• El TSJC conclou que el ramal de la C-32 fins a Lloret encara no es pot començar

    El tribunal desestima el recurs presentat pel govern contra la suspensió de l’inici dels treballs

    Per la Generalitat, el nou projecte és menys perjudicial

    El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha conclòs que les obres d’allargament de l’autopista C-32 fins a Lloret de Mar encara no es poden començar. El tribunal ha desestimat el recurs presentat per la Generalitat contra la suspensió de l’inici de les obres, que ja havia ordenat el TSJC el 19 de juliol del 2017.

    La interlocutòria del TSJC sobre l’autopista del Maresme que arribaria a la Selva marítima és del dimecres 19 –fa nou dies–. Els magistrats de la secció tercera no valoren el nou projecte fet per la Generalitat i afirmen que la petició del govern ha de ser denegada. El TSJC no entra a valorar si el projecte revisat recentment per la Generalitat és o no el mateix que el primer.

    El mateix dimecres 19, Aturem la C-32 va impugnar el nou projecte de ramal, que la Generalitat va aprovar al març. La impugnació és contra la declaració d’impacte ambiental i l’estudi informatiu, assenyala Jordi Palaudelmàs, de la plataforma Aturem la C-32, integrada a SOS Costa Brava. “Els traçats dels dos projectes no són diferents del tot”, hi afegeix. En el contenciós contra el segon projecte hi donen suport SOS Lloret, S’Agulla Educació Ambiental, Associació Salvem Pinya de Rosa, Amics de Tossa, Iaeden Empordà, Naturalistes de Girona, SOS Empordanet, SOM Tordera Entesa i la CUP nacional.

    El 13 de març la Generalitat va publicar el projecte renovat mitjançant la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Ahir al migdia en la visita d’obres a l’N-141e a Bescanó (Gironès), el secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Isidre Gavín, va afirmar que el nou projecte causa menys danys al medi ambient ja que conté “millores significatives, com ara l’allargament de túnels”. Gavín hi va afegir que els opositors no coneixen prou les millores d’una “obra estratègica”.

    Dulsat, “tranquil”

    L’Ajuntament de Lloret considera “necessari i d’interès públic” l’allargament del ramal de la C-32 (7,6 quilòmetres de carretera). “Estem tranquils. Si la Generalitat fa una ponència ambiental nova, vol dir que deixa sense efecte la primera [del projecte inicial”, diu l’alcalde, Jaume Dulsat (CiU).

    Publicat a ElPuntAvui per J.Ferrer i G.Busquets | Imatge de Joan Sabater

  • SOS Costa Brava

    Tal com es llegeixen, les dues paraules Costa i Brava serien els cognoms i SOS seria el nom de pila, un mot que sempre posa en estat d’alerta i reclama una acció de socors. En el seu origen, SOS és el senyal que la radiotelegrafia va inventar en el seu llenguatge propi de punts i ratlles, i s’ha extès universalment; és l’avís breu i nerviós, amb profund significat: correspon a les inicials de tres paraules, save, our, souls, salveu les nostres ànimes.

    Recentment s’ha presentat a Girona la plataforma SOS Costa Brava i ha mostrat amb dades precises tots els projectes de construccions que es volen realitzar, que deixarien (o deixaran?) un paisatge desconegut i lamentable; a la sala de la conferència un mapa assenyalava els punts negres de futures urbanitzacions i hotels, però des del dia de la confecció del mapa fins avui ja hi havia un augment dels atemptats contra el paisatge. Això porta pressa. Expressat amb llenguatge bíblic, els fills de les tenebres són més sagassos que els fills de la llum.

    A qui pertoqui garantir i vigilar la salvaguarda del paisatge litoral cal acusar de deixadesa, ineptitud i abandonament, per no dir paraules gruixudes. La Costa Brava ja va sortir-ne escaldada d’aquella primera onada destructora quan el món del negoci –blanc, gris o negre, deixem-ho– va descobrir que el turisme era una mina, potser interminable. Va ser així, també, com a la costa varen néixer moltes associacions en defensa de la conservació dels valors fràgils del paisatge; han treballat amb coratge i constància i d’uns quants anys ençà tothom recorda actuacions exitoses com ara en el tema dels camins de ronda, de Palafrugell i d’altres, els Aiguamolls de l’Empordà, el paratge de Castell, entre molts diversos.

