• A ERC (i a Josep Huguet), l”agonia’ els farà perdre l’hegemonia

    Agonia té un ús popular que es refereix a l’afany desmesurat, l’avidesa i el desfici, la inquietud, a la cobejança de poder institucional. En aquest article parlaré de la d’un partit d’esquerres que podria esdevenir hegemònic en el procés d’alliberament nacional, però que les presses i un aparell assedegat per prendre les regnes de l’administració autonòmica els fa perdre el nord.

    El dilema, en el fons, és el de sempre: reforma o ruptura. I els objectius estratègics –finals- del partit es dilueixen en una cobdícia per desbancar els aliats com objectiu prioritari i en pro del partit. Una contradicció repetida tantes vegades a la història.

    ERC argumenta i ven que no hi ha prou legitimitat amb el 51%, o amb el 60% de suport independentista. I advoca per un “80%” de “consens” que inclou sectors antagònics amb la lluita independentista, amb la República o amb l’objectiu de trencar amb l’status quo socioeconòmic. Però amaga que precisament el 60% d’aquest suport s’incrementa en contextos de lluita i clarificació com l’U d’Octubre de 2017. Una conjuntura per la qual els seus dirigents no volen tornar a passar, perquè la trencadissa té preu molt alt (legítim, si s’explica) i desbarata els càlculs partidistes.

    Llegiu l’article de Josep Huguet (el ‘Lenin del Bages’) a Nació Digital: “Preguntes a la cruïlla.” S’hi entreveu perfectament l’estat d’agonia de l’aparell del partit, i s’hi intueix una gran preocupació pel fet que el Consell per la República els passi pel davant tot deixant enrere les rèmores i el llast convergents.

    Huguet reconeix que “La divisió estratègica entre les opcions republicanes s’agreuja”, però es fa el desentès sobre les tensions electorals que remou el seu partit. I deixa anar la incertesa màgica sobre els percentatges i la sobirania: “Estem de veritat per aglutinar en diverses lluites i accions de Govern el 80% dels ciutadans, o preferim aprimar el 47%-50% actual, considerant que la meitat d’aquests ha tornat a l’autonomisme?”

    La major part de l’article d’Huguet són un conjunt de preguntes retòriques per inclinar-nos a la por, a la inseguretat, moltes de les quals carregades d’al·lusions malèvoles (“Waterloo és Saint Martin le Beau?”, “la principal plataforma d’un legitimisme…”), que mostren una vertadera preocupació pel Consell per la República i per l’opció de resistència/desobediència encapçalada pel president Quim Torra a la Generalitat.

    El Lenin del Bages ha deixat escrita també una exposició molt perillosa i que pretén dividir el moviment antirepressiu:

    “La solidaritat que es proposa pels represaliats és urbi et orbe? O s’ha de centrar en els afectats per haver participat en accions consensuades en el marc d’una estratègia no violenta col·lectiva? Es pot continuar emparant, ni que sigui passivament, actuacions al carrer de tuf autoritari que taquen el conjunt del moviment per a la República?”

    Dividir els represaliats entre bons i dolents. Perquè els “dolents” no els puc controlar. Una idea que trenca els principis i la dignitat de la lluita independentista, que va avançar precisament gràcies a la defensa política dels represaliats. Això farà quaranta anys, quan el Lenin del Bages postulava altres camins, ara pedregosos i trabucats, i tot seguit conciliadors (diguem-li pragmàtics) amb els camins de la Restauració borbònica i la consolidació del règim.

    Un argument molt desesperat, unes paraules pròpies de l’agonia, (i ara la pregunta retòrica la faig jo) la de de fugir de la ruptura i abastar el poder de l’administració autonòmica a qualsevol preu?

    per Joana Gorina, publicat a Llibertat

  • Preguntes a la cruïlla

    «El Consell per la República s’ha de remodelar per fer-lo realment unitari? O ja està bé que sigui la principal plataforma d’un legitimisme que alhora està liderant la reconstrucció d’un espai partidista?»

    Diguem-nos la veritat, que és la millor manera d’abordar el futur. La divisió estratègica entre les opcions republicanes s’agreuja. Les eleccions no solucionaran res, perquè en cap cas hi haurà un resultat aclaparador a favor d’alguna de les tres o quatre estratègies vigents. Personalment, penso que no té cap sentit un proper Govern que no abasti el conjunt de les quatre forces que estan per la fi de la repressió i l’exercici efectiu de l’autodeterminació, sabent que per ara no hi ha cap acord sobre el com arribar-hi.

    Altrament, els dos grans corrents actuals -continuar amb la guerra de moviments, o situar-se en la guerra de posicions amb l’Estat- hauran de governar en minoria en funció de qui ha quedat primer, amb algun aliat secundari similar, si el troben. I qui dia passa, any empeny, fins que la realitat i el temps determinin quina estratègia, o síntesi d’elles, cal seguir. En aquest cas, sense descartar alguna ensulsiada en el trajecte que permeti a forces no independentistes assolir la presidència de la Generalitat, ni que sigui durant una legislatura i actuant com a revulsiu.

