• Infraestructures i mobilitat

    Per a qualsevol municipi la mobilitat tant a l’interior com cap al exterior són elements importants per la vida quotidiana de la seva població, cal tenir unes infraestructures que responguin a les necessitats socioeconòmiques dels seus habitants. Carreteres, avingudes carrers i carrerons con formen la vida urbana i són els elements estructurals que configuren la mobilitat de la gent i la vida de les dones i homes del municipi.

    Actualment, tot i que des de el govern es parla d’infraestructures sostenibles i de respecte per el medi ambient, les grans infraestructures de mobilitat afavoreixen l’ utilització de medis de transport basats en el consum de combustibles fòssils.

    A Lloret les vies que ens comuniquen amb el territori són: La carretera C-63 Que ens uneix amb l’interior fins Olot, popularment coneguda com la “carretera de Vidreres”, la GI-682 que des de l’enllaç a la N II a Malgrat va fins Sant Feliu de Guíxols, coneguda popularment, segons el tram, com a “carretera de Blanes” o “carretera de Tossa”. Darrerament aquestes vies són polèmiques per diferents qüestions: la carretera C-63 és la via que ens uneix amb el rerepaís, i amb altres importants infraestructures com són l’AP-7 i l’A-2, Per una banda a través d’aquesta via arriben molts de turistes a Lloret, tant en vehicles particulars com amb autobusos, a la vegada que és una important via d’entrada dels subministres que necessitem ja que Lloret actualment és una vila que no és autosuficient en cap dels productes de subsistència bàsics, el transit pesat alenteix molt la circulació. A part del alt volum de transit un altre problema és la multitud de sortides d’urbanitzacions que enllacen amb la carretera, moltes d’aquestes entrades i sortides no tenen cap carril accés contribuint a l’augment de perillositat del transit. Arrel dels malaurats accidents que han tingut lloc darrerament, la C-63 és una via amb un alt potencial de sinistralitat, malgrat diverses accions que s’han pres per tal d’evitar-los (reducció de velocitat, radars, i accessos a urbanitzacions, La via ha quedat obsoleta per el volum actual de transit que suporta i cal intervenir-hi per facilitar una mobilitat segura. La millor opció és el desdoblament amb uns accessos segurs a les urbanitzacions i acompanyat d’un efectiu transport públic que fes minvar el transit de vehicles privats.

    Pel que fa a la carretera GI-682 la problemàtica és força similar, trànsit molt intens durant tot l’any, hi ha un moviment constant de productes i persones entre Lloret, Blanes i les poblacions del Maresme, com cap a Tordera i el Vallés, transit que s’incrementa a l’ estiu amb els desplaçaments de la població de Barcelona i l’àrea metropolitana cap a la costa, malgrat que la xarxa de transport públic és més … que la que circula per la C-63, encara no està prou optimitzada i el transport privat el supera amb escreix, Aquesta via caldria desdoblar-la atenent criteris d’eficiència i necessitat del territori, ja que la major part del transit habitual és de caràcter local, mentre que el transit que normalment col·lapsa la via és estacional, concentrat els caps de setmana de Juliol i Agost. La proposta de millora de mobilitat per aquesta via és la de la prolongació de la autopista C-32, proposta que creiem inacceptable ja que perjudica el transit de la població del territori, continuarà col·lapsant la via i no afavorirà la fluïdesa de la mobilitat.

    La problemàtica de les infraestructures de mobilitat del nostre territori és l’intensitat de l’us, provocada per un sistema que prioritza el desplaçament privat en front al transport públic.
    En el nostre territori es prioritza l’accés des de l’exterior en front a les necessitats reals de mobilitat dels habitants. A la vegada que s’afavoreixen diferents lobbis empresarials que són els que treuen profit de les problemàtiques que ells mateixos generen en no atendre les demandes que afecten a la població.

