• 25A Prenem la paraula: Pel País Valencià, pels Països Catalans!

    Enguany commemorem que fa 311 anys que resistim a la ocupació i opressió de l’Estat espanyol.

    Un Estat que segueix avançant en la repressió del moviment popular i de tota forma de lluita que qüestione els seus fonaments i ho fa per tots els mitjans de que disposa: l’anul·lació de diverses lleis valencianes per part del Tribunal Constitucional (TC), l’empresonament de noves preses polítiques, la brutal violència policial de l’1 d’Octubre en resposta a l’exercici desobedient del dret a l’autodeterminació, els atacs reiterats cap a la nostra llengua o les agressions del 9 d’Octubre per part de feixistes a qui l’estat sempre ha donat impunitat en són alguns exemples.

    Per altra banda segueix augmentant el pes de l’explotació capitalista sobre les treballadores. L’Estat espanyol continua aplicant el paradigma neoliberal provinent de la Unió Europea. Un paradigma establert en base a uns criteris d’eficiència econòmica per al benefici de les classes dominants i no amb uns criteris de qualitat de vida per a la classe treballadora. No sols això, sinó que aquest mateix paradigma neoliberal s’esforça en afiançar la dominació patriarcal sobre les dones treballadores, que estem sotmeses a tota una sèrie de violències econòmiques i socials, alimentades també pels poders fàctics de l’Estat.

    I és que d’això va el Règim del 78. La Constitució del 78 no és més que el marc jurídic que necessitava la burgesia per a fer un llavat de cara a l’Estat espanyol, hereu de la reforma franquista. Per això van negar el dret a les autonomies a confederar-se, per això existeix l’article 155, per això l’exèrcit espanyol “tiene como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional”. I amb el sistema de les autonomies l’Estat sols va pretendre llevar-se de damunt la problemàtica de la qüestió nacional, pel perill que suposava la seua creixent reivindicació social.

    Suposadament enfrontats a aquest model d’Estat trobem els governs del canvi, que proposen un replantejament de les autonomies, al·ludint a problemàtiques com la qüestió de l’infrafinançament per a justificar la seua acció política, que òbviament es troba limitada per les seues pròpies contradiccions i la seua obediència al marc constitucional espanyol. Ho veiem en fets com la seua postura respecte al referèndum de l’1 d’octubre i el premi a la convivència entregat a Societat Civil Catalana, una plataforma que empara el feixisme; el manteniment del monocultiu turístic com a model econòmic; o l’acceptació silenciosa de les impugnacions per part del TC dels Decrets de Plurilingüisme o de Sanitat Universal. Però tot i això el govern autonòmic tracta de fer de la qüestió de l’infrafinançament la seua bandera de reivindicació amb la qual consolidar el seu projecte polític, externalitzant la responsabilitat de no estar millorant la vida de les classes populars valencianes.

    Però ni el centralisme del règim ni l’autonomisme dels governs del canvi són la via per a l’alliberament dels Països Catalans. No podem deixa-nos enganyar amb que la misèria que patim el poble treballador es pot solucionar simplement demanant a l’Estat que ens done un tros més gran del pastís. El vertader problema que patim les classes populars dels Països Catalans no és si a l’Estat governen uns o altres sinó que el problema és el propi Estat espanyol, un Estat profundament antidemocràtic que no és més que l’eina de les classes dominants per reprimir la classe treballadora i les nacions oprimides.

    L’Esquerra Independentista no proposem cap programa d’una nova reforma, com ja es va fer amb el sistema franquista. El nostre és un programa de ruptura, el programa de construcció de la Unitat Popular als Països Catalans; la creació del contrapoder popular treballant colze a colze amb les assemblees de barris i pobles, amb les associacions culturals, amb les assemblees feministes, generant projectes autogestionats, alliberant espais, potenciant el sindicalisme de classe, les violències masclistes, recuperant sobiranies, defensant la nostra llengua, exigint una educació pública i popular i un llarg etcètera de lluites que conformen el moviment popular. Per açò també plantem cara dia a dia al feixisme impune als carrers, recordant amb ràbia i lluita els 25 anys de l’assassinat d’en Guillem Agulló.

    Tot açò passa inevitablement per la ruptura amb l’Estat espanyol i la construcció dels Països Catalans, que lluny d’altres projectes opressors o reformistes és l’únic possible marc d’alliberament per al País Valencià i la resta dels Països Catalans i que mitjançant la Unitat Popular garanteix la construcció de la independència, el socialisme i el feminisme.

    Davant la repressió, l’empobriment generalitzat, l’autonomisme i el centralisme, prenem la paraula:

    PEL PAÍS VALENCIÀ, PELS PAÏSOS CATALANS!