    Aquesta és l’actual cruïlla descarnada. I davant dels mesos agònics que ens esperen, en aquesta fase del procés, és bo que els ciutadans posem sobre la taula algunes preguntes que en ser contestades ens permetin afinar l’orientació del vot.

    Qui aposta per l’estratègia de moviment? Qui ho fa per la de posicions? Quins mètodes i reptes es plantegen cadascuna d’elles? Quin paper han de jugar les institucions de competència estatal com els ajuntaments i les diputacions? Gestionen, promouen la no-cooperació, construeixen alternatives o es dediquen a desobediències simbòliques? O en fan de no simbòliques, posant-se els responsables en mans de la justícia espanyola? Es pot practicar una estratègia d’aparent confrontació en un àmbit, i en l’àmbit immediatament inferior dedicar-se a la gestió amb aliances pròpies de la fase autonomista?

    La Generalitat ha de desobeir? O ha de garantir que el minso autogovern que tenim funcioni al servei de tots els ciutadans? Un president pot desobeir a títol personal sense que formi part de cap estratègia transparent i consensuada amb les forces que li donen suport? Té sentit posar en risc una institució/trinxera per tal de fer performances que duren pocs minuts? És bo que al davant de la Generalitat hi hagi algú posicionat a l’extrem d’una de les tres principals estratègies independentistes?

    La solidaritat que es proposa pels represaliats és urbi et orbe? O s’ha de centrar en els afectats per haver participat en accions consensuades en el marc d’una estratègia no violenta col·lectiva? Es pot continuar emparant, ni que sigui passivament, actuacions al carrer de tuf autoritari que taquen el conjunt del moviment per a la República? Es pot continuar defensant la professionalitat i l’apoliticisme dels Mossos fins l’u d’octubre, però passar per alt els abusos i acostaments als mètodes policials de les forces d’ordre espanyoles posteriors?

    Algú separa la negociació entre governs de la negociació entre Estat i Catalunya? Què se n’espera de la primera? I com es pensa abordar la segona? En la confrontació amb l’Estat quins són els pilars prioritaris que són erosionables i quins objectius es marquen? L’estratègia de la ingovernabilitat a ultrança és una estratègia acumulativa cap a la independència? És una estratègia guanyadora aplicar els mètodes dels comissaris polítics a l’esquena dels soldats que estaven a la trinxera?

    Quin és el perímetre d’aliances per a l’autodeterminació que proposa cada estratègia partidista? Com pensen aplicar la unilateralitat? I com pensen avançar només amb la negociació? La prioritat seva és la depuració dels traïdors i l’arreplegament dels fidels? Cal tancar files només amb els independentistes per convicció? O cal plantejar-se agrupar també als que ho són o poden ser-ho com a opció instrumental?

    El Consell per la República s’ha de remodelar per fer-lo realment unitari? O ja està bé que sigui la principal plataforma d’un legitimisme que alhora està liderant la reconstrucció d’un espai partidista? Waterloo és Saint Martin le Beau?

    Estem de veritat per aglutinar en diverses lluites i accions de Govern el 80% dels ciutadans, o preferim aprimar el 47%-50% actual, considerant que la meitat d’aquests ha tornat a l’autonomisme?

    Segur que els lectors/es d’aquest escrit podrien afegir encara més preguntes. Facin-ho, pel bé de tots.

    per Josep Huguet, publicat a Nació Digital (imatge d’Adrià Costa)

  • Un altre error estratègic

    I dic un altre error perquè la llista és llarga però ara em refereixo als que jo considero els dos últims errors estratègics de gran pes polític, tots dos vinculats a donar peixet a la política espanyola del PSOE: primer va ser sumar-se a la moció de censura que va descavalcar Rajoy i va convertir Pedro Sànchez en president en funcions d’un PSOE molt desprestigiat, i finalment sumar-se, els d’ERC, a la investidura del PSOE/Podemos en una pirueta abstencionista que jo veig totalment irrellevant quant aconseguir avançar en l’exercici del dret d’autodeterminació dels catalans i en l’acabament del saqueig fiscal I si no ja ho veurem d’aquí un temps. De moment la famosa desjudialització. que es deia que es podia esperar del PSOE i el seu soci minoritari, no únicament no es veu per enlloc sinó que la intervenció arbitrària de tota la maquinària judicial espanyola, ajudada pels cossos repressius de la Guardia Civil i la PN, va avançant els seus tentacles, i els encausaments, els judicis irregulars i les condemnes i les multes brutals estan a l’ordre del dia amb el consentiment d’un govern que es fa la víctima i figurava que no ho havia de consentir ben al contrari havia d’obeir les disposicions internacionals que li marcaven el camí contrari.