    Ara la plataforma SOS Costa Brava reuneix una vintena d’associacions de gent sempre voluntària, que es proposa alçar i continuar el clam de «salveu les nostres ànimes», que són l’existència i la continuïtat de la Costa Brava tal com hauria de mostrar-se, sostenible, digne de la seva meravella restant. El paisatge és un ser viu, pot desparèixer. Tant és objecte de veneració com de maltractament per qui s’ho proposa. El paisatge té un valor afegit que és la presència humana, i és llavors quan hi entra, també, la maldat dels aprofitats i dels especuladors. Aquí és on s’espera la presència i efectivitat d’autoritats, legisladors, gestors i demés que han de vetllar i s’han de desvetllar pel bé comú en totes les seves cares. El territori és la primera d’aquestes cares, i massa sovint al llarg i ample de la Costa Brava els poders protectors de l’Administració no s’han mogut o ho han fet malament. I aquests poders, recordem-ho, en són cinc : Ajuntament, Consell Comarcal, Diputació, Generalitat de Catalunya i Estat espanyol.

    SOS Costa Brava amb el clam de salveu les nostres ànimes continua l’eterna i noble lluita d’estimar i fer estimar la terra de cadascú. En aquestes circumstàncies podem recordar un manifest que l’indi Seattle, cap de tribu dwamisk, va adreçar al president dels EUA, era l’any 1855 i el manifest figura en les millors antologies del pensament ecologista; diu així : «Allò que esdevé a la Terra esdevé, també, als fills de la Terra. Nosaltres sabem que la Terra no pertany als homes, sinó que l’home pertany a la Terra. Quan els homes escupen a la Terra, s’escupen a ells mateixos».

    Publicat a Diari de Girona per Jordi Dalmau

     

  • La Costa Brava en perill

    El debat itinerant

    Presentació de SOS Costa Brava
    Marga Riera, portaveu de la plataforma

    Quin model turístic volem?
    Per determinar

    Prolongació de la C32
    – Situació legal per Salvador Milà, advocat
    – Quines conseqüències tindria? per Ariadna Claret, Plataforma Aturem la C-32

    Seguit d’una Assemblea Oberta
    Modera Adam Martin, periodista

     

  • Rèquiem per Sant Quirze, Rèquiem per Lloret

    L’entrada nord a Lloret troben la modesta ermita de Sant Quirze ja d’època romana, envoltada d’un alzinar espontani. Els boscos sagrats eren propis dels temps clàssics. Lloret fa temps que ha oblidat al bo de Sant Quirze, patró dels pobres i dels nens. És la comunitat de religió ortodoxa qui en té cura. En els actes de Festa Major de Santa Cristina la flor i nata de Lloret es dona cops de colzes per ser a primera línia en la Processó. Unes deïtats mereixen un fervor inusitat uns dies a l’any, i d’altres es difuminen en l’oblit. Ens oblidem de qui invocaven pobres i nens? Estrany, doncs Lloret és el penúltim municipi de Catalunya en renda familiar disponible. Sí, el més pobre.

    El cementiri de Lloret i llurs panteons modernistes de bellíssima factura, espiritual i estètica. L’idealisme modernista transcendint i compartint-ho filantròpicament amb l’humil Lloret noucentista. Entreu, si és oberta, a la capella actual, deixada, desacurada. Quin greuge al recolliment dels qui hi acomiaden els seus. Un cementiri per arribar, fer la foto que toca i marxar.