  • Diada del País Valencià

    La commemoració tindrà lloc el dissabte 21 d’abril a la ciutat de València en el 25è aniversari de l’assassinat de Guillem Agulló. Per això, la manifestació manifestació acabarà amb la inauguració del Passeig Guillem Agulló de València

  • Manifest de l’Esquerra Independentista per la diada del 25 d’abril del País Valencià

    Per primer cop en molts anys, la ciutat de València acull una diada del 25 d’abril sense el PP a les institucions. Les valencianes hem travessat uns anys de foscor que per sempre es recordaran per l’especulació i la destrucció del patrimoni, per la corrupció i l’enriquiment desmesurat dels poderosos, per la persecució a la llengua pròpia i a la cultura, per les agressives polítiques neoliberals en contra dels serveis públics i de la classe treballadora. Tot això sembla que s’ha acabat. O com a mínim és el que ens volen fer creure.

    Tant al País Valencià com a les Illes, o fins i tot al Principat estem vivint un període de canvi en què se’ns assegura que a través de les institucions podrem transformar d’arrel la nostra societat, podem aconseguir una vida que valga la pena ser viscuda per la classe treballadora. I és cert que s’han aturat algunes agressions a les persones, al patrimoni i a la cultura. Però aquests simples canvis institucionals ràpidament poden reconduir-se a processos de reforma de l’Estat Espanyol i del capitalisme perquè no plantegen acabar amb les tres relacions de coerció bàsiques que ens degraden a la misèria a la classe treballadora; l’estat espanyol, el patriarcat i el capitalisme.

    I és que voler canviar-ho tot només des de les institucions té molts límits, per això, en tots aquests anys, però, l’Esquerra Independentista no hem abandonat mai els carrers. Ni durant els convulsos anys huitanta; ni durant la desfeta ideològica de l’esquerra dels anys noranta, ni durant l’ofensiva espanyolista del principi de 2000, ni amb l’esclat de la crisi. Sempre hem estat ací i sempre hi estarem.

    En aquesta i en qualsevol altra diada, siga l’1 de maig, el 8 de març, el 25 novembre o el 28 de juny. Siga una vaga general o una manifestació pel territori. Si alguna cosa ens caracteritza a l’Esquerra Independentista, és que sempre estem al carrer.

    És cert que arreu dels Països Catalans s’ha aconseguit un canvi en les administracions que omple d’esperança a molts sectors de la societat. Al País Valencià, s’ha desallotjat el PP després de dècades d’autoritarisme, espanyolisme ranci, corrupció i neoliberalisme extrem. Els caps de Fabra, Camps o Rita són, sens dubte, uns grans trofeus del poble els quals l’Esquerra Independentista hem contribuït a guanyar amb el nostre treball diari dins i fora les institucions. Però un canvi de color a les institucions no es garantia de canvis profunds a la societat.

    Cap administració que es mostre submisa a la Constitució espanyola podrà governar a favor del poble oprimit, ni legislar en favor de les classes populars; cap administració que no trenque amb el sistema capitalista podrà acabar amb la creixent desigualtat o amb les injustícies socials. Per fer-ho, cal alguna cosa més que bona voluntat. Un finançament just, un nou encaix amb Espanya o una regeneració del sistema democràtic són només pedaços o miratges que, a tot estirar, alleugeriran la nostra agonia fins que es torne a girar la balança i l’espanyolisme ultraliberal torne a la càrrega.

    L’Esquerra Independentista estem ací per recordar que el problema és el sistema capitalista; el problema és el patriarcat que impedeix una societat igualitària; el problema és l’opressió espanyola i francesa que patim els Països Catalans. I estem ací per recordar que anem a lluitar fins a aconseguir uns Països Catalans, lliures, feministes i socialistes. I res no ens aturarà.

    No acceptem les polítiques burgeses del pacte i del possibilisme. Sabem massa bé que significa el peix al cove. Al País Valencià, encara estem esperant tindre mitjans en la llengua pròpia; encara estem esperant el requisit lingüístic a l’administració pública; estem esperant poder acollir les persones refugiades siga pel motiu que siga; estem esperant econòmiques i d’infraestructures que respecten la classe treballadora i que vertebren el territori; estem esperant que s’aturen els desnonaments; i estem esperant una cosa tan senzilla com que es recupere el nom que ens dóna dignitat: País Valencià.

