conegui la seva història, que no necessiti recuperar la seva memòria, la dignitat i l’empenta de les que lluiten fins a les últimes conseqüències, de les que mai es rendeixen. Es més que palpable el fet que avui continuen vigents les lluites d’aquelles que a començaments dels anys 90 entenien la importància i la necessitat de l’organització en clau juvenil. Doncs avui, lluny d’aturar-se, les ofensives capitalistes i patriarcals no han fet més que reforçar-se.

    El procés de recentralització que seguim patint any rere any arreu dels Països Catalans, la contínua destrucció del territori per a la seva consegüent explotació, la supressió de línies en català al País Valencià, les contínues agressions feixistes als nostres casals per part de grups neonazis i en el nostre dia a dia de la mà de l’estat capitalista, els feminicidis, les agressions masclistes, la precarietat, l’atur, el racisme, l’homofòbia, la transfòbia. Totes les formes d’opressió per part d’un sistema que es manifesta estructuralment generador de desigualtats no només estan tan presents com als 90 sinó que s’han accentuat.

    És per això que 24 anys després esdevé necessari mantenir viva la flama de la seva lluita, perquè ni oblidem ni perdonem, perquè el combat antifeixista continua i perquè per nosaltres Guillem Agulló és molt més que un jove que ha passat a la història. Per a les joves, parlar del Guillem vol dir parlar de joventut, de consciència de classe, de Països Catalans, de feminisme, d’anticapitalisme, de lluita al carrer i d’antifeixisme.

    Recuperar la memòria de Guillem Agulló i de totes les caigudes en defensa de la llibertat del poble treballador català és molt més que un gest de dignitat, significa avançar en la construcció de la nostra pròpia història, la d’un poble que es nega a desaparèixer, la d’un país que vol ser no només per resistir, sinó com a garant de la llibertat de les persones que l’habiten. 24 anys després, parlar de Guillem Agulló vol dir també parlar de Països Catalans, vol dir, per tant, parlar de socialisme i de feminisme, d’un país que només serà quan la classe treballadora prengui les regnes del seu propi destí.

    Per ell, i per totes les caigudes en combat contra el feixisme. El millor homenatge: continuar fins a la victòria.

    Guillem Agulló: Ni oblit, ni perdó!

  • Quan res no canvia

    Malgrat viure en un temps on són les persones les que demanen ser els protagonistes de les preses de decisió que afecten el seu futur, vivim en un municipi on segueix arrelada la vella política, la que fa i desfà des de la poltrona.

    Com sabeu, el nostre país es troba immers en un procés d’alliberament nacional amb l’objectiu inequívoc de decidir el nostre futur immediat. Però aquest dret a l’autodeterminació (o dret a decidir com en diuen alguns) no s’acaba d’estendre al nostre municipi. En lloc de donar la veu al poble perquè agafi les regnes del seu destí, seguim sotmesos a les seves decisions arbitràries sobre els aspectes més importants de la nostra vila. Seguim, mesells, el dictat dels interessos estrictament econòmics de grans corporacions o professionals de la política.

    De res serveixen les promeses electorals per accedir als càrrecs de comandament municipal, que per ells no són res més que això, paraules per aconseguir uns vots que tenen validesa fins la següent jornada electoral. Ho hem vist i ho patim al nostre poble on les formacions que composen el govern municipal van prometre per activa i per passiva efectuar una consulta popular per decidir si calia fer-ne una nova carretera; un ramal de la C-32 que té previst destrossar els nostres boscos i que només beneficia els interessos especulatius i econòmics d’Arbertis (amb tot el que això implica per a certes formacions), tan necessitada d’allargar la concessió dels peatges del Maresme més enllà del 2021. Promesa que, com sabeu, no van trigar a incomplir i, fins i tot, anular la decisió presa en aquest sentit pel consistori en l’anterior legislatura. És aquesta sent la “nova política” d’acostament a les persones que ens van prometre?

