• La CUP promou la creació d’un registre de serveis funeraris a nivell de comarques gironines

    La iniciativa permetria identificar possibles desigualtats de gestió entre els diferents municipis

    La Candidatura d’Unitat Popular ha fet públic la seva intenció de promoure un registre de serveis funeraris a nivell de comarques gironines, amb l’objectiu de determinar com s’estan oferint actualment els serveis mortuaris als municipis de la demarcació.

    La formació, que presentarà una moció en aquest sentit al ple de la Diputació del mes d’abril, reclama la implicació de la institució per elaborar aquest informe, que ajudarà a conèixer millor com els Ajuntaments presten els serveis funeraris i gestionen els cementiris.

    Segons la CUP, la realització d’aquest estudi permetrà disposar d’un visió complerta d’un sector que molts cops s’ha acusat de «monopolístic». Amb aquest registre, es podrà disposar d’una «fotografia exacta» de la situació actual, i pot ajudar a molts consistoris a replantejar nous models de gestió. A la vegada, l’elaboració d’aquest registre permetrà analitzar el grau de competència a les nostres comarques, així com determinar les possibles diferències de preus entre municipis per serveis específics, com els enterraments.

    Per Lluc Salellas, diputat provincial de la CUP, l’elaboració d’aquest registre serà de gran utilitat tant per la ciutadania com per les administracions locals, ja que «permetrà veure quins models de gestió són els més òptims i quins els més econòmics». Segons Salellas, els serveis funeraris «són un servei essencial que no tothom es pot pagar, i l’administració s’hi ha d’implicar per solucionar-ho».

  • La CUP-Crida Constituent registra una proposició de llei contra l’abús bancari

    Benet Salellas: “Primer van saquejar les famílies amb hipoteques abusives i després van saquejar la Generalitat reestructurant deute. No podem permetre que continuï la deutecràcia”

    La CUP-Crida Constituent ha registrat al Parlament de Catalunya una proposició de llei contra l’abús bancari. La proposició de llei està centrada en dos àmbits: per una banda, l’abús de la banca sobre el sector públic i de l’altra, sobre el sector privat i els ciutadans.

    Pel que fa al primer àmbit, aquesta llei pretén acabar amb l’abús que fan entitats bancàries en els crèdits a ens públics o quan s’han de renegociar crèdits des d’empreses i administracions públiques, quan des de la banca s’aprofita per imposar condicions properes a la usura.

    El diputat Benet Salellas ha assegurat que “la banca té una responsabilitat en aquest país en l’àmbit privat, evident, però també en l’àmbit públic.” i denuncia el fet que la banca “s’aprofités el moment de més debilitat financera de la Generalitat per reestructurar crèdits”. “Primer van saquejar les famílies amb hipoteques abusives i després van saquejar la Generalitat reestructurant deute. No podem permetre que continuï la deutecràcia” ha reblat el diputat de l’esquerra independentista.

    En la llei es defineix legalment el concepte d’abús per usura, es fixa la nul·litat dels contractes que continguin clàusules abusives i es prohibeixen certs tipus de comissions com la de reestructuració. La voluntat és la d’evitar la transferència directa de fons públics cap a la banca, mitjançant les clàusules i interessos abusius i certes comissions.

    A la segona part de la llei dedicada al sector privat i consumidors , principalment es defineix com a clàusula abusiva tota aquella que no sigui comprensibles per part dels contractants o l’establiment d’índexs d’interès controlats per la banca, com l’IRPH. A més, s’equipara la protecció de pimes, autònoms i entitats sense ànim de lucre a la que ja gaudeixen actualment els consumidors. Per Salellas “la crisi hipotecària ha deixat tantes víctimes i tanta pobresa que necessitem continuar proposant mesures en defensa de les persones afectades.”

