• La CUP demana l’abstenció a les eleccions espanyoles del 20 de desembre

    La CUP rebutja la via de reforma constitucional i de pacte per dalt i defensa la via unilateral per respondre al procés de recentralització neoliberal de l’estat

    Fa algunes setmanes, la CUP va decidir no participar a les eleccions espanyoles del proper 20 de desembre. Després d’un debat arreu del territori, fou el Consell Polític de l’organització, el seu màxim òrgan de debat i de decisió política després de l’Assemblea Nacional, qui prengué una decisió àmpliament consensuada i que recollia arguments polítics, ideològics i organitzatius. En síntesi, la CUP entén que, la participació a les eleccions al Congrés dels Diputats espanyol no permeten acumular forces en la direcció de la ruptura democràtica i de la independència, en la direcció de la transformació social i tampoc en la direcció de la construcció i l’articulació dels Països Catalans.

    Com és sabut, no és la primera vegada que la CUP decideix no presentar-se a unes eleccions i avalar una posició abstencionista. Per la CUP, no participar a les eleccions espanyoles, com no participar en uns comicis electorals qualssevol, no implica no intervenir-hi políticament. Afortunadament, la política va molt més enllà dels límits establerts pel sistema vigent de democràcia representativa – més encara de la democràcia representativa de l’Estat espanyol. Per això, malgrat que no participem en aquestes eleccions, no ens abstenim de posicionar-nos en relació a allò que creiem que són les tasques fonamentals del moment i a allò que estan fent aquells que sí han decidit participar en aquestes eleccions.

    En primer lloc, hi ha una qüestió de principi: la CUP entenem que participar a les eleccions espanyoles significa participar de la legitimació d’un marc polític i institucional que encarna, en sí mateix, la negació dels drets nacionals, polítics i socials dels Països Catalans.

    Són legítims els arguments segons els quals la participació electoral podria ser útil per tal d’establir, eixamplar i consolidar aliances amb aquells sectors favorables a l’exercici del dret a l’autodeterminació dels Països Catalans. També són legítims aquells altres plantejaments segons els quals la participació electoral podria ser utilitzada justament per denunciar aquest marc polític i institucional imposat.

    Ara i aquí, però, aquests arguments no responen a les necessitats del moment actual: des de la perspectiva de la CUP, el missatge que transmet la participació de forces que es presenten com a independentistes és contradictori per a la credibilitat d’un full de ruta que preveu una desconnexió institucional i una ruptura democràtica amb l’estat a 18 mesos vista.

    La crisi de l’Estat espanyol

    L’estat espanyol es troba, des de fa ja més d’una dècada, enmig d’un procés de reestructuració interna basada en una política econòmica que ha comportat el desballestament de cada vegada més drets socials i el desmantellament dels serveis públics, així com d’una sèrie d’atacs a la llengua i cultura catalanes com a conseqüència de la necessitat del nacionalisme espanyol d’estat de reafirmar-se i de fer-se cada vegada més agressiu. L’Estat de les autonomies ha intentat adaptar-se als canvis esdevinguts, amb petits canvis constitucionals i diferents reformes estatutàries: el 2006 a Catalunya i al País Valencià; el 2007 a les Balears i les Pitiüses. Però cap d’aquests canvis no ha funcionat. O almenys, cap d’aquests canvis ha funcionat si l’objectiu era facilitar més quotes d’autogovern per als Països Catalans.

    Al contrari. Hem constatat un procés constant de recentralització política i administrativa, basat en un model de finançament que ofega les comunitats autònomes catalanes, els serveis públics que han de gestionar i les seves classes populars; en l’utilització dels poders públics i judicials de l’estat per atacar sistemàticament l’ensenyament, la cultura i els símbols propis dels Països Catalans; i que es fonamenta en un nacionalisme espanyol, que malgrat que malda per modernitzar-se a través d’un canvi de color (del blau al taronja), pretén com sempre amagar la seva debilitat política i econòmica a través de l’agressivitat contra l’enemic intern que suposen els moviments d’esquerres i d’alliberament nacional dels pobles de l’estat.

    Les eleccions del 20D arriben després d’un cicle històric de mobilitzacions al carrer en favor dels drets nacionals, socials i democràtics, un cicle que ha fet (o que està a punt de fer) desaparèixer forces polítiques del mapa polític, que n’ha vist créixer de noves i consolidar-se d’altres que venien de lluny. Es situen també en el context d’un cicle electoral que, tant al País Valencià com a les Illes, ha fet disminuir el suport de les forces que sustentaven el regim del 78 (PP i PSOE) per sota del 50%, i que a Catalunya ha convertit l’opció independentista en la primera opció a Catalunya. En definitiva, les eleccions espanyoles arriben en un moment en què àmplies capes de la població es qüestionen, com feia dècades que no ho feien, el sistema polític, econòmic i social sobre el qual es sustenta l’Estat espanyol.

    L’alternativa és clara: intentar reformar per enèsima vegada aquest estat, o trencar amb el seu marc jurídic i polític i construir-ne un de nou.

    Què ens juguem el 20D?