    Però situem-nos el maig/juny de 2018, cinc mesos després del referèndum de l’1 d’octubre, que, segons el PP no havia existit, i no obstant, havia mobilitzat milers de Policies Estatals,i milers de Guàrdies Civils ancorats als ports de Barcelona i Tarragona principalment (els piolins famosos) que es van dedicar a atonyinar milions de votants fantasmes, que dipositaven, pel que deien, paperetes fantasmes, en urnes inexistents i amb resultats que no valien res, malgrat produir una gran preocupació a les estructures profundes de l’Estat Espanyol i desencadenar una dura resposta del Borbó i una repressió enorme que encara dura i es planteja de durar anys en forma d’aplicació del 155 i de causa general contra Catalunya.

    El govern del PP, doncs, no passava pels seus millors moments polítics a la qual cosa s’hi sumaven els casos de corrupció que afectaven el cor del partit (entre molts altres el cas Gürtel i el cas Bárcenas. Teníem, per tant, a les mans el gran triomf polític de l’1 d’octubre enfront d’un PP desprestigiat, corruptor i corromput, esgotat políticament. Era, aleshores, el moment de rematar-lo des de l’independentisme apretant per una sortida republicana i autodeterminista i no deixant-lo respirar ni un segon, en una estratègia d’assetjament i debilitament de l’estat espanyol i d’enfortiment cap a la república catalana independent. Enlloc d’això s’opta equivocadament per cedir als cants de sirena del PSOE, i sumar-se a una sortida igualment espanyola, antidemocràtica i antiindependentista, que a sobre es presenta com a renovació política , quan arrossega casos de corrupció i males pràctiques ben recents i en el panorama polític del Principat presenta una nòmina de personatges mediocres, embolicats amb el 155, arrossegats voluntàriament pels partits més retrògrades, carn i ungla amb Cs i altres espècies semblants. Es tracta, al meu parer, d’un enorme error estratègic d’ERC i JxC , acoquinats per les possibilitats reals de tirar endavant els resultats de l’1 d’octubre i, per tant , de veure’s enfrontats als poders de l’Estat. El fet és que amb aquesta estratègia equivocada el resultat és un enfortiment de l’estat i els seus aparells (sigui el partit espanyol que sigui el que ocupi el govern) i el poble català és el que paga els plats trencats, disminuint les seves possibilitats d’avançar cap a la república independent.

    L’excusa aquest cop és doble: el xantatge que si no són els del PSOE, vindrà algú pitjor, com si el PSOE estigués realment interessat en una ruptura amb els aparells judicials d’arrel franquista, amb la monarquia borbònica i amb totes les lleis elaborades pel PP a favor de la unitat de l’Estat i en contra de la plurinacionalitat; i l’etern plantejament que l’Estat espanyol es regenerable i reformable i que només cal que des de Catalunya contribuïm a aquesta regeneració, si cal, patrocinant un cop més una cocapitalitat grotesca.

    Ja fa uns mesos vaig destacar cinc maneres de fer l’Estat espanyol ingovernable, que és l’estratègia que ha de seguir l’independentisme i que, en les circumstàncies de fallida política de l’unionisme arran del referèndum de l’1 d’octubre i la corrupció incessant es presentava més factible que mai. “Ho tornarem a fer” deien reconeguts dirigents de l’independentisme. I la gent ens vam mobilitzar enormement en forma de tsunami democràtic, ocupacions de carrers i assetjament a la central de la policia estatal a moltes ciutats dels Països Catalans per fer alguna cosa més que protestar d’unes sentències brutals. Per fer realment l’estat espanyol ingovernable.

    Per això considero que és un error estratègic colossal que una part de l’independentisme hagi apostat per apuntalar el PSOE i intentar fer governable un estat que continua la repressió, que no mou un dit per rebaixar el saqueig econòmic, a tots els Països Catalans (començant pel maltracte al País Valencià), que se suma a escapçar i a interferir en totes les votacions els resultats de les quals no són del seu gust i que el més probable és que la famosa mesa de trobada es converteixi en 17 trobades i un president de la CAC defenestrat i substituït.

    Apostar per la ruptura d’aquest estat sí que reclama treballar per un procés constituent popular, enfortir el consell per la república fora ja de la constitució espanyola i plantar cara a la repressió.

    per Blanca Serra, publicat a Llibertat

  • La vaga de totes

    VAGA LABORAL

    Una vaga laboral significa la no realització de treball assalariat en empreses, comerços, fàbriques, serveis públics de salut, educació, cures, educatius… Talment com si durant aquesta jornada hom desaparegués físicament de tots aquests espais que ocupem.

    Fent campanya per endavant als centres de treball, explicant les raons de la vaga, debatent sobre la situació laboral de les dones en el teu sector, fent assemblees i reunions informatives sobre la vaga per part dels comitès d’empresa i les seccions sindicals.

