• Organitzacions de l’esquerra independentista presenten la campanya “Hi ha una altra manera de viure!”

    “La crisi sanitària de la Covid-19 ha empitjorat les condicions que estem arrossegant des del 2008. La precarietat creix dia rere dia i les dades sobre rebrots ens generen una situació d’incertesa total. Els dubtes són molts: què serà de la nostra economia, que beu del turisme i l’especulació immobiliària? Trobarem feina? Tindrem sous decents? Arribarem a final de mes? Tornaran els infants a les escoles?”

    En el marc de la crisi generada per la pandèmia de la Covid-19, la CUP, Endavant, Arran, la COS, el SEPC i Alerta Solidària van presentar ahir a Barcelona la campanya “Hi ha una altra manera de viure!”. Una campanya on s’ofereixen 10 propostes que “van a l’arrel dels problemes de les classes populars dels Països Catalans, que no pretenen donar solució només als problemes més immediats, sinó construir les condicions perquè els greuges en la sanitat, a les residències, a les cases, a la feina o a l’escola no es repeteixin mai més”.

    Aquestes organitzacions, conviden tots els moviments i organitzacions a fer-se seva la proposta. Cal construir un bloc que ens enforteixi i esquerdar el règim que ens priva d’una vida digna. No ens creiem que aquesta sigui l’única manera de fer les coses. Hi ha una altra manera de viure que es construeix des de baix i que serà la nostra prioritat durant els pròxims mesos.

    Consideren que el 2008 “ja ens van vendre que salvar els bancs era salvar-nos a totes, que salvar el sistema immobiliari era salvar-nos a totes. Vam comprovar que era mentida llavors, i segueix sent mentida ara. Salvar les empreses no és salvar-nos a totes; salvar el turisme, no és salvar-nos a totes; salvar el sistema sanitari privat, els propietaris d’habitatges i els interessos dels empresaris no és salvar-nos a totes, sinó a uns quants. I mantenir un règim i un poder que no procura salut a tothom és tot el contrari de salvar-nos a totes. És ofegar-nos en la misèria”.

    A partir d’aquest plantejament, apunten que hi ha una altra manera de fer front a la crisi. “Hi ha una altra manera de viure. Una sortida a favor de la majoria social dels Països Catalans és possible. Però aquesta sortida comporta una transformació econòmica i social, profunda i necessària. Passem de la crítica a la proposta”.

    Asseguren que les 10 propostes que van a l’arrel dels problemes de les classes populars dels Països Catalans, que no pretenen donar solució només als problemes més immediats, sinó construir les condicions perquè els greuges en la sanitat, a les residències, a les cases, a la feina o a l’escola no es repeteixin mai més.

    Les 10 propostes:

