• Demanem la retirada de la candidatura a reserva de la biosfera de la Costa Brava

    Demanem la retirada de la candidatura a reserva de la biosfera de la Costa Brava davant l’avaluació desfavorable del Consell Científic del Comitè Espanyol del programa MaB de la UNESCO

    El passat 18 de novembre va tenir lloc a Madrid la 21ena reunió del Comitè espanyol del Programa MaB de la UNESCO1, òrgan pertanyent a l’Organismo Autónomo de Parques Nacionales i dins l’estructura del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.

    L’ordre del dia incloïa en el seu punt 3 la presentació dels informes del Consell Científic respecte a noves candidatures a Reserva de la Biosfera, entre les quals la de la Costa Brava.

    Un mes més tard, la Diputació de Girona encara no ha comunicat a les parts interessades el resultats d’aquesta avaluació. Tanmateix, SOS Costa Brava ha tingut accés a l’informe d’avaluació de la candidatura de la Costa Brava i ha rebut una valoració DESFAVORABLE.

    Entre els motius d’aquesta avaluació DESFAVORABLE destaquen qüestions estructurals insalvables, derivades de la naturalesa del territori de la Costa Brava com a destinació madura de turisme massiu, com:

    • “zonas de transición intensamente pobladas y con tendencias difícilmente reversibles en cuanto a su modelo de desarrollo”.
    • “También se valora desfavorablemente la capacidad de la propuesta de cumplir la función de Desarrollo propia de una RB que se ve agravada por la propuesta de un Plan de Acción que no tiene la concreción que debería tener para responder a los retos que plantea el desarrollo sostenible de un territorio tan complejo”.

    D’altra banda, també es valora negativament la manca de recolzament d’agents administracions competents del territori, i la poca concreció del Pla d’Accio i de l’estructura tècnica i recursos pel desplegament de RdB.

    • “También se presenta una valoración desfavorable a los apoyos recibidos por la propuesta, en los que faltan administraciones que tienen competencias en la gestión de partes importantes de la RB. Por este mismo motivo, la propuesta no deja claro como se podrá ejercer la autoridad para aplicar las políticas necesarias sobre el conjunto de la RB”.
    • “Finalmente, tampoco se concreta la dimensión y presupuesto aproximado de la oficina que se piensa crear para la gestión de la RB”.

    Els arguments esgrimits pel Consell Científic són coincidents amb els que ha expressat SOS Costa Brava respecte la candidatura des del seu inici. És més, el propi Informe del consell científic cita un escrit de posicionament emès per SOS Costa Brava el 3 d’octubre de 2020, durant la fase de realització de l’Informe d’Avaluació.

    En coherència amb l’expressat a l’escrit de posicionament, davant de l’avaluació feta pel Consell Científic SOS COSTA BRAVA DEMANA LA RETIRADA DEFINITIVA DE LA CANDIDATURA.

    Tal com posa de manifest l’avaluació, la candidatura a Reserva de la Biosfera mai ha estat una demanda del territori.

    D’altra banda, hi ha aspectes essencials de la figura de la Reserva de la Biosfera que a parer de SOS Costa Brava no es donen al territori de la Costa Brava, ans al contrari, les tendències dominants van en direcció totalment oposada.

    En primer lloc, el model urbanístic. La majoria dels ajuntaments que volen obtenir el distintiu de Reserva de la Biosfera, a la vegada mantenen unes expectatives de creixement urbanístic desaforat. A data d’avui, cap municipi (excepte Santa Cristina d’Aro per sentència judicial) ha iniciat la revisió del seu planejament per tal d’ apostar pel decreixement i per la revitalització de centres urbans i habitatge en desús, tal com ha plantejat reiteradament SOS Costa Brava des del seu manifest fundacional. És més, alguns ajuntaments s’han posicionat públicament en contra del Pla Director Urbanístic de la Costa Brava (per les reduccions de sòls urbans que promou), com és el cas de Begur i Port de la Selva.