    En el preàmbul de la llei s’apunta “no pot -ni pretén tampoc- revertir la totalitat de les polítiques endegades en relació al sector bancari espanyol quant a la gestió de la crisi especulativa i bancària, en què en lloc d’utilitzar aquesta intervenció per transformar els actius rescatats en béns públics al servei de la comunitat creant per exemple una banca pública i un parc d’habitatge social, el que ha passat és que un cop socialitzades les pèrdues d’aquestes empreses a costa dels impostos de la ciutadania, s’han tornat a entregar al sector privat en condicions molt avantatges per tal que en mantingui l’explotació. Però sí que resulta imprescindible, urgent i necessari adoptar algunes mesures per tal d’esmorteir els efectes d’aquesta acumulació per despossessió tant quan l’expoliat és un actor públic com quan ho és un privat.”

  • El XXI Seminari Internacional de Mèxic dóna suport al referèndum d’autodeterminació de Catalunya

    En nom de la CUP-Crida Constituent la diputada Gabriela Serra va defensar en el plenari del seminari internacional l’aprovació de la resolució a favor del dret a l’autodeterminació i el referèndum.

    “Afirmamos nuestra solidaridad con la voluntad ampliamente mayoritaria del pueblo de Cataluña para decidir su marco de soberanía mediante el voto en un referéndum vinculante.”

    El XXI Seminari Internacional “Els partits i una nova societat”, que els passats 23, 24 i 25 de març va reunir a Ciutat de Mèxic més d’un centenar d’organitzacions de l’esquerra d’una quarantena de països, va aprovar una resolució presentada per la CUP i per EUiA de defensa de la lluita del poble català pel seu dret a l’autodeterminació i a la celebració d’un referèndum a Catalunya.

    En nom de la CUP-Crida Constituent la diputada Gabriela Serra va defensar en el plenari del seminari internacional l’aprovació d’aquesta resolució.

    Resolución en apoyo a la lucha del pueblo catalan por su derecho a la autodeterminación

    Los partidos y organizaciones presentes en este XXI Seminario Internacional afirmamos el derecho universal e inealienable de los pueblos a la autodeterminación, eso es, a decidir demócraticamente el marco político de convivencia que libremente elijan.

    En este sentido, afirmamos nuestra solidaridad con la voluntad ampliamente mayoritaria del pueblo de Cataluña para decidir su marco de soberanía mediante el voto en un referéndum vinculante.

    Asímismo, mostramos nuestra preocupación por la constante negativa al diálogo democrático del gobierno de España y su ofensiva judicial contra cualquier iniciativa política desarrollada por la mayoria politica i social catalana dirigida a habilitar la convocatoria y realización del referéndum.

    A la vez, manifestamos nuestro apoyo a las masivas, constantes y pacificas molilizaciones protagonizadas por la sociedad civil catalana alentàndoles a no cejar en la consecución del ejercicio de su derecho a la autodeterminacion.

    Ahora más que nunca, Europa y sus pueblos, así como el resto de pueblos del mundo, merecen ejercer la democracia y el poder constituyente que por derecho les pertenece como sujetos activos de tranformación, para construir sociedades más libres, más justas y más soberanas.

    México DF. 25 de marzo del 2017

  • Sobre els fets del 9 d’octubre a València

    Prou impunitat policial, prou complicitat amb el feixisme!

    Exigim, per tant, que aquestes agressions siguen perseguides i investigades i que la ciutat que va veure néixer una Primavera Valenciana no continue sent, malgrat suposats canvis polítics, un terreny d’impunitat policial i feixista.

    Des de l’esquerra independentista volem posar de manifest que l’aparent normalitat democràtica que el mal anomenat govern del canvi al País Valencià ha volgut vendre dels actes de la diada 9 d’octubre no és real. Així ho evidencia la connivència en la participació d’organitzacions feixistes com España 2000, Alianza Nacional, el GAV o VOX a la processó cívica institucional. I la posterior repressió policial, les identificacions i les agressions feixistes patides pel conjunt del moviment antifeixista a la ciutat de València.

    Així ho demostren també els fets ocorreguts després de la manifestació de la vesprada, la qual es va desenvolupar sense cap incident remarcable i on la militància de l’Esquerra Independentista va patir una greu persecució policial. Va ser una vegada finalitzada aquesta quan dues línies de policia nacional, una per cada costat, feren seguiment al conjunt de les participants que abandonaven la manifestació fins que van arribar a una zona on hi havia quatre furgons de la policia nacional esperant-les. En primer lloc en van identificar i escorcollar a una i després van posar la resta de persones contra la paret per procedir a les corresponents identificacions.