    1. Serveis 100% públics i de qualitat: expropiació i control públic de tots els recursos sanitaris privats.
      Expropiació sota control públic de tots els recursos sanitaris privats. Cap externalització, privatització ni repagament. La salut per sobre del lucre. Garantir uns serveis 100% públics i de qualitat, augmentant les partides pressupostàries destinades a aquests serveis. Defensar i reforçar els serveis públics per al sosteniment i la reproducció de la vida, especialment per a la millora de les condicions i l’eliminació de les desigualtats que pateixen les dones.
    2. Feina digna per a tothom: reducció de la jornada laboral, majors salaris, supressió de la bretxa de gènere, reconeixement del règim laboral per a les treballadores de la llar i derogació de la Reforma Laboral.
      Derogació de la Reforma Laboral. Que les empreses amb beneficis no puguin dur a terme acomiadaments. Increment del salari mínim interprofessional. Reducció de la jornada laboral i redistribució de la feina. Pensions dignes universals, deslligades de la cotització. Eliminació de la bretxa de gènere a sous i pensions. Reconeixement de l’alta al sistema de la Seguretat Social de les treballadores de la llar, amb efectes retroactius i dret al subsidi.
    3. Producció al servei de les necessitats: nacionalització dels sectors estratègics i essencials, preus socials i accessibles.
      Nacionalització sota control social dels sectors estratègics de l’economia i de les empreses que proveeixen els serveis essencials. Garantir tots els serveis essencials a preus socials. Planificar un desenvolupament industrial sota control públic per assegurar llocs de treball dignes, la fabricació d’elements essencials i la sobirania econòmica.
    4. Habitatge per a tothom: prohibició dels desnonaments, expropiació a grans tenidors, bancs i fons voltors, regulació de preus i espais segurs contra la violència masclista.
      Prohibició de tots els desnonaments. Expropiació del sòl i dels immobles en mans de grans tenidors, bancs i fons voltor per a un parc públic d’habitatge a preus populars. Regulació del preu del lloguer. Garantir un habitatge segur a totes les dones que pateixen violències masclistes.
    5. Banca pública: majors impostos per als més rics i contaminants, retorn del rescat bancari, impagament del deute.
      No pagament del deute il·legítim per salvar bancs i grans empreses. Retorn íntegre del rescat bancari. Fiscalitat agressiva amb les grans empreses i fortunes, i les agents més contaminants. Creació d’una banca pública.
    6. Feminisme i repartiment de les cures: més atenció domiciliària i llars d’infants, cobertura universal de la dependència i pla de xoc contra la violència masclista.
      Enfortiment dels serveis d’atenció domiciliària i llars d’infants, i internalització de totes les seves treballadores. Cobertura universal de la dependència. Pla de xoc estructural contra la violència masclista.
    7. Lliures de repressió política: derogació de la Llei Mordassa, prou abusos policials i antiavalots, retirada de la policia i militars espanyols, llibertat per a les preses polítiques i exiliades.
      Posar fi als abusos policials. Retirada de la policia i els militars espanyols dels Països Catalans, i dissolució de tots els antiavalots. Llibertat per a les preses polítiques i exiliades. Derogació de la Llei Mordassa.
    8. Drets per a tothom: regularització de totes les persones migrades i refugiades, tancament de CIEs i derogació de la llei d’estrangeria.
      Derogació de la llei d’estrangeria. Tancament dels CIEs. Regularització permanent i sense condicions de totes les persones migrades i refugiades.
    9. Ecologisme, proximitat i sobirania alimentària: transició a un model energètic renovablepúblic, aturar les construccions que destrueixen el territori i nacionalització del turisme.
      Implantació d’un model agropecuari ecològic i de proximitat. Transició cap a un model energètic renovable, públic i descentralitzat. Aturar ampliacions i noves autopistes, i grans infraestructures que destrueixen el territori. Nacionalització de la indústria turística per adequar el model a les necessitats laborals, socials i mediambientals dels Països Catalans.
    10. Autodeterminació dels Països Catalans: sortir de la UE i recuperar la sobirania per oferir una vida digna.
      Exercir l’autodeterminació als Països Catalans. Sortir de la Unió Europea. Recuperar la sobirania política i econòmica de tots els recursos de la nostra nació per oferir una vida digna a tota la població.

    Publicat a Llibertat.cat

  • Exigim el cessament immediat del comissari Eduard Sallent

    La CUP exigeix el cessament immediat del comissari Eduard Sallent per ordenar manipular les actes de les sancions pel confinament

    La CUP exigeix públicament que el departament d’Interior obri una investigació al voltant dels fets denunciats ahir per diversos mitjans de comunicació, on s’assenyalava que Eduard Sallent, comissari en cap del cos de Mossos d’Esquadra, hauria ordenat a agents policials que fessin constar, en tots els casos, que el denunciat havia desobeït les ordres dels agents. Els anticapitalistes denuncien que la missiva de Sallent podria ser constitutiva d’un delicte de prevaricació, a banda d’ordenar als agents que cometin un delicte de falsedat en document públic en l’exercici de les seves funcions, per imposar una sanció sense base legal. Davant d’aquests fets, la CUP en demana el cessament immediat.

    L’advocacia de l’Estat i diverses juristes ja van advertir fa uns dies que el Reial Decret de l’estat d’alarma no establia un règim sancionador concret en cas d’incomplir les mesures establertes.
    En el comunicat intern publicat a la premsa, Sallent adverteix que davant la manca de base legal de les sancions que s’estan imposant als ciutadans, els agents han de fer constar a l’acta que “malgrat l’infractor obeeixi les instruccions dels agents de policia i retorni al seu domicili i deposi la seva actitud (…) que la persona ha desatès les ordres donades pels agents” i d’aquesta manera assegurar que se’ls pot sancionar per desobediència a l’autoritat (infracció greu de la Llei Mordassa) amb imports de fins a 30.000 euros, fins i tot en el cas que hagin obeït als agents.