    En segon lloc, la conservació patrimonial, ecològica i paisatgística del territori. Tots els espais naturals protegits de la Costa Brava estan infradotats en equips humans i en recursos econòmics, cosa que no els permet garantirne la conservació. La RdB no tindria cap incidència en aquest sentit, mentre generaria una imatge de “territori verd” que no es correspon amb la realitat. En efecte, en aquest àmbit segueixen donant-se problemàtiques com la sobrefreqüentació nàutica i el fondeig en cales, praderies de posidònia i zones protegides en general. Continuen tramitant-se i aprovant-se noves granges de porcs o ampliacions de les existents, malgrat els problemes de contaminació per nitrats que afecten a molts dels aqüífers. Les excessives captacions d’aigua superficials i subterrànies fan que rius com la Muga, el Manol i el Ter circulen amb cabals per sota del nivell de manteniment ecològic la major part de l’any i que el fenomen de la intrusió salina vagi en augment al litoral. I, malgrat les evidències científiques sobre l’emergència climàtica (augment del nivell de mar, regressió de platges sorrenques, increment en intensitat i freqüència dels fenòmens meteorològics extrems…), als fronts marítims continuen les operacions de dragatge i regeneració de platges malmetent sistemes dunars, o instal·lant estructures de protecció que tindran una efectivitat molt reduïda en el temps (fins el proper temporal).

    En tercer lloc, grans infraestructures públiques. La Generalitat continua apostant per l’autopista de la Costa Brava, amb el tercer projecte de prolongació de la C32 en tràmit, al qual s’ha afegit recentment el nou pont de la C31 a Ullà -anomenada “variant” de Torroella-, així com el Pla Especial del Port de Palamós per atreure grans creuers en aquest port.

    Entenem la bona voluntat amb la qual s’ha promogut la candidatura a Reserva de la Biosfera, però entenem que és una figura que no encaixa amb la realitat de la Costa Brava, motiu pel qual, a més, desvirtuaria la naturalesa d’aquesta designació, per exemple si es compara amb les dues altres RdB catalanes: el Delta de l’Ebre i el Montseny; uns espais naturals i d’alt valor i poc poblats on la RdB és un estímul per a la transició ecològica dels sectors econòmics tradicionals. La Costa Brava és, per contra, un territori densament poblat, sotmès al turisme massiu des de fa més de mig segle, amb la capacitat de càrrega fa temps que ha estat superada, i on, per tant, la prioritat hauria de ser promoure mesures de restauració ecològica i
    d’adaptació als impactes de crisi climàtica -la façana marítima, zones inundables i zones d’alt risc d’incendis-
    .

    Per totes aquestes raons, SOS Costa Brava entén que el propòsit de la Diputació de Girona podria orientar-se millor posant en marxa la Càtedra de Gestió Integrada de Zones Costaneres que ja es contemplava crear amb el projecte de Reserva de la Biosfera. Una Càtedra que exerceixi de d’espai de cooperació político-científica per afrontar un futur post-covid sostenible de la Costa Brava, i que la Diputació de Girona hauria de dotar de recursos econòmics ordinaris suficients perquè pogués ser capaç d’afrontar els immensos reptes que té la Costa Brava, per afrontar la transició ecològica, i esdevingués un complement al Conservatori del Litoral que s’hauria d’implantar a Catalunya durant el proper any.

    Finalment, SOS Costa Brava valora molt positivament la independència del Consell Científic expressada en l’Informe d’avaluació esmentat, atès que a l’Estat espanyol les Reserves de la Biosfera han esdevingut, en conjunt i lamentablement, una qüestió molt polititzada. Només cal recordar que Espanya ha encapçalat durant els darrers cinc anys en rànquing europeu de sancions per incompliment de normativa ambiental i, alhora, és el país del món amb més Reserves de la Biosfera (més que Brasil o EUA. per exemple).

  • El projecte de l’autopista fins a Lloret “ha perdut el poc sentit que tenia”

    Aturem la C-32 reclama a la Generalitat aturar definitivament l’ampliació de l’autopista fins a Lloret de Mar perquè el projecte “ha perdut el poc sentit que tenia”. Un dels portaveus de la plataforma, Joan Mora, argumenta que “fa molt de temps que reclamem alternatives”.

    Assenyala que “aquesta autopista neix amb poc trànsit, amb 9.000 vehicles diaris, és una infraestructura que serveix per resoldre problemes puntuals de l’estiu, en som conscients, però defensem millorar la xarxa viària existent“.

    L’entitat afegeix que la pandèmia de la COVID-19 obliga a canviar el model de la Costa Brava Sud basat en “la destrucció del paisatge, l’especulació i els peatges a l’ombra”. Sosté que, arran de la crisi sanitària, caldrà buscar un model turístic que prioritzi “els espais naturals i entorns saludables” i aposti per una “”mobilitat sostenible i el transport públic”.