    Durant aquestes, la violència policial va ser una constant, van agredir diverses militants de l’Esquerra Independentista i es van encarar amb una companya tot espentant-la i agafant-la del pit. Una altra militant va ser agafada pel braç i llançada a terra per a després ser escorcollada i identificada a banda del grup i rebre una amenaça verbal d’una possible multa per desobediència. Un nou muntatge policial.

    Al mateix temps, a uns altres carrers de la ciutat de València es produïa una agressió feixista per part d’una colla de neonazis que va assaltar dues persones a crits de “catalufo de mierda” i “guarro”, les quals havien participat de la manifestació de la vesprada. La impunitat de les actuacions dels grups feixistes que lliurement es mouen per la ciutat contrasta amb la vigilància, el control i la persecució policial que hem patit per l’únic fet de manifestar-nos.

    És per això que volem denunciar l’actuació tant dels cossos repressius de l’estat, com dels governs municipal i autonòmic valencians que per la via de la indiferència i sota una aparent normalitat democràtica han emparat indirectament les agressions feixistes i han deixat via lliure a una actuació policial arbitrària.

    Exigim, per tant, que aquestes agressions siguen perseguides i investigades i que la ciutat que va veure néixer una Primavera Valenciana no continue sent, malgrat suposats canvis polítics, un terreny d’impunitat policial i feixista. Reivindiquem com sempre el lema triat pel moviment antifeixista per la diada del 9 d’octubre: els carrers seran sempre nostres! Prou impunitat!

     

    cuvwbx_w8aeq-_6

  • El Secretariat Nacional de la CUP obre el seu procés electoral

    Els diputats i exdiputats de la CUP-CC han destacat que, malgrat la duresa del darrer període polític, la tasca assembleària i democràtica de la CUP ha estat el més acurada possible

    El Secretariat Nacional de la CUP ha obert aquest vespre el període electoral per escollir de cara a els propers mesos el nou executiu cupaire. La decisió s’emmarca en l’aplicació dels acords i del nou sistema per escollir el SN que la militància va aprovar a la darrera l’Assemblea Nacional, a Esparreguera. El següent pas de l’executiu cupaire -que estarà en plenes funcions fins que s’acabi el procés de renovació- és ara preparar un reglament electoral, que s’hauria d’aprovar al proper Consell Polític de la CUP, de manera que es pugui obrir un període per a que es presentin candidatures d’equips i, finalment, la militància voti. El reglament que debatrà el CP establirà, entre d’altres, les dates dels propers passos i el funcionament del vot telemàtic -novetat introduïda a Esparreguera.

    Els diputats i exdiputats de la CUP, molts d’ells presents a la reunió del SN d’aquest vespre, han volgut destacar que, malgrat la duresa del darrer període polític, la tasca assembleària i democràtica de la CUP ha estat el més acurada possible.

    El SN ha explicat que no comparteix els motius de les recents dimissions, que es va demanar a les persones dimissionàries que reconsideressin la seva decisió -i que malauradament no es va aconseguir-, però que tant el secretariat com la resta de la militància i el grup parlamentari segueixen treballant per la República Catalana.

    La renovació del SN de la CUP és un procés obert des de l’organització per a reforçar l’executiu cupaire des de l’assemblearisme. El nou sistema d’elecció per equips -tal com es va aprovar a Esparreguera- ha de millorar la capacitat d’acció política de l’organització. A la reunió, la CUP ha remarcat que durant aquest curs polític cal realitzar el referèndum unilateral.