    Informa’t de quines són les qüestions legals.

    Les dones amb contracte, regularitzades, legalitzades poden no assistir als seus centres de treball i organitzar mobilitzacions.

    El fet de realitzar una vaga general de dones, a moltes de nosaltres ens planteja el problema de la gran precarietat dels nostres treballs i la vulnerabilitat de la nostra situació dins del món laboral i, també, en la vida en general. Això s’afegeix a la dificultat que totes tenim per fer vaga. Moltes dones no podem ni tan sols exercir aquest dret. Som dones migrants sense papers, amb treballs d’economia submergida, amb treball domèstic, amb cures a particulars, amb petits tallers il·legals, amb petits comerços, en hostaleria treballant sense contracte.

    Algunes dones no podem parar si no s’hi donen les garanties laborals imprescindibles, perquè això podria suposar que alguna acabés al carrer. Ara bé, totes podem fer quelcom.

    Si ets una treballadora de la llar, migrant sense papers, empleada d’un petit comerç i aquest dia no pots parar, abans del dia 8 pots organitzar activitats per donar a conèixer la vaga.

    I en tots els espais es pot reflexionar col·lectivament què poden fer tots i cadascun dels homes per canviar una situació de discriminació a la feina i sobre la qual ja se n’haurien d’haver manifestat contraris.

    VAGA DE CURES

    Amb aquesta vaga volem deixar palès que, sense el nostre treball quotidià de cures, el sistema econòmic quedaria col·lapsat. Un treball que no és visible i està menysvalorat, perquè el sistema està sostingut per l’apropiació que fa de les cures que realitzem les dones. A la vegada, passa per alt les nostres necessitats i projectes vitals.

    Som nosaltres qui tenim cura constant de les nostres famílies, parelles, companys de treball, amics, tothom qui giri al nostre voltant . De fet, si no féssim totes aquestes tasques ningú no podria pas viure.

    Volem aturar-nos de fer aquestes cures; volem reivindicar-les i també la seva necessitat, perquè tothom comprengui la importància vital que representen, perquè es converteixin en una responsabilitat social, compartida i redistribuïda.

    Volem aturar-nos perquè les cures no recaiguin només en nosaltres. Proposem deixar de fer les activitats i tasques quotidianes dirigides a la cura de les persones i al manteniment dels espais vitals on transcorren les nostres vides.

    Les dones ens aturem, però no s’aturen les cures. Per això són necessaris uns SERVEIS MÍNIMS que garanteixin els que són inexcusables i inajornables, per a l’atenció de les persones que es trobin en situació de precisar cures específiques, o que requereixin cures per activitats bàsiques de la vida diària i no puguin cobrir-los una altra persona. Organitza-ho amb les persones del teu entorn.

    Aquestes són algunes idees que podem seguir i potser després de dur-les a la pràctica, ja no voldrem abandonar-les:

    Parla amb les persones del teu entorn, amigues, família… sobre com distribuir el treball de cures i el treball domèstic, d’una forma equitativa, a partir de la setmana del 8,

    Parla en el barri, en l’Associació, en el col·lectiu… per organitzar els punts de cures per al dia de la vaga.

    Organitza la cura col·lectiva dels infants per al dia 8.

    No t’encarreguis de portar els infants al col·legi.

    No t’encarreguis de rentar, estendre, planxar…

    No t’encarreguis de preparar menjar per a altres persones.

    No et responsabilitzis de netejar, ni de tenir cura de netes i nets.

    No atenguis el telèfon en la teva associació, ni t’encarreguis de la logística, ni prenguis nota de l’acta, ni recullis els gots d’aigua.

    Organitza una ruta de les cures als barris i al pobles, identificant els centres de salut, instituts, escoles infantils, centres de dia, de gent gran…

    Sabem que deixant de fer les cures un dia no realitzem un gran cavi, però pretenem que això sigui l’inici d’una nova forma d’organitzar i compartir els treballs de cures.

    VAGA DE CONSUM

    Volem parar de consumir, deixar de comprar coses innecessàries, el sobreescalfament de les llars, l’ús del cotxe per a qualsevol desplaçament, l’acumulació d’objectes i el malbaratament dels aliments. Volem construir estratègies de consum alternatives, que ajudin a crear un món just socialment i ambientalment.

    Aquests són algunes idees que podem seguir durant el mes de març i, potser després de fer-les servir, no voldrem abandonar-les.

    La majoria del nostre consum s’obté explotant persones i recursos naturals.

    Per tant, proposem:

    No compris ni consumeixis cap producte nociu per al medi ambient, l’origen del qual o el seu procés de producció impliqui l’explotació d’altres pobles o persones.

    Redueix el consum i la generació de residus.

    Reutilitza i recicla sempre que sigui possible.

    Assenyala i boicoteja els productes als que se’ls apliqui la “taxa rosa” (cremes, maquinetes…), per estar destinats al públic femení. Substitueix tampons i compreses per la copa menstrual.