    Per això, Aturem la C-32 reclama a la Generalitat “enterrar d’una vegada per totes” el projecte per allargar l’autopista entre Blanes i Lloret de Mar. “Les eines hi són, a voluntat de la ciutadania també i ara, el que cal és la voluntat política”, sosté la plataforma.

    Per això, l’entitat insta el Govern a apostar per un model de mobilitat sostenible “que abandoni definitivament l’amenaça” d’allargar la C-32 i crear “una cicatriu irreparable de grans dimensions al paisatge”. A més, reclama millorar les carreteres existents i adaptar-les a les necessitats de mobilitat dels habitants de la Costa Brava Sud, ara que arran de la covid-19, “segurament el trànsit de turistes es reduirà notablement”.

    Publicat a Nova Ràdio Lloret

  • Aturem la C-32 demana que es desestimi el projecte d’ampliació de l’autopista

    Des de la plataforma s’insta a que en el context actual hi hagi un canvi de model per la Costa Brava Sud en el que hi quedi fora la destrucció del paisatge, l’especulació i els peatges a l’ombra

    La crisi sanitària conseqüència de la pandèmia de la COVID-19 està afectant la nostra salut i la nostra vida en general. Aquesta crisi ens ha donat l’oportunitat de reflexionar sobre els nostres sistemes (polítics, econòmics, sanitaris, d’organització comunitària) i sobre la seva fragilitat. En aquest sentit, des d’Aturem la C-32 tenim clar que és totalment innecessària una autopista que destrueixi el nostre Patrimoni Natural i Cultural, i els paratges més estimats per blanencs i lloretencs. des de les entitats del territori estarem vigilant qualsevol moviment de la Generalitat per evitar que es segueixi perpetuant un model de mobilitat i viari basat en la construcció de grans infraestructures viàries impulsades amb peatges explícits o a l’ombra que porten dècades castigant les nostres butxaques.

    Ara, més que mai, volem un present i un futur on puguem continuar gaudint dels boscos i del paisatge, veritables senyals d’identitat de la Costa Brava. Durant aquests dies de confinament i d’inici de desescalada s’ha posat de manifest la necessitat dels ciutadans i les ciutadanes de poder estar en contacte amb espais naturals i espais oberts, i les mancances (pocs espais destinats a vianants i ciclistes, alta freqüentació, espais naturals degradats…) que presenten les ciutats catalanes, i també de la Costa Brava Sud. En aquest territori on fa tants anys que es parla de canviar el model turístic, ara hi haurem de fer front a la veritat. El model turístic que s’haurà de buscar arran de la pandèmia serà aquell que prioritzi els espais naturals i els entorns saludables, fugint del model low-cost basat en la concentració de persones i en la destrucció de territori en forma d’urbanitzacions fantasmes que donen un gran rèdit, això sí, només als especuladors.

    És l’hora de lluitar per la Costa Brava autèntica, la que ens representa, i per això hem d’aturar la seva destrucció amb:

    • un model de mobilitat sostenible que abandoni definitivament l’amenaça de la construcció d’una nova autopista que suposaria un gran impacte ambiental i una cicatriu en el paisatge de grans dimensions i irreparable.
    • una adequació de les vies existents. Ara que segurament a les carreteres el trànsit turístic es reduirà notablement, s’ha d’aprofitar l’oportunitat per a la seva millore, veritable alternativa a l’autopista i veritable solució a les necessitats de mobilitat de la majoria dels habitants de la Costa Brava Sud.
    • una aposta ferma per al foment i la inversió en transport públic, de qualitat i assequible, és a dir, una aposta per la mobilitat sostenible, un element clau per mitigar els efectes de la crisi climàtica.
    • un Pla Director Urbanístic de la Costa Brava valent, que aturi l’especulació del totxo.

    Per tot això, des d’Aturem la C-32 exigim a la Generalitat de Catalunya que d’una vegada per totes desisteixi d’ampliar l’autopista de la Costa Brava Sud, i que el nou Pla Director Urbanístic de la Costa Brava aturi la degradació del paisatge i deixi de fomentar l’especulació. Les eines hi són, la voluntat de la ciutadania també, ara cal voluntat política i que la Generalitat compleixi amb fets les lleis reguladores en matèria de medi ambient com la: Llei del Canvi Climàtic o l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya. Que vetlli per la preservació de la Costa Brava i l’equilibri dels ecosistemes en els que vivim.