    “La decisió s’emmarca en l’aplicació dels acords i del nou sistema per escollir el SN que la militància va aprovar a la darrera l’Assemblea Nacional, a Esparreguera.”

    sn20156

  • La CUP convoca una “gran manifestació nacional” el 7 de maig a Barcelona

    Reclamem “desobediència i unilateralitat” a la societat catalana en contra de la “campanya repressiva” de l’Estat

    La CUP ha anunciat aquest diumenge que convoca per al dissabte 7 de maig “una gran manifestació nacional” a Barcelona per reclamar “desobediència i unilateralitat”. Així ho ha assegurat la formació des d’un espai tan emblemàtic com és el Fossar de les Moreres, en un acte amb el diputat Benet Salellas, l’alcaldessa de Berga Montse Venturós, l’alcalde de Celrà Dani Cornellà i el regidor de Vic Joan Coma. Des del seu punt de vista, el mandat del 27-S reclama “una resposta a la campanya repressiva judicial espanyola” que asseguren que s’està duent a terme.

    Aquesta convocatòria arriba en ple debat sobre la moció de desobediència al Tribunal Constitucional espanyol (TC) que la CUP té la intenció que es voti aquest dimecres al Parlament, i que Junts pel Sí (JxSí) veu amb recel. Segons la diputada Anna Gabriel, l’esquerra independentista no modificarà “ni una coma” del redactat, mentre que la formació majoritària de l’independentisme es reserva el dret de forçar la retirada del text de l’ordre del dia si no hi ha acord. Tot amb tot, ara, fonts de la formació s’han obert a introduir-hi matisos si no es vulnera l’essència de la resolució inicial, és a dir, desobediència i les reclamacions del text del novembre.

    L’esquerra independentista recalca que una trentena d’ajuntaments governats per la CUP o en els que la CUP ha donat suport a la moció del 9-N han estat requerits per l’Audiència Nacional espanyola “en el marc d’una campanya de persecució” que creu que podria afectar fins a 280 municipis catalans que han aprovat fins avui la moció de suport a la declaració del Parlament del 9 de novembre.

    “Aquella declaració donava inici al procés de creació de la República Catalana i a la desconnexió respecte l’Estat espanyol, anunciant la seva no supeditació al TC i l’obediència exclusiva a les institucions dipositàries de la sobirania catalana”, exposa la formació.

    Ara, diversos alcaldes de la CUP estan investigats per no despenjar la bandera estelada dels seus consistoris, i el vigatà Joan Coma està sent investigat per l’Audiència per un per un presumpte delicte de sedició per haver expressat en un ple que cal desobeir als tribunals espanyols. “La persecució judicial contra l’independentisme també es fa sentir al Parlament quasi setmanalment”, recalquen.

    Per tot plegat, la CUP “vol fer una crida àmplia a la societat catalana a tancar files al costat del seus càrrecs electes i a no deixar de construir res perquè algú judicialitzi les decisions d’un poble”.

  • Carta de les diputades i diputats de la CUP-CC al grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot

    La CUP-Crida Constituent fa pública la carta que ha fet arribar aquesta matí, signada per totes les diputades i diputats, al grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot (CSQP). La carta vol traslladar la preocupació del grup parlamentari de la CUP-CC “davant dels esdeveniments de les darreres setmanes” per “algunes conductes polítiques” de membres del grup de CSQP. La carta ha estat enviada a tots els diputats i diputades de CSQP.

    “Nosaltres no us hem vist mai com a enemics polítics ni com a objectiu a abatre, ni tan sols com a rivals, simplement perquè és evident que formulem propostes polítiques ben diferents. Nosaltres no us hem vist mai com a enemics polítics ni com a objectiu a abatre, ni tan sols com a rivals, simplement perquè és evident que formulem propostes polítiques ben diferents.”

    Grup parlamentari de Catalunya Sí Que Es Pot

    Benvolgudes companyes i companys

    Ens adrecem a vosaltres davant dels esdeveniments de les darreres setmanes en seu parlamentària per traslladar-vos la nostra preocupació per algunes conductes polítiques de membres del vostre grup parlamentari.