    Rèquiem per Sant Quirze, per més de dos mil anys d’identitat, religiositat, per l’ànima d’un poble. Un bosc autòcton, una ermita mil·lenària, un cementiri monumental. Un conjunt integral, verd, autèntic, per pocs diners. És millor el ciment? És millor l’excavadora en llocs sagrats dels avantpassats? Buiden el turó de Sant Quirze, aixequen Lidl’s i similars, encloten el cementiri entre vials, es treuen equipaments de la màniga, cal justificar la requalificació i l’estraperlo immobiliari. Quina vulgaritat megalòmana.

    Enderrocar singularitats i espiritualitats per crear banals equipaments que trobem clonats arreu. Mentrestant ja hi ha qui té accions pel nou tanatori a construir més lluny. I és que l’important és tenir un tanatori que doni rendiments.

    L’ideal de l’indiano Nicolau Font: compra i rehabilita una antiga ermita, S. Pere del Bosc, contracta notables artistes modernistes (silenci a Lloret sobre l’any Puig i Cadalfach, malgrat que aquest hi participà). En un turó proper, el de Ses Pedres Lluïdores, aixeca el primer monument a Mossèn Cinto Verdaguer, l’Àngel. Un projecte singular excepcional: també un rellotge solar pel poble, com defensa l’artista Neus Dalmau. Les tessel·les (perdudes) de la seva estrella llampegaven just amb el sol de migdia, l’hora de l’Àngelus (el nord) per la gent de pagès i de mar. Crea un aplec popular l’1 de maig a Sant Pere, per anar-hi en processó. S. Pere del Bosc, l’Àngel, un recorregut sagrat per la comunitat. Mossèn Cinto Verdaguer, havia estat hoste del Sr Font. Quina connexió espiritual va haver-hi entre els dos?

    El projecte de la C-32, esbudella tot el conjunt de turons cerimonials. Un infame circuit il·legal de motos erosiona i contamina ara els voltants del monument. L’Àngel, en estat deplorable. Aneu-hi. Urbanísticament el conjunt només catalogat, ni tant sols Bens d’Interès Local. És que així és tant fàcil descatalogar… Uns quants propietaris estan fregant-se les mans amb les requalificacions de terrenys.

    El Sr. Nicolau Font, volia un asil per la gent gran del poble. Els dirigents de Lloret tenen a la gent gran de sociosanitari de Lloret amb un servei de menjador denunciat per deplorable. Una concessió al grup SEHRS de l’ínclit Sr. Ramón Bagó, donant de CiU, patró del Teatre del Liceu. L’alcalde justifica la concessió en base a criteris econòmics i no de benestar.

    Quo vadis, Lloret? Enlloc. On és l’ànima de Lloret? Formigonada i requalificada. Banalitat i mediocritat. Urbanitzacions mig buides, i segueixen construint. Show must go on. Persianes baixades. Traspassos de locals permanents. Hotels obsolets. Barris decadents, desèrtics. Només se salva el que no ha tocat l’ homo economicus dels nostres dies. Rendibilitats en descens continuat. Devaluació econòmica, humana, espiritual. Pregunteu, passegeu, observeu. Pseudogegant amb peus de fang. El Detroit del turisme en la propera generació. O abans. Al temps.

    Roser Vila, publicat al Diari de Girona

  • Quan res no canvia

    Malgrat viure en un temps on són les persones les que demanen ser els protagonistes de les preses de decisió que afecten el seu futur, vivim en un municipi on segueix arrelada la vella política, la que fa i desfà des de la poltrona.

    Com sabeu, el nostre país es troba immers en un procés d’alliberament nacional amb l’objectiu inequívoc de decidir el nostre futur immediat. Però aquest dret a l’autodeterminació (o dret a decidir com en diuen alguns) no s’acaba d’estendre al nostre municipi. En lloc de donar la veu al poble perquè agafi les regnes del seu destí, seguim sotmesos a les seves decisions arbitràries sobre els aspectes més importants de la nostra vila. Seguim, mesells, el dictat dels interessos estrictament econòmics de grans corporacions o professionals de la política.