    La formació anticapitalista entén que el comunicat intern emès pel Comissari Sallent és extremadament greu ja que implica donar ordres als agents dels Mossos per fer constar fets falsos a les actes aixecades, vulnerant el principi de legalitat i la presumpció d’innocència. Cal destacar que aquesta ordre s’emmarca en un context de retallades de drets i llibertats fonamentals, una ofensiva iniciada pel govern espanyol a la que s’ha sumat el Departament d’Interior des del primer dia, tant amb accions de dubtosa proporcionalitat com en una constant campanya pública marcada per l’autoritarisme habitual del Conseller Miquel Buch.

    Per tot això, la Candidatura d’Unitat Popular exigeix al Govern de la Generalitat de Catalunya:

    • El cessament immediat de totes les funcions del Comissari Eduard Sallent, l’obertura d’un expedient disciplinari i la seva suspensió cautelar de sou i feina com a agent del Cos de Mossos d’Esquadra.
    • La compareixença del Conseller d’Interior, Miquel Buch, al Parlament de Catalunya per donar explicacions de l’ordre del Comissari Sallent, les mesures adoptades i la gestió general dels expedients sancionadors incoats arran de l’estat d’alarma per la Covid-19.
  • 7,5 milions de futurs?

    Té gràcia (o no, gens, de fet) veure un anunci del Govern de Catalunya on es parla de “7,5 milions de futurs”.

    Ahir van aprovar, gràcies als Comuns, uns pressupostos que són una sentència a les classes populars d’aquest país.

    Patirem. Però ens hi trobaran de cara.

  • Exigim que s’aturin les actuacions policials racistes

    La CUP envia una carta exigint que s’aturin les actuacions policials racistes, a Torra, Colau i Cunillera

    Joaquim Torra i Pla, President de la Generalitat de Catalunya
    Teresa Cunillera i Mestres, Delegada del Govern espanyol a Catalunya
    Ada Colau i Ballano, Alcaldessa de Barcelona

    Senyores i senyor,
    Els adrecem aquesta carta de forma conjunta en qualitat de màxims responsables polítics ens les respectives administracions dels cossos policials i, en particular, del Cuerpo Nacional de Policia a Catalunya, del Cos de Mossos d’Esquadra i e la Guàrdia Urbana de Barcelona. El motiu de la present és mostrar el profund desacord i l’enèrgica indignació i rebuig a les operacions policials que des de fa massa temps la policia espanyola, els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona duen a terme, sota diferents pretextos i excuses, amb l’únic objectiu d’identificar a veïns i veïnes per tal d’iniciar els seus tràmits d’expulsió per l’únic motiu de no complir amb els requisits administratius de la racista llei d’estrangeria, i que sovint acaben amb ingressos als Centres d’Internament d’Estrangers i amb deportacions.

    Com dèiem, aquestes actuacions no són noves, però l’operatiu conjunt dels tres cossos policials desplegat al barri del Raval de Barcelona el matí del 17 d’abril ens obliga a donar una resposta clara per la seva especial gravetat. Entenem que les tres administracions, estatal, autonòmica i municipal, estan utilitzant el marc d’excepcionalitat que imposa la declaració de l’estat d’alarma per la crisi de la Covid-19 amb finalitats totalment il·legítimes i pròpies del racisme i la xenofòbia institucional. Si aquests tipus de dispositius són de per si una vulneració dels drets humans i un instrument repressiu que persegueix l’expulsió dels nostres veïns i veïnes, fer-ho aprofitant l’estat d’alarma i en el context d’una pandèmia i crisi sanitària és contrari a la més mínima ètica i humanisme exigible a qualsevol govern que pretengui respectar els drets fonamentals, ni que sigui en mera aparença. Els exigim, doncs, que aturin de manera immediata i definitiva amb aquest tipus d’operatius policials contra la gent dels nostres barris, viles i ciutats.