    Des del primer moment ens hem mostrat contraris a aquest projecte pensat a tan curt termini i sense cap visió de futur: aquest projecte que només té l’objectiu estratègic de mantenir concessions privades en serveis públics bàsics i perpetuar les relacions d’aquestes corporacions privades amb certes formacions i quotes de poder. Entenem que la defensa del nostre patrimoni natural és un dret de tota la ciutadania i per tant no pot quedar en mans de decisions de persones alienes al nostre territori i que només actuen per interessos merament econòmics.

    Ara que el projecte ha arribat als tribunals i es podria suspendre cautelarment, el nostre consistori ha decidit personar-se com a part interessada per defensar-lo, donant l’esquena als veïns afectats per les expropiacions i destinant-hi recursos públics locals ignorant la voluntat del territori, que en consulta popular auto-organitzada es va mostrar àmpliament (un 80% dels participants) contrari al projecte.

    I quina és la legitimitat que els porta a prendre aquesta decisió? Només les quotes de poder delegades a les urnes amb falses promeses de canvis reals en la manera d’actuar. Això és el que els permet prendre accions com aquesta, menystenint la voluntat del municipi.

    Encara tenim molta feina per fer, des dels àmbits locals. Feina per consensuar un model de poble a llarg termini. Feina per saber què (o qui) som, i què (o qui) volem ser. Només llavors podrem decidir si realment necessitem accions d’aital envergadura.

    Us encoratgem a seguir lluitant, al nostre costat, pel futur del nostre poble!

    Assemblea local CUP Lloret

  • Nota de premsa de la Plataforma Aturem la C-32

    El govern de l’ajuntament de Lloret de Mar, amb el seu alcalde Jaume Dulsat al capdavant, demana a gremis d’empresaris hotelers i del comerç de Lloret que li facin la feina de propaganda a favor del projecte de prolongació de la C-32 quan està tot en mans dels tribunals.

    La Plataforma Aturem la C-32 ha pogut saber de fonts dels mateixos gremis que el senyor Dulsat va insistir que necessitaven moviments a favor de la C-32 perquè en aquests moments calia pressionar des dels mitjans de comunicació. lamentem la manca de decència política i la manera vergonyosa com es vol confondre a la ciutadania, donant valor només a la opinió d’uns quants, per influir en la justícia.

    La Mesa de Turisme i l’Associació de comerciants de lloret de Mar han fet arribar als seus associats una petició per correu electrònic, i de forma urgent, per què es posicionin a favor o en contra de personar-se com entitats codemandades pel recurs presentat. Cap d’aquestes entitats han estat demandades per ningú, és impossible que es puguin personar només ho poden fer Generalitat o Ajuntaments. Al nostre entendre darrera d’aquesta pressió o urgència fent posicionar als associats amb un argument fals genera més confusió malintencionada.

    Aturem la C-32 no es sorprèn de les maniobres fosques d’aquests polítics que es pleguen als desitjos dels poders financers, neguen el diàleg, neguen el dret a decidir de la ciutadania i neguen a les futures generacions el dret a viure en un territori on el bosc i el patrimoni cultural continuïn formant part del seu paisatge.

    ´Sí ens sorprèn que els propis defensors d’aquesta destructora infraestructura es deixin influir fins al punt de no entendre que el recurs presentat per la Plataforma és en contra del projecte actual i de les irregularitats gravíssimes que conté a nivell ambiental. Acusem als Ajuntaments de Lloret i Tordera, a les tres Cambres de Comerç gironines i ales entitats que es posicionen a favor d’aquest projecte de voler una autopista fins al cor de la Selva Marítima més enllà de qualsevol protecció acceptable del medi natural i cultural i d’estar alimentant la confusió i l’enfrontament en el territori.

    Plataforma Aturem la C-32
    16 de febrer de 2017

  • La CUP rebutja que l’exèrcit espanyol faci dilluns maniobres militars entre Celrà i Girona

    L’equip de govern de Celrà ha emès un ban per evitar-ho, i la CUP de Girona demana a Madrenas que mogui fitxa. La formació estudia mobilitzacions

    La CUP s’ha posicionat en contra de la realització de maniobres militars per part de l’exèrcit espanyol entre Celrà i Girona el proper dilluns 20 de febrer. L’exèrcit ha informat de les seves intencions en una carta tramesa a tots dos ajuntaments.