    Nota de premsa de la Plataforma Aurem la C-32, maig de 2020

    La CUP hi forma part de la Plataforma Aturem la C-32 i recolza íntegrament aquest comunicat.

  • La Costa Brava en perill

    El debat itinerant

    Presentació de SOS Costa Brava
    Marga Riera, portaveu de la plataforma

    Quin model turístic volem?
    Per determinar

    Prolongació de la C32
    – Situació legal per Salvador Milà, advocat
    – Quines conseqüències tindria? per Ariadna Claret, Plataforma Aturem la C-32

    Seguit d’una Assemblea Oberta
    Modera Adam Martin, periodista

     

  • Infraestructures i mobilitat

    Per a qualsevol municipi la mobilitat tant a l’interior com cap al exterior són elements importants per la vida quotidiana de la seva població, cal tenir unes infraestructures que responguin a les necessitats socioeconòmiques dels seus habitants. Carreteres, avingudes carrers i carrerons con formen la vida urbana i són els elements estructurals que configuren la mobilitat de la gent i la vida de les dones i homes del municipi.

    Actualment, tot i que des de el govern es parla d’infraestructures sostenibles i de respecte per el medi ambient, les grans infraestructures de mobilitat afavoreixen l’ utilització de medis de transport basats en el consum de combustibles fòssils.

    A Lloret les vies que ens comuniquen amb el territori són: La carretera C-63 Que ens uneix amb l’interior fins Olot, popularment coneguda com la “carretera de Vidreres”, la GI-682 que des de l’enllaç a la N II a Malgrat va fins Sant Feliu de Guíxols, coneguda popularment, segons el tram, com a “carretera de Blanes” o “carretera de Tossa”. Darrerament aquestes vies són polèmiques per diferents qüestions: la carretera C-63 és la via que ens uneix amb el rerepaís, i amb altres importants infraestructures com són l’AP-7 i l’A-2, Per una banda a través d’aquesta via arriben molts de turistes a Lloret, tant en vehicles particulars com amb autobusos, a la vegada que és una important via d’entrada dels subministres que necessitem ja que Lloret actualment és una vila que no és autosuficient en cap dels productes de subsistència bàsics, el transit pesat alenteix molt la circulació. A part del alt volum de transit un altre problema és la multitud de sortides d’urbanitzacions que enllacen amb la carretera, moltes d’aquestes entrades i sortides no tenen cap carril accés contribuint a l’augment de perillositat del transit. Arrel dels malaurats accidents que han tingut lloc darrerament, la C-63 és una via amb un alt potencial de sinistralitat, malgrat diverses accions que s’han pres per tal d’evitar-los (reducció de velocitat, radars, i accessos a urbanitzacions, La via ha quedat obsoleta per el volum actual de transit que suporta i cal intervenir-hi per facilitar una mobilitat segura. La millor opció és el desdoblament amb uns accessos segurs a les urbanitzacions i acompanyat d’un efectiu transport públic que fes minvar el transit de vehicles privats.

    Pel que fa a la carretera GI-682 la problemàtica és força similar, trànsit molt intens durant tot l’any, hi ha un moviment constant de productes i persones entre Lloret, Blanes i les poblacions del Maresme, com cap a Tordera i el Vallés, transit que s’incrementa a l’ estiu amb els desplaçaments de la població de Barcelona i l’àrea metropolitana cap a la costa, malgrat que la xarxa de transport públic és més … que la que circula per la C-63, encara no està prou optimitzada i el transport privat el supera amb escreix, Aquesta via caldria desdoblar-la atenent criteris d’eficiència i necessitat del territori, ja que la major part del transit habitual és de caràcter local, mentre que el transit que normalment col·lapsa la via és estacional, concentrat els caps de setmana de Juliol i Agost. La proposta de millora de mobilitat per aquesta via és la de la prolongació de la autopista C-32, proposta que creiem inacceptable ja que perjudica el transit de la població del territori, continuarà col·lapsant la via i no afavorirà la fluïdesa de la mobilitat.