    Cal posar de relleu que dur aquestes operacions en determinades poblacions o barris i convertir-los en autèntics espectacles mediàtics és una estigmatització institucional, des del poder de l’estat, que denota un profund menyspreu classista totalment inacceptable. Però encara més preocupant és el fet que aquests operatius en forma d’espectacle persegueixin atemorir a les persones que, no podent regularitzar la seva situació administrativa per unes lleis injustes i racistes, no poden sortir de les seves llars per por de ser detingudes, que se’ls obrin expedients d’expulsió o se’ls deporti. Així doncs, dispositius com el del barri del Raval redoblen l’angoixa i les dificultats que comporta el confinament, fins al punt de privar a llars senceres de poder sortir al carrer per tal d’abastir-se dels productes de primera necessitat com el menjar, productes d’higiene o farmacèutics.

    Finalment, volem aprofitar aquesta carta per posar en valor la tasca que les xarxes veïnals, de suport mutu i dels col·lectius antiracistes que arreu dels Països Catalans treballen per estendre la solidaritat entre els veïns i veïnes, i que planten cara malgrat la repressió als abusos policials i els operatius racistes que denunciem en aquesta carta. En aquest sentit, entenem que front a actuacions abusives dels cossos policials, és imprescindible l’autoorganització popular i veïnal per tal d’exercir l’autodefensa i protegir als nostres veïns i veïnes. Si les administracions i els cossos policials dels què vostès són responsables converteixen l’estat d’alarma en una suspensió de facto dels drets fonamentals, és obligació d’una societat solidària plantar-hi cara i, si cal, desobeir-lo per protegir els drets i necessitats materials de tots i totes.

    Cordialment,

    Candidatura d’Unitat Popular
    Països Catalans, 18 d’abril de 2020

  • Malviure el confinament en una pensió

    Una habitació sense cuina o amb poc més de vint metres quadrats per a sis persones són exemples de com estan vivint moltes famílies en situació de vulnerabilitat habitacional la crisi de la COVID-19. Des de les PAH catalanes s’exigeix un “confinament digne” per a aquests casos i posar fi a la situació de provisionalitat permanent, mobilitzant l’habitatge buit

    No és el mateix viure el confinament al barri de Font de la Pólvora de Girona que en una segona residència a la Cerdanya. Tampoc ho és passar-lo en una casa de cent metres quadrats amb terrassa que en una habitació de menys de trenta amb una finestra. Amb la restricció de moviments, les persones que ja vivien en crisi residencial veuen agreujada la seva situació. Pensions, albergs, hostals i, amb sort, aparthotels, són ara les cases on moltes famílies desnonades han de passar les 24 llargues hores que té un dia.

    La temporalitat, en molts casos, s’està fent eterna i, amb el confinament, molt més feixuga. A la majoria de grans municipis, hi ha llargues llistes d’espera a les meses d’emergència, encarregades de reallotjar famílies en situacions de vulnerabilitat. Actualment, a la mesa d’emergència de Catalunya hi ha 1.854 famílies que estan esperant l’assignació d’un pis adaptat a les seves possibilitats econòmiques, però cal sumar-hi les persones que esperen en municipis amb meses pròpies –consorcis on també participa la Generalitat: Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Martorell, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Sant Cugat del Vallès, Terrassa i Vic. Només a Barcelona, segons dades actualitzades del mes de febrer, hi ha 679 casos més en espera; a l’Hospitalet de Llobregat, 229 famílies estan esperant un habitatge amb caràcter urgent –vuit allotjades en pensions de forma provisional– i a Sabadell hi ha 1.241 sol·licituds registrades, de les quals catorze amb resolució favorable.

    La Plataforma d’Afectades per la Hipoteca i la Crisi de Sabadell (PAHC) calcula que, el darrer any, per l’assemblea han passat entre 40 i 50 casos de persones desnonades que han acabat derivades a un hostal o pensió. D’aquestes, no necessàriament totes han aconseguit entrar en el circuit de la mesa d’emergència, perquè un dels requisits per accedir-hi és tenir la nacionalitat espanyola o d’algun altre estat de la Unió Europea, o acreditar permís de residència vigent.