    Els resultats de les eleccions espanyoles determinaran en quines condicions l’Estat es recomposarà per tal de continuar amb el procés de reestructuració i recentralització contra els Països Catalans i les seves classes populars dissenyat per l’oligarquia europea i estatal. El 20D és, doncs, una oportunitat perquè alguns sectors, a dreta i a esquerra, puguin obrir vies de negociació i de pacte orientades a subordinar, una vegada més, el dret a l’autodeterminació a les majories institucionals que es puguin articular al conjunt de l’Estat espanyol.

    Al conjunt dels Països Catalans sota administració espanyola, les eleccions espanyoles dirimiran la correlació de forces entre aquells que volen seguir amb el procés de recentralització de l’estat espanyol i de submissió a les polítiques imposades per la Troika, i aquells que encara el consideren reformable des de posicions properes a la defensa de l’autogovern o, fins i tot, de l’autodeterminació dels pobles.

    A Catalunya, a més, les eleccions espanyoles es plantejaran, per part dels partits unionistes, com una segona volta de les eleccions del 27 de setembre, amb l’objectiu de deslegitimar la majoria obtinguda de vots favorables a iniciar un procés constituent no subordinat a l’Estat i al seu marc jurídic i polític.

    A les properes eleccions espanyoles no ens juguem una major acumulació de forces en la direcció de la ruptura democràtica, en la direcció de la transformació social, i tampoc en la direcció de la construcció i l’articulació dels Països Catalans. Són, per aquells i aquelles que defensem la plena sobirania del nostre poble, un terreny en què no hi tenim res a guanyar.

    La nostra proposta, ara i aquí

    Davant les propostes que defensen nous pactes d’estat, noves reformes constitucionals o fins i tot, un referèndum acordat amb la nova majoria política que sorgeixi d’aquestes eleccions espanyoles, la CUP i l’esquerra independentista seguim defensant que aquestes propostes són una via morta per a la construcció de la sobirania al nostre país.

    Avui la prioritat continua sent teixir un nou país, uns nous Països Catalans, des de baix i des de l’esquerra. Des del municipalisme, això és, des de les institucions municipals, però també des del teixit associatiu, cultural i polític dels nostre pobles i barris, conjuntament amb veïns i veïnes que s’impliquen en la construcció de projectes col·lectius; amb els i les treballadores en defensa dels seus drets socials i laborals; amb les dones i el moviment feminista en defensa de la igualtat i del dret al propi cos; amb la pagesia i el moviment per la plena sobirania alimentària. En defensa, en definitiva, de la plena sobirania del nostre poble per reteixir la societat sobre sòlides bases democràtiques, i lluny de les lògiques depredadores del capitalisme i el patriarcat amb la vida i amb els recursos naturals.

    Seguim treballant també per un acord polític global de ruptura democràtica amb l’estat espanyol, que inclogui l’assumpció d’un pla de xoc que permeti fer front a la situació d’emergència social que vivim; i l’obertura d’un procés constituent que pugui mobilitzar i articular una majoria social que obri les portes a la independència per canviar-ho tot i a l’articulació d’un projecte transformador per al conjunt dels Països Catalans; seguim treballant, en definitiva, per un acord global de ruptura democràtica que inclogui també una presidència de consens que permeti sumar cada vegada més sectors socials per un projecte de país i de societat més lliure i més justa.

    Considerem que aquestes eleccions espanyoles no són útils per als objectius i les necessitats que avui tenim plantejades al conjunt dels Països Catalans, refusem participar-hi i cridem a l’activació popular per a seguir defensant que la sobirania no es demana ni es pacta, i menys amb un estat demofòbic que porta davant els seus tribunals d’excepció els representants dels nostres ajuntaments per defensar la voluntat majoritària legítimament expressada: la independència no es pacta amb l’estat, sinó que es construeix dia a dia, amb actes desobedients si cal.

    La llibertat no es demana, sinó que s’exerceix
    Per la plena sobirania dels Països Catalans

    Candidatura d’Unitat Popular

  • La CUP defensa la desobediència davant l’ofensiva judicial espanyola

    Des de Celrà la formació dóna suport als càrrecs electes denunciats per haver donat suport a la declaració de Parlament

    Aquest matí la CUP ha celebrat a l’Ateneu de Celrà un acte nacional de suport als càrrecs electes denunciats per l’Audiència Nacional, sota el lema ‘Independència és desobediència’. L’acte s’ha celebrat en aquesta població del Gironès governada per la CUP, que està essent investigada per la justícia espanyola per haver aprovat una moció de suport a la declaració de ruptura del Parlament. Abans de l’acte s’ha dut a terme una reunió de treball de càrrecs electes per acordar l’estratègia a seguir davant l’ofensiva judicial de l’Estat.

    L’acte, al qual han assistit més de 200 persones, ha començat amb una introducció a càrrecs de representants del Secretariat Nacional de la CUP i de l’organització antirepressiva Alerta Solidària. Isa Chacon i Laia Altarriba, del secretariat de la formació, han recordat que “qualsevol procés de ruptura ha d’incloure la desobediència amb les institucions de l’Estat”.

    Posteriorment ha pres la paraula el diputat Benet Salellas, acompanyat dels també diputats Anna Gabriel i Julià de Jòdar. “Desobediència, república i independència: avui aquest és el nostre únic full de ruta”, ha declarat Salellas en el seu parlament, i hi ha afegit que “no respondrem als requeriments de l’Audiència Nacional perquè és un òrgan que ja no reconeixem”. El diputat també ha fet una crida als regidors i regidores d’altres formacions a mantenir-se ferms davant l’embat de l’Estat espanyol contra els electes catalans.