    Jaume Ribera

  • Rèquiem per Sant Quirze, Rèquiem per Lloret

    L’entrada nord a Lloret troben la modesta ermita de Sant Quirze ja d’època romana, envoltada d’un alzinar espontani. Els boscos sagrats eren propis dels temps clàssics. Lloret fa temps que ha oblidat al bo de Sant Quirze, patró dels pobres i dels nens. És la comunitat de religió ortodoxa qui en té cura. En els actes de Festa Major de Santa Cristina la flor i nata de Lloret es dona cops de colzes per ser a primera línia en la Processó. Unes deïtats mereixen un fervor inusitat uns dies a l’any, i d’altres es difuminen en l’oblit. Ens oblidem de qui invocaven pobres i nens? Estrany, doncs Lloret és el penúltim municipi de Catalunya en renda familiar disponible. Sí, el més pobre.

    El cementiri de Lloret i llurs panteons modernistes de bellíssima factura, espiritual i estètica. L’idealisme modernista transcendint i compartint-ho filantròpicament amb l’humil Lloret noucentista. Entreu, si és oberta, a la capella actual, deixada, desacurada. Quin greuge al recolliment dels qui hi acomiaden els seus. Un cementiri per arribar, fer la foto que toca i marxar.

    Rèquiem per Sant Quirze, per més de dos mil anys d’identitat, religiositat, per l’ànima d’un poble. Un bosc autòcton, una ermita mil·lenària, un cementiri monumental. Un conjunt integral, verd, autèntic, per pocs diners. És millor el ciment? És millor l’excavadora en llocs sagrats dels avantpassats? Buiden el turó de Sant Quirze, aixequen Lidl’s i similars, encloten el cementiri entre vials, es treuen equipaments de la màniga, cal justificar la requalificació i l’estraperlo immobiliari. Quina vulgaritat megalòmana.

    Enderrocar singularitats i espiritualitats per crear banals equipaments que trobem clonats arreu. Mentrestant ja hi ha qui té accions pel nou tanatori a construir més lluny. I és que l’important és tenir un tanatori que doni rendiments.

    L’ideal de l’indiano Nicolau Font: compra i rehabilita una antiga ermita, S. Pere del Bosc, contracta notables artistes modernistes (silenci a Lloret sobre l’any Puig i Cadalfach, malgrat que aquest hi participà). En un turó proper, el de Ses Pedres Lluïdores, aixeca el primer monument a Mossèn Cinto Verdaguer, l’Àngel. Un projecte singular excepcional: també un rellotge solar pel poble, com defensa l’artista Neus Dalmau. Les tessel·les (perdudes) de la seva estrella llampegaven just amb el sol de migdia, l’hora de l’Àngelus (el nord) per la gent de pagès i de mar. Crea un aplec popular l’1 de maig a Sant Pere, per anar-hi en processó. S. Pere del Bosc, l’Àngel, un recorregut sagrat per la comunitat. Mossèn Cinto Verdaguer, havia estat hoste del Sr Font. Quina connexió espiritual va haver-hi entre els dos?

    El projecte de la C-32, esbudella tot el conjunt de turons cerimonials. Un infame circuit il·legal de motos erosiona i contamina ara els voltants del monument. L’Àngel, en estat deplorable. Aneu-hi. Urbanísticament el conjunt només catalogat, ni tant sols Bens d’Interès Local. És que així és tant fàcil descatalogar… Uns quants propietaris estan fregant-se les mans amb les requalificacions de terrenys.

    El Sr. Nicolau Font, volia un asil per la gent gran del poble. Els dirigents de Lloret tenen a la gent gran de sociosanitari de Lloret amb un servei de menjador denunciat per deplorable. Una concessió al grup SEHRS de l’ínclit Sr. Ramón Bagó, donant de CiU, patró del Teatre del Liceu. L’alcalde justifica la concessió en base a criteris econòmics i no de benestar.

    Quo vadis, Lloret? Enlloc. On és l’ànima de Lloret? Formigonada i requalificada. Banalitat i mediocritat. Urbanitzacions mig buides, i segueixen construint. Show must go on. Persianes baixades. Traspassos de locals permanents. Hotels obsolets. Barris decadents, desèrtics. Només se salva el que no ha tocat l’ homo economicus dels nostres dies. Rendibilitats en descens continuat. Devaluació econòmica, humana, espiritual. Pregunteu, passegeu, observeu. Pseudogegant amb peus de fang. El Detroit del turisme en la propera generació. O abans. Al temps.