    Posant-nos en antecedents. Som conscients de la complexitat de l’escenari polític obert després de les eleccions del 27-S i només des d’aquesta perspectiva podem entendre l’absència total de comunicació formal entre els nostres grups parlamentaris durant els mesos posteriors a les eleccions, malgrat les nostres peticions formals de trobada i que no vau voler que es produís fins després de la investidura fallida d’Artur Mas. Tanmateix sabeu, perquè ho hem parlat amb moltes de vosaltres per separat i informalment, que des de l’endemà de les eleccions nosaltres hem entès com una prioritat política fer-vos partíceps del procés polític que vivim en aquest moment històric a Catalunya. Per nosaltres es fa encara més difícil el procés de construcció de la República Catalana sense la part de l’esquerra d’aquest país que vosaltres representeu. Per això, en tot moment hem intentat construir, de la millor manera que hem sabut i de forma sempre honesta i de cara, una complicitat política amb vosaltres posant en el centre del debat imaginaris i relats que compartim, forçant situacions que en algun moment poden haver tingut lectures absurdes, però des de la convicció de la fermesa de la fraternitat de l’esquerra i de l’anàlisi compartida que l’emergència social que viu aquest país demana d’una transformació absolutament urgent. Són exemples explícits d’aquest objectiu la referència al “procés constituent no subordinat” de la declaració del 9-N, els annexos socials i de defensa dels serveis públics de la declaració i la votació separada de tots els seus punts, convençuts com estàvem –i estem- de l’existència d’importants horitzons polítics comuns entre nosaltres.

    Tampoc en les setmanes que van fins a la investidura de Carles Puigdemont, període d’extraordinària dificultat en les nostres files, no vam poder bastir cap mena de treball conjunt, ni de bloc d’esquerres, ni d’aliança entre nosaltres. Una autèntica pena perquè la correlació de forces en el debat amb Junts pel Sí ens era desfavorable i apartar Mas de la presidència era un objectiu compartit amb vosaltres. Sabem, però, com enfocàveu les eleccions del 20-D i la vostra posició a Catalunya no vau voler complicar-la amb les negociacions amb nosaltres i Junts pel Sí; hi discrepem però respectem la vostra decisió en tot aquell període.

    Ara, però, tot això ja estava resolt, ja no us trobàveu lligats als interessos electorals espanyols i confiàvem en l’obertura d’una nova etapa entre els nostres grups parlamentaris. Malauradament, com dèiem a l’inici, els esdeveniments parlamentaris i mediàtics dels últims dies ens presenten una estratègia clara per part d’alguns membres del vostre grup parlamentari i de portaveus d’ICV d’atac a la CUP-Crida Constituent amb l’objectiu de fer “evidenciar contradiccions” en la nostra organització política.

    Nosaltres no us hem vist mai com a enemics polítics ni com a objectiu a abatre, ni tan sols com a rivals, simplement perquè és evident que formulem propostes polítiques ben diferents. El que sí que hem pensat sempre és que compartíem algunes fites polítiques comunes: la defensa dels serveis públics, del model de gestió pública, de la defensa dels interessos de les classes treballadores, de l’ecologisme i el feminisme, del combat contra l’hegemonia política de la dreta… i és precisament des d’aquests punts de trobada que sempre hem entès que podríem tirar endavant lluites de forma conjunta i com a companyes de barricada. Mai ens hem fixat si el sentit del vostre vot coincidia amb l’unionisme més ranci ni tampoc ens hem acarnissat en alguns casos relatius a la vostra gestió a les institucions, no és la nostra prioritat política. Tampoc hem fet públiques moltes de les nostres opinions sobre la utilització electoral de lluites i lemes que són de tothom. I no ho hem fet perquè ens sentim companyes i companys vostres com a mínim en un tros del camí.

    Per això ens resulta especialment decebedora la fórmula que heu triat per relacionar-vos amb nosaltres i aquesta sensació de linxament a les xarxes i al propi Parlament que estem sentint sobre nosaltres aquests dies; tot això pot donar quatre vots però no servirà perquè la nostra gent visqui millor ni servirà tampoc perquè les persones que lluiten se sentin més recolzades ni empoderades. Al revés; la desafortunada actuació de la companya Hortènsia Grau la setmana passada dins i fora de l’hemicicle (amb “carxofa” de periodistes destinada únicament a criticar la posició de la CUP, paradoxalment idèntica a la vostra) no va ajudar a la lluita pel dret a l’aigua ni als moviments socials que lluiten en aquesta trinxera, ben al contrari: va posar en evidència les misèries de la vella esquerra d’aquest país i va reconfortar als grans poderosos que ens volen enfrontats i dividits.