    A continuació, han pujat a l’escenari regidors de tots els municipis que ja han rebut el requeriment de l’Audiència Nacional. L’Alcalde de Capellades, Aleix Auber, ha estat l’encarregat de mostrar el suport de tots els càrrecs electes de la CUP als regidors i regidores que han estat denunciats fins ara. Durant l’acte diverses entitats de Celrà també han expressat el suport als regidors i regidores, i els han agraït el compromís i la defensa de la voluntat de la població celranenca.

    Finalment, l’alcalde de Celrà Dani Cornellà, flanquejat per desenes de càrrecs electes de la CUP, ha estat l’encarregat de fer el discurs final de l’acte. Cornellà ha expressat que “tornem a aprovar la moció tantes vegades com calgui, perquè a Celrà mana el poble, no l’Audiència Nacional”, i ha defensat que “hem iniciat el procés cap a la plena independència, i ningú ens apartarà d’aquest camí mentre el moviment popular hi sigui al capdavant defensant-lo”.

    Així doncs, la CUP ha reafirmat el seu el seu suport als consistoris investigats per l’Audiència Nacional, i ha defensat una vegada més el dret d’aquests a la desobediència davant d’una institució il·legítima, anacrònica i hereva del Tribunal d’Ordre Públic franquista. La formació vol ajudar a tots els regidors investigats a mantenir-se ferms en la defensa de la moció, perquè la formació considera aquestes desobediències com els primer passos cap a la creació de la república catalana.

    Font: Llibertat.cat

  • Independència és desobediència

    Cartell12DCelra

  • L’Audiència arxiva la denúncia contra Sant Cugat per sedició

    El jutge defensa que subscriure la ruptura va ser un exercici de “llibertat ideològica”

    Cop de l’Audiència Nacional a l’estratègia del govern de Mariano Rajoy de portar als tribunals qualsevol pas endavant del procés sobiranista. El jutge José de la Mata va decidir ahir arxivar la denúncia presentada per la Fiscalia en contra de l’Ajuntament de Sant Cugat per haver donat suport a la declaració rupturista del Parlament. No veu ni un delicte de sedició ni un de rebel·lió en el fet que el ple afegís a l’ordre del dia una moció d’urgència de suport a la ruptura. El jutge esgrimeix que, quan Sant Cugat s’hi va adherir, el Tribunal Constitucional encara no havia tombat la declaració de ruptura. A més, assenyala que li sembla “cridaner” que la Fiscalia no denunciï també els diputats i les associacions civils que van impulsar la declaració de ruptura.

    Però si a una idea s’aferra el jutge en la interlocutòria és en un element d’“importància extraordinària” a l’hora d’avaluar els fets: que el TC estableix que la Constitució consagra “la més àmplia llibertat per a l’exposició i defensa públiques de qualsevol concepció ideològica, fins i tot les que pretenen la condició de comunitat nacional per a una determinada col·lectivitat”.

    És a dir, defensa que el pas que va fer el ple de l’Ajuntament de Sant Cugat va ser un exercici de llibertat ideològica. Preguntat per aquesta decisió durant la roda de premsa posterior al consell de ministres, el titular de Justícia, Rafael Catalá, va voler esmenar el criteri de l’Audiència Nacional. “Es tracta d’una resolució aprovada pels plens dels ajuntaments i no és un exercici de llibertat d’expressió, té conseqüències jurídiques”, va dir sense haver-se llegit la interlocutòria.

    Amb tot, va defensar que la decisió del jutge entra dins de les “regles del joc” després que la Fiscalia hagi fet la seva feina: “defensar l’interès general i considerar que una institució com un ajuntament ha exercit una funció que la sobrepassa, que està per sobre del seu àmbit competencial”, va afirmar.

    Quatre municipis més, pendents

    Sant Cugat no és l’únic municipi denunciat per la Fiscalia per haver donat suport a la declaració. També estan a l’espera de resposta tant Girona com Celrà, la Seu d’Urgell i Igualada, ajuntaments que han rebut el suport del Govern.

    González veu innecessària la sentència del TC

    L’expresident del govern espanyol Felipe González va considerar ahir “impecable” la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre la declaració de ruptura del Parlament. “És impecable de forma i fons”, va argumentar en un seminari al costat de l’expresident brasiler Luiz Inácio Lula da Silva. Malgrat tot, va jutjar la resolució de l’alt tribunal “completament innecessària”. Segons l’expresident del govern espanyol, la sentència constata que la declaració de ruptura supera el marc jurídic de l’Estatut i de la Constitució, que és la mateixa tesi que defensen els seus impulsors. “Diu el que Forcadell ja va dir quan es va presentar, que no acatarà la sentència del TC”, va lamentar. Per a l’exlíder del PSOE, la solució passa per “desenganxar la política de la judicialització”, evitant que la “justícia acabi fent política” i promovent que siguin els dos governs els que comencin a parlar i a buscar una solució que vagi més enllà del plet legal.