    No consumeixis productes fabricats per la indústria farmacèutica i cosmètica, que són assajats amb animals i lesionen la nostra salut.

    Evita i boicoteja el consum en grans superfícies perquè destrueixen el comerç local i els llocs de venda: productes elaborats per dones en condicions d’explotació laboral (màquines, treballadores de la fresa, del sector tèxtil als països del Sud, etc.) on no existeixen condicions dignes de treball.

    Evita i boicoteja productes d’usar i llençar, sobre envasats i transgènics.

    No consumeixis productes anunciats amb publicitat sexista, racista o LGTBIfòbic.

    Organitza el consum de productes ecològics i de proximitat. El dia 8 es poden realitzar menjars col·lectius amb aquests productes.

    Evita el malbaratament d’aigua i d’aliments.

    Redueix el consum energètic tant com puguis, evitant l’ús d’aparells electrònics.

    Fes ús del transport col·lectiu, públic i ecològic.

    Coneix i dona suport a projectes alternatius de consum, en el teu barri i en la teva localitat, que intenten ser respectuosos amb el medi ambient, l’origen i la distribució dels productes.

    No realitzis transaccions bancàries. Intercanvia i regala.

    VAGA ESTUDIANTIL

    Volem parar als col·legis, instituts i universitats perquè el sistema educatiu en totes les seves etapes és el principal espai de socialització. En ell es reprodueix l’actual sistema capitalista i patriarcal, lluny de ser un espai on es creixi en equitat i igualtat social.

    Des del col·legi i des de l’institut es construeixen els rols de gènere, els estereotips i l’amor romàntic heterosexual com a model únic de relació afectiva sexual; a la vegada que nosaltres comencem a construir la nostra identitat sexual en uns centres que manquen d’una educació afectiva sexual diversa i estan plegats d’actituds LGTBIfòbiques. Fins i tot des de la universitat, on no és gens difícil veure la divisió sexual a l’hora d’escollir carrera i el sostre de vidre a l’hora d’investigar o promocionar en la Universitat.

    En totes aquestes etapes també veiem que la història de les dones, la nostra història, ha estat invisibilitzada i apartada de les aules i dels llibres de text. De la mateixa manera, les estudiants ens veiem sotmeses a una triple explotació (estudiants, treballadores i vetlladores), que ens aboca a una precarietat vital absoluta.

    Per tot plegat, les estudiants del moviment feminista volem sumar-nos a aquesta vaga del 8 de març, reivindicant:

    Una educació pública, laica i feminista en totes les etapes i cicles educatius.

    Una educació que, de manera transversal en totes les disciplines, incorpori la perspectiva de gènere, l’antirracisme, els sabers alternatius i visions del món dels pobles del Sud Global i del poble gitano. Les dones no som una excepció, som una constant que ha estat silenciada, Als pobles del món no se’ns pot ignorar en nom d’una suposada excel·lència de la cultura “occidental”.

    Una educació que enfronti la segregació de la població gitana, migrant, discriminada per la raça o amb diversitat funcional dins del sistema educatiu.

    El nostre dret a una educció afectiva sexual diversa, lliure d’estereotips heteropatriarcals i que no ens redueixi a simples objectes.

    Un sistema educatiu que defensi la coeducació i la coresponsabilitat.

    Que totes les estudiants puguem desenvolupar el nostre potencial humà amb independència de la nostra procedència, classe, situació migratòria, raça, identitat sexual i/o expressió de gènere.

    Que es promogui i incentivi la contractació d’educadores en totes les etapes i cicles educatius, fent-ne la traçabilitat en totes les interseccions necessàries, i tan diverses com la pròpia societat.

    Que hi hagi una abaixada de les taxes i un augment de les beques que ens permeti conciliar la vida estudiantil, laboral i de cures.

    Que es faciliti el procés de convalidació d’estudis obtinguts en altres països.

    Que es canviï el relat del 12 d’octubre, conegut amb el nom de “dia de la hispanidad”, com un dia de memòria i reconeixement del genocidi sofert per la població del continent americà i la lluita contra el colonialisme dels seus territoris, que avui dia segueixen defensant les dones mitjançant la resistència sobre les seves terres, cossos i cultura.

    Com proposem fer-ho?

    No assisteixis a classe el dia 8 de març. Tens un examen o una classe en què es controla l’assistència? Recorda que tens dret a la vaga: parla amb l’equip directiu del centre educatiu o amb l’equip rectoral de la universitat per solucionar-ho.

    Informa sobre la vaga a la teva escola, institut o facultat. No oblidis les dones treballadores, ni tampoc les professores!

    Organitza assemblees amb les dones del teu centre educatiu amb la finalitat de preparar el dia de la vaga.

    Organitza accions i passa campus per al dia de la vaga. Informa i debat sobre la situació de les dones estudiants: qüestionament, humiliació, invisibilització, assetjament dins les aules, etc.