    Confinada amb una filla i sense cuina
    Sara Badani –sense permís de residència– ja fa deu mesos que viu en una habitació de l’Hostal Ric de Sabadell amb la seva filla de sis anys, que té diagnosticat autisme i una discapacitat del 73%. Si ja era complicat viure en un espai sense cuina, amb dos llits, un lavabo i un balcó minúscul, ara és desesperant. “La meva filla no pot estar-se quieta. A les cinc de la matinada em desperta perquè vol sortir i quan tornem de comprar no vol entrar”, sospira Badani. Abans de l’estat d’alarma, la nena anava a una escola especial als matins i aquesta rutina les ajudava a totes dues; ella podia descansar una mica més i continuar els tràmits amb serveis socials per tirar endavant. El 2006, després de divorciar-se, va marxar del Marroc amb la seva filla i actualment encara es troba en situació administrativa irregular. “La treballadora social em diu que no em poden donar cap pis. Soc jove, vull viure la meva vida; vull trobar una feina”, explica Badani amb un fil de veu.

    És un peix que es mossega la cua: sense permís de residència no pots treballar i sense treballar no pots pagar un lloguer, però alhora –sense permís– no pots accedir a un pis d’emergència. “El cas de la Sara és un exemple molt il·lustratiu”, explica Emma Giné de la PAHC Sabadell, “fa deu mesos que viu a l’hostal, no té els mitjans ni els recursos per accedir a un habitatge i la seva sortida dependrà de nosaltres: que entri a un dels blocs okupats o l’ajudem a okupar un pis”. Les plataformes, els grups d’habitatge i els sindicats estan arribant on l’administració no hi és; però ara, sense possibilitats de fer assemblees, tot es complica.

    A Lleida, precisament, moltes de les famílies que vivien al bloc del carrer Ripollès, recuperat per la PAH, ara s’han traslladat a habitacions de pensions i hostals, pagades parcialment o totalment per l’Ajuntament. El 14 de novembre de 2019, un fort desplegament de Mossos d’Esquadra va efectuar el desallotjament d’onze famílies en risc d’exclusió social que vivien a l’edifici de la Sareb. Aleshores, el tinent alcalde d’Habitatge, Sergi Talamonte, va titllar de “greu i inacceptable” que l’anomenat banc dolent hagués trencat el compromís de paralitzar el desallotjament fins a tenir totes les famílies reallotjades. La Sareb no ha facilitat a la Directa el nombre total d’habitatges que manté buits als Països Catalans, però sí xifres desglossades dels immobles que ha cedit a les administracions públiques: 930 a Catalunya, 30 al País Valencià i 75 a les Illes. Durant el 2019, diversos municipis van pressionar per aconseguir la cessió de pisos buits del banc dolent; a Barcelona, per exemple, en van ser 200.

    El bloc de la Sareb, recorda Henry Mora de la PAH de Lleida, continua buit i amb un vigilant les 24 hores del dia, mentre que les famílies, amb menors inclosos, estan passant el confinament en allotjaments inadequats. Des de la plataforma tenen coneixement d’almenys una vintena de famílies que viuen de forma temporal en pensions, albergs o hostals. “En l’actual moment de confinament, qui més pateix són les persones amb fills i amb problemes de salut”, conclou.

    Amb quatre criatures –dues amb una discapacitat del 37%– i la seva dona, Ijaz Butt –des que va ser expulsat del bloc de la Sareb– viu en un hotel de Lleida on actualment paga 250 euros al mes, però en va començar pagant 500. Casa seva és una estança amb un sofà llit i una petita cuina, una habitació i un lavabo. Entre crits de les criatures, explica per telèfon que va okupar amb la PAH després de passar per un pis de lloguer social de 27 metres quadrats: “Vam estar-nos-hi un temps però per a sis persones era invivible”. Ara, i només durant el confinament, viu a l’aparthotel i no està sent fàcil. “No poder sortir al carrer tensa els nens, que a més no tenen joguines perquè es van quedar al bloc. Es tornaran bojos”. És instal·lador de fibra òptica i el seu és l’únic sou de la família nombrosa, ara tocat per un expedient de regulació temporal d’ocupació.