    Font: Mariona Ferrer (Ara.cat)
    Imatge: El jutge de l’Audiència Nacional arxiva la denúncia per haver donat suport a la declaració d’inici del procés i s’empara per fer-ho en els drets que consagra el TC. / Pere Virgili

  • Celrà acull un acte de suport als regidors imputats per l’AN espanyola

    A l’acte hi assistiran l’alcalde de Celrà i regidors de poblacions denunciades per la fiscalia amb presència de la CUP, que de moment són Celrà, Igualada, Sant Cugat del Vallès i la Seu d’Urgell

    Sota el lema independència és desobediència, la CUP celebrarà dissabte a Celrà un acte de suport als càrrecs electes encausats per l’Audiència Nacional. L’acte es farà en aquesta població perquè és una de les que està sent investigada pel tribunal espanyol per haver aprovat una moció de suport a la declaració independentista del Parlament.

    celraA l’acte hi assistiran l’alcalde de Celrà i regidors de poblacions denunciades per la fiscalia amb presència de la CUP, que de moment són Celrà, Igualada, Sant Cugat del Vallès i la Seu d’Urgell. També hi assistiran alcaldes i regidors d’altres ajuntaments amb governs de la CUP que, malgrat la persecució de l’Audiència Nacional, les darreres setmanes, també van aprovar mocions de suport a la Declaració de ruptura amb l’Estat. A l’acte, hi participaran diputats de la CUP-Crida Constituent i membre del Secretariat Nacional de l’organització. A més, hi seran convidats a participar-hi regidors i regidores d’altres formacions i d’organitzacions independentistes de la societat civil.

    Benet Salellas: «No hi ha tribunal que pugui aturar la voluntat d’un poble; ni l’Audiència Nacional en forma de consells de guerra encoberts, ni el Tribunal Constitucional en sentències exprés escrites per militants del PP. La lluita i la fermesa de la nostra gent i, per tant, dels nostres càrrecs electes només obeirà les decisions sobiranes del nostre poble».

    La CUP vol mostrar i oferir tot el seu suport als consistoris investigats per l’Audiència Nacional i defensa el dret d’aquests a la desobediència davant d’una institució il·legítima, anacrònica i hereva del Tribunal d’Ordre Públic franquista. La CUP vol ajudar a tots els regidors investigats a mantenir-se ferms en la defensa de la moció, perquè la formació considera aquestes desobediències com els primer passos cap a la creació de la república catalana.

    La consellera de governació, Meritxell Borràs, ha convidat avui al Palau de la Generalitat als alcaldes i regidors investigats per l’Audiència per mostrar-los el suport del govern. A l’acte hi assistiran l’alcalde i dues regidores de Celrà, malgrat que la CUP critica que el govern no ha procedit a materialitzar encara els acords continguts en els annexos de la declaració del 9 de novembre.

    Els regidors de la CUP de Celrà i Girona ja han fet públic que com que no reconeixen l’autoritat de l’Audiència Nacional no respondran a les peticions o requeriments que arribin d’aquesta o d’altres institucions de l’Estat espanyol com a conseqüència de la votació de la moció de suport a la declaració de ruptura. La Guàrdia Civil considera que després de la suspensió del Tribunal Constitucional de la declaració de ruptura, les mocions de suport dels ajuntaments catalans podrien representar delictes de rebel·lió i de sedició.

    Convocatòria:

    Independència és desobediència
    No vau poder aleshores, no podreu ara

    Acte de suport als regidors i regidores imputats per l’Audiència Nacional
    Dissabte 12, a les 12h del migdia, a l’Ateneu de Celrà.

  • Els regidors de la CUP-Crida per Girona es refermen en la seva obediència al mandat democràtic del 27-S

    Davant el requeriment emès per la Audiència Nacional espanyola per identificar-los per haver votat afirmativament a la moció de suport a la declaració de ruptura del Parlament aprovada pel ple municipal

    La CUP-Crida per Girona ha fet públic un comunicat aquesta nit, per manifestar que els quatre regidors i regidores del grup municipal es reafirmen en el posicionament emès al ple municipal del 16 de novembre, i “anuncien que no reconeixen l’autoritat de l’Audiència Nacional, i que per tant no respondran a les peticions o requeriments que arribin per part d’aquesta o altres institucions de l’Estat espanyol com a conseqüència d’aquesta votació”.

    La nota de premsa, també remarca que els regidors es refermen en la seva obediència “al mandat democràtic emès pel poble de Catalunya el passat 27 de setembre i el nostre compromís per tal de fer-lo efectiu, i manifesten una vegada més el seu suport al procés polític cap a la creació d’un Estat català independent.

    Per la seva vanda, la formació anima al conjunt de regidores i regidors que van emetre el vot favorable a la moció a mantenir-se ferms en la defensa del posicionament aprovat pel ple, i a respondre de manera conjunta a les possibles conseqüències que pugui generar el procés judicial endegat per l’Audiència Nacional.

    També ha fet una crida a la societat gironina a manifestar el seu suport a les institucions públiques i els representants electes de la ciutat davant de l’ofensiva antidemocràtica de l’Estat espanyol contra el poble català i les seves aspiracions d’assolir la plena sobirania.

    Aquest migdia s’ha sabut que l’Audiència Nacional espanyola havia emès un requeriment per tal d’identificar els regidors i regidores de l’Ajuntament de Girona que van votar afirmativament a la moció de suport a la declaració de ruptura del Parlament de Catalunya, aprovada pel ple municipal del dia 16 de novembre.