    L’equip de govern de Celrà ja ha anunciat que publicarà un ban municipal en què prohibeix la realització de maniobres militars dins del terme, d’acord amb la moció que va aprovar el ple municipal per unanimitat el passat novembre de 2016.

    En el cas de Girona, la CUP-Crida per Girona ha exigit a l’alcaldessa Marta Madrenas que prengui mesures immediates per tal d’impedir la presència de l’exèrcit espanyol el proper dilluns al terme municipal per a realitzar-hi les maniobres militars. La formació ja ha anunciat que està estudiant mobilitzacions pel mateix dilluns.

    Cal tenir en compte que al mes de setembre la Diputació de Girona va aprovar una moció impulsada per la CUP en què s’acordava, entre d’altres, “fer arribar a les instàncies militars de les comarques gironines la petició que cessin les maniobres militars en espais no estrictament militars, i promoure també que els ens locals actuïn de la mateixa manera”.

    L’alcalde de Celrà Dani Cornellà ha considerat “una provocació i un intent d’intimidació” que l’exèrcit espanyol vulgui venir a Celrà just ara que s’ha aprovat la moció contra la seva presència al municipi. Per la seva banda la regidora gironina Laia Pèlach ha declarat que “la presència de l’exèrcit als nostres municipis va en contra de la promoció dels valors de la pau i la no violència”.

  • Plataforma per la Pau de Lloret organitza bus per la manifestació de dissabte

    La Plataforma per la Pau Lloret, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Lloret, organitza un autobús per la gent que vulgui assistir a la gran Manifestació per a les Persones Refugiades que es farà el proper 18 de febrer a Barcelona. Podeu reservar la plaça a El Puntet i al Museu del Mar (places limitades).
    L’horari de sortida serà e les 12.30 h. del migdia, davant del Museu del Mar. La manifestació a Barcelona serà a les 16h, amb sortida de la plaça d’Urquinaona. Per a qualsevol consulta, ho podeu fer al correu: lloret@plataformaperlapau.org.

    El mateix 18 de febrer, abans d’anar a la Manifestació, a les 12 del migdia la Parròquia de Lloret se sumarà a la Gran Repicada de Campanes, activitat que tindrà lloc simultàniament a pobles i ciutats d’arreu de Catalunya.

    Us animem també, a signar el manifest per a reclamar a les institucions catalanes que acullin urgentment les persones que busquen refugi i que garanteixin la dignitat de les que ja són aquí.

    Signeu a www.casanostracasavostra.cat

  • Expulsades per ser dones

    Denunciem un cas de caire masclista al nostre municipi que ha succeït aquest cap de setmana en una instal·lació esportiva municipal. Esperem un pronunciament oficial per part de la Regidoria d’Esports. I és que pel fet de ser dones, les jugadores d’un partit oficial de Segona Catalana han estat increpades amb comentaris masclistes i fins i tot han hagut de suspendre el partit, que coincidia amb un partit no oficial de veterans. Fins quan hem de patir aquest tracte les dones?

    El fet l’han denunciat públicament diverses jugadores visitants i en nom de l’equip han emès un comunicat al seu compte de facebook.

    Per la seva part el C.F. Lloret ha emès al seu compte oficial de facebook un Comunicat Oficial on desmenteix les acusacions. La comunicació del club ha estat criticada ràpidament per d’altres usuaris que van ser al camp i que corroboren la veracitat dels fets.

    Tot i haver ocorregut en instal·lacions esportives municipals ni la Regidoria d’Esports ni el consistori local s’han pronunciat al respecte.

    D’aquest fet se n’han fet ressò Nova Ràdio Lloret i el Diari Ara.

Pàgina 5 de 24« Primera...34567...1020...Última »