    Des de l’Ajuntament de Lleida expliquen que durant el 2019 van arribar 118 sol·licituds a la Mesa d’Emergències i es van adjudicar 45 habitatges, un 38%. No han facilitat dades del total de persones allotjades temporalment en hostals, albergs, hotels o pensions, però actualment hi ha 88 persones vivint a l’alberg municipal.

    Com a excepció i gràcies a la solidaritat del veïnat de Breda, Josep Maria Hortal i la seva mare, de 78 anys, enmig del confinament, han pogut aconseguir un espai més estable. Ell vivia en una fonda facilitada per l’Ajuntament i ella a casa d’uns veïns. Fa un mes i mig, els van desallotjar de casa seva, on vivien havien viscut els darrers 54 anys, per l’impagament d’un crèdit. Hortal s’havia quedat sense feina i no podia pagar una quota mensual de 500 euros, però sí de 250 i allargar el termini de venciment. El fons d’inversió al qual el banc havia venut l’habitatge no va acceptar-ho i els va desnonar. Sense cuina, Hortal va estar vivint a la fonda durant una setmana i mitja, fins que una parella del poble els va cedir uns baixos.

    Des de les PAH catalanes llancen la campanya #AQuinaCasaEmQuedo per denunciar que, darrere de quatre parets, hi ha moltes famílies amb “confinaments indignes”. Cinc mesos, sis, deu o més d’un any vivint una temporalitat que, en la situació actual, encara es fa més llarga. Per això, reclamen la mobilització urgent d’habitatge buit en mans de grans propietaris i especialment de la Sareb. No només per fer front al confinament sinó per quan hagi acabat però els impactes de la crisi econòmica de la COVID-19 continuïn.

    Publicat per Gemma Garcia a LaDirecta

  • Sanitat Pública és vida!

    En pocs dies, hem vist com el sistema sanitari públic ha quedat col·lapsat.

    Des de l’inici de la crisi de salut pública provocada per la Covid19, hora darrera hora, les televisions ens han mostrat com el personal sanitari treballa sense el material mèdic i de protecció necessari. Donant-ho tot, en torns laborals interminables i en unes condicions insuportables.

    Dia a dia, veiem com no es posen a disposició del departament de Salut tots els llits de la sanitat privada disponibles. Llits d’una sanitat que fa negoci amb les nostres vides. Llits més necessaris que mai i que segueixen buits. La crisi de la Covid19 ha posat de manifest que teníem el sistema sanitari al límit: precaritzat per una dècada de retallades i per l’existència de la gestió privada!

    Cal transformar tota la nostra solidaritat amb les sanitàries i el seu esforç en protesta i pressió per a defensar la sanitat pública! El personal sanitari posa en risc la seva salut per atendre la dels altres, ara ens toca a nosaltres defensar la pública:

    • Cal coordinar la resposta la resposta sanitària, cal garantir el material necessari per les professionals que atenen persones contagiades.
    • Cal intervenir la sanitat privada, posar a disposició tots els recursos per a fer proves massives de PCR i tots els llits hospitalaris preparats per atendre malalts.
    • Cal controlar de manera 100% pública la indústria farmacèutica per garantir protocols, gratuïtat pel que fa a la recerca i desenvolupament de nous fàrmacs, tractaments i possibles vacunes.

    Per una salut al servei de les persones 100% pública i universal
    Privatitzar i retallar la sanitat, mata. No podem permetre que ens retallin més la vida!

  • Repulsem l’actuació policial d’ahir a La Bisbal

    Comunicat de la CUP de La Bisbal davant dels fets ocorreguts amb la Policia Local a l’Av. Josep Irla del municipi

    Aquesta tarda hem vist horroritzats les imatges de la dura actuació de la Policia Local en una operació a l’Av. Josep Irla. Les imatges, d’una duresa colpidora, mostra dos agents colpejant a un jove i amenaçant amb una arma a la seva mare, fets que condemnem sense pal·liatius.

    Sense prejudici de la presumpció d’innocència de tothom i en espera que les imatges de les càmeres que porta la policia local aclareixin més els fets, des de l’assemblea local de la CUP de La Bisbal volem fer les següents reflexions:

    La Policia Local ha de ser una policia de proximitat, amb una funció encaminada al benestar de la població, i mai ha de ser una font generadora de conflictes.