    Font: Llibertat.cat
    Imatge: Els regidors de la CUP-Crida per Girona es refermen en la seva obediència al mandat democràtic del 27-S

  • Nou organitzacions polítiques subscriuen un manifest per la ruptura i l’obertura de processos constituents

    Els signants defensen “el dret de tots els pobles a decidir el seu futur, de forma pacífica i democràtica, sense amenaces ni ingerències externes”

    La CUP, ERC, Més per Mallorca, EH Bildu, BNG, Unidad del Pueblo, Andecha Astur, Izquierda Castellana i Puyalón de Cuchas han subscrit el manifest ‘Els pobles tenim la paraula‘ on manifesten el seu objectiu comú “de ruptura amb el model d’Estat consagrat per la Constitució de 1978 en la lluita contra el centralisme i l’obertura de nous processos constituents”.

    El manifest remarca l’esgotament del marc jurídic-polític concretat en la Constitució espanyola de 1978, que “no va respondre a la voluntat dels pobles ni va recollir les ànsies de transformació social a la sortida del Franquisme, és avui un fet irrefutable, la qual cosa no pot sinó reafirmar-nos en el compromís que adquirim per la ruptura democràtica”. Indicant que “Ahir com avui entenem que la veritable democràcia és aquella en la qual els pobles i les persones són lliures per construir un futur de justícia
”.

    També assenyala que “la política de vulneració de drets socials i de llibertats fonamentals”, així com la “deriva autoritària d’un Estat incapaç d’assumir el dret de les nacions i pobles a organitzar-se lliurement fan impossible el pacte amb l’Estat i resta tota credibilitat a eventuals reformes”.

    Davant d’aquesta situació, les organitzacions signants han expressat el seu compromís a “Impulsar, en conseqüència, l’engegada o el desenvolupament de processos constituents populars, radicalment socials i democràtics en les nostres nacions; Col·laborar en l’objectiu comú que nostres ciutadanies respectives es dotin dels instruments i mecanismes necessaris perquè puguin decidir sobretot i veure respectades les seves decisions; Donar-nos suport mútuament davant els atacs que busquin impedir l’exercici d’aquest dret fonamental i, en general, l’avanç de cadascuna de les nostres nacions en el camí cap a la seva plena sobirania”, així com “Defensar el dret de tots els pobles a decidir el seu futur, de forma pacífica i democràtica, sense amenaces ni ingerències externes”.

    Font: Llibertat.cat

  • La CUP reclama desobediència davant dels atacs de l’estat

    Fa una crida a estendre l’aprovació de mocions de suport a la Declaració de Ruptura a tots els ajuntaments i se solidaritza amb tots els ajuntaments i càrrecs electes que es veuen amenaçats per les diligències obertes per l’Audiència Nacional Espanyola

    Des de l’aprovació de la Declaració de Ruptura al Parlament de Catalunya, l’estat espanyol ha intensificat la seva ofensiva contra el poble català. En els darrers dies els atacs han passat del terreny simbòlic a atemptar contra la llibertat política, la democràcia i les condicions de vida de les catalanes. En el terreny jurídic, el Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucional la Declaració de Ruptura aprovada pel Parlament de Catalunya el passat 9 de novembre. Mai satisfet en la seva naturalesa repressiva, l’estat ha emprès ara la via penal contra els ajuntaments que han donat suport a la Declaració.

    La Declaració de Ruptura aprovada el 9 de novembre ja preveu el no reconeixement del Tribunal Constitucional, que està mancat de tota legitimitat democràtica i, per tant, de competència sobre la voluntat democràtica del poble català. la CUP ha manifestat que no reconeix aquest tribunal ni considera aplicables les seves resolucions que són, senzillament, paper mullat. Per això, insta al conjunt de forces polítiques i d’institucions a no reconèixer cap legitimitat a les resolucions del TC i, per tant, a no obeir-les, garantint així que el procés cap a la República Catalana no té tingui marxa enrere.

    També ha traslladat el seu suport a tots els ajuntaments i càrrecs electes que es veuen amenaçats per les diligències obertes per l’Audiència Nacional per haver manifestat el seu suport a la Declaració de Ruptura del Parlament als respectius plens. Quan van prohibir una urna en vam posar milers, quan van prohibir la consulta, la vam fer, i és per això que ha fet una crida a estendre l’aprovació de mocions de suport a la Declaració de Ruptura a tots els ajuntaments.

    En el terreny econòmic, el govern espanyol ha escanyat encara més el finançament autonòmic a través del mecanisme del “Fondo de Liquididad Autonómica” (FLA). L’enduriment de les condicions del FLA per a Catalunya, que ja de per si és un mecanisme d’usura i espoli contra les classes populars, suposa la intervenció definitiva de les finances de la Generalitat, aplicant de manera encoberta l’article 155 de la Constitució Espanyola, que preveu la suspensió de l’autonomia. Aquesta intervenció amenaça l’escàs marge de maniobra pressupostari per fer front a l’emergència social que viu el país, i posa en escac el serveis públics i els drets socials ja prou malmesos per les retallades. A més, suposa un pas més en l’espiral de l’endeutament públic amb elevats interessos que ens porta a un carreró sense sortida.

