Avui 26 de novembre, quan tot just acabem de celebrar la Diada de l’Erradicació de la Violència vers les Dones, us volem explicar la història de la Sandra, que és la història de moltes dones i de moltes persones de diferents col·lectius que estan sent exclosos del ‘nostre sistema’. Jove, sola, sense feina, a punt de ser desnonada i sense cap ajuda per part dels serveis d’assistència social. Un col·lectiu molt vulnerable i què, per ser dona, invisibilitzat a la societat.
Des que ha començat la pandèmia, amb els diversos confinaments i restriccions que hem patit, ha perdut la precària feina temporal que havia tingut en temporades anteriors, una constant en el sector de la hostaleria a les nostres comarques. Aquest detonant l’ha fet haver de triar entre tenir un poc de menjar a la nevera o mal pagar el lloguer. Tampoc s’ha pogut obtenir mediació amb el propietari, que ni l’ha assistit ni s’ha fet càrrec de les avaries, què, per contracte li corresponen, tot i que les lleis li permeten a certs col·lectius l’ajornament o abaixar els imports dels lloguers.
Acostar-se als serveis socials municipals ha estat la única opció disponible i, gràcies a la labor i dedicació d’aquests professionals en millorar les condicions de les persones en risc d’exclusió social, han aconseguit, en un temps rècord en aquests temps, que el jutjat dictamini que ha de desallotjar el pis on viu el proper dia 20 de desembre. Una gran feina social per part d’aquests serveis i un gran regal de Nadal en aquests temps: quedar-se al carrer.
I no és tot, li han complementat el paquet d’ajudes amb la denegació d’accés al banc d’aliments, argumentant què: en el darrer any al seu compte ha arribat a disposar d’un saldo de 200 euros i que consta una compra a Amazon per un import de 2 euros, tota una activitat capitalista! Tampoc pot optar a un pis social, perquè no hi ha disponibles i a més no té ingressos i no el pot pagar.
Però que no es preocupi, l’estan ajudant a tornar a demanar la Renda Mínima Vital, que en aquesta situació ja li va ser denegada pel govern més progressiu de la història fa un parell de mesos, com a moltes d’altres persones, que encara no entenen com no poden optar si no tenen cap ingrés. A més, també li han ofert una solució màgica, que val per a tot, com que té pares vius, que se n’ocupin ells, que aquest és un sistema capitalista on privatitzem els guanys i socialitzem les pèrdues que origina el sistema i on la independència i dignitat personal no té cap vàlua, però ja serà el problema d’uns altres, no de la societat ni del sistema i molt menys de les administracions.
Aquest és un cas més, com el de molts i moltes persones què, per un motiu o un altres (no tenir papers, no tenir ingressos, no tenir fills i tot un interminable etcètera) són discriminats de l’accés als pocs, ínfims recursos que es destinen i que són àmpliament superats per la propaganda de fake news sobre l’abast de protecció sobre la població vulnerable que els diferents responsables de les administracions ens fan arribar dia si i dia també.
S’acosten temps electorals on tindrem una nova oportunitat de capgirar les polítiques socials, si més no en una part. Això passarà per canviar el sentit del vot, si votem els que hi són, tot seguirà com ells han dirigit fins ara, res no canviarà. Una reflexió, que de ben segur arribarà tard per a la Sandra i per a molta d’altre gent, que avui dia són al límit de les seves possibilitats de supervivència. La situació actual és un autèntic drama d’emergència social amb un nivells de desigualtats i precarietat mai vistes fins ara i són el preludi del que ens ve a sobre.