    Cadascú des del nostre àmbit, anem a lluitar per allò que no és un somni, sinó una necessitat. El SEPC, la COS, la CUP, Arran i Endavant OSAN, com a Esquerra Independentista, no anem a cedir ni un pam, i anem a continuar lluitant per fer realitat els nostres anhels. Totes juntes als carrers, a les aules, als llocs de treball, a les institucions, des dels espais juvenils, a les cases okupades, a les plataformes unitàries, les assemblees d’aturades, als casals i ateneus populars, als barris i al territori.

    La nostra lluita no entén de tacticisme, de cauteles políticament correctes ni de campanyes publicitàries. Som el que som i no ens n’amaguem.

    Per això diem ben alt: el País Valencià no serà sense els Països Catalans; ni les Illes, ni la Catalunya Nord, ni la Franja ni el Principat. No som, no serem, si no estem junts, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar. S’ha repetit mil vegades i ho tornarem a fer tantes com calga!

    Diem ben alt que no acceptem pactes ni renúncies que qüestionen la nostra nació o els drets de la classe treballadora. Cal trencar d’un cop per totes amb la Unió EuropD7FKxeHlea, que amb el TIPP o amb el pacte amb Turquia per a l’expulsió de les refugiades ha mostrat el seu profund caràcter antidemocràtic i inhumà. Cal denunciar l’imperialisme que practica occident i que aboca milers de persones a la misèria i a la guerra. Cal denunciar la democràcia burgesa que perpetua les desigualtats i el domini d’una classe sobre l’altra. No valen mitges tintes; després de més de 300 anys ja no ens creiem els cants de sirena. Cal ser valent i anar de cara.
     

    Pel País Valencià, pels Països Catalans: independència, socialisme, feminisme.
    Esquerra independentista dels Països Catalans:
    CUP, Arran, SEPC, COS, Alerta Solidària, Endavant OSAN

     

  • Els actes de la Diada de Mallorca sota l’horitzó de la sobirania dels Països Catalans

    Aquest vespre Sóller acollirà encesa de torxes a Plaça amb la lectura d’un manifest i amb una ballada amb el grup Al-Mayurqa

    ‘De l’autonomia a la Sobirania’ aquest és el lema que ha triat la Plataforma 31 de Desembre per la tradicional manifestació amb motiu de la Diada de Mallorca.

    Enguany la manifestació serà el dimecres 30 de desembre i començarà a les 18:00 i com cada any, sortirà del passeig des Born, i després de recórrer diversos carrers del centre de Palma, conclourà a la plaça del Patins. Els actes es presentaran dilluns al matí a Can Alcover.

    Sóller

    Aquest diumenge, a partir de les 20h la Comissió 31D a Sóller organitza el ja tradicional acte per la diada de Mallorca. Enguany, l’acte consistirà en una encesa de torxes a Plaça amb la lectura d’un manifest i amb una ballada amb el grup Al-Mayurqa. Hi haurà torrada per sopar amb opció vegetariana, amb postres i begudes. Si plou, l’acte es farà al Col·legi Sant Vicenç de Paül.

    Felanitx

    Ahir a Felanitx, el SEPC i l’Assemblea Jove de Felanitx, amb la col·laboració de Bloc per Felanitx, van organitzar una jornada festiva i reivindicativa on la glossa i la cançó han esdevingut l’eix vertebral.

    Amb el títol, ‘Feim Diada, Feim poble’, l’acte, va començar a les 18:00 hores a ‘Sa Font’ de Felanitx, amb actuacions dels glossadors Maribel i Mateu Xurí. El recital va continuar amb nadales interpretades per Marcel Pitch i Càndid. El concert, va cloure amb les actuacions de Fonoi, Garanya i Metacorc.

    L’esquerra alternativa i anticapitalista

    Per la seva banda, col·lectius de l’àmbit de l’esquerra alternativa i anticapitalista sota el Bloc d’Unitat Popular han fet públic els actes de la Diada d’enguany, així com el manifest ‘Construïm la Unitat Popular’. Xerrades, música, trobades, etc., que se celebraran arreu de Mallorca, serviran per reivindicar l’esperit del sobiranisme i la identitat nacional de les Illes. L’agenda dels actes és la següent:

    Palma

    27D: Xerrada ‘Independència perquè? Com? A canvi de què?’. L’acte, organitzat per Arran Mallorca, se celebrarà al Casal Voltor Negre a les 19:00 hores.

    29D: ‘Festa de la Diada’ al Teatre Sans a partir de les 19:00 hores. Es celebrarà un acte de la CUP Palma que comptarà amb la intervenció del diputat i líder de la CUP, Antoni Baños.

    30D: Acte Polític CUP+EIM a la Plaça del Tub. Dinar popular a les 12 hores a l’ecoxarxa. Manifestació unitària a les 18.00 hores al passeig del Born. Concert a la plaça dels Patins.