    Els agents han d’estar formats en mediació i resolució de conflictes. La violència ha de ser l’última opció i només en cas de legítima defensa. Així mateix, entenem que tots els agents de qualsevol cos policial ha d’estar format en temes d’antiracisme i de gènere.

    El problema de la violència policial no és un problema local. Amb la declaració de l’Estat d’Alarma i la militarització consegüent, estem deixant els carrers en mans de cossos i forces de seguretat amb uns nivells d’impunitat perillosos. Hem de prendre consciència com a societat i abordar el problema d’arrel.

    Des de la CUP de La Bisbal ens comprometem a investigar aquest assumpte fins al fons escoltant a les víctimes d’aquesta actuació i exigir les responsabilitats que calguin.

    18/04/2019, CUP La Bisbal

  • Dos policies locals suspesos a La Bisbal per presumpta agressió racista

    L’ajuntament de la Bisbal d’Empordà pren mesures disciplinàries davant l’actuació de dos agents durant la detenció de dos menors

    L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà) ha suspès de sou i feina a dos agents de la policia local del municipi, davant l’actuació realitzada per procedir a la detenció de dos menors. El govern municipal ha anunciat mitjançant un comunicat a la seva pàgina web les mesures disciplinàries dutes a terme, després de fer-se públic a les xarxes socials un vídeo en què queda registrades escenes de la detenció. Durant la mateix s’observa com un dels agents encanona amb una pistola a la familiar d’un dels menors detinguts, mentre l’altre policia clava una puntada de peu al pit a un altre dels menors.

    “L’equip de Govern ha pres aquesta decisió a l’considerar que l’actuació dels agents ha estat desproporcionada, tal com demostren les imatges enregistrades que ja són de domini públic”, ha explicat el consistori en la seva nota de premsa. Els dos menors objecte de la detenció, d’ascendència africana, van ser interceptats pels agents al portal del seu domicili. En el moment en què els agents intenten retenir-los, un familiar d’un dels menors surt de l’portal per intercedir. És llavors quan un dels agents encanona amb una pistola a aquesta familiar i l’altre clava una puntada de peu al pit a un dels menors.

    L’Ajuntament ha comunicat que obrirà expedient i la investigació pertinent per aclarir els fets i decidir les accions legals i disciplinàries pertinents. També ha manifestat que “des de l’Ajuntament de la Bisbal es reitera el rebuig més absolut a qualsevol actitud violenta, racista, xenòfoba, masclista o autoritària”, segons ha expressat en la seva nota.

  • Instem la continuïtat dels mercats setmanals a l’aire lliure

    La CUP insta al Govern a garantir la continuïtat dels mercats setmanals a l’aire lliure com a alternativa al monopoli de les grans cadenes de supermercats

    La diputada de la CUP Crida Constituent, Natàlia Sánchez, ha emplaçat a la resta de forces parlamentàries, avui a la comissió d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, a fer possible, des de la Generalitat i ajuntaments, l’obertura de mercats a l’aire lliure malgrat el govern de l’Estat estudiï tancar-los. Sánchez s’ha referit a la intervenció de la consellera Teresa Jordà, que ha anunciat que l’Estat estaria estudiant dur a terme aquesta mesura per implementar-la properament.

    La CUP ha instat especialment a aquells grups parlamentaris que tenen representació al govern de coalició de l’estat espanyol, PSC i Cat-ECP, a no impulsar la prohibició dels mercats a l’aire lliure, ja que és “una mesura que no tindria cap sentit mentre que supermercats i grans superfícies resten obertes”. En el cas que aquesta mesura finalment es dugués a terme, la CUP considera que caldria assegurar mesures perquè els municipis, amb l’aval de la Generalitat, mantinguin punts presencials i ambulants de distribució d’alimentació amb les mesures de protecció adients. Aquesta mesura l’han reivindicada col·lectius de sobirania alimentària i de pagesia com a solució que aporta més seguretat alimentària i sanitària i que alhora dona sortida als productes de proximitat de cada territori, en contraposició a les grans cadenes de supermercats. Tal com es recull a resolució STL/720/2020 i a les indicacions del Procicat, molts municipis ja estan aplicant sistemes excepcionals per garantir-ho, amb mesures com per exemple reduir o reubicar parades de mercat a espais més segurs, sistemes per evitar aglomeracions o garantint que els productes només els manipulen els paradistes.