    De res serveixen les promeses electorals per accedir als càrrecs de comandament municipal, que per ells no són res més que això, paraules per aconseguir uns vots que tenen validesa fins la següent jornada electoral. Ho hem vist i ho patim al nostre poble on les formacions que composen el govern municipal van prometre per activa i per passiva efectuar una consulta popular per decidir si calia fer-ne una nova carretera; un ramal de la C-32 que té previst destrossar els nostres boscos i que només beneficia els interessos especulatius i econòmics d’Arbertis (amb tot el que això implica per a certes formacions), tan necessitada d’allargar la concessió dels peatges del Maresme més enllà del 2021. Promesa que, com sabeu, no van trigar a incomplir i, fins i tot, anular la decisió presa en aquest sentit pel consistori en l’anterior legislatura. És aquesta sent la “nova política” d’acostament a les persones que ens van prometre?

    Des del primer moment ens hem mostrat contraris a aquest projecte pensat a tan curt termini i sense cap visió de futur: aquest projecte que només té l’objectiu estratègic de mantenir concessions privades en serveis públics bàsics i perpetuar les relacions d’aquestes corporacions privades amb certes formacions i quotes de poder. Entenem que la defensa del nostre patrimoni natural és un dret de tota la ciutadania i per tant no pot quedar en mans de decisions de persones alienes al nostre territori i que només actuen per interessos merament econòmics.

    Ara que el projecte ha arribat als tribunals i es podria suspendre cautelarment, el nostre consistori ha decidit personar-se com a part interessada per defensar-lo, donant l’esquena als veïns afectats per les expropiacions i destinant-hi recursos públics locals ignorant la voluntat del territori, que en consulta popular auto-organitzada es va mostrar àmpliament (un 80% dels participants) contrari al projecte.

    I quina és la legitimitat que els porta a prendre aquesta decisió? Només les quotes de poder delegades a les urnes amb falses promeses de canvis reals en la manera d’actuar. Això és el que els permet prendre accions com aquesta, menystenint la voluntat del municipi.

    Encara tenim molta feina per fer, des dels àmbits locals. Feina per consensuar un model de poble a llarg termini. Feina per saber què (o qui) som, i què (o qui) volem ser. Només llavors podrem decidir si realment necessitem accions d’aital envergadura.

    Us encoratgem a seguir lluitant, al nostre costat, pel futur del nostre poble!

    Assemblea local CUP Lloret

  • Nota de premsa de la Plataforma Aturem la C-32

    El govern de l’ajuntament de Lloret de Mar, amb el seu alcalde Jaume Dulsat al capdavant, demana a gremis d’empresaris hotelers i del comerç de Lloret que li facin la feina de propaganda a favor del projecte de prolongació de la C-32 quan està tot en mans dels tribunals.

    La Plataforma Aturem la C-32 ha pogut saber de fonts dels mateixos gremis que el senyor Dulsat va insistir que necessitaven moviments a favor de la C-32 perquè en aquests moments calia pressionar des dels mitjans de comunicació. lamentem la manca de decència política i la manera vergonyosa com es vol confondre a la ciutadania, donant valor només a la opinió d’uns quants, per influir en la justícia.

    La Mesa de Turisme i l’Associació de comerciants de lloret de Mar han fet arribar als seus associats una petició per correu electrònic, i de forma urgent, per què es posicionin a favor o en contra de personar-se com entitats codemandades pel recurs presentat. Cap d’aquestes entitats han estat demandades per ningú, és impossible que es puguin personar només ho poden fer Generalitat o Ajuntaments. Al nostre entendre darrera d’aquesta pressió o urgència fent posicionar als associats amb un argument fals genera més confusió malintencionada.

    Aturem la C-32 no es sorprèn de les maniobres fosques d’aquests polítics que es pleguen als desitjos dels poders financers, neguen el diàleg, neguen el dret a decidir de la ciutadania i neguen a les futures generacions el dret a viure en un territori on el bosc i el patrimoni cultural continuïn formant part del seu paisatge.