    No t’encarreguis de les cures el dia de la vaga (agafar el telèfon, preparar menjar, organitzar-ho tot).

  • Programa electoral

    Proposem tot un seguit de mesures per garantir la participació ciutadana en la presa de decisions institucionals més enllà d’anar a votar. La defensa del nostre patrimoni mediambiental natural i paisatgístic contra les agressions especulatives, defensa dels drets socials, polítiques d’igualtat i auditoria de les privatitzacions i concessions vigents són algunes de les propostes de la candidatura.

    Accedir al programa

  • CUP es presenta a les eleccions municipals del maig de 2019 a Lloret

    L’assemblea local de la CUP a Lloret ha decidit que presentarà candidatura a les eleccions municipals del mes de maig d’aquest any.

    El debat intern entre la conveniència de mantenir exclusivament la lluita des dels carrers i fer un pas per implementar aquesta lluita a les institucions ha conclòs amb la decisió de presentar una candidatura municipalista que representi el control de la ciutadania de les decisions a prendre en el consistori i una lluita per preservar el medi i aplicar polítiques socials i d’igualtat en la propera legislatura.

    Un cop presa aquesta decisió, la formació treballa en la confecció de la llista electoral que es presentarà, en base a llistes obertes decidides per la militància local. En aquest sentit es convoca una assemblea oberta per diumenge 31 de març a les 12 del migdia a EL PUNTET de l’avinguda de Vidreres número 58.

    Per una Alternativa d’Esquerres a Lloret.

  • La vaga general feminista

    La vaga general feminista del 8 de març de 2019 és una diada de lluita clau per centrar el nostre discurs i la nostra praxi feminista. Aquesta convocatòria és una oportunitat per tal d’assolir diferents objectius: d’una banda, és una eina per generar espais d’autoorganització i xarxa entre les dones treballadores. De l’altra, és una oportunitat per mostrar la lluita de la classe treballadora, com són les vagues, com a una eina legítima i útil per desbordar els sindicats grocs i poder donar al feminisme una perspectiva de classe necessària. A nivell d’enfocament polític, ens basarem en la campanya Feminisme per canviar-ho tot, fet que ens permetrà caminar cap a l’assoliment d’altres objectius, com és el de lligar el feminisme a la millora de les nostres condicions de vida com a treballadores.

    Hi ha diferents espais des d’on estem treballant com a TEIF; feministes de l’esquerra anticapitalista i espais transversals on treballar nucli a nucli, barri a barri, comarca a comarca, instituts, universitats i llocs de feina perquè les reivindicacions d’aquest 8 de març apostin per la millora de les condicions materials de vida de les dones dels Països Catalans i on poder explicar i compartir la nostra campanya. És un moment clau per posar al centre el nostre discurs i intentar fer hegemònic el feminisme revolucionari. Hem de tenir en compte, però, que els espais on participem com els comitès, assemblees, universitats, etc. han de ser espais grans amb molta participació, ja que un objectiu en si mateix és organitzar dones de classe treballadora i per tant, sortir dels cercles habituals. Per això hem de tenir la suficient capacitat d’anàlisi i ser capaces d’adaptar el nostre en funció de l’espai on treballem i els debats que s’hi estiguin generant, sense perdre de vista els nostres objectius polítics que aposten per la millora de les condicions de vida de les dones treballadores dels PPCC. No és tant important que s’accepti la demanda exacta com generar el debat. Per això, a part de participar dels espais unitaris, com a Esquerra Independentista donarem a conèixer el nostre discurs, fent accions i actes propis emmarcat dins de la campanya: Feminisme per canviar-ho tot.

    Venim d’una tardor i hivern plens de mobilitzacions arreu dels PPCC: les vagues sectorials (bombers del país valencià, sanitat, i educació, entre d’altres), la mobilització del 21 de desembre al principat, els judicis per l’1 d’octubre, la diada de Mallorca… i aquest 8 de març ens presta la oportunitat de poder mostrar una vegada més que l’estat de les autonomies i la Unió Europea és una via morta.

    El 8 de març la considerem com una diada que ens brinda la oportunitat de centrar els nostres eixos de treball en l’agenda política:

    • Països Catalans: és tracta de la única vaga nacional que preveiem en el context de mobilitzacions sectorials arreu dels Països Catalans d’aquest hivern i de la primavera. Per tant, ens permet dibuixar el marc dels Països Catalans i hem de treballar per fer-ho, fent arribar la vaga allà on tinguem presència i tenint el màxim de cohesió en els comitès alhora que mitjançant la campanya pròpia.
    • Lluita contra el capitalisme patriarcal: Les reivindicacions de la campanya ens permet desenvolupar el discurs per tal de demanar millores de les condicions materials de vida de les persones treballadores, especialment de les dones.
    • Autodeterminació: Ens permet també la oportunitat de seguir insistint en què vol dir autodeterminació, perquè està estricta- ment lligada amb l’emancipació de les dones i perquè és impossible l’autodeterminació de les classes populars dins de l’estat de les autonomies.
    • Antifeixistes: Ens permet explicar que el creixement i la visualització que està tenint la ultradreta dins de l’Estat Espanyol i Francès és un problema per la classe treballadora i principalment per les dones, ja que desprèn un discurs antifeminista intentant treure drets i lleis aconseguits des de fa molt de temps.