    La problemàtica de les infraestructures de mobilitat del nostre territori és l’intensitat de l’us, provocada per un sistema que prioritza el desplaçament privat en front al transport públic.
    En el nostre territori es prioritza l’accés des de l’exterior en front a les necessitats reals de mobilitat dels habitants. A la vegada que s’afavoreixen diferents lobbis empresarials que són els que treuen profit de les problemàtiques que ells mateixos generen en no atendre les demandes que afecten a la població.

    Jaume Ribera

  • Rèquiem per Sant Quirze, Rèquiem per Lloret

    L’entrada nord a Lloret troben la modesta ermita de Sant Quirze ja d’època romana, envoltada d’un alzinar espontani. Els boscos sagrats eren propis dels temps clàssics. Lloret fa temps que ha oblidat al bo de Sant Quirze, patró dels pobres i dels nens. És la comunitat de religió ortodoxa qui en té cura. En els actes de Festa Major de Santa Cristina la flor i nata de Lloret es dona cops de colzes per ser a primera línia en la Processó. Unes deïtats mereixen un fervor inusitat uns dies a l’any, i d’altres es difuminen en l’oblit. Ens oblidem de qui invocaven pobres i nens? Estrany, doncs Lloret és el penúltim municipi de Catalunya en renda familiar disponible. Sí, el més pobre.

    El cementiri de Lloret i llurs panteons modernistes de bellíssima factura, espiritual i estètica. L’idealisme modernista transcendint i compartint-ho filantròpicament amb l’humil Lloret noucentista. Entreu, si és oberta, a la capella actual, deixada, desacurada. Quin greuge al recolliment dels qui hi acomiaden els seus. Un cementiri per arribar, fer la foto que toca i marxar.

    Rèquiem per Sant Quirze, per més de dos mil anys d’identitat, religiositat, per l’ànima d’un poble. Un bosc autòcton, una ermita mil·lenària, un cementiri monumental. Un conjunt integral, verd, autèntic, per pocs diners. És millor el ciment? És millor l’excavadora en llocs sagrats dels avantpassats? Buiden el turó de Sant Quirze, aixequen Lidl’s i similars, encloten el cementiri entre vials, es treuen equipaments de la màniga, cal justificar la requalificació i l’estraperlo immobiliari. Quina vulgaritat megalòmana.

    Enderrocar singularitats i espiritualitats per crear banals equipaments que trobem clonats arreu. Mentrestant ja hi ha qui té accions pel nou tanatori a construir més lluny. I és que l’important és tenir un tanatori que doni rendiments.

    L’ideal de l’indiano Nicolau Font: compra i rehabilita una antiga ermita, S. Pere del Bosc, contracta notables artistes modernistes (silenci a Lloret sobre l’any Puig i Cadalfach, malgrat que aquest hi participà). En un turó proper, el de Ses Pedres Lluïdores, aixeca el primer monument a Mossèn Cinto Verdaguer, l’Àngel. Un projecte singular excepcional: també un rellotge solar pel poble, com defensa l’artista Neus Dalmau. Les tessel·les (perdudes) de la seva estrella llampegaven just amb el sol de migdia, l’hora de l’Àngelus (el nord) per la gent de pagès i de mar. Crea un aplec popular l’1 de maig a Sant Pere, per anar-hi en processó. S. Pere del Bosc, l’Àngel, un recorregut sagrat per la comunitat. Mossèn Cinto Verdaguer, havia estat hoste del Sr Font. Quina connexió espiritual va haver-hi entre els dos?

    El projecte de la C-32, esbudella tot el conjunt de turons cerimonials. Un infame circuit il·legal de motos erosiona i contamina ara els voltants del monument. L’Àngel, en estat deplorable. Aneu-hi. Urbanísticament el conjunt només catalogat, ni tant sols Bens d’Interès Local. És que així és tant fàcil descatalogar… Uns quants propietaris estan fregant-se les mans amb les requalificacions de terrenys.

    El Sr. Nicolau Font, volia un asil per la gent gran del poble. Els dirigents de Lloret tenen a la gent gran de sociosanitari de Lloret amb un servei de menjador denunciat per deplorable. Una concessió al grup SEHRS de l’ínclit Sr. Ramón Bagó, donant de CiU, patró del Teatre del Liceu. L’alcalde justifica la concessió en base a criteris econòmics i no de benestar.