    ´Sí ens sorprèn que els propis defensors d’aquesta destructora infraestructura es deixin influir fins al punt de no entendre que el recurs presentat per la Plataforma és en contra del projecte actual i de les irregularitats gravíssimes que conté a nivell ambiental. Acusem als Ajuntaments de Lloret i Tordera, a les tres Cambres de Comerç gironines i ales entitats que es posicionen a favor d’aquest projecte de voler una autopista fins al cor de la Selva Marítima més enllà de qualsevol protecció acceptable del medi natural i cultural i d’estar alimentant la confusió i l’enfrontament en el territori.

    Plataforma Aturem la C-32
    16 de febrer de 2017

  • Reunió PAC-32

    pac32_21j

  • Assemblea PAC32 i Amics de Tossa

    pac32_21j

  • La CUP demana al Govern que tingui en compte la consulta sobre la C-32

    La CUP defensa la consulta organitzada diumenge per la Plataforma Aturem la C-32 i demana que s’aturi el projecte. La formació –que no té representació a l’Ajuntament- insta el Consistori i la Generalitat a respectar la voluntat manifestada a la consulta i a retirar el projecte de prolongació de l’autopista fins a Lloret. El portaveu de la CUP a la vila, Jesús Elias, qualifica la votació d’èxit i, per tant, cal tenir-ne molt en compte els resultats.

    Elias critica que el Govern municipal hagi menystingut la consulta i parli de baixa participació i l’emplaça a organitzar una consulta oficial.

    Recordem que l’alcalde, Jaume Dulsat, va dir fa uns dies que el fet que la participació de diumenge no arribés al 4% referma la voluntat de Lloret de tenir una comunicació directa amb l’autopista C-32 i, per tant, insisteix a la Generalitat que tiri endavant el projecte, que ha de començar aquest any.

    Font: Nova Ràdio Lloret

  • Dulsat demana l’inici de les obres de la C-32 fins a Lloret

    L’alcalde afirma que el 3,4% de participació avala la marxa enrere del ple respecte a la consulta
    En un comunicat, els regidors locals favorables a l’autopista diuen que l’oposició és minoritària

    L’alcalde de Lloret de Mar, Jaume Dulsat (CDC), demana a la Generalitat que comenci les obres de l’allargament de la C-32 fins al seu municipi. L’endemà de la consulta a Blanes i a Lloret, Dulsat considera que hi ha hagut una baixa participació i espera que el govern compleixi el compromís de començar les obres abans de l’estiu: “La Generalitat ens va dir que durant els dos primers trimestres del 2016 començarien les obres, i ningú m’ha informat de cap canvi.”

    Dulsat recorda que a Lloret van votar 1.087 persones d’un cens de 31.960 –podien votar els lloretencs de més de setze anys–. L’alcalde diu que el 3,4% de participació avala la marxa enrere del ple municipal respecte a la convocatòria de la consulta, que van organitzar entitats.

    Ahir els setze regidors que el 20 de desembre del 2015 van revocar la decisió de promoure un referèndum no vinculant van fer un comunicat conjunt amb el logotip de l’Ajuntament. En el text, subscrit per CDC (sis regidors), el Millor (quatre), el PSC (tres), ERC-Avancem (dos) i l’edil no adscrit Enric Martínez (exregidor del PP), afirmen: “Els resultats de la consulta popular, que no era ni oficial ni vinculant, refermen la convicció que no existeix una demanda social representativa contrària a aquella infraestructura; ben al contrari, és àmpliament desitjada per la ciutadania.” Hi afegeixen que la ronda de la Costa Brava Sud, que inclou la variant fins a Canyelles (Lloret), és “irrenunciable”.

    Lupiáñez i el Parlament

    A Blanes, l’Ajuntament es va implicar en la consulta. Van votar 2.391 persones de 32.825 (un 7,2% de participació), una participació que l’alcalde, Miquel Lupiáñez (PSC), troba “baixa”. L’alcalde blanenc recorda que la comissió de Territori del Parlament del 30 de març va refermar l’aposta per la C-32, amb l’única oposició de Catalunya Sí que es Pot i la CUP.

     

    Font: Jordi Ferrer, El Punt Avui
    Imatge: Joan sabater

Pàgina 1 de 712345...Última »