    Seguint la campanya que tenim iniciada, aquest 8 de març intentarem que les apostes siguin clares i concretes. La proposta és treballar en contra de la feminització de la pobresa. En aquest sentit fem un recull de les principals demandes que hauríem de defensar en els espais unitaris de treball per a la vaga general feminista.

    Contra la feminització de la pobresa, construïm un programa polític d’unitat popular feminista: Treballem totes, treballem menys.

    • Salaris de 1.200€ i 30h de jornada laboral i compactació de la jornada.
    • Millora de les condicions de les treballadores de la llar.
    • Combatre l’escletxa salarial.
    • Ampliació i millora dels permisos per la cura de les persones.
    • Exigim la recuperació immediata del articles en matèria laboral de la llei d’igualtat catalana suspesos pel Tribunal Constitucional.
    • La rebaixa de taxes universitàries.
    • Iniciar un pla de lluita contra les formes de violència estructural i del sistema que no permeten les condicions materials d’emancipació de les dones.

    Impugnar el deute per guanyar en drets socials i millorar les condicions materials de vida de les persones, especialment les dones.

    • Universalització i gestió pública dels serveis de cura i ampliació de la llei de la dependència.

    Un parc d’habitatge públic.

    • Expropiar els habitatges buits als bancs i als grans tenidors.
    • Una xarxa d’habitatge públic especialment per les dones que han patit violència, amb risc de pobresa.

    Serveis públics bàsics garantits al 100% i amb perspectiva feminista.

    • Expulsió de les iniciatives privades per garantir drets per a totes les persones.
    • Expulsem l’església catòlica de les escoles i la sanitat.
    • Crear assignatures en educació sexual i amb perspectiva de gènere.

    Abordatge i eliminació de les violències masclistes i la LGBTIfòbia.

    • Garantir habitatge, condicions laborals i socials dignes per les dones que han patit violència masclista.
    • Pla de prevenció de la violència masclista.
    • Incloure la perspectiva feminista a tots els nivells de l’educació i formació específica de violència masclista per totes les persones treballadores dels serveis, dels cossos de seguretat, de l’àmbit jurídic i de l’administració pública.
    • Exigim el compliment i aplicació de la llei i la inclusió de la perspectiva LGBTI a l’educació.
    • Aplicació de protocols tant als centres de secundària com a universitats.

    Dret al propi cos.

    • Avortament lliure, gratuït i segur i sense límit d’edat.
    • Eliminar la cosificació de les dones com pot ser a la publicitat o llocs de feina.

    Contra la repressió política i de la llibertat d’expressió i pels drets democràtics.

    • Exigim el dret a l’autodeterminació per la sobirania de les dones i la fi de la doble explotació que patim.
    • Llibertat de les preses polítiques i el retorn de les exiliades.

    Pels drets de totes, som antifeixistes i antiracistes.

    • Eliminem la llei d’estrangeria i tanquem els CIES. Sortim de la Unió Europea i de la OTAN.

  • Assemblea Oberta

    Per una candidatura alternativa d’esquerres!

    L’assemblea Local de la CUP de Lloret et convoca aquest dissabte a les sis de la tarda a El PUNTET de l’avinguda de Vidreres 58, per participar en la construcció d’una candidatura alternativa d’esquerres a les eleccions municipals del maig. Vine per decidir-ho tot!
    Parlarem de la tasca realitzada fins ara, de les propostes treballades des de l’assemblea i del projecte municipalista per un consistori de l’esquerra alternativa.

    Aquest dissabte 23, fes-te sentir!

  • L’autodeterminació no és un delicte!

    Avui múltiples organitzacions polítiques, sindicals, socials i veïnals, entre elles la CUP, han presentat una iniciativa de caràcter popular en defensa dels drets civils, polítics i socials. Uns drets fonamentals que es veuen greument amenaçats per l’inici d’un dels judicis més importants de les darreres dècades que queda emmarcat en aquesta Causa General en contra del dret a l’autodeterminació.