    “Cal garantir que hi ha producte de proximitat, sostenible i territorialitzat; la crisi de la Covid19 ha reafirmat que el lliure mercat no ens assegura els béns més bàsics i que ha estat el paper central de la pagesia la que ens ha proveït”, ha assegurat Natàlia Sánchez.

  • L’any perdut

    De ser el punt d’inflexió en la recuperació a l’inici d’una profunda recessió

    Ens preguntarem com ha estat possible, que el 2020 es preveiés fa un any com un punt d’inflexió en la recuperació de la indústria turística a casa nostra i finalment acabarà sent l’any perdut. Absolutament perdut. Els establiments i els operadors han perdut tot marge de maniobra en un mercat tancat i completament confinat. Els auguris per aquesta temporada són decebedors i imprevisibles: sense data d’obertura, amb una ocupació mitjana prevista rondant el 50% inferior a temporades anteriors i amb la perspectiva d’haver de ser molt imaginatius per atraure els pocs clients que “s’aventuraran” a fer unes vacances clàssiques de sol i platja. Es preveuen estades molt més curtes i concentrades en pocs mesos.

    Com veiem, una temporada molt curta, que castigarà, per sobre tot, a la classe treballadora. Una classe molt maltractada per les polítiques neoliberals dels darrers anys, amb congelació de salaris, un conveni laboral desfasat i darrerament, les noves lleis permeten la intrusió d’empreses de serveis dins el sector, fent créixer la precarietat en aplicar altres convenis per a les mateixes feines, arribant-se fins i tot a situacions de semi-esclavatge en ple segle XXI (inexistència d’horaris, incompliment salarial i manca de jornades de descans… entre d’altres).

    I amb tot aquest panorama, què han fet les administracions? Grans campanyes de màrqueting per atraure més visitants i poc més, tot per continuar fent el mateix, polítiques d’especulació sobre els escassos recursos naturals que queden al nostre litoral: més sobre-ocupació amb més construccions, més infraestructures viàries innecessàries… Una nova versió actualitzada de la ‘política del totxo’ del darrer segle.

    Darrera aquesta primera línia, existeix tota una segona línia dedicada al turisme (bars, restaurants, botigues, petits industrials, espectacles, centres culturals i esportius, espais d’oci, logística alimentària, de serveis i subministres) que queden molt malparats amb el cessament d’activitat i sense cap mena de previsió realista per enguany. I els que seran més afectats, un cop més, seran els treballadors d’aquests sectors.

    Tota una classe treballadora que depèn d’uns mesos de treball per a sobreviure tot l’any i que ara, en funció del seu contracte, es troben sense data d’inici de treball o immersos en un ERTE. Sense ingressos o amb ingressos limitats.

    I tot perquè de sobte, tot es va aturar. Inexplicablement la “espècie dominant” es veu immersa en una guerra contra uns insignificants virus. El com es dur la resposta a aquesta situació està sent diferent, en funció de l’estat que l’aplica i temps tindrem en un futur per analitzar cada cas.

    El que revela aquesta crisi és la nostra total dependència de la natura i n’hauríem d’aprendre de cara a com ha de ser el nostre model turístic en el futur immediat. Ens cal respecte per l’entorn. El nostre entorn és allò que ens diferencia d’altres indrets i que atrau els nostres visitants. El respecte pel nostre entorn només s’aconseguirà amb polítiques orientades a una indústria turística sostenible: limitació de la sobre-explotació, potenciació de l’economia i indústria de proximitat, formació de la classe treballadora, implantació d’energies renovables i/o de proximitat, prioritzar la qualitat vers la quantitat, polítiques de reutilització i reciclatge continuades i establiment d’uns salaris dignes per a viure (no per a sobreviure).

    L’any 2020 pot ser l’any perdut… o no. Podria ser l’any en que vam repensar i vam començar a canviar el nostre model per prioritzar les persones davant el mercantilisme capitalista que hem arrossegat fins aquí. Tenim encara marge de maniobra, som a prop de l’abisme, però si tenim l’empenta necessària serem capaces de superar totes les limitacions que ens han imposat.

Pàgina 1 de 212