    Roser Vila, publicat al Diari de Girona

  • Suport als encausats per la MAT

    [ MAPA ]

     

    Acte de suport als encausats per la MAT
    Lluites ecologistes

    Pasqual Aguilar, Plataforma No a la MAT
    Jordi Navarro, encausat per les protestes contra la MAT
    Jaume Ribera, CUP Lloret – Lluita contra la C32

     
    17juny2017_sfg

  • Nota de premsa de la Plataforma Aturem la C-32

    El govern de l’ajuntament de Lloret de Mar, amb el seu alcalde Jaume Dulsat al capdavant, demana a gremis d’empresaris hotelers i del comerç de Lloret que li facin la feina de propaganda a favor del projecte de prolongació de la C-32 quan està tot en mans dels tribunals.

    La Plataforma Aturem la C-32 ha pogut saber de fonts dels mateixos gremis que el senyor Dulsat va insistir que necessitaven moviments a favor de la C-32 perquè en aquests moments calia pressionar des dels mitjans de comunicació. lamentem la manca de decència política i la manera vergonyosa com es vol confondre a la ciutadania, donant valor només a la opinió d’uns quants, per influir en la justícia.

    La Mesa de Turisme i l’Associació de comerciants de lloret de Mar han fet arribar als seus associats una petició per correu electrònic, i de forma urgent, per què es posicionin a favor o en contra de personar-se com entitats codemandades pel recurs presentat. Cap d’aquestes entitats han estat demandades per ningú, és impossible que es puguin personar només ho poden fer Generalitat o Ajuntaments. Al nostre entendre darrera d’aquesta pressió o urgència fent posicionar als associats amb un argument fals genera més confusió malintencionada.

    Aturem la C-32 no es sorprèn de les maniobres fosques d’aquests polítics que es pleguen als desitjos dels poders financers, neguen el diàleg, neguen el dret a decidir de la ciutadania i neguen a les futures generacions el dret a viure en un territori on el bosc i el patrimoni cultural continuïn formant part del seu paisatge.

    ´Sí ens sorprèn que els propis defensors d’aquesta destructora infraestructura es deixin influir fins al punt de no entendre que el recurs presentat per la Plataforma és en contra del projecte actual i de les irregularitats gravíssimes que conté a nivell ambiental. Acusem als Ajuntaments de Lloret i Tordera, a les tres Cambres de Comerç gironines i ales entitats que es posicionen a favor d’aquest projecte de voler una autopista fins al cor de la Selva Marítima més enllà de qualsevol protecció acceptable del medi natural i cultural i d’estar alimentant la confusió i l’enfrontament en el territori.

    Plataforma Aturem la C-32
    16 de febrer de 2017

  • Reunió PAC-32

    pac32_21j

  • La CUP demana al Govern que tingui en compte la consulta sobre la C-32

    La CUP defensa la consulta organitzada diumenge per la Plataforma Aturem la C-32 i demana que s’aturi el projecte. La formació –que no té representació a l’Ajuntament- insta el Consistori i la Generalitat a respectar la voluntat manifestada a la consulta i a retirar el projecte de prolongació de l’autopista fins a Lloret. El portaveu de la CUP a la vila, Jesús Elias, qualifica la votació d’èxit i, per tant, cal tenir-ne molt en compte els resultats.

    Elias critica que el Govern municipal hagi menystingut la consulta i parli de baixa participació i l’emplaça a organitzar una consulta oficial.

    Recordem que l’alcalde, Jaume Dulsat, va dir fa uns dies que el fet que la participació de diumenge no arribés al 4% referma la voluntat de Lloret de tenir una comunicació directa amb l’autopista C-32 i, per tant, insisteix a la Generalitat que tiri endavant el projecte, que ha de començar aquest any.

    Font: Nova Ràdio Lloret

  • Valoració de la consulta sobre la C32 a Lloret del 17 d’abril

    Des de la Candidatura d’Unitat Popular felicitem la Plataforma Aturem la C-32 per haver aconseguit organitzar i dur a terme una consulta que ha estat negada per les forces municipals (CiU, PSC i ERC des del govern; MILLOR amb el regidor no adscrit des de l’oposició) remarcant que la seva mera existència ja és l’èxit més gran en accions promogudes des de la societat civil en molt de temps, així com ressaltar el fet que aquesta consulta s’hagi desenvolupat sense cap incidència.