    Manacor

    28D: Manifestació Juvenil a les 18.00 hores a la Plaça Sant Jaume. Ho organitza Arran-SEPC; Gala Popular organitzada per Endavant a l’Espai na Camel·la.

    Vilafranca

    27D: Xocolatada i Nadales Populars al Casal d’Entitats a les 19.30 hores. L’acte està organitzat per Pla de Mallorca en Marxa.

    Font: Llibertat.cat

  • Diada de la Catalunya Nord

    Diada de la Catalunya Nord

  • Commemoració dels 356 anys del Tractat dels Pirineus i la cloenda del Correllengua 2015

    El 7 de novembre de 1659 es va signar el Tractat del Pirineus, un tractat que va marcar el trossejament de la nació per la voluntat de la monarquia hispànica de cedir els territoris del nord de Catalunya a França a canvi de mantenir les possessions a Flandes.

    La commemoració del Tractat del Pirineus serveix de colofó per al tancament de la campanya de Correllengua, que estenent així els seus vincles amb les comarques de la Catalunya Nord. Enguany, els actes reivindicatius aniran molt més lluny, ja que porten com a lema “Sem Catalunya Nord, volem un Estatut”.

    Així, sota aquest lema, el proper dijous (5 de novembre a les 19h) a la sala Aragó de Perpinyà hi haurà un acte polític i la manifestació que tindrà lloc dissabte (7 de nombre a les 16h) que partirà de la plaça Catalunya i finalitzarà sota el Castellet.

    Per la seva banda, la CUP Perpinyà se suma als actes esmentats i amb aquest caire reivindicatiu convoca sota el lema “Una altre Catalunya Nord és possible” i ha anunciat que protagonitzarà un acte polític dissabte (7 de novembre a les 11h) a la plaça dels Peluts. Compatarà amb la participació de Jean-Renaud Costa de la CUP Perpinyà; Gael Roblin, membre de l’esquerra independentista de Bretanya, Breizh O Stourm; Gabriela Serra, diputada de la CUP-Crida Constituent i Gautier Sabrià de la CUP Perpinyà. L’actuació del cantant nord-català, Pere Figueres, clourà els parlaments.

    La resta d’actes

    Dissabte, 7 de novembre

    16H MANIFESTACIÓ
    18H PARLAMENTS AL CASTELLET
    19H MARXA DE TORXES
    20H Concert a les 20h a la Casa Musical amb GHETTO STUDIO de Catalunya Nord; MAURESCA d’Occitània; Feliu Ventura i el Xerramequ amb els Aborígens del País Valencià

    Organitzen: CAL, La Federació, Casal de Perpinyà, SEM Catalunya Nord

    El Sindicat d’Estudiants dels Països catalans (SEPC) organitza un bus des de Sants (Barcelona). El preu és de 20€, inclou l’entrada al concert (Cal dirigir-se a economia@sepc.cat).

    El SEPC també ha emès un Manifest en relació a la Diada sota el títol: [7N – Diada Catalunya Nord] Sem Nord!.

    Per la seva banda, la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL) també ofereix un bus per assistir-hi.

    El Correllengua 2015

    Coincidint amb el vintè aniversari del seu comiat, la CAL ha dedicat el Correllengua 2015 a una de les figures més versàtils del país: el poeta, músic i actor Ovidi Montllor. Els darrers mesos el moviment ha aglutinat centenars d’actes en record a la seva obra, el seu compromís amb el país i la seva qualitat humana. A més, enguany el Correllengua ha comptat amb el suport de més de 160 ajuntaments i d’una vintena d’entitats de promoció i defensa de la llengua d’arreu dels Països Catalans.

    La CAL ha coordinat l’organització dels actes conjuntament amb Som Països Catalans i la xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans. D’aquesta manera, moltes de les activitats del Correllengua s’han emmarcat dins la campanya ‘Festa Ovidi Montllor, 20 anys de vacances’, i s’han sumat a la crida iniciada pel cantautor Feliu Ventura.

    Des de fa 19 anys, el Correllengua treballa per a la difusió de l’ús de la llengua i la promoció de la cultura popular de les terres de parla catalana des d’una aposta lúdica, festiva, participativa i transversal. La CAL és una de les principals entitats que promocionen el moviment, especialment al Principat i a la Catalunya Nord.

    Font: Llibertat.cat
    Imatge: CUP Perpinyà

  • Diada Nacional

    Cartell_Busos_LLXI_2015_ca

  • Marxa de les Torxes

    torxes2015