    Font: Llibertat.cat
    Imatge: Ajuntament de Celrà, un dels amenaçats

  • La CUP entre Escil·la i Caribdis

    L’únic aliat racional que pot fer decantar la balança democràtica favorable a la ruptura independentista és la gent de les marees, la gent de la PAH, la gent que es referencia amb Ada Colau

    És evident que som a una cruïlla important i que cadascú, depenent del resultat, prendrà el camí que cregui convenient

    En una conferència recent, un filòsof madrileny que ha fet una aposta nítida per Podemos i que admiro per la seva passió dialèctica, emprenia una crítica radical al populisme de Laclau, que com sabeu ha estat assumit com a brúixola política de la formació d’Iglesias i Errejón. Servidor, per cert, també ho ha criticat. El què m’interessa assenyalar, però, és que malgrat ser-ne un crític ferotge, pressuposava que el populisme era una estratègia inevitable que ens venia imposada per un fet: el món polític està travessat de símptomes, motiu pel qual la veritat (o el que seria el mateix, interpreto: la coherència a uns principis o a una estratègia política) no té cap possibilitat de fer-se valer per si sola. Perquè la veritat serveix per enfrontar-se a l’error, però no a mers símptomes. Entengueu aquí símptoma no com a sinònim d’indici, sinó com a oposició a un senyal clínic objectivable, és a dir, entengueu símptoma com una descripció matussera subjectiva, allunyada per tant de la veritat i de tota racionalitat.

    Així és. La CUP està aprenent a batzegades que el món polític del capitalisme -i més encara, l’anomenat procés independentista- està replet de símptomes i que, com diu Carlos Fernández Liria, amb els símptomes no s’hi discuteix dient la veritat. No pots dir-li a un claustrofòbic que l’ascensor no es quedarà aturat amb arguments racionals igual que no pots convèncer amb estadístiques i veritats sobre accidents d’avió algú que té fòbia a volar. Malgrat tot, ho hem de provar. Sembla evident a hores d’ara que amb el procés català passa el mateix. M’explico a continuació, que la simptomatologia processista és llarga i extensa.

    Un partit amb seus embargades, que paga al seu tresorer 250.000 euros perquè surti de la presó, que no gosa presentar-se en solitari a unes eleccions perquè sap que se la fotrà, que fa xantatge a la resta del moviment independentista amb la seva prerrogativa presidencial de convocar eleccions perquè muntin una plataforma electoral pels seus interessos, el líder de la qual s’amaga anant de quart, que imposa ara la disjuntiva “Mas o març” mentre dissol el seu desgastat i corromput partit… no pot ser més que un símptoma. Si hi afegim que reivindica la inevitabilitat del seu lideratge amb la ruptura al mateix temps que un tal senyor Homs parla de pacte amb l’estat, la simptomatologia és neurosi nerviosa. Com a mínim.

    Una organització «de la societat civil» que malgrat sortir després del 9N exigint amb vehemència eleccions en el marge d’un mes, s’empassa posteriorment aquesta demanda fins que a Mas li sembla convenient i calla, i ara en canvi posa presses per una investidura quan tota la pressió apunta a la CUP… no pot ser més que un símptoma.

    Un altre partit destinat a conformar el centreesquerra català durant dècades, amb previsions electorals creixents, que atemorit per les represàlies dels intel·lectuals tradicionals -com deia Gramsci- convergents Sanchís-Rahola-Colomines no és capaç de desencallar la situació i escapar del segrest i subsumpció a Mas… no pot ser més que un símptoma.

    Una -pretesa- massa desmesurada que culpa l’única organització que és fidel als seus plantejaments, que no imposa líders, que no vol cadires, que no ha presentat el polític més ben valorat del Parlament a files, que ha renunciat a l’essència de la seva política transformadora i només imposa mesures merament redistributives per afavorir els més febles i que només diu que amb el mateix lideratge que abans del 27S el procés no creix perquè només ha crescut objectivament per l’esquerra… no pot ser més que un símptoma. Per cert, segons Metroscopia, de massa res: el 82% dels votants de la CUP no vol que s’investeixi Mas i la majoria dels ciutadans del Principat (71%) tampoc.

    Malgrat tot, com deia Liria també, que la veritat tingui dificultats extremes per fer-se un lloc en un escenari plagat de símptomes no vol dir ni que no existeixi ni que no hàgim de fer tot el possible per obrir-li pas. La meva humil aportació per fer-ho, en quatre punts.

    1. Quan la CUP surt la nit electoral dient que no s’ha guanyat el plebiscit (encara que no s’ha perdut) i que cal generar les condicions per ampliar el suport a la ruptura independentista amb un procés constituent que engresqui a gent d’esquerres que fins al moment no s’ha sentit interpel·lada pel mateix, està intentant fer lloc a la veritat en un context ple de símptomes: JxS surt festejant de forma irresponsable un resultat que ni és una majoria absoluta per ells ni és un mandat inequívoc democràtic. L’últim bri de racionalitat manifesta està en la reacció freda dels cupaires la nit electoral.
       