    Aquesta fita s’ha assolit sense cap suport institucional i només ha estat possible gràcies a la mobilització d’un gran nombre de voluntaris que han garantit el correcte funcionament dels quatre punts de votació habilitats per la Plataforma, dedicant part del seu temps i esforços per fer possible el lliure exercici del dret a decidir el futur de la nostra vila, oimés quan el que hi ha en joc és quelcom tant important com els paratges de Sant Pere del Bosc, l’Àngel i Les Alegries. A tots ells els donem les gràcies i els felicitem i instem a seguir lluitant contra les imposicions arbitràries de la nostra administració.

    La consulta, duta a terme sense cap suport institucional, amb limitats recursos econòmics, sense accés al cens ni al padró municipal i sense que cap administració se’n fes ressò, ha estat tot un èxit. Malgrat les consignes impartides des de forces polítiques que, incomplint el seu programa electoral, incitaven a militants i electors a no participar-hi, la consulta ha mobilitzat tan partidaris com contraris a l’arribada de C-32 al municipi. És, sens dubte, la fita més important de la història recent de la societat civil organitzada al nostre municipi.

    Valorem molt positivament i celebrem que, malgrat tots els entrebancs de l’administració local per evitar que el poble es manifesti, prop de 1.300 persones hagin decidit mostrar la seva opinió i exercir el seu dret a decidir. També donem les gràcies a totes aquelles persones que van fer cap als punts de votació però no van poder participar a la consulta per limitacions reglamentàries. Constatem que els resultats han estat clars i que la població ha dit NO A L’AUTOPISTA amb un 85,8% dels vots contraris al projecte (1.087 vots) que només ha comptat amb un 14% que s’hi ha manifestat a favor (178 vots). Per tot això, instem tant al nostre Ajuntament com la Generalitat a respectar la voluntat popular manifestada diumenge i retirar definitivament aquest projecte de prolongació de la C-32 fins a Lloret i s’iniciïn de forma immediata les accions necessàries amb el teixit social per donar resposta als col·lapses puntuals de mobilitat als accessos de la vila explorant opcions alternatives que garanteixin una clara aposta prioritària pel transport públic.

    Agraïm el suport de les 17 entitats, col·lectius, organitzacions i formacions que han manifestat públicament el seu suport a la celebració d’aquesta consulta. Malgrat no totes s’hagin manifestat contràries al projecte de prolongació de l’autopista, sí han demostrat tenir un ferm compromís amb el dret a decidir el futur del nostre poble.

    Instem a tots aquests col·lectius a continuar la lluita en el mateix sentit i convicció que fins ara i amb major intensitat, gràcies a accions com la de diumenge, contra les imposicions i incompliments dels nostres governants.

    Per un Lloret participatiu i democràtic

    CUP Lloret

     

     

    Descarrega (PDF, 83KB)

  • Dulsat demana l’inici de les obres de la C-32 fins a Lloret

    L’alcalde afirma que el 3,4% de participació avala la marxa enrere del ple respecte a la consulta
    En un comunicat, els regidors locals favorables a l’autopista diuen que l’oposició és minoritària

    L’alcalde de Lloret de Mar, Jaume Dulsat (CDC), demana a la Generalitat que comenci les obres de l’allargament de la C-32 fins al seu municipi. L’endemà de la consulta a Blanes i a Lloret, Dulsat considera que hi ha hagut una baixa participació i espera que el govern compleixi el compromís de començar les obres abans de l’estiu: “La Generalitat ens va dir que durant els dos primers trimestres del 2016 començarien les obres, i ningú m’ha informat de cap canvi.”

    Dulsat recorda que a Lloret van votar 1.087 persones d’un cens de 31.960 –podien votar els lloretencs de més de setze anys–. L’alcalde diu que el 3,4% de participació avala la marxa enrere del ple municipal respecte a la convocatòria de la consulta, que van organitzar entitats.