    Quo vadis, Lloret? Enlloc. On és l’ànima de Lloret? Formigonada i requalificada. Banalitat i mediocritat. Urbanitzacions mig buides, i segueixen construint. Show must go on. Persianes baixades. Traspassos de locals permanents. Hotels obsolets. Barris decadents, desèrtics. Només se salva el que no ha tocat l’ homo economicus dels nostres dies. Rendibilitats en descens continuat. Devaluació econòmica, humana, espiritual. Pregunteu, passegeu, observeu. Pseudogegant amb peus de fang. El Detroit del turisme en la propera generació. O abans. Al temps.

    Roser Vila, publicat al Diari de Girona

  • Suport als encausats per la MAT

    [ MAPA ]

     

    Acte de suport als encausats per la MAT
    Lluites ecologistes

    Pasqual Aguilar, Plataforma No a la MAT
    Jordi Navarro, encausat per les protestes contra la MAT
    Jaume Ribera, CUP Lloret – Lluita contra la C32

     
    17juny2017_sfg

  • Nota de premsa de la Plataforma Aturem la C-32

    El govern de l’ajuntament de Lloret de Mar, amb el seu alcalde Jaume Dulsat al capdavant, demana a gremis d’empresaris hotelers i del comerç de Lloret que li facin la feina de propaganda a favor del projecte de prolongació de la C-32 quan està tot en mans dels tribunals.

    La Plataforma Aturem la C-32 ha pogut saber de fonts dels mateixos gremis que el senyor Dulsat va insistir que necessitaven moviments a favor de la C-32 perquè en aquests moments calia pressionar des dels mitjans de comunicació. lamentem la manca de decència política i la manera vergonyosa com es vol confondre a la ciutadania, donant valor només a la opinió d’uns quants, per influir en la justícia.

    La Mesa de Turisme i l’Associació de comerciants de lloret de Mar han fet arribar als seus associats una petició per correu electrònic, i de forma urgent, per què es posicionin a favor o en contra de personar-se com entitats codemandades pel recurs presentat. Cap d’aquestes entitats han estat demandades per ningú, és impossible que es puguin personar només ho poden fer Generalitat o Ajuntaments. Al nostre entendre darrera d’aquesta pressió o urgència fent posicionar als associats amb un argument fals genera més confusió malintencionada.

    Aturem la C-32 no es sorprèn de les maniobres fosques d’aquests polítics que es pleguen als desitjos dels poders financers, neguen el diàleg, neguen el dret a decidir de la ciutadania i neguen a les futures generacions el dret a viure en un territori on el bosc i el patrimoni cultural continuïn formant part del seu paisatge.

    ´Sí ens sorprèn que els propis defensors d’aquesta destructora infraestructura es deixin influir fins al punt de no entendre que el recurs presentat per la Plataforma és en contra del projecte actual i de les irregularitats gravíssimes que conté a nivell ambiental. Acusem als Ajuntaments de Lloret i Tordera, a les tres Cambres de Comerç gironines i ales entitats que es posicionen a favor d’aquest projecte de voler una autopista fins al cor de la Selva Marítima més enllà de qualsevol protecció acceptable del medi natural i cultural i d’estar alimentant la confusió i l’enfrontament en el territori.

    Plataforma Aturem la C-32
    16 de febrer de 2017

  • Reunió PAC-32

    pac32_21j

  • La CUP demana al Govern que tingui en compte la consulta sobre la C-32

    La CUP defensa la consulta organitzada diumenge per la Plataforma Aturem la C-32 i demana que s’aturi el projecte. La formació –que no té representació a l’Ajuntament- insta el Consistori i la Generalitat a respectar la voluntat manifestada a la consulta i a retirar el projecte de prolongació de l’autopista fins a Lloret. El portaveu de la CUP a la vila, Jesús Elias, qualifica la votació d’èxit i, per tant, cal tenir-ne molt en compte els resultats.

    Elias critica que el Govern municipal hagi menystingut la consulta i parli de baixa participació i l’emplaça a organitzar una consulta oficial.

    Recordem que l’alcalde, Jaume Dulsat, va dir fa uns dies que el fet que la participació de diumenge no arribés al 4% referma la voluntat de Lloret de tenir una comunicació directa amb l’autopista C-32 i, per tant, insisteix a la Generalitat que tiri endavant el projecte, que ha de començar aquest any.

    Font: Nova Ràdio Lloret

Pàgina 1 de 812345...Última »