    2. L’únic aliat racional que pot fer decantar la balança democràtica favorable a la ruptura independentista és la gent de les marees, la gent de la PAH, la gent que es referencia amb Ada Colau, si aconseguim convertir-la en un projecte atractiu. Encara que formalment només s’estigui contemplant la investidura de Mas, fent-ho encararem una legislatura en la qual la CUP apareixerà de crossa necessària de polítiques que seguiran sent regressives. Al final, quan durant la campanya hem anat explicant que a la UE del Pacte d’Estabilitat i Creixement i el Pacte de l’Euro no hi ha marge per polítiques no austeritàries i quan hem assenyalat Syriza per demostrar-ho, també estàvem encenent una petita torxa de llum en un context ple de símptomes. Queda clar i s’entén: opto per no investir Mas, i si ens mantenim ferms i argumentem amb la contundència de qui té el projecte estratègic realment independentista i de ruptura, la gent ho entendrà millor. Un no tranquil genera incerteses. I cal recordar que les institucions per la CUP només són un dels molts espais on centrar esforços, i el desplegament de la seva estratègia anticapitalista d’Unitat Popular ha de ser prioritari davant de possibles contratemps electorals curtterministes.
       
    3. Finalment, sigui quin sigui l’escenari resultat del debat que culminarà aviat a la CUP hem de provar d’encarar-lo des de la fraternitat revolucionària i la comprensió en la discrepància. El que no podem fer és basar la discussió en símptomes, i sí, el paio del teu poble que t’ha insultat perquè investeixis Mas o la teva tieta aixecant el dit amenaçador i dient-te «això no t’ho perdonaré mai» són símptomes, igual que ho és la pressió d’aquells esquerranistes que sempre criticaran allò que fem perquè no els importa tenir la incidència política d’un llimac. La pressió no és cap argument, i és l’argument que més sento repetir-se darrerament. Per cert, és un insult a les generacions passades i presents de lluitadors que a això, a més, li diguem pressió. És evident que som a una cruïlla important i que cadascú, depenent del resultat, prendrà el camí que cregui convenient. Això inclou que puntualment algú pugui abandonar l’organització. Ni passa res ni es mor ningú, malgrat que en un debat estratègic sense apriorismes i separant el gra de la palla -i la palla dels símptomes- podríem estalviar-nos-ho. A més, jo crec que no passarà.
       
    4. Des del punt de vista dels escenaris possibles, les eleccions anticipades són un farol de CDC que no ens ha de fer por. CDC no es presentarà amb Mas de cap de llista i en ple procés de refundació. I si ho fes, segur que Mas no seria president, perquè no guanyaria les eleccions. I el total del votant independentista -mira, amb això coincideixo amb el senyor Sanchís- sembla que no es ressentiria en absolut, com ha demostrat el darrer baròmetre del CEO.

    Això sí, és legítim que algú cregui que els símptomes estan tan estesos i són tan difícils de refutar, pel domini convergent dels mitjans i l’opinió pública, que la CUP ha d’optar per una sortida populista del mal menor, que implicaria investir, només per demostrar que ni la ruptura independentista ni cap política transformadora es pot fer efectiva amb aquests capitans de vaixell. Entenc l’argument, malgrat no el comparteixi. Crec que em costarà entendre’n cap altre.

    En el cant XII de l’Odissea, Ulisses ha de travessar un pas estret guardat a banda i banda per dos monstres terribles, Escil·la i Caribdis. Aconsellat per la bruixa Circe ordena navegar arran d’Escil·la, un monstre de sis caps que berena mariners, per evitar Caribdis, una criatura marina que s’empassa moltíssima aigua tres vegades al dia. Passant prop d’Escil·la Ulisses perd alguns mariners però evita que tota la seva tripulació sigui totalment engolida.

    La CUP-CC està a punt de creuar l’estret. Circe serà a la Jornada Nacional de debat de diumenge i cal escoltar-la i saber què fer. Jo opino que la nostra Circe ens hauria de recomanar un no rotund a aquesta investidura, i esperar una comprensible contraproposta del bloc de JxS, que hauran d’assumir la responsabilitat de no fer-ho. Ara bé, jo no sóc Circe.

    Però fem-ho bé. Perquè al baix món terrenal de la política dels símptomes no hi haurà endeví Tirèsias que valgui.

    Font: Pau Llonch (Directa)
    Imatge: Caribdis

  • La CUP fa públiques les bases per a un acord polític de futur

    La Candidatura d’Unitat Popular ha decidit fer públic el document «I ara què? Fil a l’agulla». La publicació, de la qual se’n farà una tirada 50.000 exemplars, explica la postura i els plantejaments de la CUP en les negociacions.

    Fil a l’agulla
    Teixint independència, ordint justícia social, recosint democràcies

    El passat de 27 setembre, en un context anòmal i excepcional –excepcional, pel caràcter plebiscitari de les eleccions; anòmal per la reiterada negativa de l’Estat espanyol a celebrar un referèndum democràtic–, 1.966.508 persones van optar pel sí a la independència. Una majoria històrica, el 48,2%, davant el 39,3% obtingut pel bloc del no i un 12,54% que va decidir no posicionar-se. A només 79.667 vots de la majoria absoluta també en vots, però lleials a lectura plebiscitària, la CUP-CC va assumir que en termes plebiscitaris no s’havia guanyat com voldríem –majoria en vots i escons– però que, alhora, la legitimitat democràtica per prosseguir el camí irrenunciable cap a la plena llibertat política i la justícia social esdevenia indiscutible i continuava més que mai, en un context de greu crisi política, socioeconòmica i democràtica.