    Ahir els setze regidors que el 20 de desembre del 2015 van revocar la decisió de promoure un referèndum no vinculant van fer un comunicat conjunt amb el logotip de l’Ajuntament. En el text, subscrit per CDC (sis regidors), el Millor (quatre), el PSC (tres), ERC-Avancem (dos) i l’edil no adscrit Enric Martínez (exregidor del PP), afirmen: “Els resultats de la consulta popular, que no era ni oficial ni vinculant, refermen la convicció que no existeix una demanda social representativa contrària a aquella infraestructura; ben al contrari, és àmpliament desitjada per la ciutadania.” Hi afegeixen que la ronda de la Costa Brava Sud, que inclou la variant fins a Canyelles (Lloret), és “irrenunciable”.

    Lupiáñez i el Parlament

    A Blanes, l’Ajuntament es va implicar en la consulta. Van votar 2.391 persones de 32.825 (un 7,2% de participació), una participació que l’alcalde, Miquel Lupiáñez (PSC), troba “baixa”. L’alcalde blanenc recorda que la comissió de Territori del Parlament del 30 de març va refermar l’aposta per la C-32, amb l’única oposició de Catalunya Sí que es Pot i la CUP.

     

    Font: Jordi Ferrer, El Punt Avui
    Imatge: Joan sabater

  • El no a l’autopista guanya clarament a Blanes i Lloret

    Van votar 3.660 persones als dos municipis, xifra que representaria, aproximadament, un 5,52% del cens
    A Blanes, la participació va ser del 7,28%, però el govern va evitar definir-se

    Blanes. Local social de la Plantera (Avinguda Catalunya número 10), fotos de gent votant en la consulta sobre la C-32, l'autopista que ha d'arribar a Lloret de Mar.  Votacio a la PlanteraUna àmplia majoria dels votants de la consulta popular sobre la prolongació de la C-32 a Blanes i Lloret van manifestar-se, ahir, en contra del projecte. Del total de 3.660 vots emesos, 2.793 persones van votar en contra de la construcció del ramal, mentre que només 849 van fer-ho a favor. A Blanes, el cens dels majors de 16 anys era de 32.825 persones, i la xifra de 2.391 persones que van acudir a votar representa el 7,28% del cens. A Lloret, van votar 1.269 persones (178 van votar sí i 1.807, no). A Lloret, no es pot calcular un percentatge perquè l’Ajuntament no va facilitar les dades del cens a la plataforma. L’alcalde, Jaume Dulsat (CDC), no va ser localitzat ahir per aquest diari.

    Les dades de participació, sobretot a Blanes, van ser considerades molt positives tant per part de l’Ajuntament com per part de la plataforma, que, ahir, ja va anunciar que exigirà a la Generalitat que aturi el projecte. L’equip de govern va evitar fer valoracions. L’alcalde, Miquel Lupiáñez (PSC), va confessar que no pensava que tanta gent acudís a votar, i no va dubtar a qualificar d’èxit el procés participatiu impulsat des del consistori. Va dir, però, que la interpretació de les dades les faran en les executives dels partits respectius els propers dies (l’equip de govern té tres partits, PSC, CDC i ERC, de què els dos primers hi estan a favor i el tercer, en contra). També encarregaran a la comissió de seguiment del procés participatiu una valoració, que es portarà a ple el dia 28. També va considerar que s’ha mobilitzat l’electorat “que volia manifestar el no i el que està a favor no s’ha mobilitzat” i ho va atribuir, en part, al fet que els dos partits amb més pes en el govern van pensar “que seria desafortunat fer campanya a favor”. Lupiáñez va recordar que el procés no és vinculant, però el regidor de Participació, Albert Sanz (ERC) va dir que confia que el resultat sí que faci replantejar el projecte.

    Alegria a la plataforma

    Lloret de Mar. Fotos de gent votant en la consulta popular sobre la C-32, l'autopista que ha d'arribar a Lloret de Mar des de Blanes. Un dels punts de votació és la Biblioteca Municipal, plaça Mossèn Pere TorrentEls membres de la plataforma Aturem la C-32 es mostraven molt satisfets després de la consulta. Joan Mora, portaveu a Blanes, va dir que, amb el resultat, són “més a prop de poder salvar el paisatge i acabar amb les autopistes”. També va remarcar la diferència de mitjans de què han disposat i dels que tenen “altres processos electorals”. Jordi Palaudelmàs, de la plataforma de Lloret, va demanar que la Generalitat “accepti el resultat”, i va recordar que l’anterior conseller de Territori, Santi Vila, va dir que respectaria la decisió del territori. ICV-EUiA de Lloret de Mar també va instar, ahir, la Generalitat a aturar el projecte.