    PRENEM LA PARAULA

    Per aquest motiu prenem la paraula en defensa de la democràcia, i en defensa de drets fonamentals, civils i polítics, però també socials, que entenem que estan en perill. Perquè el fet que es vulgui jutjar, en unes condicions a més de greu vulneració de drets civils i polítics, denunciades per múltiples organitzacions internacionals, de caràcter governamental i no governamental, a les responsables polítics del referèndum de l’u d’octubre, moltes d’elles representants del poble escollides democràticament, d’altres portaveus o activistes d’organitzacions socials, representa, per a nosaltres que el que en realitat es vol jutjar és l’exercici de la democràcia – paradoxalment, en nom d’una democràcia i d’un Estat de Dret – , i que per tant, que del que es tracta és d’un judici contra el poble català, i contra tots els pobles de l’Estat espanyol.

    Prenem la paraula per denunciar que veiem el perill que unes institucions judicials polititzades vulguin castigar de forma exemplar, i d’acord amb uns interessos polítics poc dissimulats, els responsables polítics i governamentals d’organitzar un referèndum per tal que mai ningú no gosi de nou assajar vies polítiques i democràtiques que posin a debat qüestions que determinades elits, polítiques, econòmiques o judicials, puguin considerar fora de la llei.

    L’AUTODETERMINACIÓ NO ÉS UN DELICTE

    Però la democràcia no pot estar mai fora de la llei.
    La possibilitat de debatre i de decidir no poden estar mai fora de la llei.
    Un referèndum no pot estar mai fora de la llei.
    Les mobilitzacions ciutadanes i la llibertat d’expressió no poden estar mai fora de la llei.
    Decidir no és un delicte, i ni un referèndum, ni l’autodeterminació, no es poden jutjar i encara menys condemnar.

    Per això prenem la paraula avui contra la raó d’Estat. Per defensar drets civils i polítics, i perquè aquests són la clau per poder defensar altres drets. Perquè sense drets civils i polítics no hi ha democràcia, i igual com sense drets socials no hi pot haver una democràcia plena, sense drets civils i polítics, tampoc no hi pot haver una democràcia.
    Pel dret a decidir-ho tot.

    JORNADES DE MOBILITZACIÓ POPULAR

    1. Convertim el primer dia de judici, el proper 12 de febrer, en una jornada de lluita!
    2. El proper dissabte, 16 de febrer, amb una gran manifestació a la Gran Via de Barcelona, on cridem de nou a mobilitzar-se massivament. Davant d’un judici polític que intenta judicialitzar l’exercici de drets fonamentals com la llibertat de manifestació o el dret a l’autodeterminació, convoquem a tota la ciutadania del país a participar-hi. Volem que aquest nou cicle històric de mobilitzacions arribi a tots els àmbits de la societat catalana, des de l’economia i el treball, fins els nostres barris i els nostres pobles.
    3. El 21 de febrer, Vaga General que, en defensa dels drets socials i laborals han convocat alguns sindicats. Com dèiem, quan els drets civils i polítics estan en perill, també ho estan, automàticament, els drets socials i laborals. I davant l’exepcionalitat del moment, el proper dissabte, 16 de març tornarem a mobilitzar-nos, aquesta vegada amb el Madrid solidari.

  • Avui s’inicia el camí cap al procés judicial que ens jutjarà a totes

    Davant d’una situació de gravissima excepcionalitat democràtica i davant d’uns judicis polítics totalment injustos, des de l’Esquerra Independentista reiterem la necessitat de mostrar el nostre rebuig i d’acusar un estat espanyol que ha empresonat representants democràtics del poble i de la societat civil, ha obligat a marxar a l’exili molts d’altres i ha detingut, processat o investigat a milers de persones que han defensat els drets fonamentals. La carretera d’avui no porta a un judici amb garanties democràtiques sinó a la vulneració de drets fonamentals, concretament el dret a l’exercici de l’autodeterminació.

    Els judicis són la punta de l’iceberg d’una reiterada vulneració de drets socials, civils i polítics perpetrats per l’entramat del Règim del 78. Des d’ara fem una crida pública a trencar amb qualsevol normalitat i iniciar un cicle de mobilitzacions permanents.

    PER TOTS AQUESTS MOTIUS, ENS CAL UNA VAGA GENERAL, ALCEM-NOS CONTRA LA REPRESSIÓ SINDICAL I POLÍTICA, PELS DRETS SOCIALS I LABORALS I PER L’AUTODETERMINACIÓ

    Davant d’això, i davant la imminència de l’inici d’uns judicis en què no només pretenen condemnar unes poques, sinó que ens volen condemnar a totes, hem d’aturar el país.

    I aturar l’economia està a les nostres mans, està a les mans de nosaltres, els i les treballadores.

    Pels drets socials i laborals
    Per derogar la reforma laboral i de les pensions
    Per un salari mínim de 1.200€
    Per la igualtat efectiva entre homes i dones
    Contra la repressió política i sindical
    Per aturar els judicis polítics
    Per la llibertat de les preses polítiques i el lliure retorn de les exiliades
    Per l’autodeterminació

    PERQUÈ ENS SOBREN ELS MOTIUS, ALCEM-NOS PER UNA VAGA GENERAL!

Pàgina 5 de 29« Primera...34567...1020...Última »