    En conclusió. És evident que llegim de forma diferent el moment històric que viu aquest país. Per nosaltres és una autèntica oportunitat per canviar-ho tot en el procés de construcció de la República catalana; vosaltres preferiu esperar. No passa res. Però en el mentrestant que tenim al davant, us proposem treballar colze a colze en la construcció d’alternatives, en la resposta que ens cal donar al procés que viu el país, i sobretot de dics de contenció del capitalisme salvatge que castiga el nostre país i la seva gent.

    Aquest és el nostre autèntic full de ruta. Desitgem doncs compartir ben aviat amb vosaltres l’escalf fraternal de la lluita compartida.

    Albert Botran, Anna Gabriel, Benet Salellas, Eulàlia Reguant, Gabriela Serra, Joan Garriga, Mireia Boya, Mireia Vehí, Pilar Castillejo i Sergi Saladié, diputades i diputats del grup parlamentari de la CUP-CC.

    Països Catalans, 29 de febrer del 2016

  • Eulàlia Reguant: “Per poder parlar de pressupostos caldrà parlar del deute, aquella partida que mai pateix retallades”

    “Els pressupostos prorrogats, pressupostos absolutament insuficients per fer front a les necessitats de la ciutadania catalana, no són el resultat de cap fatalitat ni de cap maledicció”

    La CUP-Crida Constituent ha donat avui 5 vots a favor i 4 abstencions a la prorroga pressupostaria, a l’espera de poder debatre en les properes setmanes uns nous pressupostos

    1. Els pressupostos poden prorrogar-se però les necessitats de la societat no.

    Els pressupostos prorrogats, pressupostos absolutament insuficients per fer front a les necessitats de la ciutadania catalana, no són el resultat de cap fatalitat ni de cap maledicció. Són el resultat de les polítiques a les que de forma recurrent ha donat suport el govern de CIU (CDC) a nivell estatal, com l’aprovació de la Llei Orgànica d’Estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera que va entrar en vigor l’1 de maig de 2012.

    No es pot reflectir el patiment de la societat amb dades estadístiques. Cada persona que pateix la precarietat la pateix en el 100%. No hi ha cap estadística, cap xifra, que pugui recollir el sofriment, l’angoixa, la tristesa, la fam, el fred, la desesperació… de centenars de milers de persones que pateixen totes aquestes privacions avui a casa nostra. Totes aquestes dades queden aquí ofegades, silenciades en l’opulència i la fredor del marbre, i les catifes.

    El 71% de la despesa destinada a protecció social en els pressupostos del 2015 és totalment insuficient per fer front a la realitat social que patim. El model que imposa la Generalitat amb els seus comptes, és un model basat a tapar forats i emergències amb múltiples ajuts petits i restringits que estigmatitzen i compliquen la vida a qui ha d’estar contínuament demanant i anant de finestreta en finestreta.

    Segons l’informe Insocat, elaborat per les entitats catalanes d’acció social, les causes de la creixent desigualtat de la societat són múltiples, però l’evolució dels darrers anys ens obliga a posar l’accent en la precarietat del mercat laboral i en els dèficits del sistema de protecció social. La darrera reforma laboral ha donat lloc a un clar deteriorament de les condicions laborals (davallada dels salaris, increment de la temporalitat, reducció del volum de treballadors acollits a convenis etc.) i a un increment de l’atur juvenil i de llarga durada. El fenomen dels treballadors pobres s’ha consolidat: segons les darreres dades, un 11’7% de les persones amb feina tenen uns ingressos que no superen el llindar de pobresa.

    Podem també fixar-nos en l’evolució de la taxa AROPE (taxa de risc de pobresa o exclusió social), taxa definida per l’Estratègia 2020 de la UE, per tant, taxa no susceptible de venir dels antisistema o estrufularis, que ens permet fer una valoració global i qualitativa de la situació de la persona, reflectint el caràcter multifactorial de la pobresa. Aquesta taxa té en compte tres indicadors: la població que viu sota el llindar de la pobresa, la població afectada per una privació material severa i la població amb baixa intensitat de treball per llar.