    Malgrat l’excepcionalitat permanent de l’Estat espanyol –obsedit en negar urnes, impedir l’autodeterminació i blocar la lliure voluntat del nostre poble–, malgrat les anomalies detectades (particularment, les traves al vot exterior) i el missatge barroer de la por emès per tot un sistema de poder –exèrcit, banca, actors internacionals, església, patronals i fins i tot les cúpules del sindicalisme de concertació– el 80% de la societat catalana segueix vindicant avui un referèndum. I amb un 48% de suport social la independència és ja, amb distància i un creixement històric, la primera opció política del país enmig d’un règim en fallida: el que va néixer el 1978 amb la reforma impune del franquisme. Unes eleccions, però, que també van demostrar una altra evidència: que no hi ha més alternativa a la independència que la por, la imposició i la submissió. Més del mateix. És l’oferta del règim.

    El dia després

    L’endemà del 27S, venint de lluny i posant fil a totes les agulles, la CUP-Crida Constituent va arrencar els treballs per garantir el compliment de l’inequívoc mandat democràtic sorgit de les urnes i arrencar i agilitzar l’inici del procés cap a la República Catalana. Ho vam dir aleshores i ho diem avui: la clau de volta era el què, el com i el quan, abans d’abordar un qui que hauria de ser –al nostre criteri i parer– necessàriament coral, col·legiat i mancomunat; un país, ja, de totes i tots. No només ho vam dir sinó que, sobretot, ho vam fer i ens hi vam posar: establint converses bilaterals amb Junts pel Sí, clara guanyadora de les eleccions però amb majoria relativa, i en base a tres eixos fonamentals. Ruptura democràtica (full de ruta cap a la independència amb referèndum inclòs), pla de xoc d’emergència i urgència social i procés constituent popular i no elitista. En aquest triple àmbit –indissociables tots tres– hem estat treballant calladament les darreres setmanes, amb la demanda addicional que la XI Legislatura –la darrera del cicle autonòmic– engegués amb una Declaració Inicial de caràcter inequívoc. Sense cap marxa enrere.

    El present document treballa i socialitza aquest posicionament de la CUP-Crida Constituent per fer irreversible el procés, des d’aquests tres eixos fonamentals que han d’iniciar la plena recuperació de la sobirania política –enfront d’un Estat demofòbic–, la sobirania econòmica –enfront d’uns mercats carronyaires i voraços que multipliquen la desigualtat i la injustícia social– i la sobirania popular –enfront de les elits que durant massa anys han gestionat el país com una finca particular. El que hi trobareu és la proposta amb la que la CUP treballa en les tres taules de diàleg, a fi i efecte d’assolir les bases d’un acord de mínims.

    Cal aclarir, però, de bon començament, que ‘Fil a l’agulla’ no exposa el programa polític de la CUP, que el 27S va triplicar vots i escons i va obtenir els millors resultats de l’esquerra independentista, feminista i anticapitalista. No, no és el programa polític de la unitat popular, ni els màxims programàtics –pels quals seguirem treballant sense renunciar–, sinó els mínims que considerem imprescindibles, com a sòl ètic i polític, per a un acord de bases que garanteixi, des del primer minut, que el present i el futur ja no s’assemblaran al passat. En la complexitat, mai firmem xecs en blanc; a res ni a ningú; ni tan sols a nosaltres mateixos.

    És per aquest motiu que hem decidit editar el present document per explicar directament, per explicar-nos, sobre el posicionament i reflexions aportades des de la CUP-CC. Primer, respecte el sentit i fondària de la Declaració Inicial. Després i de seguida, en cada un dels tres blocs s’exposa sintèticament un breu diagnòstic de la realitat que afrontem, que en motiva la proposta resolutiva necessària. En cada bloc incorporen, finalment, una brevíssima comparativa del que proposem ara i aquí respecte al programa polític de fons de la CUP. Ho fem conscients que allò que diu i fa la CUP-Crida Constituent arriba sovint amb dificultats i entre sorolls –fruit també d’unes construccions mediàtiques que responen sovint a interessos creats–, en un context –vella política– on el debat es redueix de forma simplista, reduccionista i barroera, i des de la fermíssima convicció que l’esquema democràtic que, enmig del sud d’Europa, ha obert el nostre poble és una oportunitat oberta per avançar cap a la plena democràcia política, social, econòmica i cultural.

    Finalment: a les eleccions del 27S ens hi presentàvem amb una síntesi clara per a respondre a la triple crisi nacional, socioeconòmica i democràtica que vivim com a poble i que patim com a classes treballadores. I per això vam condensar-ho en un triple lema que responia a les urgències immediates del moment i que avui reivindiquem més que mai: independència, pobresa zero, prou corrupció. L’esquema de converses exploratòries amb Junts pel Sí en les tres taules de diàleg obertes remet precisament a aquests tres eixos.

    En l’ara i l’aquí, aquest són els fils i les agulles que proposem per reteixir el país.
    Per refer-lo i reconstruir-lo: un ara i un aquí que cal cosir entre totes i tots.
    Per un nou temps polític i social per al nostre poble: per la República que vindrà.

    Independència, Pobresa Zero, Prou Corrupció

    Països Catalans, a 9 de novembre 2011


    Clica a la imatge per accedir a la publicació

Pàgina 3 de 512345