    M’agradaria que el resultat influís en el projecte, però, desgraciadament, crec que no serà així
    Albert Sanz
    REGIDOR DE PARTICIPACIÓ (ERC)

    “Una lliçó de primer ordre al govern de Lloret”

    Si la xifra d’habitants de Lloret majors de 16 anys en les últimes dades disponibles de l’Idescat és de 33.418, la participació hauria estat del 3,79%. Globalment, sobre unes 66.000 persones que podien votar, la participació hauria estat del 5,52%. Jordi Palaudelmàs (de la plataforma de Lloret) no va dubtar a afirmar: “[A Lloret] no només hem guanyat, sinó que les hem organitzat, l’Ajuntament no ha tingut la decència de tirar endavant els compromisos adquirits amb els seus votants.” “Hem donat una lliçó democràtica de primer ordre a l’equip de govern”, va dir. També va destacar que com que les entitats de Lloret no van tenir accés al padró, gent que volia votar es va trobar que no podia perquè presentaven el carnet de conduir, i l’única manera que tenia la plataforma de certificar que viuen a Lloret és amb el DNI. La plataforma també va voler aprofitar per defensar el paisatge i el bosc com un actiu que pot servir per diversificar el turisme, i va dir que fins ara no s’ha sabut gestionar. La jornada de votació va transcórrer amb normalitat. Les meses en què es van concentrar més votants van ser a l’ajuntament (en el cas de Blanes) i a la plaça Pere Torrent, a Lloret.

     

     

    Font: Nuri Forns, El Punt Avui
    Imatges: Joan Sabater

  • El NO a l’autopista s’imposa en la consulta a Blanes i Lloret

    3.660 persones han participat a la consulta organitzada a Lloret i Blanes aquest diumenge per conèixer l’opinió de la ciutadania respecte a l’arribada de l’autopista a Lloret de Mar. La gran majoria, 2.793 persones, s’ha oposat al perllongament. Davant d’aquest resultat, Jordi Palaudelmàs, un dels portaveus de la plataforma Aturem la C-32 exigeix al Govern català que “aturi el projecte”.

    A Lloret, la consulta l’ha organitzat la mateixa plataforma, ja que el govern municipal va anunciar fa uns mesos que no la faria. Palaudelmàs creu que els resultats d’aquest diumenge han estat una “lliçó de democràcia”.

    A Blanes, en canvi, ha estat el propi ajuntament qui ha impulsat les votacions. L’alcalde, Miquel Lupiáñez, però, està “insatisfet amb la participació perquè no ha arribat al 10%”.

    Tant la plataforma Aturem la C-32 com l’alcalde de Blanes creuen que el fet que la consulta no fos vinculant ha provocat que la participació fos baixa, del 4% del cens a Lloret i del 7%, a Blanes. A més, Palaudelmàs ha assegurat que molta gent creu que l’autopista tirarà endavant, perquè els “alts càrrecs decideixen pel seu compte”. Tot i així, des de la plataforma seguiran insistint perquè els polítics escoltin la seva crida. A Blanes, serà el ple municipal qui decidirà què s’ha de fer amb els resultats de la consulta.

    Si desgranem les dades, a Lloret han votat 1.269 persones. D’aquestes, 178 hi han votat a favor i 1.087 en contra. Hi ha hagut, a més, 2 vots en blanc i 2 de nuls. A Blanes, la participació ha estat de 2.391 votants, dels quals 671 estan a favor del projecte i 1.706 en contra, a més de 8 vots en blanc i 6 de nuls. Podien votar totes les persones residents a Lloret o Blanes, majors de setze anys.

    Cal afegir que ICV-EUiA de Lloret ha emès un comunicat en què insta l’Ajuntament i la Generalitat que respectin els resultats i paralitzin el projecte de prolongació de la C-32.

    Font: Nova Ràdio Lloret

Pàgina 1 de 712345...Última »