    En concret, aquesta taxa a Catalunya ha passat del 22’7% al 26% en cinc anys. Això vol dir que una quarta part de la població catalana està en risc de pobresa o exclusió social.

    2. La Generalitat intervinguda?

    Però si parlem de les necessitats financeres del sector públic o de mesures urgents en pròrroga pressupostària també hem de parlar del deute, d’aquella partida dels pressupostos que any rere any augmenta, d’aquella partida que, de moment, mai pateix les retallades.

    El deute de la Generalitat de Catalunya va passar de poc més de 15 mil milions d’euros al 2007, abans de l’esclat de la crisi econòmica, a acumular deutes de més de 51 mil milions d’euros al finalitzar 2012 (avui són ja més de 67 mil milions d’euros). En aquest augment hi tenen força a veure les quatre emissions de bons detallistes (els bons patriòtics) i altres emissions a mercats financers que tant el govern del tripartit primer, com el de CiU després, van fer entre 2010 i 2012, per fer front entre d’altres al descens d’ingressos fiscals que arribaven des de Madrid. Emissions detallistes a curt termini que es van fer pagant interessos d’entre el 4,24% i el 5,25, a més de comissions a les entitats financeres que van gestionar la venda d’entre l’1,35% i el 2, 47%. De fet, i segons un informe de la Sindicatura de Comptes sobre l’endeutament de la Generalitat entre 2010 i 2012, en aquest període el govern català es va finançar a interessos entre 2 i 3 punts per sobre l’euríbor.
    Des d’un inici, l’acceptació del programa de rescat del FLA ha estat l’acceptació d’una intervenció de la política econòmica de la Generalitat.

    La intervenció del Govern espanyol, prestant a les comunitats autònomes que fins aquell moment s’havien finançat a través dels mercats financers, s’ha d’entendre en bona mesura en clau de “rescat” als creditors dels governs autonòmics. Vist d’una altra manera, el FLA ha servit per rescatar als creditors a la vegada que s’han “blanquejat” deutes que podrien haver estat il·legítims o il·legals. Ha estat el bot de salvament de bancs, inversors i grans empreses davant l’esclat de la crisi econòmica i el seu impacte en les finances públiques. No oblidem que per aquest rescat ens estem endeutant totes, pel que al final som les ciutadanes les que paguem aquest rescat.

    Al 2016 es preveu que el deute de la Generalitat superi els 70 mil milions d’euros, i en el pressupost s’haurà de preveure com pagar o refinançar els més de 10 mil milions d’euros de deute que vencen. Dins d’aquests, al 2016, toca començar a retornar el capital prestat pel FLA, que o bé es refinança amb el propi FLA, o s’haurà d’abonar a Madrid no se sap amb quins recursos.
    Per acabar-ho d’adobar tenim tancada l’aixeta de mercats financers i bancs. La relació de la Generalitat amb la banca es limita a negociar refinançaments de deutes a curt i mig termini que no arriben a ser coberts pel FLA.

    Aquesta situació, que a priori es pot llegir com d’extrema dependència de Catalunya en vers a l’Estat espanyol, ens dota també d’una eina de pressió molt poderosa. Pot el govern català permetre’s desobeir i deixar de pagar el FLA? No fer-ho és permetre que sigui Madrid qui gestioni l’economia de la Generalitat, en definitiva, cedir la majoria de les competències autonòmiques. Cal preparar l’alternativa.

    Per poder impagar cal tenir, com hem vist en el cas de Grècia, un pla B en marxa. I això ens recorda un dels objectius d’aquesta legislatura: preparar l’estructura que ens ha de permetre recaptar els impostos directament. Però també establir control dels capitals, tenir resolta la qüestió monetària o negociar de tu a tu amb el Banc Central Europeu.

    Totes aquestes qüestions, entre moltes altres, cal començar a discutir-les, i nosaltres tenim clar que l’únic camí és el de la desobediència i per tant, partir d’una posició de força i de possibilitat real d’impagament.

    3. Però avui no aprovem pressupostos.

    Avui podem aprovar aquest decret, però no podem defugir del debat sobre els nous pressupostos. Prorrogar el pressupost significa tenir molt poc marge de maniobra.

    Fer uns nous comptes obliga a decidir i a exposar per on s’aplica la tisora o si per contra, s’aborda com fer front a les necessitats de la població, d’aquella població que com dèiem abans viu una realitat insuportable. La decisió de prorrogar els pressupostos, de moment, impossibilita el debat parlamentari i social sobre els pressupostos.

    Si la pròrroga pressupostària ens permet continuar amb el xantatge del deute, encara amb més motiu ens ha de permetre desplegar polítiques socials pendents i maltractades la passada legislatura.

    Eulàlia Reguant, diputada de la CUP-Crida Constituent

  • Els pressupostos poden prorrogar-se les necessitats de la societat no

    Per la CUP-Crida Constituent, que ha donat cinc vots favorables al Decret llei, aquest suport parcial no es tradueix en la legitimació de la política pressupostària de la Generalitat

    La CUP-CC es va oposar als anteriors pressupostos, absolutament allunyats de les necessitats d’una societat noquejada per les polítiques d’austeritat pròpies de la gestió neoliberal de la crisi

    En la sessió del ple celebrat dimecres 3 de febrer al parlament de Catalunya, la CUP-CC ha votat a favor de recolzar un decret de necessitats financeres del sector públic i altres mesures urgents en pròrroga pressupostària. La pròrroga pressupostària es produí de forma automàtica a partir del primer de gener de 2016, i no requerí de cap tràmit de suport parlamentari.

    Per la CUP-CC, que ha donat cinc vots favorables al Decret llei, aquest suport parcial no es tradueix en la legitimació de la política pressupostària de la Generalitat. La CUP-CC es va oposar als anteriors pressupostos, absolutament allunyats de les necessitats d’una societat noquejada per les polítiques d’austeritat pròpies de la gestió neoliberal de la crisi.

    La CUP-CC es va oposar als anteriors pressupostos, absolutament allunyats de les necessitats d’una societat noquejada per les polítiques d’austeritat pròpies de la gestió neoliberal de la crisi. Cal tenir present que sense els nous pressupostos, la prorroga pressupostaria és un tràmit tècnic que permet fer front a les necessitats financeres que quedarien desateses sense la mateixa. Donar suport al decret de pròrroga pressupostària significa només possibilitar l’acció de govern en tot allò imprescindible per atendre les necessitats de la ciutadania mentre es treballa en la elaboració dels nous pressupostos. La CUP-CC serà absolutament exigent en aquest procés de elaboració i concreció del nou escenari pressupostari, exigint una canvi d’orientació dels mateixos. La CUP-CC centrarà els seus esforços en garantir la cobertura de les prioritats socials d’una societat ofegada en la precarietat, així com en l’exigència d’increment d’ingressos provinents de la reestructuració del deute, de la lluita contra el frau fiscal i de l’esforç de la part de la societat amb més recursos.

  • Jornada de formació municipalista: “Construïm la sobirania, avancem cap a la Independència”

    La presentarà el diputat de la CUP-CC Josep Manel Busqueta

    El proper dissabte 16 de Gener a les 10h del matí la CUP-CC celebrarà la jornada de formació “Construïm la sobirania, avancem cap a la Independència” adreçada a alcaldies i equips de govern de la CUP-PA i oberta a tota la militància i simpatitzants de l’organització i de la resta de candidatures municipalistes alternatives. La presentarà el diputat de la CUP-CC Josep Manel Busqueta.

    L’objectiu de la jornada és analitzar teóricament la construcció de les diferents sobiranies com a horitzó estratègic de transformació independentista. I també apuntar algunes experiències pràctiques que s’estan duent a terme respecte a les sobiranies en concret.

    Trobeu el programa a la dreta a l’apartat de documents, i us hi animem a participar, us podeu inscriure en aquest formulari.

Pàgina 1 de 1112345...10...Última »